Les Fonts de la Plaça d’Olesa de Montserrat

Les Fonts estan en la Plaça de les Fonts d’Olesa de Montserrat.

Historia:

  • Olesa és un lloc amb abundància d’aigua. El mateix nom d’Olesa deriva probablement de l’arrel pre-romana ol o or, que significa aigua.
  • En el lloc on hi ha la font hi havia una sorgència natural d’aigua, que inicialment va ser aprofitada en forma de bassa, anomenada Bareia (una paraula que etimològicmant suggereix un lloc on brolla l’aigua). Aquesta bassa servia per regar l’horta que hi havia a la zona de l’actual Eixample i per al consum domèstic.
  • L’existència de fonts en aquest indret està documentada almenys des de 1693.
  • A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
  • Concretament en aquesta plaça hi havia dues mines d’aigua i en aquest moment ja diversos brolladors o fonts. L’aigua potable del poble la subministraven aquestes fonts, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
  • Era el Comú de la vila qui regulava l’ús de les aigües públiques de la Mina de les Fonts de la Plaça, de les fonts d’en Roure i de Vilapou.
  • Al segle XVIII la font encara era coneguda com la Bareia i tenia un safareig, el qual era utilitzat pels paraires per rentar les seves peces.
  • Cal dir que aquesta era la plaça on es feia el mercat.
  • L’any 1858, segons s’indicava en una làpida, durant el regnat d’Isabel II es va construir una nova font, situada en aquesta mateixa plaça, que en aquesta època es va dir de la Constitució, i el safareig es va traslladar a la ubicació actual. El motiu era que les instal·lacions situades al mig de la plaça eren antiestètiques.
  • En una mesura feta a les diferents fonts de la vila l’any 1879 la “font de la Vila” a la Plaça de la Constitució tenia 41 plomes i era, de llarg, la que té més cabal.
  • Al segle XX la plaça ha sofert diverses reformes: el 1919, quan es van enrunar unes cases que n’ocupaven la part central o el 1960, quan es va repavimentar la plaça.
  • Més recentment, l’any 1999 es va remodelar la plaça i s’habilità la font actual.
  • Al llarg dels anys aquesta plaça ha tingut diversos noms: plaça pública, plaça major, plaça de la Constitució, plaça de la República, plaça Nacional o plaça de la Verdura, ja que és el lloc on s’hi feia el mercat.

Font de construcció recent que ha substituït la que hi havia antigament i que,

des de temps immemorials, constituïa la principal font pública de la vila.

La font actual, de disseny modern i geomètic,

consisteix en un bloc rectangular, llis i revestit amb lloses,

amb una gran pica a la cara nord on cau l’aigua que raja de set brolladors.

Els brolladors, de bronze, adopten la forma de cares.

La font, que és encara molt utilitzada pels habitants de la vila, està situada a un extrem de la plaça anomenada de les Fonts,

que ha estat recentment reurbanitzada amb un paviment de llambordes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació de Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé

Avui coneixerem: La Font Mas la Casanova de Queralbs

De la carretera que va a Queralbs, cal desviar-se per la pista que va a Mas Casanova, passareu a prop de L’Aqüeducte de Fustanyà que esta dins de la Vall de Ribes, municipi de Queralbs.

Abans d’arribar a la masia, i a la dreta a peu de camí trobareu la Font, l’aigua cau a un abeurador; l’aigua actualment és portada per medi d’una manega gruixuda fins la font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Aqüeducte de Fustanyà de Queralbs

L’Aqüeducte de Fustanyà passa per sobre del torrent del Serrat o riu Maçanell, esta dins de la Vall de Ribes, municipi de Queralbs.

Va ser construït per proporcionar aigua i portar-la fins la central hidroelèctrica de Ribes de Freser.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

L’Hotel d’insectes del Parc de Sant Jordi de Terrassa

La ciutat de Terrassa des de fa pocs anys ha apostat en introduir els Hotels d’Insectes a pràcticament en tots els diferents barris, en jardins, parcs, illetes urbanes…

Avui ens fitxarem en l’hotel situat dins del Parc de Sant Jordi.

Està a sobre d’un herbassar que a la primavera i l’estiu floreix, on molts insectes i ocells hi van a buscar aliment.

Aquest hotel, te la imatge en un cartell, on explica quin insecte pot viure en cada compartiment que disposa.

Mireu de no molestar l’existència de vida en aquests Hotels d’insectes.!!!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

També a dins de la ciutat moren els Arbres…

En un lateral de la Plaça de la Bicicleta de Terrassa, fins ara tenia 3 destacats pins pinyers.

Des de fa unes setmanes em observat que un d’ells s’han assecat totes les fulles amb un marro fosc, contrastant amb al verd intents dels altres dos pins, podria ser un estres hídric.

Desconeixem si al tallaran i es convertirà en un tronc per que els insectes tinguin un lloc per viure…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Gibert de Gironella

La Font de can Gibert està situada en la zona oest del Cap del Pla, entre el carrer Pedraforca i la C-16z, passat el cementeri. Un camí a l’esquerra indicat per un cartell hi porta, abans d’arribar a la masia.

L’estructura actual de la font està bastida amb materials de cronologia contemporània.

La font està situada en un clot, compta amb una estructura senzilla, un petit dipòsit de maons en el qual hi ha l’aixeta de maneta.

Sobre el dipòsit hi ha construït un petit mur de blocs de ciment, una filada només, per tal de facilitar que la terra que es va desprenent del marge no tapi l’estructura.

Al costat hi ha una vella bassa allargada i no massa gran, actualment és seca.

Deuria fer-se servir per regar els horts o conreus propers.

Observacions:

Queda una mica amagada, cal seguir els diferents cartells que hi porta directament .

La font rep el nom de la casa que és a pocs metres al nord.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els Plataners de la Colònia de cal Metre de Gironella

A la Colònia de cal Metre s’hi accedeix des de la rotonda de l’entrada nord al nucli de Gironella, al costat del pont sobre el Llobregat.

La colònia de Cal Metre queda actualment situada dins el nucli de Gironella. Seguint el curs del riu Llobregat, la podem trobar entre les colònies de Cal Bassacs i l’Ametlla de Casserres, a l’esquerra del Llobregat. La fàbrica i els pisos per als treballadors constitueixen un recinte tancat entre la muralla i el canal, l’entrada al qual s’efectua pel cantó nord. . La fàbrica és un clar exemple de l’arquitectura industrial del segle XIX, de tipus totalment funcional.

Com a moltes Colònies, en el seu moment si van plantar arbres, el més comú era el plataner.

També es el cas d’aquesta Colònia amb rengleres de Plataners al costat de la canal.

Són centenaris, amb tronc gruixut i molt cuidats.

Text: Ramon Solé i Viquipèdia

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Canal de Cal Metre de Gironella

La Resclosa i l’inici del canal es situen uns 550 metres al nord del poble de Gironella.

Discorre paral·lel al riu Llobregat, en el seu primer tram també al costat de la carretera C-16z.

Historia:

  • L’agost del 1862 Ramon Alsina Postius, presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la reforma del molí de Gironella i per l’establiment d’una fàbrica de filats al mateix indret.
  • El projecte contemplava no modificar l’alçada de salt útil existent del molí, 4,79 metres, però si que sol·licitava una regulació de l’amplada d’entrada del canal de 4 metres.
  • La petició fou concedida el 1864.
  • Posteriorment, el 1872, es féu sol·licitud de reconstrucció de la presa i eixamplament del canal.
  • Dos anys més tard es sol·licitar modificar el punt de desguàs tot augmentant el salt; assolint la llargada de canal de desguàs actual.
  • La concessió no es donà fins el 1879.
  • Encara el 1898 es documenta una nova petició, en aquest cas el projecte és per la construcció d’una presa nova de pedra, a més d’augmentar-ne l’alçada i també la del canal.

La resclosa i l’inici del canal de la fàbrica de Cal Metre es situa uns 550 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica,

es tracta d’una resclosa de planta lleugerament corbada a l’extrem de llevant de la qual hi ha les comportes que regulen l’entrada d’aigües al canal.

 A l’inici del canal hi ha tota la infraestructura i maquinària de control de la comporta de pas de l’aigua.

La resclosa i els primers metres del canal es troben dins el terme municipal de Casserres.

.

El canal és de murs de pedra i formigó, amb tot un seguit de contraforts de suport. És l’única fàbrica del terme municipal que es troba situada al costat de llevant del riu i que per tant el canal discorre per aquesta llera.

Al llarg del primer tram del canal, des de la resclosa fins la fàbrica, disposa d’algunes comportes de desguàs.

Un cop surt de la fàbrica, el canal discorre un tram d’uns 230 metres cobert, tornant a ser obert l’alçada de sota el Centre d’Atenció Primària, a partir d’aquí encara té un llarg recorregut d’uns 440 metres aproximadament fins a l’alçada del final del nucli urbà on retornar les aigües al Llobregat.

Observacions:

El riu Llobregat i també el canal, formen part de la imatge del poble de Gironella, ja que discorren pel mig del poble actual.

Les empreses que gestionaven les fàbriques de Cal Metre i Cal Bassacs, junt amb els Viladomiu van forçar les peticions d’aprofitament hidràulic, tot sol·licitant ampliacions de concessió a fi de quedar-se amb el màxim de sostre hidràulic possible.

Alsina i Teixidó en concret per tal d’aprofitar el tram de riu entre Cal Bassacs i Viladomiu Vell; i Viladomiu per tal d’aconseguir augmentar l’alçada de la presa. Les peticions es va resoldre amb la concessió de l’augment de la presa sol·licitat per Viladomiu Vell i la negativa de més concessions del tram sol·licitat per els altres empresaris.

La Colònia Cal Metre està inclosa en el “Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat”; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d’Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació de Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé

Aflorament de plantes d’humitats de l’antic traçat del tren en Gironella

L’antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, en concret el tram que passava per Gironella es va inaugurar l’any 1887; el tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. Als anys 90 del segle XX es finalitzava la llarga reforma de la plaça de l’Estació de Gironella.

Avui caminant sortirem de Gironella per la C-1411a, i  una vegada passat el riu Llobregat pel pont arribarem a la rotonda, i

seguirem un tros per l’antic traçat que encara es conserva,

es un congost excavat a la muntanya per on passava l’antic tren.

Una vegada estem pel mig del tram, veurem vegetació pròpia d’aigua, i

efectivament , hi ha sempre un petit cabal en aquest lloc,

motiu que fa que les plantes es conservin sempre humides i verdes.

Aquest pas evita que la gent passi per la carretera.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Resclosa de la Gavarresa de Sallent

La Resclosa de la Gavarresa de Sallent, te’l seu salt poc més avall de la riera de la Gavarresa, on hi ha la “Fabriqueta”,

l’aigua depèn del cabal de riu Llobregat.

Les captacions d’aigua del riu atenen a diversos motius: diverses séquies, fàbriques tèxtils o per minicentrals d’electricitat com és aquest cas.

Construïda inicialment per donar electricitat a les fàbriques de Sallent i Cabrianes.

Disposa d’una sortida d’aigua que aporta aigua a una canal o séquia.

A les rodalies te bonics exemplars d’arbres, com són de roure, alzina i pi pinyers.

Està a prop de la zona humida d’interès natural de la Corbatera, de la que us vaig fer un article.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero