Arxiu de l'autor: Rasola

Un hort diferent : Els Horts en llocs curiosos

Publicat el per
Respon

La imaginació de les persones, en on posar un petit hort per les necessitats pròpies, a vegades no en un lloc legal per ho permissiu per l’autoritat local, es molt variada…

En el pati o jardí d’una casa es molt freqüent que es posi un hort a vegades no massa gran, el suficient per passar cultivant –ho una estona al dia i treure un profit.

Moltes vegades i per tindre aigua corrent, es podem veure molts horts a la vora de la riba d’un torrent, riera o riu, en el conseqüent perill, que l’aigua no sigui prou lliure de bacteris o altres elements nocius, que en el regatge puguin contaminar les verdures i a les persones q s’alimenten d’aquestes.

Molts cops, estan mig o molt amagats, gràcies a la vegetació exuberant que reina en las ribes dels torrents, rieres o rius.

O be, en llocs amb manca d’aigua directa i tenen de fer us de garrafes, bidons i altres medis per emmagatzemar l’aigua de pluja o portar-la d’altres llocs, tampoc reuneixen unes garanties sanitàries les verdures conreades.

En algun cas hem vist a peu de les vies de tren, molts d’aquest petits horts, que a vegades al passar per les vies han comportat accidents mortals, com el cas de fa uns anys en les Franqueses del Vallès.

Llocs i espais, que ens criden l’atenció i per evitar que s’entri a aquest horts, se utilitzant medis ven curiosos que formen barreres, com somiers, filferros de pues prohibits, planxes de tots tipus, fusta, plàstic com teulades i molts mes…

En un espai, entre edificis que, es terra de ningú o esta a la llarga espera de ser edificat, mentrestant es fa un hortet.

Com el cas de la fotografia, en mig de grans edificacions, contrasta en el lloc que es troba.

També, trobarem llocs que fan la separació d’un Polígon industrial i un hort o varis horts.

Per últim, en terrenys dins de les grans ciutat o poblacions, encara podem trobar-ne, per ho, cada vegada menys.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que son les Dunes en les platges ?

Publicat el per
Respon

Les platges no sols tenen sorra, en algunes que s’han conservat, podeu veure que hi han Les Dunes, son espais naturals que formant unes petites ondulacions i una certa alçada en comparació a nivell de la platja, i estan prèvies a la sorra.Veureu que en Les Dunes hi ha nombroses plantes, les espècies conegudes com psammòfiles,Us passo informació de Viquipèdia sobre aquest tipus de vegetació.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vegetaci%C3%B3_psamm%C3%B2fila

Algunes d’aquestes plantes en català, es diuen : la sanguinària, la corretjola, el cascall marí, l’equinòfora, el fonoll marí, la vinagrella, la silene, la lleteresa, el melgó marí…entre altres.Curiosament, tenen arrels molt llargues, i algunes son medicinals o culinàries, son baixes i suportant perfectament el vent, les temperatures, el sol fort de l’estiu i l’ambient salí.Sols aquestes plantes les veureu que viuen en un medi sorrenc i natural, en algunes de les platges de la Mediterrània.Les zones mes importants en Dunes en Catalunya, son en els municipis de Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí ,Pals, Torredembarra i en menor quantitat , des del Prat fins a Castelldefels.També, podeu trobar una varietat d’espècies d’animals i de insectes que fan vida en elles, en Les Dunes.En que us sembli impossible, moltes petites aus fan en Les Dunes el seu habitat, on posen els ous i crien els polls.Igual passa amb tortugues, que van a enterrar els ous en Les Dunes. 

També podeu trobar, el llangardaix i petites serps. No ens oblidem de la varietat de insectes, com mosques, escarabats, papallones, vespes…Les Dunes en molts dels casos els Ajuntaments han delimitat el pas de la gent que van a fer un bany a la platja, creant les zones protegides, delimitades per medi de tanques el seu accés directa i  lliure, i retolat amb cartells la seva existència, per aquest motiu se n’han habilitat uns nous accessos pels banyistes.Podeu veure un article del dia 31 de gener de 2018, on el Diari de Girona, fa referencia de l’inici de la recuperació de Les Dunes de quatre platges de l’Empordà :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/01/30/inicien-recuperacio-dunes-quatre-platges/893016.html#

Recordeu, si aneu a una platja amb Dunes, no trepitgeu en la zona compresa i delimitada, es pot destruir un paratge natural que tarda molts anys en recuperar-se.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador

La Ruta dels Camins i Les Masies des de Sant Antoni de Vilamajor

Publicat el per
Respon

Us recordo que cada diumenge us presento dos Articles !

De Rutes o Itineraris de Camins i Masies, a reu de Catalunya em podeu trobar molts.De fet,  quin itinerari no em trobaríem de Camins i Masies …?En tots passem pel costat d’una masia o casa rural i d’un camí principal que van surtin altres camins que us poden portar a altres llocs de la zona.Avui us presento una d’aquestes Rutes que surtin des de Sant Antoni de Vilamajor, se l’anomena :

“ La Ruta dels Camins i Les Masies.”Efectivament,  a prop de l’església surt aquest camí, aprofitant que també es el GR – 97.Està molt ven indicat per petits cartells durant el seu recorregut que acaba a Sant Celoni.També, moltes de les masies i granges, trobareu el cartell amb el seu nom.Es una Ruta que no tant sols hi ha Camins i Masies, també hi passareu, com diem , per granges, rieres, torrents, camps conreats, entorn natural de prats, boscos, pous, arbres destacats i molt mes…Aquesta  Ruta es pot fer caminant i amb bicicleta, dos maneres de poder gaudir de la natura i el medi que es va passant.Recordeu que bona part del recorregut, son finques i terrenys particulars, i cal tenir respecta en tot el seu conjunt.Cal dir que des de Sant Antoni de Vilamajor i en direcció oposada, o sigui, cap a l’Afou i Cardedeu, també podeu trobar detallats els Camins i Masies en aquella zona.Per últim, us passo 4Itineraris per a la descoberta a peu de Sant Antoni de Vilamajor :

https://www.santantonidevilamajor.cat/fitxer/737/Descoberta%20a%20peu%20de%20Sant%20Antoni%20de%20Vilamajor%20%284%20itineraris%29.pdf

Si voleu passar una bona estona gaudint del paisatge, de camps i la natura, no ho dubteu feu algun d’aquests recorreguts.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i propi

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font dels Capellans de Sant Joan Les Fonts

Publicat el per
Respon

Des d’Olot us cal que aneu amb el vostre vehicle per la carretera N- 260z, fins revessar l’empresa Alzamora, a la dreta surt una carretera direcció a zona rural que teniu de seguir.Mireu de deixar el vostre vehicle a partit d’aquest punt i continuar a peu, us recordo que passareu per finques particulars i cal tindre el màxim respectes.Al poc hi ha una bifurcació de camins, cal que agafeu el camí de l’esquerra on passareu , per la masia de can Font, una casa nova i poc desprès la masia el Vilar.Continueu pel camí,  pel costat de la finca, on  fa dues lleugeres corbes, a l’arribar a la segona de l’esquerra i havent passat un pont ,a ma esquerra veureu uns arbres, un cartell us orientarài allí trobareu aquesta antiga Font dels Capellans.La Font sempre ha estat com protegida per un gruixut mur irregular en la part mes alta.Es d’un cabal notable tot l’any, cal dir que fa cent anys en rere, la podem observar en la fotografia de l’època, que el tub estava a un nivell mes alt que no pas ara.Disposa en un dels laterals de la Font, d‘un banc de pedra.Des de La Font podem contemplar tota la plana de Sant Cosme i els volcans de l’Estany i de Bellaire.Des d’aquest punt, podeu allargar vosaltres mateixos la sortida, trobareu cartells per on podeu anar, axó si, tot caminant.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El conjunt d’arbres de la Font de la Mina de la Ametlla del Vallès

Publicat el per
Respon

L’antiga Font de la Mina de l’Ametlla del Vallès, està situada en el carrer de la Mina i ja vàrem fer un article sobre aquesta  font.Avui el dedicarem al conjunt d’arbres destacats que hi ha en les seves rodalies.Sobre mateix de la font, podem destacar dos plataners i una alzina, aquesta en la seva part superior, podem veure que’l tronc i algunes branques estant danyades, probablement per alguna infermetat o paràsit.Al seu costat un alzinar d’arbres mes joves, situats a sobre d’un petit monticle.Cal dir que fa cents anys en rere, aquest paratge era molts mes frondós en diversitat d’arbres, sobre tot predominava les alzines.Com que esta a prop de la població i de la zona esportiva de l’Ametlla del Vallès, es un espai molt freqüentat s’arriba fen un bon passeig i poder passar una estona tranquil·la.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Salt de La Caula de Les Escaules i Boadella

Publicat el per
Respon

El Salt de la Caula, situat a uns 350 metres a ponent del poble de Les Escaules , és un dels llocs més encisadors de la contrada.El Salt, és d´uns 30 metres, forma part del torrent de la Caula que salva el desnivell dels cingles de travertí.Als peus del salt hi ha un gorg on la gent es pot banyar a l´estiu.Poc després les aigües del Torrent de la Caula van a fer l’aiguabarreig amb la Muga.La temperatura de l’aigua, baixa a 20 graus durant  tot l’any.En aquest paratge,  és aprofitat des dels anys 20 del segle XX per un restaurant que té una terrassa que dóna davant mateix del salt.  Aquest restaurant ofereix cuina tradicional empordanesa.Tota la zona, està molt propera a la Muga, es flanquejada per nombrosos arbres de ribera com a verns, pollancres, plàtans, entre altres arbres.També hi ha fonts com les Fontetes i de La Caula i nombroses raconades per passejar i gaudir de la natura.Els cingles propers al salt presenten força avencs i coves que ja foren habitades en temps prehistòrics.Cal dir que el 17 de setembre de 2010, es varen desprendre les formacions de travertins que cobrien les roques que formen el salt de la Caula.Us passo la informació sobre l’esllavissada de elpuntavui de l’any 2010 :

https://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/306290-esllavissada-al-salt-de-la-caula.html

Actualment la seva aparença difereix bastant del que es veu a les imatges.Si no el coneixeu, val molt la pena fer una visita a aquest paratge natural.

 

 

Recull de dades : Ajuntament Les Escaules – Boadella i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Riu Daró

Publicat el per
Respon

El Daró és un riu de Catalunya de règim fluvial mediterrani que neix al massís de les Gavarres, al vessant occidental del puig d’Arques, dins el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.Actualment és afluent del riu Ter, tot i que antigament desembocava a la Mediterrània nodrint els aiguamolls de Pals.Afluents seus son bàsicament rieres i us indico les mes importants :

  • El Rissec
  • La riera del Vilar
  • La riera de Cantagalls
  • La riera de Pastells o de Can Mercader
  • La riera Grossa de Pals

Des de les Gavarres i fins l’aiguabarreig al riu Ter,te un recorregut de 35 km.Els Municipis que travessa el riu Daró son :

  • Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura la Bisbal d’Empordà, Corçà, Parlavà, Serra de Daró,  Gualta, Pals.

Gualta, al pas pel seu nucli i passat l’antic pont es bifurca amb una canalització que el condueix cap al Ter que passa ben a prop.A Pals, antigament desguassava les seves aigües directament al Mediterrani prop del Mas Pinell (Torroella de Montgrí) en el que s’ha convertit en el Rec del Molí de Pals.El riu Daró, no tot l’any hi baixa aigua, sols en les temporades de pluges, i que siguin importants, perquè pugui durar dies o setmanes el seu caudal d’aigua.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé

Fotografies i pintura : Joaquima Pellicer Solà

Poema – El nostre bell Empordà

Publicat el per
Respon

Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana,

harmoniosa i seductora com cap més,

envoltada de bells paratges que s’omplen

de roselles i ginesta i camps de colors daurats.

És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà!

La gent que hi vivim som d’allò més noble,

som gentils i acollidors,

estimem la nostra terra i la portem en el cor.

És l’entorn on vaig néixer,

contesto amb orgull quan em pregunten,

és l’entorn on m’he fet gran,

i, si Déu vol, la meva vellesa hi viuré.

Si algun dia he de migrar cap a altres terres,

marxaré amb recança, l’enyoraré.

L’enyorança serà la meva companya inseparable,

de dia, de nit i en tot moment.

Si algun dia, d’ell m’he de separar,

el meu cor serà presa del seu encís

i, malgrat la llunyania, com un fidel amant,

jo el memoraré i estimaré per sempre més.

Els records m’emportaré dins la maleta

i els tancaré amb pany i clau,

per preservar-los de tota inclemència

perquè perdurin en la distància i en el temps.

Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana,

harmoniosa i seductora que em té el cor robat.

És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà.

 

Autora de Poema : Joaquima Pellicer Solà

Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

 

 

Les Curiositats de l’entorn – 23#

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat varies imatges, com a objectius Curiosos :

  • Una columna furada amb un mussol, a l Geriàtric de Granollers
  • Un gran cargol a la façana d’una casa
  • A un parc de Cerdanyola, ple de bon matí banyant-se les cotorretes
  • Un amant dels Mussols i Papallones, a Sant Fost de C.
  • Una sala d’estar fora del carrer, darrera de l’església de Santa Maria de Martorelles

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

 

 

La Font del carrer Llorer de Granollers

Publicat el per
Respon

La font que ens referim, està adossada  en la paret de la cantonada del carrer Llorer amb el carrer Miquel Ricomà de Granollers.Es molt bonica i ven conservada, disposa d’una aixeta – polsador, una pica arrodonida i a sobre con un gran test amb una planta natural.Tot el conjunt és d’una sola pesa.Està adornada amb petites rajoles de colors.

Text i Fotografies : Ramon Solé