Poema : Riu Daró

Riu Daró, riu de casa nostra,

riu d’aigües baixes i tranquil·les.

Avui, adormit i estancat reposes

a l’ombra dels teus ponts,

els bells ponts de la ciutat;

restes immers en un somni

ple de tempestes i riuades,

un somni de grans cortines d’aigua.

Ben aviat, el teu somni es complirà;

les grans llevantades

les riuades portarà,

elles no tardaran a arribar.

Elles el teu son desvetllaran

i correran les teves aigües.

Mentrestant, sigues pacient,

sigues pacient com tots nosaltres,

mentrestant, gaudeix del teu descans.

Mentrestant, tot t’envolta i t’acompanya.

És el nostre entorn, és la nostra ciutat,

som la seva gent que,

en la teva espera, et fem costat.

Junt amb tu, som un conjunt de meravelles.

 

Autora Poema i Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

 

Santuari, gruta i font de Lourdes de França

El Santuari, la gruta i la font de Lourdes de França, val la pena fer el viatge.

Lourdes a primers de segle XX

L’advocació catòlica de la Nostra Senyora de Lorda , a vegades dita de Lourdes per influència del francès, fa referència a les divuit aparicions de la Mare de Déu que Bernadette Soubirous (Bernadeta Sobirós, 1844-1879) va afirmar haver presenciat en la gruta de Massabielle, a la vora del riu Gave de Pau, als afores de la població de Lorda, França, en els contraforts dels Pirineus, el 1858.

segell

Ja en vida de Bernadette, multitud de catòlics van creure en les aparicions de la Mare de Déu com a vehicle de la gràcia de Déu, i el papa Pius IX va autoritzar al bisbe local perquè permetés la veneració de la Mare de Déu a Lorda en 1862, uns disset anys abans de la mort de Bernadette.Bernadette Soubirous va ser proclamada santa per Pius XI el 8 de desembre de 1933. Des de llavors, l’advocació de la Mare de Déu com a Nostra Senyora de Lorda ha estat motiu de gran veneració,i el seu santuari és un dels més visitats del món: uns 8 000 000 de persones peregrinen allí cada any.L’Església catòlica invoca a la Mare de Déu de Lorda com a patrona dels malalts.Podeu consultar per a mes informació a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Nostra_Senyora_de_Lorda

L’aigua de Lorda prové d’una font descoberta per Bernadette Soubirous a l’interior de la gruta de Massabielle, com a part de les aparicions de Lorda.Bernadette Soubirous va expressar que la Verge li va dir :

«Vine a beure a la font i a rentar-te».

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua_de_Lorda

La gent fa tres cues clares, per entrar i veure per dins al Santuari,per agafar aigua a la filera de fonts,i per entrar a la Gruta on hi ha la imatge de la verge i la deu d’aigua.És molt interessant visitar aquest Santuari de la veïna França.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Postals antigues de França

Repartidor d’aigua de l’Ametlla del Vallès

El Repartidor  d’aigua esta situat a prop del centre de la població,  on actualment és una rotonda, en la cruïlla de la carretera de Puiggraciós i el camí de la Font del Gat de l’Ametlla del Vallès.L’Ametlla del Vallès a principis de segle XX,  era sols el que és avui en dia la part antiga i les masies desaminades arreu del municipi.Per ho al creixa i fer les noves cases,  no tenien prou amb les mines i sobre tot els pous existents en les cases, per aquest motiu el mossèn Lluís Paradell, a la vegada era el rector del Poble, va promoure amb l’Ajuntament una millora substancial perquè les cases del poble poguessin gaudir d’aigua tant necessària per beure com a regar l’hort.El Repartidor d’aigua va ser construït en l’any 1929.L’aigua va ser captada del Torrent del Verder, i a traves d’un rec és feia arribar fins al Repartidor.Des d’allí, i a traves de 8 compartiments repartien l’aigua a uns 200 litres per hora.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Llegenda del Pesca Llunes de Sant Feliu de Pallerols

Des de temps immemorials, les avies explicant als seus nets, que una nit de cel transparent i de lluna plena, anava un noi de Sant Feliu vorejant el riu Brugent quan va haver d’aturar-se atret per l’encant, mai vist per ell fins aleshores, que li oferia aquell astre que es reflectia en tota la seva plenitud en les aigües encalmades del riu.Tan embabaiat en va quedar de la bellesa d’aquella lluna, que molt brillava en la foscor de l’aigua, que il·lusionat, se li acudí pensar que la podia haver i decidí pescar-la amb un cove. Però per més que posés el cove dins l’aigua i l’enlairés ben de pressa no aconseguia ficar-la-hi.Algú va veure l’espectacle i en to burleta li digué: Noi, què voleu fer?  Pescar la lluna…?El xicot avergonyit es va marxar, potser pensant en tornar-ho a intentar-ho en la propera nit de Lluna plena…

 

Recull de la Llegenda : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La finestra de Cànoves i Samalús: Arbres i Contrallums

Cada diumenge surten dos articles publicats !

Avui us presento un recull de fotografies fetes aquesta tardor amb arbres a contrallum, amb un varietat d’arbres habituals a les rodalies del poble, com alzines, roures, xiprer, plàtans, pollancres, lledoners, palmeres, entre altres…:

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès

Cada diumenge surten dos articles publicats !

Per anar a La Font del Racó de L’Ametlla del Vallès, us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, us sonarà perquè en aquest lloc hi ha l’antiga Font de la Mina que ja us vaig descriure en un article, en les rodalies podeu deixar el vehicle aparcat.

Caminant remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el camp de futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó.Part d’aquest recorregut que fareu, esta dins del Parc del Torrent de Verder , es una zona que l’Ajuntament a volgut  protegir de la parcel•lació de les Urbanitzacions d’aquest entorn.A poca distancia està el torrent de Verder, teniu de seguir el camí que va junt a ell.Trobareu que teniu de creuar dues vegades el torrent per dues passeres.Esteu ja dins de zona de bosc, deixareu a darrera el pou i banc de Can Millet, continueu amb una certa pujada  fins que arribareu a una explanada protegida per una barana,on hi ha un fondal, que veureu un salt d’aigua i un petit gorg, si ha plogut recentment es un lloc encantador.Us preguntareu, on esta la Font del Racó? A mi em va costar de trobar-la.Cal que baixeu pel costat  de l’inici de la balla, on fa una certa pendent , amb cura de no relliscar.Una vegada a baix i a la vostra dreta  hi ha un cartell que indica que l’aigua no és apta pel consum.Al seu costat està la Font del Recó, està seca. El tub de ferro està situat en una roca, mig tapat per la vegetació.En el replà de dalt, intuïm on deuria neixa l’aigua, per l’estructura quadrada que hi ha.No us podreu resistir, i ven segur fareu diverses fotografies del Salt de l’aigua i rodalies.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Roure Martinenc de l’Escola del Treball de Granollers

A la ciutat de Granollers, fa cent anys en rere, estava envoltada de camps i masies, com a tots el pobles d’arreu de Catalunya; van passar els anys i el creixement de la ciutat va fer que es fessin nous carrers i blocs de pisos, van fer una ciutat gran i prospera.Alguns dels arbres centenaris o notables, es van conservar on estaven.Axó, a permès en els últims anys, de disposar d’un cents de l’arbrat existent amb aquestes característiques i senyalitzant-ho amb un cartell.Un cas el tenim amb un gran Roure Martinenc, situada en el carrer de Roger de Flor amb cantonada amb el Carrer Joan de Camps I Giró, al costat de l’Escola del Treball de Granollers.Curiosament, front seu i a l’altra vorera del carrer, hi ha una gran Alzina Surera, que varen fer referencia en un article fa dues setmanes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Dia de la Riera a Palau- Solità i Plegamans

El proper diumenge, 16 de desembre de 2018,  està previst la realització del Dia de La Riera a Palau- Solità i Plegamans.Us passo el programa d’actes , que es realitzaran de 10 a 14 hores :Us passo la informació de com va crear-se i els objectius del Dia de la Riera :

http://viulariera.org/neix-el-dia-de-la-riera-una-jornada-per-gaudir-amb-familia-i-amics-de-la-nostra-riera/

 

Recull de dades : Ajuntament de Palau- Solità i Plegamans i altres

Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí de la Conqueta de Sant Feliu de Pallerols

El Molí de la Conqueta, també va ser  conegut com Can Maurici , situat a la bora del riu Brugent dins del nucli de Sant Feliu de Pallerols.Es té coneixement escrit del Molí de la Conqueta, des del segle XII que en aquella època estava situat fora del nucli de la cellera i més de la sagrera.S’inicia com a petit molí fariner, accionat com tots els primitius mitjançant l’energia de l’agua, del riu Brugent al seu pas pel centre de Sant Feliu de Pallerols.Anys després es converteix en draper, per mes tard, tornar a ésser fariner, tot i que molts molins compaginaven les dos activitats en el mateix edifici.Va estar funcionant fins els anys 60 del segle XX quan definitivament es va silenciar el seu llarg recorregut i vida industrial.Us passo un article del Diari de Girona de l’any 2011, que fa referencia a la recuperació d’aquest Molí :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/05/23/sant-feliu-repara-moli-del-temps-dels-remences-faci-museu-didactic/488988.html

I el tríptic de l’Ajuntament, que divulga aquest Molí i on és dona a conèixer tots els Molins existents dins del seu Municipi :

http://www.ddgi.cat/municipis/SantFeliudePallerols/itineraris/moli%20conqueta.pdf

El Molí de la Conqueta, després de ser arranjat, és va inaugurar el 18 de desembre de 2011 en motiu de la Fira de Santa Llúcia i des de les hores és pot visitar.Per fora de l’edifici, trobem una roda de molí, actualment  sols per us decoratiu.I un tros del rec, on destacaríem la pesa de fusta per tallar el pas de l’aigua.Cal significar, que en el seu costat hi ha un safareig no gaire gran.Està ven conservada tota la seva estructura.I una  font d’aixeta de polsador surtin de la paret,  l’aigua cau en una pica feta de pedra.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Que passa amb la Riera de Brugueres?

Del Sot del Duc i l’aiguabarreig amb el Torrent de can Volard, formant La Riera de Brugueres.La Riera de Brugueres desemboca al riu Mogent i es comunica per camins amb la Força de Vilamajor o Sant Pere de Vilamajor  i Sant Antoni de Vilamajor. Tot passant per  a prop del Roure Gros i la seva Font.Diverses son les masies que passa ven a prop, cal destacar com son a can Feu, can Gol, i en aquests llocs vaig veure com de contaminades estaven les seves aigües i de les que us passo imatges fotografiades d’aquest passat divendres dia 7 de desembre de 2018.Que passa amb la Riera de Brugueres?, perquè l’aigua baixa d’aquesta manera? Quina causa fa que estigui així, en un lloc tant bonic del baix Montseny ?…Espero que aviat siguin les seves aigües tant cristal·lines i no estiguin contaminades, com eren fa un temps en rere…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé