Les Fonts de la Cova o de la Mare de Déu de Lourdes de La Nou de Berguedà

El Santuari de Lourdes està a mig quilòmetre al sud del petit poble de La Nou de Berguedà.

A l’esquerra del Santuari, hi trobareu unes escales que us baixen directament a la cova on a dins esta la Font principal.

A un metres al costat esquerd hi han dos Fonts més.

En la cova s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, està sempre amb flors i algunes espelmes.

Com diem, la Font principal es troba dins la cova, amb tres brocs de ferro molt deteriorats, l’aigua cau a una pica rectangular d’obra.

Font principal, dins cova

A l’esquerra de la cova, hi han les dos fonts separades per una construcció en forma d “L” i adossades al marge de la muntanya.

El broc de cada Font dona l’aigua a dos piques rectangulars arran del terra.

Aquesta Font antigament es deia Font de Sant Isidre, en 1881 va passar a dir-se Font de la Mare de Deu, i es va construir la cova. Les seves aigües es diu que eren curatives…

Es un lloc molt humit i tranquil, per passar una bona estona.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Aqüeducte i Caseta repartidor del Castell de Clasquerí de Castellar del Vallès

L’Aqüeducte del Castell de Clasquerí, no es conèixer exactament l’època de construcció, del qual avui dia se’n conserva un tros reformat,

i una Caseta distribuïdora d’aigua en les rodalies del Castell de Castellar, davant la masoveria.

Sembla que aquesta caseta repartidor i aqüeducte podria datar del segle XVIII,  

portant aigua a través de canalitzacions des de la font Ureyensa citada l’any 1276, estava situada a l’esquerra del torrent de can Riera cap a la bassa situada davant del Castell de Castellar.

La Masia és d’època medieval, segle XIV, allotjament dels masovers del Castell de Clasquerí.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 4_01.jpg

Actualment s’ocupen del manteniment del castell i de la producció agrícola de les terres properes.

Recull de dades : Ajuntament de Castellar del Vallès

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Avui destaquem : La Font de Paller o dels Banyadors de Bagà

El Santuari de Paller està a uns dos kilòmetres de Baga, s’arriba per una carretera que va directament; des del poble trobareu cartells que indica per on anar-hi.

En l’entrada de l’explanada del Santuari, hi ha per sota una zona d’esbarjo amb taules i bancs  de fusta, així com algunes barbacoes per fer foc.

La Font del Paller, esta en un racó d’aquesta zona d’esbarjo. De fet es una cisterna amb una portella metàl·lica que li dóna accés.

L’aigua surt per dos tubs disposats l’un al costat de l’altre, un dona l’aigua a una pica a mitja alçada, l’altre ho fa a una pica situada a un nivell inferior, on els animals hi poden beure,

disposa de dos taules amb bancs de pedra per seure’s i que deuen ser molt antics, a l’ombra de dos grans plataners.

També hi trobareu diversos bans i taules de fusta per les rodalies.

Un paratge que sembla que el temps s’hagi parat…

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Els 2 Plataners de la Font de Sant Sebastià de Caldes de Montbui

Els 2 Plataners de la Font de Sant Sebastià, esta en un costat d’un gran antic camp, ara no conreat,

i fan ombra en la Font de Sant Sebastià,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1_01.jpg

front del petit poble de Sant Sebastià de Montmajor de Caldes de Montbui.

Són dos plataners, de la mateixa altura, grans amb branques molt altes i fortes,

Realment destacant sobre la resta d’arbres de les rodalies.

Llàstima que la font esta molt deteriorada…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font i safareigs dels Ànecs Viladecavalls – 2ª Part #

La Font i safareigs dels Ànecs està a l’entrada dels Horts de Can Purull de Viladecavalls, a poca distancia de la Font  i Bassa del Rectoxo. ( Que ahir us vaig presentar),

a peu de la carretera d’Olesa a Terrassa.

Font que es troba situada en una zona d’horta sota la casa de Can Purull.

L’aigua surt directament d’un petit mur que porta la inscripció “Font dels ànecs”, sense que hi hagi brollador ni pica.

Per mitjà d’uns canals, l’aigua es diposita en dues grans basses, des de les quals es reparteix amb un sistema de rec canalitzat.

Les basses també s’utilitzaven com a safareig; encara es conserven les pedres verticals per rentar la bugada.

Antigament, les dones residents al nucli de Sant Martí anaven a rentar la roba en aquests safareigs.

També se’ls coneix com a safareigs de Can Purull, per la proximitat d’aquesta casa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font i Bassa del Rectoxo de Viladecavalls – 1ª Part #

La Font i Bassa del Rectoxo esta a l’entrada dels Horts de Can Purull de Viladecavalls,

a peu de la carretera d’Olesa a Terrassa.

un sender des de la carretera baixa en pocs metres fins la Font.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4503b_01.jpg

L’aigua brolla directament sobre un petit dipòsit rectangular fet d’obra.

Aquesta comunica amb un safareig que conserva les pedres verticals per rentar la bugada, utilitzada dècades en rere.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4510_01.jpg

Actualment és utilitza per regar els horts propers.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Fem una ullada fora de Catalunya : Les Fonts de Cinque Terre d’Italia

Cinque Terre és una ciutat de la Província de La Spezia en Itàlia.

S’anomena Cinque Terre (en català: Cinc terres) una part de la costa italiana del mar de Ligúria, a la província de La Spezia d’una gran bellesa. Les Cinque Terre van des de punta Mesca fins a punta di Montenero, i comprèn els pobles de Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore. El 1997, a instàncies de la província de La Spezia, les Cinque Terre, juntament amb Porto Venere i les illes de Palmaria, Tino i Tinetto, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Les Cinque Terre i Portovenere està recollides amb el codi 826-001. El 1999 es va crear també el Parco Nazionale delle Cinque Terre (‘Parc nacional de les Cinc Terres’).

Aquesta regió, gràcies a les seves característiques geogràfiques, constitueix un dels principals atractius de la Riviera Ligúria. El seu origen és un context orogràfic molt particular, que dona origen a un paisatge muntanyós constituït per diferents estrats o “terrasses” que descendeixen cap al mar amb un fort pendent. La mà humana, al llarg dels segles, ha modelat el terreny sense alterar el delicat equilibri ecològic, utilitzant aquestes terrasses en declivi per a desenvolupar una particular tècnica agrícola destinada a aprofitar tot el possible la disposició del terreny. Una de les característiques inusuals d’aquesta regió és que no està permès el trànsit d’automòbils, perquè així ho van decidir els seus mateixos habitants, i s’hi ha aconseguit una gran qualitat turística.

Us passo algunes de les seves fonts d’aquesta ciutat :

Una ciutat per ser visitada

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Font de can Vinyals de Sentmenat, una Font perduda !

Fa unes setmanes vaig anar a buscar la font de can vinyals de Sentmenat. A l’entrar a la urbanització cal que us dirigiu pel carrer Coll de Solanet.

Que per un costat dona al petit pantà de can Vinyals i a l’altra al bosc. A mitat de camí i a ma esquerra, es veu on esta la mina de la font , molt tapada per la vegetació.

Un passo unes antigues fotografies de Ramon Solé on podem veure com era aquesta font:

Antiga Font de can Vinyals
Mina

Text i Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya : La Font de Mosquerí de Llucena

La Font de Mosquerí està en Llucena, comarca de l’Alcalaten de Castelló de la Plana.

Font ben cuidada, als peus del mas homònim, a uns 800 m. d’altitud.

Està emblanquinada, amb aixeta, abeurador, safareig i bassa de reg.

Us passo un video de la Font de Mosquerí :

Text i Fotografies: Jordi Mig

Avui destaquem : La Font de can Moritz de Rubí

La Font de can Moritz esta situada en la urbanització de Castellnou, front el carrer de Cabrera 87 de Rubí.

Louis Moritz pertanyia a una família burgesa alemanya que es va traslladar a viure a Barcelona a mitjan segle XIX, on va fundar posteriorment  la Cerveza “Moritz”.

A principi del segle XX, La finca de Can Matarí o Castellnou la va comprar  Louis Moritz, que la va fer servir la masia com a casa d’estiueig. Passen dècades y la gran finca es ven creant-se la Urbanització.

La Font queda tapada per la vegetació, en el 2015, uns veïns de la urbanització avisaren a l’entitat Rubí d’Arrel del descobriment de la bonica font modernista, construïda el 1922.

A partir d’aquí es fa un projecte per la seva recuperació, portant-se a terme bàsicament durant l’any 2017.

L’estructura esta inferior al nivell del terra, cosa que fa baixar una escales,

l’aigua surt d’una mina per un tub de ferro allargat i va a parar a una basseta situada al mig.

Al costat de la font disposa de diferents seients de pedra adossats al mur.

Per un pont de fusta podem anar a una zona de pícnic amb taules i bans de fusta,

lloc on podem fer un àpat i estar el dia jugant el mes petits.

Text i Fotografies: Ramon Solé