Arxius mensuals: gener de 2025

Arbres: Alzina grossa de Valldoreix 

Publicat el per
Respon

L’Alzina de Valldoreix (Quercus ilex) és un arbre que es troba a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental), el qual és l’alzina més gruixuda de Sant Cugat.

Es troba al passeig del Nard de Valldoreix, a l’extens pati d’una residència per a la tercera edat (antigament Hotel Rossinyol). El passeig del Nard és un carrer transversal a l’avinguda del Baixador, principal artèria que travessa Valldoreix.

La residència Rossinyol és davant del número 51 de l’esmentat carrer, l’alzina esta dins dels seus jardins, es por veure des del carrer,

on hi ha un cartell amb dades de l’arbre.

Dades descriptives:

  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 3,70 metres (a 0,90 m de terra).
  • Alçada: 16,1 m.
  • Amplada de la capçada: 18,50 x 19,70 m (amplada mitjana capçada: 19,10 metres)
  • Altitud sobre el nivell del mar: 144 m.

Temps enrere havia estat voltada de conreus, però avui dia resta engolida per l’extensa àrea urbanitzada de Valldoreix,

Imatge de l’alzina al costat de la piscina de l’antic hotel (TotSantCugat)

Primer la finca era un destacat Hotel i ara, es com residencia de la tercera edat.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Ruta dels Molins de Calldetenes

Publicat el per
Respon

La Ruta dels Molins Fariners de Calldetenes, va ser inaugurada el 1994, ha permès la recuperació d’un camí que voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements que abastien anys ha els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut.

El recorregut és de poca llargada, suau i planer, i enllaça els pobles de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta. 

Es tracta d’una ruta que podeu fer a peu o en bicicleta on es combina patrimoni i paisatge.

En la ruta dels Molins a Calldetenes, a Osona descobrireu principalment la història farinera del municipi.

L’itinerari us acostarà al Museu del blat que es troba al Molí de Calvaria.

Des de dalt de la Serra de Sant Marc, on hi ha l’ermita, podreu gaudir de boniques vistes de la Plana de Vic.

Ara podreu seguir la ruta-joc dels Molins Calldetenes escanejant diferents codis QR.

La ruta pot començar des del mateix nucli de Calldetenes, a la Plaça Onze de setembre. Haureu de travessar la nova ronda de circumval·lació per agafar el camí que us portarà a la ruta dels Molins.

Durant tota la ruta trobareu cartells informatius que expliquen les curiositats dels diferents elements com recs, basses, fonts…

L’itinerari segueix trams de dos torrents, el Torrent de Sant Martí i el Torrent de la Sauleda on trobareu punts d’interès:

  • La Bassa de blanqueig, on antigament es netejaven i s’adobaven pells.
  • Seguiu fins el Molí del Pujol on destaca un desmai.
  • El Molí de la Frontera i el carcabà (sortida de l’aigua).
  • Molí de la Calvaria, del s. XI, avui dia convertit a Museu del Blat.
  • S’arriba al Molí d’Altarriba és l’únic molí sense habitatge i també l’únic que conserva els buidadors, unes aixetes que conduïen l’aigua que sobreeixia de la resclosa cap a un altre molí del municipi.

Per tot el recorregut podreu trobar arbre destacats com verns, freixes, pollancres, nogueres o saücs que proporcionant bona ombra en els dies més calorosos.

També hi ha taules per fer un pícnic o descansar-hi.

A l’arribar al terme de Sant Julia de Vilatorta, fareu la Ruta de les fonts naturals a prop de la riera, i arribareu al Parc de les 7 Fonts, amb diferents serveis.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

El Galzeran o Cirerer de Betlem

Publicat el per
2

El galzeran o cirerer de Betlem és un petit arbust perennifoli de la família de les Asparagàcies, establerta per Antoine-Laurent de Jussieu, que es caracteritza perquè les tiges tenen forma de fulla, però no són fulles. Fa unes flors solitàries poc aparents de color verdós o lila. Els fruits són arrodonits i vermells, i destaquen força sobre el color verd de la planta. Floreix a l’hivern i la primavera.

També rep el nom de boix marí, boix mascle, brusc, rusc, cireretes de Betlem, cireretes o guingues del bon pastor, galleran, (gallera(n)c, galleri(n)c) i llorer bord.

Petit arbust de 50 a 120 cm d’altura de color verd fosc, amb rizomes subterranis dels que surten peus masculins o femenins, en tots dos casos presenta dos tipus de tiges, les normals són llises i arrodonides, mentre que les altres són fil·locladis o falses fulles, de forma ovolanceolada de 2 a 3 cm de llargada i acabades amb una punta rígida i punxant. Les fulles de veritat són molt petites, com escames que normalment passen desapercebudes, apareixen a l’axil·la dels fil·locladis, i fan entre 3 i 4 mm de llargada. Tota la planta és fotosintètica a excepció de les fulles veritables que es desprenen ràpidament.

Viquipèdia

Les flors són petites, verdoses o violàcies, situades al centre dels fil·locladis amb un perigoni amb sis tèpals en dos verticils; les femenines són tricarpelars amb ovari súper mentre les masculines tenen tres estams soldats pels filaments; la pol·linització es fa per mitjà dels insectes (entomògama); floreix a l’hivern i a la primavera mentre que a la tardor i a l’hivern, a les plantes femenines, apareix el fruit en forma de baia vermella de 10 a 12 mm de diàmetre amb dos llavors i que destaca sobre el verd fosc dels fil·locladis; la disseminació es fa per mitjà de les deposicions dels animals que mengen els fruits (endozoocòra).

Viquipèdia

La utilització més coneguda és com a ornament nadalenc a causa de l’espectacularitat dels fruits vermells i brillants sobre el verd fosc de la planta. També havia estat utilitzat per les seves propietats diürètiques i els brots tendres per a l’alimentació com si fossin espàrrecs. Les baies són tòxiques, però avui dia té una certa importància comercial perquè a partir dels rizomes es preparen certs medicaments i cosmètics. Aquest interès ha portat a l’extinció de l’espècie a certes zones de Turquia i a situar l’espècie com una de les més amenaçades del país. A Catalunya és protegit a certes zones, especialment parcs naturals, mentre que la Generalitat Valenciana n’ha regulat la recol·lecció. També va bé per la circulació de la sang, hemorragia.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Massís del Pedraforca

Publicat el per
Respon

El massís del Pedraforca és al nord-oest de la comarca del Berguedà. S’hi pot arribar a través de la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d’Abrera a Bellver de Cerdanya (eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9). També hi arriba la carretera que passa per Tuixén, Josa de Cadí i Gósol (C-563).

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L’Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d’una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d’interès nacional,[1] i l’entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Els pobles del voltant són Gósol (a l’oest) i Saldes (a l’est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.

Cultura i història

Dins el Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca es troben molts elements del patrimoni històric i cultural entre els quals destaquen:

  • Arquitectura religiosa: Són molt nombroses les esglésies d’origen romànic escampades per la majoria de pobles o en indrets ben amagats, tant dins el Paratge com en els seus entorns. En destaquem algunes com el Santuari de Gresolet (Saldes), Santa Maria del Castell (Saldes), Sant Martí (Saldes), Sant Andreu de l’Espà (Saldes), Sant Sebastià del Sull (Saldes), Sant Ponç de Molers (Saldes), Santa Maria del Castell (Gósol), Santa Margarida (Gósol) i Santa Eulàlia de Bonner (Gósol).
  • Fortificacions: Durant l’edat mitjana la zona del massís del Pedraforca i els seus entorns eren controlats pels comtes de Cerdanya que utilitzaven els castells de Saldes i Gósol per protegir els seus territoris. Aquestes fortificacions van ser l’inici d’ambdós pobles, però actualment es troben apartades i parcialment en ruïnes.
  • Camins tradicionals: Són diversos els camins tradicionals que transcorren pel Paratge, sobretot pel que fa a camins ramaders, ja que a la zona i als seus voltants s’hi concentren àrees de pastura d’alta muntanya molt importants a Catalunya. Aquests camins conserven construccions annexes destacables com murs de pedra, pletes, ponts, hostals i cortals.
  • Art: L’estiu de l’any 1906 Pablo Ruiz Picasso va visitar Gósol, on va transformar el seu estil i va esdevenir molt productiu. Passat l’estiu, Picasso va marxar de Gósol, passant el Cadí pel pas dels Gosolans, per arribar a París, on va iniciar la seva època cubista. El record de la visita del geni és inesborrable per als gosolans, els quals disposen d’una Sala Picasso amb reproduccions de les obres pintades per l’artista en aquesta població del Berguedà.
Viquipèdia

El Massís del Pedraforca es va declarar el Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1982, en la promulgació de la Llei 6/1982, de 6 de maig. L’any 1983, es va completar la protecció legal de l’entorn de l’espai amb la declaració per mitjà del Decret 353/83, de 15 de juliol de 1983, del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Des de l’any 2004 la gestió del PNIN s’incorporà a la del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Viquipèdia

El Massís del Pedraforca es va declarar el Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1982, en la promulgació de la Llei 6/1982, de 6 de maig. L’any 1983, es va completar la protecció legal de l’entorn de l’espai amb la declaració per mitjà del Decret 353/83, de 15 de juliol de 1983, del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Des de l’any 2004 la gestió del PNIN s’incorporà a la del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de Sant Jaume de Vilamontà de Manlleu

Publicat el per
Respon

Sant Jaume de Vilamontà és una capella de Manlleu (Osona)

Des de el km. 2 de la carretera BV-5224 hi ha una pista que hi porta directament.

A poca distancia el 18 de juliol de 1960 es va inaugurar una font dedicada a Sant Jaume.

Actualment no hi ha aigua, sols ara es com un monument.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Poema : Font Vella de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

Aquest és el poema que Jacint Verdaguer dedica a la Font Vella:

 “Tenia set d’aigua pura
lo meu cor enfebrosit
i enyorava la dolçura
de la deu de l’infinit.
Com el raig d’eixa Font Vella
aboqueu vostra canella
en mon cor que s’esbadella
i em veureu, Jesús, guarit.”

Recull del Poema: Ramon Solé

Postals antigues: Fons Fotogràfic Rasola.

Avui destaquem: La Font de l’Olla de Mura – 2ª Part #

Publicat el per
Respon

La Font de l’Olla es situada a pocs metres de la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Talamanca, al punt quilomètric 10,  just on fa un revolt a la dreta.

Es tracta d’una Font tipus cisterna, on per un broc de ferro brolla l’aigua que cau a terra.

La sortida d’aigua es regula senzillament  amb un tap.

Ens ha motivat anar-hi de nou, per veure si les últimes pluges han fet que torni a donar aigua, desprès de molts anys d’estar seca.

Efectivament, hi rajava gracies a les pluges dels últims dos mesos un bon doll d’aigua.

Es un espai al costat de la carretera, que tothom pot accedir hi i fins i tot fer un àpat o descansar-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Plàtan gran del carrer Molí de Valldoreix

Publicat el per
Respon

Aquest enorme plàtan esta situat dintre d’una finca privada en el carrer Molí de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.

A fora del carrer hi ha un cartell on se indicant les dades de l’arbre,

Arbre monumental

nom : Plàtan

Família: Platanàcies

Gènera: Platanus

Espècie: x Hybrida

Perímetre del tronc a 1 m.: 1,30m.

A l’estar a l’interior dels jardins de la casa, sols podem veure’l des de l’exterior, en el carrer.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Llibre recomanat: Guia dels rèptils de Catalunya

Publicat el per
Respon

Fitxa tècnica

Autors:

  • Alejandro García-Salmerón
  • Gerard Carbonell-Morales
  • Nil Torres-Orriols
  • Albert Martínez-Silvestre
  • Oriol Baena-Crespo
  • Carme Mora-Rueda
  • Josep Antoni Melero
  • Fernando Loras-Ortí
  • Júlia Valera-Florensa
  • Xavier Rivera
  • Joan Maluquer-Margalef

Gènere: Natura

Col·lecció: Guies de camp, 8

Primera edición: novembre 2024

ISBN: 978-84-1356-437-1

Enquadernació: rústica amb solapes

Mides: 15 x 24 cm

Pàgines: 280

Peu: 26,50€

Espectacular guia a tot color, amb més de 350 fotografies.

Tots els ecosistemes de Catalunya, fins i tot els urbans, tenen en comú uns animals amb escates que juguen un paper crucial en el manteniment dels seus processos ecològics. Sempre presents durant les excursions de camp, els rèptils són tan discrets com desconeguts per a la majoria de la gent, que tendeix abans a estigmatitzar-los que a preguntar-se per les seves formes, costums o requeriments. D’aquesta manera, i sense fer gaire soroll, el grup de vertebrats terrestres més divers del món va disminuint a poc a poc les seves poblacions.

Aquesta guia va dirigida a qualsevol persona amb ganes de conèixer i conservar les tortugues i els escatosos de casa nostra. A les seves pàgines es reuneix el coneixement més actualitzat sobre la biologia, la patologia, la conservació, la biogeografia, la filogènia, la taxonomia i la identificació de totes les espècies autòctones i introduïdes de rèptils de Catalunya. Els textos van acompanyats de més de 350 fotografies i múltiples il·lustracions realitzades expressament per a aquesta obra, cercant un major enteniment per al lector, que aprendrà veient la gran variabilitat de les diferents espècies com cap altra guia ha aconseguit fins ara. Només cal fullejar-la per sortir de dubtes.

Els autors d’aquesta guia formen part de la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH) és una associació científica sense ànim de lucre fundada l’any 1981 i que està formada per afeccionats i professionals que ens dediquem a estudiar, donar a conèixer i protegir els amfibis i rèptils de Catalunya i els seus hàbitats.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Estany o Pantà de la Vallmitjana de Taradell

Publicat el per
Respon

L’Estany o Pantà de la Vallmitjana esta situat en el Torrent de la Vallmitjana a tocar del Càmping de la Vall de Taradell.

L’estany de la Vallmitjana és un embassament artificial creat en el torrent de la Vallmitjana. Té una superfície de 1’91 hectàrees i està envoltat de camps de conreu i per diversos verns en el seu entorn immediat.

Es troba dins del refugi de fauna salvatge de la Vallmitjana.

La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l’estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L’estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping.

L’interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l’alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d’amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l’estany.

Destaca la presència d’aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d’altres. S’hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i Viquipèdia

Autoria de la fitxa per a MPC: Marta Lloret. Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero