Per poder formar una comunitat de Monges o Frares, en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…,
un element principal i bàsic sempre va ser i és, tindre i disposar d’Aigua.
Sense ella, hagués sigut impossible l’establiment i la vivència en un lloc mes o menys apartat, d’una ciutat o poble, no tant sols pel us diari de les necessitats de la gent que hi vivia, també per poder regar els horts i conreus en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,
estem parlant de com va començar i fins els nostres dies, que en bona part, encara es subministren, gràcies a Pous i Cisternes.
Els pous estan en el claustre, en patis secundaris o a prop dels horts.
En canvi, les cisternes per medi de canals portaven l’aigua del riu o riera per recollir i emmagatzemar, estaven en llocs gairebé imperceptibles, les seves peculiars característiques constructives eren de volta de canó i parets molt gruixudes, podien estar excavada en part a la mateixa roca.
Font del Claustre de Poble – Any 1909
En altres casos, sols disposaven de les aigües pluvials per tal de proveir d’aigua els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies.
En moments determinats, es procedia a Beneir l’aigua del Pou i de las Cisternes, pregant a Deu, que garantís d’aigua la comunitat.
Tenim un exemple molt clar a Manresa, la Sèquia de Manresa, subministrava aigua als regants per conrear les terres i també se’n servia els monjos caputxins i els jesuïtes per als horts del convent de Sant Bartomeu i del santuari de la Cova de Sant Ignasi.
Poble 1980
Us passo unes interessants dades sobre : Article i reportatge fotogràfic de l’exposició al Museu d’Història de Girona, tretes de “Pedres de Girona”
http://www.pedresdegirona.com/separata_mina_aigua_calvari.htm
A la llarg de l’historia en moltes ocasions, la comunitats dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,
Poblet 2019
demanaven a les autoritats de les ciutats, el subministrament d’aigua a la població
i gracies axó es van anar construint les primeres fonts amb abeuradors, com va passar en la ciutat de Barcelona, algunes construïdes fora de muralla.
Tant mateix passa amb els Castells, sobre tot es van construir important Cisternes protegides al seu interior.
Sense l’aigua, no s’haguessin construït molts dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies, que han arribat fins els nostres dies i bona part continuant la seva tasca.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Solé, Fidel Rodríguez i Arxiu Rasola
M'agrada S'està carregant...
La Font del Gat esta a prop de Sant Esteva d’en Bas, us cal sortir d’aquest poble per la carretera C-63z, en direcció a Santa Coloma de Farners, i a uns 300 metres abans d’incorporar-nos a la carretera general C-63, cal entrar per una pista que us portaria a Can Famada.
Veureu un espai amb una taula i bancs, 
el seu costat unes escales fetes de fusta us permeten de baixar al riu o riera de Ridaura, on us queda en una llera, la Font del Gat.
Per arribar-hi us cal passar per una llossa allargada que us fa de passera. L’aigua surt d’un tub de la mateixa paret, no disposa de pica i l’aigua va directa a la riera.
Un cartell de fusta col·locat en un arbre, posa el nom de la font pintat de color blau .
Aquesta antiga font ha sigut recuperada fa pocs any, us passo l’enllaç de la Web de l’Ajuntament de Sant Esteve d’en Bas del dia de la reinaguració :
