Avui destaquem – La Font del Gat de Sant Esteve d’en Bas

Com cada diumenge us presento dos articles, un d’ells dedicat al Dia Mundial de l’Aigua.La Font del Gat esta a prop de Sant Esteva d’en Bas, us cal sortir d’aquest poble per la carretera C-63z, en direcció a Santa Coloma de Farners, i a uns 300 metres abans d’incorporar-nos a la carretera general C-63, cal entrar per una pista que us portaria a Can Famada.Veureu un espai amb una taula i bancs, el seu costat unes escales fetes de fusta us permeten de baixar al riu o riera de Ridaura, on us queda en una llera, la Font del Gat.Per arribar-hi us cal passar per una llossa allargada que us fa de passera. L’aigua surt d’un tub de la mateixa paret, no disposa de pica i l’aigua va directa a la riera.Un cartell de fusta col·locat en un arbre, posa el nom de la font pintat de color blau .Aquesta antiga font ha sigut recuperada fa pocs any, us passo l’enllaç de la Web de l’Ajuntament de Sant Esteve d’en Bas del dia de la reinaguració :

http://www.vallbas.cat/promocio-variable/recuperada-la-font-del-gat-de-sant-esteve-den-bas/

Text ; Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’Alzina de la Plaça Gran l’avinguda Les Fonts (Terrassa)

Com cada dissabte us presento dos articles

Aquesta Alzina destacable, esta al costat de la Plaça Gran en el centre d’una rotonda que dona a la Rambla de Les Fonts, de Les Fonts (Terrassa).Es de tronc gruixut però relativament baix, amb branques que pujant altes i en força, formen un conjunt destacable.En el seu costat hi ha una segona alzina, que és molt mes jove.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Plàtan del Parc de Vallparadis al costat de les piscines a Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

Al Parc de Vallparadis de Terrassa,  hi trobem molts plataners entre la diversitat d’espècies d’arbres que disposa.Un d’aquests plataners destacables, es el que esta situat entre la bassa, el costat del camí i les piscines.Es destacable per la seva corpulència de tronc i l’alçada de les seves branques.Esta a un nivell mes baix que’ l camí que hi passa pel costat, axó fa que sembli que no sigui tant alt.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Els rius de Catalunya mes importants

Com cada divendres us presento dos articles !

riu Ter – Manlleu

Els rius de Catalunya que aboquen al mar mediterrani son curts, de poc cabal i de règim irregular,

riu Freses

axó no vol dir que amb grans pluges o molts dies seguits plovent fort, pot fer creixa el seu cabal i en algun cas pugui desbordar-se.

riu Anoia – Martorell

Tal com va passar el mes d’Octubre de 2019 amb riu El Francolí, que va multiplicar per gairebé 10 el cabal de l’Ebre a Tortosa.

riu Cardener

Us passo la llista de Rius que tenen tot o part del seu recorregut a Catalunya :

  • Segre
  • Francolí
  • Noguera Pallaresa
  • Anoia
  • Noguera Ribagorçana
  • Besòs
  • Llobregat
  • Tordera
  • Cardener
  • Ebre ( neix a Reinosa)
  • Ter
  • Foix
  • Fluvià
  • Gaià
  • Muga
  • La Garona ( desemboca a l’Atlàntic)

riu Ripoll

Per una mes detallada informació sobre els seus afluents, siguin rius, rieres i torrents destacats,  podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_rius_de_Catalunya

riu Congost

Us passo la classificació dels rius segons el cabal d’aigua, dades extretes de la Jornada tècnica sobre sistemes fluvials temporals a Catalunya, del 16 de novembre de 2017. Tortosa, – Autors : Clara Sierra i Carolina Solà. De l’Agencia Catalana de l’Aigua – Generalitat de Catalunya :

Rius temporals o estacionals :

Són cursos fluvials que, en règim natural, present en una marcada estacionalitat, caracteritzada per presentar baixos cabals o per romandre secs a l’estiu, amb un flux d’aigua com a mínim d’un període mitja de 200 dies a l’any.

Rius intermitents:

Són cursos fluvials que, en règim natural, presenten una elevada temporalitat, fluint aigua durant un període mitjà comprès entre 100 i 300 dies a l’any.

Rius efímers:

Són cursos fluvials que, en règim natural, només flueix aigua superficialment de manera esporàdica en episodis de tempesta, durant un període mitja inferior a100 dies a l’any.

riu Ter 

La qualitat de l’aigua del nostres rius ha millorat moltíssim en els últims anys.

riu Llobregat – Gironella

 Però encara queda molt, és feina de tothom.

Font de la informació: Agencia Catalana de l’Aigua, Viquipèdia i altres

Fotografies : Ramon Solé- Arxiu Rasola

Llibre recomanat : Estimats volcans – El vulcanisme del Pacífic a la Garrotxa

Com cada divendres us presento dos articles

Fitxa Técnica :

Autors : Arnau Folch, Joan Martí, Llorenç Planagumà

ISBN: 978-84-9133-143-8

Matèria: ciències, geografia

Idioma: català

Any ed.: 2018

Enquadernació: rústica

Format: 16 x 21 cm.

Pàgines: 196

Preu : 15,00 €

Comentari

L’objectiu d’Estimats volcans és explicar d’una manera precisa i entenedora com s’originen i com funcionen els volcans, a més d’analitzar els principals efectes associats a la seua presència per a ecosistemes i poblacions. També ens acosta a la comarca catalana de la Garrotxa, una àrea de valor ecològic incalculable que encara avui segueix despertant l’interès d’aquells fascinats pel fenomen volcànic.

Sinopsi

Obra indispensable per a conèixer amb el màxim rigor els mecanismes que regeixen l’energia interna de la Terra. El vulcanisme és un dels fenòmens amb més repercussió sobre la Terra: al llarg de la història del nostre planeta, els processos lligats a la formació de magmes i la seua sortida a la superfície han contribuït a configurar la composició de l’aire, el sòl i la vida terrestre.

Tot i això, pot afirmar-se que bona part de la població és desconeixedora d’allò que suposa conviure amb volcans. L’objectiu d’Estimats volcans és explicar d’una manera precisa i entenedora com s’originen i com funcionen els volcans, a més d’analitzar els principals efectes associats a la seua presència per a ecosistemes i poblacions. Els volcans poden desencadenar una àmplia varietat de perills: des de colades de lava que arrasen tot allò que troben al seu pas fins a terratrèmols o esllavissades.

No obstant això, les terres volcàniques també solen ser més fèrtils i, des de ja fa anys, han esdevingut un reclam per als aficionats al turisme de natura. Aquesta monografia també ens acosta a la comarca catalana de la Garrotxa, una àrea de valor ecològic incalculable que encara avui segueix despertant l’interès d’aquells fascinats pel fenomen volcànic.

Presentació del Llibre per part de NacióGarrotxa  del 30 de maig de 2018 :

https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/18711/estimats/volcans/nou/llibre/metode/fa/especial/atencio/garrotxa

 

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

URIAN – Guies de Muntanya : Feliç dia del Pare !!!

Ara TOTS /TOTES estem a casa, amb moltes ganes de que aviat puguem gaudir de la Natura…. Avui no ! però…

Ja tens regal per un dia tant especial? … Vols fer-li alguna cosa original?

A URIAN t’ho posem fàcil amb els “Vals regal d’aventura” que et podràs descarregar a la nostra pàgina web: http://www.urianguies.com/vals-regal.

Passos a seguir:

1) Descobreix totes les activitats que realitzem a la pàgina web.

2) Descarrega’t i imprimeix el Val Regal.

3) Omple’l amb les vostres dades.

4) Fes que gaudeixi d’una gran aventura amb URIAN. ⠀

* El pagament es realitza el mateix dia de l’activitat.

Més informació:

https://www.urianguies.com

690 81 86 87

oriol.urian@gmail.com

ANIMS A TOTS I TOTES a cuidar-se !!!

 

Text i Fotografies : URIAN Guies de Muntanya

Recull de Dades :  Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la casa Vayreda d’Olot

De la Font de la casa Vayreda d’Olot, ens tenim de referir directament a l’article del Blog de Miquel Puig, en el que ens explica la seva historia de forma molt detallada i amplia :

http://www.miquelpuig.cat/2011/11/la-font-del-carrer-vayreda-un-precedent.html

La Font, esta adossada en el mur de la finca de casa Vayreda, situada en el carrer de Joaquim Vayreda, 4 amb el carrer Sabina Sureda d’Olot i a pocs metres de la porta d’entrada a la finca.Actualment  la font te una estructura feta de totxanes amb la part superior  amb semi circumferència, i l’aixeta polsador al centre: l’aigua cau a una pica rectangular; disposa en un costat d’un petit seient de pedra adossat al mur.Per saber dades de la Casa Vayreda podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Vayreda_(Olot)

 

Recull de dades : Blog de Miquel Puig

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Parc de l’ermita del Sagrat Cor de Jesús de Terrassa

El Parc de l’ermita del Sagrat Cor de Jesús, esta situat  en l’avinguda de Can Boada del Pi, amb Ronda de Ponent i carrer de Dos de Maig de Terrassa.L’Ermita és de petites dimensions, d’una nau i amb coberta amb volta parabòlica de maó pla.L’absis, hexagonal, està cobert amb tres voltes apuntades que s’intersequen amb la nau mitjançant arestes, i amb una finestra d’arc apuntat a cadascun dels tres pinyons de les parets de l’absis.L’obra és de maó i estucada de color blanc, vorejada amb un sòcol fet amb còdols.La façana principal presenta un campanar de cadireta sobre la porta d’accés, que resta amagada per la construcció adossada posteriorment i a continuació de la nau que li resta qualitat.Està situada al damunt d’un turonet artificial, provocat pels rebaixos del terreny.En tot el Parc i donant la volta al turó, es va enjardinar amb diferents rampes accessibles i amb una diversitat d’arbres, arbusts i plantes diferents.No massa abundants d’arbres, els necessaris per contemplar aquesta petita ermita des de tots els angles visibles.Disposa d’algun Pi, Lledoner, olivera jove, i altres tipus d’arbres,  així en la part que dona al carrer de Dos de Maig, moltes plantes de jardí, que donant  la impressió, que van ser ficades pel veïnat fa anys en rere.És un Parc tranquil, molt solejat que mancaria algun seient mes, donat que tots estant a dalt i al costat de l’ermita i font de xarxa pública.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Informació : URIAN Guías de montaña col•laborarà amb Ràdio Sant Sadurní 107.2 FM

Properament, Ràdio Sant Sadurní 107.2 FM arrencarà una  secció de muntanyisme amb URIAN Guías de montaña al Penedès en Xarxa!.

Si teniu dubtes sobre muntanyisme ens podeu deixar les vostres preguntes i les respondrem en directe !

També podeu tafanejar el seu web: https://urianguies.com

 

Recull de la informació : Ràdio Sant Sadurní 107.2 FM

Fotografies : URIAN Guías de montaña – Oriol Solé

Difusió : Ramon Solé – Blogs Rasola

L’Aigua en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…

Per poder formar una comunitat de Monges o Frares, en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…,un element principal i bàsic sempre va ser i és,  tindre i disposar d’Aigua.Sense ella, hagués sigut impossible l’establiment i la vivència en un lloc mes o menys apartat, d’una ciutat o poble, no tant sols pel us diari de les necessitats de la gent que hi vivia, també per poder regar els horts i conreus en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,estem parlant de com va començar i fins els nostres dies, que en bona part, encara es subministren, gràcies a Pous i Cisternes.Els pous estan en el claustre, en patis secundaris o a prop dels horts.En canvi, les cisternes per medi de canals portaven l’aigua del riu o riera per recollir i emmagatzemar,  estaven en llocs gairebé imperceptibles, les seves peculiars característiques constructives eren de volta de canó i parets molt gruixudes, podien estar excavada en part a la mateixa roca.

Font del Claustre de Poble – Any 1909

En altres casos, sols disposaven de les aigües pluvials per tal de proveir d’aigua els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies.En moments determinats, es procedia a Beneir l’aigua del Pou i de las Cisternes, pregant a Deu, que garantís d’aigua la comunitat.Tenim un exemple molt clar a Manresa, la Sèquia de Manresa, subministrava aigua als regants per conrear les terres i també se’n servia  els monjos caputxins i els jesuïtes per als horts del convent de Sant Bartomeu i del santuari de la Cova de Sant Ignasi.

Poble 1980

Us passo unes interessants dades sobre : Article i reportatge fotogràfic de l’exposició al Museu d’Història de Girona, tretes de “Pedres de Girona”

http://www.pedresdegirona.com/separata_mina_aigua_calvari.htm

A la llarg de l’historia en moltes ocasions, la comunitats dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,

Poblet 2019

demanaven a les autoritats de les ciutats, el subministrament d’aigua a la poblaciói gracies axó es van anar construint les primeres fonts amb abeuradors, com va passar en la ciutat de Barcelona, algunes construïdes fora de muralla.Tant mateix passa amb els Castells, sobre tot es van construir important Cisternes protegides al seu interior.Sense l’aigua, no s’haguessin construït molts dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies, que han arribat fins els nostres dies i bona part continuant la seva tasca.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Fidel Rodríguez i Arxiu Rasola