Aqüeducte o Pont Nou és del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d’en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta).
Es tracta de una obra d’enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l’horta.
La singularitat d’aquest element , el converteixen en un símbol del municipi,
als peus del qual s’ha desenvolupat una important zona de lleure.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
L’Aqüeducte esta a 1 km a l’oest del nucli urbà, al costat de la carretera de Sant Pere de Riudebitlles.
Us passo la seva historia :
L’abat de Montserrat feu construir l’aquaducte el 1721.
San Pedro de Riiudevitlles: “La población se abastece del agua de la rivera de Mediona mediante un acueducto construïdo en 1721 por el monasterio de montserrat, con los diezmos que cobraba de San Pedro de Riudevitlles, que perteneció a su jurisdiccion. (Enciclopedia Espasa)
L’Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles és un aqüeducte amb un arc de grans dimensions a un costat i dos pisos de dos arcs a l’altre costat.
Es va construir per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l’aigua amb una profunditat d’uns 25 metres i una amplada de 80 m.
Els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central.
L’Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles és una obra del municipi de Sant Pere de Riudebitlles inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
El Safareig i la Font del Pont de l’Altrabanda, està front del riu de Bitlles i a un costat del pont de l’Altrabanda de Sant Pere de Riudebitlles.
Safareig situat al costat del camí que des del pont de l’Altrabanda va al molí Cardús. És una estructura quadrangular d’obra revestida amb morter. En un costat hi ha les lloses inclinades on es picava la bugada, i al costat el sobreeixidor.
Està resguardat sota una estructura feta de pedra i morter, amb uns pilars de formigó que sostenen una coberta de bruc. L’interior del safareig és ple de grava.
En un costat hi ha la Font que donava l’aigua al safareig, és actualment tot sec.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem, S.L.
La Font de l’Amistat està a uns 200 metres abans d’entrar a La Pobla de Lillet tot venint de Guardiola de Berguedà per la carretera B-402 a l’esquerra.
Aquesta font està situada en una estructura en forma de balma feta de grosses pedres arrodonides.
L’aigua raja per un broc de pedra i cau a una pica semicircular que està a nivell del terra, actualment aquesta font és seca.
En cada costat, hi han uns seients de pedra de la mateixa estructura.
A l’esquerra de la font disposeu d’una taula de fusta i bancs,
La Font de la plaça Major esta situada en dita plaça en Balsareny.
Us passo la seva historia:
La font commemora la gesta de l’arribada d’aigua, a partir del Llobregat, a la població.
Aquest fet s’esdevingué sota la iniciativa de l’alcalde Escalé.
L’aigua era conduïda a dues fonts.
Aquesta font, aixecada l’any 1903, es va treure del lloc original i s’hi restablí l’any 1980.
La font s’assenta sobre una base de pedra, enlairada sobre el paviment, formant una plataforma circular que fa de pica. D’aquí arrenca una columna prismàtica de vuit cares, de ferro colat, amb motllures als angles fins a una alçada d’un metre aproximadament. Un peveter, decorat amb cadenes, rostres de personatges de factura clàssica i una imitació de flames, corona la font.
La Font de la plaça Major és una obra del municipi de Balsareny (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La Font d’en Cardona està en el carrer de Walt Disney 10 amb cantonada el carrer de Roma de Les Fonts a Terrassa.
La seva estructura es d’un roc planer, se ha col·locat en cada cara una aixeta de polsador, l’aigua de xarxa pública cau a una pica semi-circular, en la part baixa hi han incrustades pedres blanques i el seu nom és en un lateral fet de rajoles.
Per anar a la Font de La Avellana, us caldrà que sortiu de Rubí i seguiu la pista asfaltada que porta a l’ermita de Sant Muç, una vegada allí seguiu per el carrer de can Roig que passa entre xalets, quan s’acaba l’asfalt, allí en un costat deixeu el vostre vehicle i seguiu a peu pel camí ara de terra.
Quan arribeu a una cadena al costat dret que tanca un camí, us fitxareu on es veu l’antiga masia de can Roig al fons,
cal seguir camí a vall que en pocs minuts us portarà a l’explanada amb alts plataners on hi ha La Font de la Avellana.
Des de fa anys, no disposa d’aigua.
L’estructura, es una paret feta d’obra, amb dos bancs allargats un enfront del altre. Esta molt deteriorada la Font, sense broc. A sobre disposa d’una pedra amb el seu nom escrit.
A pocs metres hi ha la Font de Nostra Senyora del Carme, que us vaig presentar hay.
Per anar a La Font de Nostra Senyora del Carme, us caldrà que sortiu de Rubí i seguiu la pista asfaltada que porta a l’ermita de Sant Muç, una vegada allí seguiu per el carrer de can Roig que passa entre xalets, quan s’acaba l’asfalt, allí en un costat deixeu el vostre vehicle i seguiu a peu pel camí ara de terra.
Quan arribeu a una cadena al costat dret que tanca un camí, us fitxareu on es veu l’antiga masia de can Roig al fons,
cal seguir camí a vall que en pocs minuts us portarà a l’explanada amb alts plataners on hi ha La Font de Nostra Senyora del Carme.
Des de fa anys, no disposa d’aigua. L’estructura, es una paret arrodonida a dalt i amb rajoles a dos colors, blanc i vermell clar, amb la imatge de la verge amb el nen jesús amb àngels al centre.
L’aigua, queia a una pica semi circular i molt a nivell del terra.
Al costat esquerd te un petit seien de pedra algo malmès.
Un lloc que deuria ser molt agradable fer un àpat a l’ombra dels plataners del costat de la font.
El lloc també es coneix con les Fonts de can Roig, donat que a pocs metres hi ha la Font de l’Avellana, que demà comentarem.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 