Aquesta Font que ens referim, esta situada en el marge dret del carrer de Sant Jordi al costat de la carretera BV-3008 i front el carrer Major.
La Font és un homenatge a la portada d’aigua a Fonollosa i també, al que va ser alcalde en 1953 al 1964, Gabriel Clarena i Vila, qui va cedir aigua del seu pou al poble de Fonollosa.
La Font està en el centre de dos columnes, amb una estructura ovalada,
actualment amb una aixeta polsador on l’aigua cau a una pica semi circular; a sobre de la aixeta hi ha la data 1959.
Una Font que es més ara com un record, que no pas per beure o recollir –hi aigua…
A prop del nucli de Fals del municipi de Fonollosa, hi ha el Mas El Grau, que s’arriba per la carretera BV-3012, tot agafant una bona pista fins aquest mas,
al costat esquer del mas hi ha l’ermita de Santa Maria del Grau, en una paret exterior on forma un angle hi ha el Pou,
és sec i ven antic, fins i tot, dins hi ha crescut una jove figuera.
El Pou esta semi cobert i construït amb pedres grans , i relativament ben conservat.
A sota de l’ermita, hi ha un espai que es agradable, amb un alzinar i font que fa de bon estar,
A prop del nucli de Fals del municipi de Fonollosa, hi ha Mas el Grau, que s’arriba per la carretera BV-3012, tot agafant una bona pista fins aquest mas,
A sota mateix de l’ermita de Santa Maria del Grau, hi ha un alzinar, en un costat esta la font,
D’obra molt senzilla, per atendre en dies de l’Aplec o altres festes de l’ermita.
D’una part gruixuda, tenia dos aixetes de polsador, actualment sols hi ha una, amb dues piques de diferent dimensió.
Es lloc es agradable, amb un alzinar que fa de bon estar, recordeu que esteu en una finca privada.
El Pou de glaç del Solar del Vilar està en un costat del riu Cornet, a prop de l’antic abocador d’escombriaires de Sallent.
Us passo la seva historia:
Construït durant el segle XVII per abastar de glaç i neu, indiferentment, a la vila de Sallent.
Durant el segle XVIII, època de màxim desenvolupament d’aquesta indústria rural, l’arrendament del pou i de l’abastament del gel a Sallent corresponia a Josep Claret Pujadós.
Va deixar d’utilitzar-se com a tal durant la segona meitat del segle XIX.
Pou de glaç d’estructura típica en aquest tipus de construccions. Planta circular, cos cilíndric, soterrat parcialment, i recobert amb volta de cúpula semiesfèrica a la part exterior. L’aparell, tant la part interna com externa, és de pedra i calç, tot i que més modernament es va arrebossar tot l’interior de ciment per a poder-lo utilitzar com a dipòsit d’aigua.
Disposa d’una única obertura a la volta, i restes de la sortida de desglaç a la part inferior. Té un diàmetre aproximat de 6’8 metres i una alçada parcial (hi ha molta sedimentació al fons) de 7’5 metres. Destaca de la majoria de pous de la comarca pels seus gruixuts murs: 80 cm., superiors a l’habitual i, segurament, realitzats per a donar-li un millor aïllament tèrmic just en un indret on no hi ha gaire ombra ni està situat en un lloc bac.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Safareig – bassa de la Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.
Uns 10 m. al costat de la cova – font es veuen restes del que fou un safareig públic,
És de forma rectangular i dividit en dos espais, fet de maó.
D’aquest safareig, força deteriorat, destaquen les grans lloses de pedra inclinades que servien d’ampit per rentar la roba,
algunes estan rebaixades del cantó que s’aboca a la bassa.
Des de fa molts anys no hi arriba l’aigua al Safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.
També és coneguda amb el nom de La Fonteta.
Dades històriques :
La imatge de la Mare de Déu de Lorda, que es venera a l’interior de la gruta de la font, se sap que es trobava ja en aquest indret abans de 1936, any en què va desaparèixer i on més tard fou reinstal·lada de nou, segurament que per alguna persona que s’hi va amagar durant la Guerra Civil, segons testimoni oral de Regino Chamorra i de Rafael Camps, Marquès de Camps, recollits a HUERTA (1985).
Font situada dins d’una gruta artificial convertida en capella, on es troba la imatge de la mare de Déu de Llorda.
L’aigua raja dins d’una pica de pedra des del sortint d’una roca.
El sostre està cobert amb una volta de totxo i pedra.
Una porta de ferro, flanquejada a banda i banda per parets de pedra seca, tanca el recinte de la cova-font.
La part superior de la cova està envaïda per heures
Uns 10 m. al costat de la cova es veuen restes del que fou un safareig públic.
Existeix un text que descriu amb precisió el lloc on s’ubica la font, recollit per Carme Huerta (HUERTA MARTÍN, 1985). Es tracta d’un fragment de les memòries de Ramon Solsona i Cardona, nebot de mossèn Isidre Solsona, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve d’Ordal fins el 1924:
“(…) Des d’allà caminava instintivament cap a la “Fonteta”. Sens dubte que és el lloc més plaent, més deliciosament poètic de la comarca. Al final d’un passeig llarg (…) que des del parc de Can Ravella baixa en línia recta i en suau pendent fins a una placeta, es troba al fons una gruta artificial de la qual en altre temps rajava una font, que li ha donat el seu nom. La gruta està coberta de pedra, simulant estalactites, ara ja seques, però en altres temps s’hi havia infiltrat l’aigua cristal·lina, regalimant i caient en un llac de pedra que hi ha al fons. Sens dubte, els comtes d’Olzinelles ho tenien com a lloc d’esbarjo, segons ho confirmen la gran taula central de pedra i els bancs laterals, gastats pel temps i deteriorats per les mans bàrbares, malgrat la reixa de ferro forjat que tanca l’ampla entrada de la gruta (…)”.
De la taula de pedra esmentada en el text, avui ja no en queden senyals, però sí dels bancs, que encara resten adossats a la paret de la gruta.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
Per anar-hi cal que us adreceu per la BV-1433, tot venint de Llerona, girar pel camí de mas Raimbau, on hi ha La Memòria del refugi antiaeri i l’antiga caserna de la Guerra Civil Espanyola.
Una vegada passat el conjunt, hi ha una recta veure l’alzina a un costat del camí entre dues cases.
Es gran i de important alçada, destacant les dues branques, hi havia una tercera avui tallada.
També veiem que forma el seu brancatge superior i amb les fulles una cúpula arrodonida.
És una Alzina que sembla que disposa d’una bona salut.
Aquesta Font d’avui està en un costat de la plaça de front de l’Església nova o l’Església parroquial de Sant Vicenç de Castellolí.
És una font commemorativa, dedicada a tota la gent del poble que els mil anys de la seva existència, com a tal han lluitat per obrir-se camí en la vida. Castellolí : 978 – 1978.
Per poder anar al Saltant i Gorg de la riera de Marganell , us situeu en la carretera de Castellbell i Vilar a Marganell, BV-1123 en el quilòmetre 1,600,
d’on surt a l’esquerra una bona pista que us portaria a Cal Pinsà.
Entre bonics arbres i la riera aquesta pista passa per una passera o pont per sobre de la citada riera,
tot just a l’altra costa, deixeu el vehicle a la dreta on forma un espai fora de la pista,
en el altre costat i a peu per un senderó a pocs metres podreu contemplar aquest saltant d’aigua i el gorg d’aigua retinguda,
l’aigua en aquest punt és entre verda per la vegetació dins de l’aigua i a la vegada clara i transparent.
Es un conjunt format per un mur on per la part mes baixa cau l’aigua de la riera,
Per tant no es natural, probablement era per les necessitats de la propietat.
Es un lloc agradable i fresc, sobretot en la primavera i estiu.
La Font i Imatge de Sant Cristòfol està en l’antiga benzinera de la carretera NII-a, a prop de l’Hotel Bruc, situada al mur de protecció de la carretera en El Bruc.
Mosaic de ceràmica blava, d’uns 80 cm d’ample i 100 cm d’alt, format per 42 rajoles que representa la imatge de sant Cristòfol transportant a coll el Nen Jesús. Al fons hi ha un paisatge de Montserrat amb una església i, a la part inferior, la inscripció en català “Sant Cristòfol” i un dibuix d’un cotxe de principi del segle XX.
Al costat hi ha la Font, que actualmente no raja, la pica esta trencada i decorat amb rajoles grogues i verdes.
Cal dir que del conjunt algunes de les rajoles estan trencades i tenen la superfície vidriada desapareguda.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 