Una vegada situats en l’església de Santa Maria de Cornet de Sallent, us cal que pugeu unes escales que hi ha en la casa del costa, allí trobareu una font i un pou.
El Pou, esta adossat a la font i aquesta a la casa o masia.
El poc que sobresurt podem veure que te una estructura quadrada, a sobra disposa d’un brocal de quatre suports metàl·lics, sobre el qual s’instal·la una politja, per pujar i baixar el recipient o el cub, ara no existent.
També, hi ha una tapadora per evitar que caigui brutícia al seu interior i evitar possibles accidents. A sota ens crida l’atenció que esta gravat l’any 1690.
Una vegada situats en l’església de Santa Maria de Cornet de Sallent, us cal que pugeu unes escales que hi ha en la casa o masia del costa, allí trobareu la font i un pou.
La font decorada amb trencadís de rajoles a colors que fan la silueta d’un peix i d’una estrella,
al centre hi ha l’aixeta polsador, l’aigua cau a una pica de pedra rodona.
Durant l’estada a la Vall de Lillet, Gaudí es va allotjar a casa dels Srs. Artigas, propietaris d’una de les fàbriques més pròsperes de l’època. En agraïment a l’hospitalitat rebuda, Gaudí els va regalar el disseny d’un jardí en un terreny que la família tenia just davant la seva casa i fàbrica tèxtil. D’aquí van néixer els Jardins Artigas, obra on natura i arquitectura es fusionen en perfecta harmonia.
Avui us presento les fonts més destacades en els Jardins Artigas:
La Font del Lleó
La Font del Bou
La Cascada
Us recomano visitar tot el conjunt que forma els Jardins Artigas.
Per anar a les setze fonts, cal situar-vos al carrer o camí de can Comelles d’Esparreguera, allí cal prendre un camí barrat per una cadena que entre bosc i arbres diversos us portaran directament a la font – mina.
Aquesta Font – Mina, també va ser coneguda com a Font del Sobreeixidor.
En l’any 1864 en Cristòfor Vidal comprovà que al subsol de la vila hi havia multiples deus i construí la mina que prové de la zona de Ca n’Àngel i de Can Roca.
Aquesta mina d’aigua, de la qual aquesta font és un sobreeixidor junt amb la Font de la Plaça de l’Església, té una llargada de 2 km.
Tant la boca de la mina com l’estructura de la font estan fetes de maons lligats amb morter de calç.
La volta de la mina està feta de fragments de ceràmica, alguns d’ells polícroms.
Al frontal del sobreeixidor, també de maons, està decorat amb un trencadís de ceràmica polícroma
i és on s’obren els setze brolladors que donen nom a la font.
Us passo una fotografia de com era les setze fonts, ara fa cent anys en rere:
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar
Des de Cornellà del Terri, cal que us dirigiu al veïnat de Borgonya, situeu-vos a prop de l’aiguabarreig del riu Terri amb la riera de Matamors,
allí esta situat el Molí nou de can Figa, conegut també, per el Molí de can Lloses o la Central,
cal passar pel seu costat on trobareu una passera sobre el Terri, aneu amb precaució en no tindre un ensurt, a l’altra costat veureu el Salt d’aigua,la Font del Molí i a prop seu el Safareig.
Pel costat d’on hi ha la Font podeu baixar o pujar per unes escales, tot dependrà per on hageu vingut.
La font esta enrajolada amb el seu nom en la part superior del broc on surt abundant aigua.
A prop hi ha el safareig rectangular , molt abandonat i ple d’herbes.
El Pou de la Casa Gran, s’arriba per la pista que va a les Bodegues Sant Joannes de Sant Llorens d’Hortons, on hi ha l’ermita de Sant Joan Samora, concretament, el pou que ens referim està situat al centre d’una vinya, front de la casa.
Esta fet d’antics totxos prims, disposa d’una coberta semi circular en la seva part superior.
Disposa de l’obertura on poder extreure l’aigua, amb cada costat hi ha com uns petits seients.
Cal destacar, que esta lleugerament pintada de varis colors en diferents parts de la seva estructura.
El Pou de glaç Horta d’Avinyó, està en la ctra. d’Artés – Avinyó, km 47,5 d’Avinyó.
Us passo la seva Història:
És una construcció d’època moderna (probablement del segle XVIII), situada a una alçada de 290 metres.
Donades les seves reduïdes dimensions, deuria servir per abastar gel a les poblacions més properes (Avinyó i Oló bàsicament, poblacions on no es té la notícia de cap pou de gel.
Avui es conserva només la meitat del que havia estat el pou de glaç, ja que en eixamplar la carretera van partir el pou pel mig.
Es tractava d’un pou de dimensions més aviat petites si es compara amb el d’altres pous de la comarca que poden arribar als 14 metres d’alçada i poden superar els 9 metres de diàmetre. El mur té un gruix de 43 cm. Conserva una de les dues obertures que tenia el pou.
El Pou de glaç d’Horta d’Avinyó és un pou de glaç del municipi d’Avinyó (Bages), una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Can Mercader és una peça d’importància vital com a única gran zona verda dels 80.000 habitants de Cornellà de Llobregat. Limita pel nord amb el Reial Canal de la Infanta, pel sud amb la carretera de L’Hospitalet, per l’est amb la ronda de Dalt i per l’oest a l’avinguda de Can Mercader.
A la part més baixa hi ha la gran esplanada de jocs amb el trenet.
Més amunt, el llac, els jardins amb glorietes i miradors, els camins, les zones d’estada i la piscina. A la part central trobem una antiga estructura de terrasses i jardins que inclou les dues peces emblemàtiques del parc: el palau i la plataneda.
Però avui el dedicaré als dos temes mes destacats, els nous jocs infantils,
que es fa poc van renovar amb fusta per ser mes harmoniosos en el medi on estan ubicats i amb els arbres del Parc.
Com els colompis, casetes, animals, tobogans …. I molts altres tots fets de fusta…
On entre ells, podem disposar de taules i seients, també de fusta, on poder fer un àpat.
I l’altra joc, com no…, que agrada a petits i a grans es el Trenet.
El Ferrocarril de Can Mercader va néixer d’una idea del Club d’Amics del Ferrocarril-Cornellà atès l’èxit que aquest tipus d’instal•lacions tenia a diferents indrets d’Europa.
Va ser proposat a l’Ajuntament de Cornellà perquè fos realitat aprofitant la construcció del Parc de Can Mercader a principis de l’any 1987 i que el va assumir gratament.
Des d’aleshores, “el trenet” s’ha convertit en el símbol del Parc i el principal reclam dels visitants.
Els dies festius milers de persones es passegen al llarg de l’esplèndida zona verda que predomina en el parc i molts d’ells aprofiten l’ocasió per viatjar en el tren que recorre 834 metres per la part baixa del parc i on passa per ponts i túnels.
El tren està en constant creixement, ja que els membres del Club segueixen construint noves locomotores de vapor, elèctriques o tèrmiques i col·laboren amb entusiasme en els treballs de millora i renovació de les instal·lacions.
Un invito a conèixer i anar en família al Parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat.
Recull de dades: Parc de can Mercader i Baix Llobregat Turisme
fonts naturals, aigua, muntanya i més 