Avui coneixerem : La Font de l’església de Sant Pere i la Santa Creu de Masquefa

A l’església de Sant Pere i la Santa Creu, s’arriba des d’un camí de terra que surt del Cementeri de Masquefa,

és situada la font a un costat de l’església.

L’estructura de la font, es l’aprofitament d’una construcció antiga.

Hi ha una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular blanca col·locada a mitja alçada.

L’església de Sant Pere i la Santa Creu, formava part de l’antic castell, avui en dia inexistent.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Llibre recomanat : ELS NOMS DELS OCELLS EN EL LLENGUATGE POPULAR CATALÀ

Fitxa Técnica:

ISBN : 978-84-1356-230-8

Data de l’edició : 01/11/2022

Any de l’edició : 2022

Idioma : Català

Autores : CARRETERO SERRA,ANDREU

Nº de pàgines : 344

Col·lecció : EL TINTER

Nº de col·lecció : 174

Preu : 21.50 Euros

Descripció:

Els noms dels ocells en el llenguatge popular català pretén, abans que el temps ho esborri, documentar la riquesa ornitonímica catalana, és a dir, les diferents maneres d’anomenar els ocells per part de la nostra comunitat lingüística, a més de la seva aparició en diverses manifestacions del llenguatge popular. Així, s’han recollit 6.816 sinònims de 387 espècies d’ocells salvatges, ferals o domesticats, i s’han consignat frases fetes, refranys, lèxic i argot, derivats, endevinalles, mimologismes, topònims i altres facetes on eren presents. El criteri d’admissió ha estat d’àmplia acollida i per descomptat que deu haver-hi encara material per afegir: el treball continua obert a noves incorporacions.

EL LLIBRE S’ADREÇA TANT A L’ORNITÒLEG, EXPERT O AFICIONAT, COM A L’INTERESSAT EN EL LLENGUATGE. EL PRIMER HI TROBARÀ VALUOSA INFORMACIÓ DE DIVERSOS ASPECTES DELS OCELLS QUE ES RELACIONEN AMB ELS NOMS (HÀBITAT, COMPORTAMENT, DIETA…). EL SEGON GAUDIRÀ AMB L’EXUBERÀNCIA DELS SINÒNIMS I COM AQUESTS SÓN SUBJECTES DE NOMBROSÍSSIMES EXPRESSIONS DEL LLENGUATGE CATALÀ.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font-Sortidor de Sant Feliu Sasserra

La Font-Sortidor esta davant mateix de l’entrada a l’església de Sant Feliu Sasserra.

És d’obra rodona amb un pedestal interior, també rodo, on l’aigua surt en cada costat per uns petits brocs.

És una llàstima, que quan la vàrem visitar, no hi rajava l’aigua.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Com es recomana el no beure en una Font natural ?

Segurament en una Font natural trobeu un cartell l’Ajuntament / Diputació / Generalitat, donant l’avís que no consumiu l’aigua.

Quina diferencia hi ha amb aigua no potable o aigua sense garantia Sanitària?

En funció d’aquests indicadors les aigües es qualifiquen com:

Aigua no potable: quan els resultats de les anàlisis no compleixen els mínims que requereix l’aigua de consum humà.

Aigua sense garantia sanitària: quan els resultats de les anàlisis sí compleixen els mínims que requereix l’aigua de consum humà, però no es pot garantir el manteniment d’aquestes condicions perquè les aigües no reben cap tipus de tractament desinfectant i no provenen de la xarxa.

 Text i Fotografies: Ramon Solé i Dora Salvador

Fem una ullada fora de Catalunya : La Font de l’Om de Llucena de Castelló de la Plana

La Font de l’Om de Llucena es situada en la comarca castellonenca de l’Alcalatén.

Es tracta d’una font, situada en una zona muntanyenca, a uns 500 metres d’altitud, envoltada de pinar i de bancals d’ametllers.

És fàcil accedir a ella, des del poble de Figueroles. Es tarda uns 45 minuts, caminant per camins i senders.

Com moltes altres fonts del terme municipal de Llucena, té un vell taulell ceràmic en el que hi ha escrits uns bonics versos dedicats a la font.

Video: https://youtu.be/ceLqwfaEjBE

Text i Fotografies: Jordi Mig

Avui destaquem : La Font del Dragó de Terrassa

La Font del Dragó es relativament fàcil d’arribar-hi a peu o amb vehicle. Cal situar-vos a la sortida de Terrassa per l’antiga carretera d’Olesa, cal seguir una pista asfaltada sota la zona esportiva de can Tries,

i abans de passar per sota de l’autopista, a ma dreta en un marge ple de vegetació es situada la font.

La seva estructura es molt senzilla, tota feta de pedres arrodonides de riera,

Al centre hi el petit tub, l’any 2022 amb la severa saquera que encara estem patint, ens dona un petit rajolí, l’aigua cau a una pica.

A sobre del tub, hi ha un cartell amb el nom de la Font.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Els Plataners de la Colònia Soldevila de Balsareny

L’any passat vaig fer un article sobre uns destacats pins de la Colònia Soldevila de Balsareny.

Avui, el dedicarem a uns destacables plataners de la mateixa Colònia,

situats en filera en dos línies entre la fabrica i les cases dels antics treballadors.

Es conservant en generat en un bon estat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou de l’ermita de Sant Ramon del municipi El Catllar

Per anar al Pou de l’ermita de Sant Ramon, cal des d’El Catllar, seguir el carrer de la Font, continuar per l’antiga Fabrica, avui en dia abandonada, el camí ara fa una certa pujada fins a l’ermita de Sant Ramon que us quedarà a l’esquerra.

Front mateix de l’entrada de l’ermita, hi ha el pou molt ben conservat. Es d’estructura quadrada amb una petita cúpula, l’accés esta tancat per una portella o finestra de reixa.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Abeurador de la Plaça de l’Església de Santa Fe del Penedès

L’Abeurador està situat davant de la façana sud de l’església de Santa Fe del Penedès.

Recipient de forma rectangular fet en pedra calcària, que podria haver tingut com a ús ser una pica o abeurador.  Presenta, a la vora, un rebaix corresponent a l’encaix per a una tapadora.

A la cara oest del recipient hi ha un orifici circular de 5 cm que la perfora

La pica prové d’una antiga bodega, anomenada bodega de Cal Galup, que va ser enderrocada als anys ’70 del segle XX.

Recull de dades: Diputació de Barcelona i Ajuntament de Santa Fe.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cisterna de La Pleta de Sitges (El Parc del Garraf)

La Pleta és situada en la carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 de Sitges.

Potser el tret més característic d’aquesta edificació, sigui l’existència al seu costat d’una estilitzada construcció de forma cònica,

que sembla una xemeneia.

En realitat és una cisterna.

A poca distancia hi ha taules i bancs de fusta per poder fer un àpat.

Recull de dades : Diputació de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé