Pou de Glaç de can Draper de l’Ametlla del Vallès

De nou visitem el Pou de Glaç de can Draper de l’Ametlla del Vallès, que us el vaig presentar fa tres anys en rere,concretament el vaig publicar en aquest Blog, el 5 d’Agost de 2016.Us passo l’enllaç  d’aquesta publicació :

https://fontsaigua.wordpress.com/2016/08/05/pou-de-glac-de-can-draper-de-lametlla-del-valles/

El motiu d’anar a visitar-ho de nou, és que se ha fet aquest passat hivern, una neteja de la vegetació que l’envoltava.Si feu la comparació de com estava i com a quedat, es prou destacable i notable,ara es pot gaudir d’un dels Pous de Glaç mes vent conservats de la comarca.No es pot accedir al seu interior, per seguretat

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Refugi dels Pescadors de Setcases

Avui dia 15 d’Agost, que millor d’anar a un paratge fresc tot l’any….?Si esteu  o aneu aquest estiu pel municipi de Setcases, podeu conèixer una font que poca gent o sols els pescadors d’aquest municipi coneix, La Font del Refugi dels Pescadors de Setcases.Per anar-hi, és molt fàcil, una vegada a Setcases, cal seguir la carretera direcció a Vallter 2000 per la carretera de Camí d’Ull de Ter, C-771.Abans d’arribar al trencall que us portaria Espìnavell, us teniu que fitxar que a ma esquerra hi ha una passera que creua el riu Ter, en el altre costat i a traves d’unes escales us pujarà al Refugi de Pescador i al seu costat hi ha la Font.Tant el Refugi com la seva Font, que esta darrera seu i a un costat units per un gran banc, son fets de rocs extrets de la llera del riu Ter.Aquesta font esta el seu broc situat dins d’una cavitat, i en cada costat un llarg banc de pedra.En cas que trobeu pescadors per aquesta zona del riu, cal tenir cura de ser el mes silenciós possible.La Font del Refugi dels Pescadors de Setcases, és un espai tranquil que es fa sentir la natura quer l’envolta.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Nou camí peatonal i de bicicleta de can Draper a can Diví de l’Ametlla del Vallès

L’Ametlla del Vallès, disposa d’un camí asfaltat que porta a varies urbanitzacions,  i a can Daví.El nou camí peatonal i de bicicleta, s’inicia des del carrer Sector Can Draper fins front l’antiga masia, on canvia pel nom de Camí Ral.Podrem veure si ens fitxem, en la fondalada de la riera, on hi ha la Font de can Draper i el seu gran i allargat Pi.El camí va paral-lel a camí real, on deixarem a la dreta l’entrada a la deixalleria Municipal, punt on hi ha que anar amb cura per que es entrada i sortida de vehicles.Tenim bones vistes del paisatge, amb camps de can Draper i la urbanització al fons.És un camí de seguretat no te massa mes que protegir a la gent que l’utilitza, i és de pocs mes de dos kilòmetres el seu recorregut i enllaça amb altres rutes o camins forestals i/o rurals del municipi.Una alternativa és anar per el fons del torrent de can Daví, que en l’actualitat esta net de vegetació i matolls.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Font de la Torre del Canonge de Sabadell

Des de Castellar del Vallès o Sabadell,  podeu accedir al camí que porta a l’ermita de Tagores, allí passareu per davant l’entrada a la ermita i masia, i fareu un tom rodejant la finca i passant per una cisterna d’extinció d’incendis forestals.El camí es bo i ample, us recomanem que aneu a peu.En uns 400 metres el camí arriba a una amplia explanada, allí teniu de seguir per un camí que trobareu a la vostra dreta que es estret i de mal passar.  ( no agafeu el camí de l’esquerra que baixa al riu Tort i no porta en lloc mes)Cal vigilar de no caure, degut que esta en molt mal estat,a uns 30 metres i a l’esquerra veureu un pal que us indica que esteu a la Font de la Torre de Canonge i altres itineraris.Mig tapada per la vegetació trobareu la bassa i el tub on sortia aigua i omplia la citada bassa.Molts anys en rere, era molt abundant, era ple de petits horts per les rodalies  i a les lleres del riu, com que el riu a penes baixa aigua o bona part de l’any es nul·la, aquests horts han sigut abandonats.Podeu seguir el camí, amb dificultat per la vegetació que hi ha en aquest tros, arribareu en pocs metres a la llera del riu Tort i si podeu seguir us portaria fins la seva desembocadura al riu Ripoll i a Sabadell.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Les Curiositats de l’entorn – 30 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat sis imatges, com a objectius Curiosos :

  • A Montgat, hem trobat formigues gegant, tranquils sols estan pintades.
  • Mireu com van fer per que nos es caigués aquest pal de telèfons, està lligat a una branca d’un plàtan, a Sant Martí de Centelles.
  • A Granollers per donar un aire de natura, van posar testos gegants a tot color, en un pont que passa el riu Congost per sota, axó si,  amb plantes diverses.
  • Quina bústia mes antiga, per les cartes d’una casa antiga, de la part antiga del poble de Santa Maria de Palautordera.
  • Unes escales de fusta per accedir còmodament… però no hi ha on seguir, el camí es va enfonsar… es a Barberà del Vallès.
  • Fins i tot ho teniu fotut els fumadors que aneu o esteu a Cànoves, en la zona esportiva i parc infantil, és lliure de fum.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Sofre de Llívia

Com tots el diumenges avui us presento dos articles

Per anar a la Font del Sofre de Llívia, us cal que agafeu el camí que passa per davant de la pedrera.  A la vegada que deixeu en rere Llívia, veureu a la vostra dreta les ruïnes del Castell de Llívia a dalt del cim de la muntanya .El camí fa un revol al voltant  de la pedrera, amb una certa pujada fins el collet de Rocacanals.A pocs metre hi ha unes escales de pedra a la dreta que us portaran directament a la Font del Sofre. La font neix a tocar del riu Estaüja, d’un bloc de granit i per un tub gros de ferro.Com el seu nom indica, es veu la presència de sofre a les seves aigües, també, l’olor  d’ous podrits i sabor característic.L’aigua de la Font del Sofre es diu que és beneficiosa per a : Malalties de la pell, malalties gastrointestinals, del fetge, dels ronyons, congestions pulmonars, asma, i altres.És una excursió fàcil de fer i a prop del poble tant típic com és Llívia.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Parc Fluvial del riu Ripoll, el Bosc de la Verneda de Barberà del Vallès

Com tots el diumenges avui us presento dos articles

El riu Ripoll compta al llarg del seu curs pels municipis de Castellar del Vallès, Sabadell, o pel exemple a Barberà del Vallès, d’espais als seus marges destinats al pas de vianants i ciclistes i amb llocs d’estada.Alguns trams dels marges de la llera estan urbanitzats i/o acullen activitats industrials.El projecte d’ampliació de la zona de passeig i del que ja gaudeix la ciutadania, s’ha basat principalment en adequar les amplades dels camins a la seva funcionalitat, obtenint unes millors condicions de seguretat vial, per els vianants i ciclistes.Hi ha un lloc, conegut com el Bosc de la Verneda, que està situat al final del carrer Monturiol, on teniu que passar per una amplia zona industrial de Barberà del Vallès.Una vegada que passeu el Tanatori Municipal, el carrer fa una baixada, i us cal en la primera corba deixar-lo per seguir per un camí ample de terra que surt per l’esquerra,i que us entra al Bosc de la Verneda.Aquest petit bosc, esta format bàsicament per alzines i pins, amb matolls de diferents especies vegetals.El camí va perdent nivell, fins arribar a la cota baixa, front els horts municipals.Si aneu amb vehicle millor deixeu-lo en la zona que està paral·lela al riu Ripoll.Unes cadenes, no permeten accedir amb vehicles a motor, per dins del Bosc de la Verneda.En aquets espai natural, disposa de varies taules i bancs de fusta, per fer un àpat, papereres i contenidors,fins i tot per deixar les bicicletes, tot aquest material es fet de fusta per ser mes respectuós amb el medi ambient.El Bosc de la Verneda, és un espai natural, que esta molt cuidat i la major part del dia disposa d’ombra dels arbres o llocs per gaudir del sol.Cal dir que no es pot fer foc en el bosc de la Verneda, en cap època de l’any i no disposa de barbacoes.Si aneu a aquests Bosc, tindre cura en deixar-lo net i ser respectuós amb la natura,Des d’aquest punt podeu fer varis recorreguts que ja us he descrit en altres articles del municipi de Barberà del Vallès.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Eucaliptus Blanc del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre Arbres

Per poder contemplar aquest destacable Eucaliptus Blanc, teniu d’entrar per l’antiga portalada principal al recinte del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona.Cal seguir el vell camí de la finca que porta a l’edifici, des de lluny veurem com surt i destaca sobre altres arbres,en la segona corba i al tocar la paret d’una casa, esta aquest Eucaliptus.Aquest Eucaliptus Blanc, disposa d’ un tronc gruixut i gros, amb nombroses branques sempre plenes de fulles, que s’alcen cap a munt.Està classificat i considerat com Arbres d’interès local, per l’ajuntament de Barcelona.Aquest tros de camí, n’hi havien d’altres, encara podem veure un segon, no tant gros el seu tronc, però si molt esvelt.al seus peus, i a la llera del camí, un de tallat i totalment sec.I si mireu a la vostra dreta, també esta un totalment de sec però encara arrelat al terra.Podeu aprofitar de fer un tom per aquest  Parc, que es de gran importància d’extensió i te recons molts bonics i interessant per tota la família.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pins i Plàtans destacats a vora de la riera de Caldes a Palau- solitá i Plegamans

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre Arbres

Vàrem parlar en el seu moment del important bosc de Pins de Torre Marimon; avui ho farem dels Pins i Plàtans destacats a vora de la riera de Caldes a Palau- solitá i Plegamans.Com podem veure en la postal antiga, ja des de fa dècades, és una zona amb Pins grans.Pràcticament tots els Pins son Pinyers, estan disseminats per el costat de les dues ribes de la riera de caldes,alguns d’ells agrupats amb una petita colònia de 7 o 15 pins,d’altres de solitaris, però tots son grans, esvelts i es destacant sobre altres arbres.També, alguns d’ells, estan dins dels terrenys que fa anys, al construir els xalets en les afores de  Palau – solità i Plegamans, van quedar en les seves propietats.El mateix passa amb els Plàtans, trobem a la llarg de la riba de la riera de Caldes,  al pas per Palau – solità i Plegamans,nombrosos i molt destacables amb corpulència i alçada.En algun cas, s’ha aprofitat aquest antics arbres per preservar-los formant petit jardins municipals.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Un Hort diferent : L’Hort a l’estiu

A l’Hort a l’estiu, en aquesta època, també dona moltes varietats de verdures, conreada la terra adequadament, sols  cal tenir cura de que teniu moltes hores de sol, altes temperatures i poca pluja, factors a tenir clars de com actuar.Cal condicionar el reg, és millor fer-ho a primera hora del dia, quan la terra i les plantes s’han refredat del dia anterior.A poder ser col•loqueu un sistema de reg gota a gota amb programador, estalviareu aigua i no cal estar present a primera hora del matí.En primer lloc, cal recollir les verdures que haguéssiu sembrat durant la primavera i preparar la terra per l’estiu.Els mesos de juliol i agost, és pot sembrar i plantar bledes, escaroles, mongetes;  és el moment de plantar bròquils, cols i pastanagues i de sembrar espinacs, naps, i, ja a final del mes d’agost, raves.Pot ser aquests mesos  tingueu una bona collita.Al setembre, seria temps per recollir melons, cols i enciams, a banda de les altres varietats típiques de l’estiu, com mongetes, pastanagues, pebrots i pèsols.Pel que fa a les fruites, teniu una gran varietat, com peres, préssecs, síndries, prunes, fruita seca, com les avellanes, i sobretot de figues i el primer raïm.Compte amb el reg, en cas que no faci tanta calor i tingueu algunes pluges, haureu de reduir quantitats d’aigua per evitar que es formin tolls molt perjudicials per a moltes varietats de verdures.Apa, que tingueu una bona collita !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé