Aquest és el poema que Jacint Verdaguer dedica a la Font Vella:
“Tenia set d’aigua pura
lo meu cor enfebrosit
i enyorava la dolçura
de la deu de l’infinit.
Com el raig d’eixa Font Vella
aboqueu vostra canella
en mon cor que s’esbadella
i em veureu, Jesús, guarit.”
Recull del Poema: Ramon Solé
Postals antigues: Fons Fotogràfic Rasola.
La Font de l’Olla es situada a pocs metres de la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Talamanca, al punt quilomètric 10, just on fa un revolt a la dreta.
Es tracta d’una Font tipus cisterna, on per un broc de ferro brolla l’aigua que cau a terra.
La sortida d’aigua es regula senzillament amb un tap.
Ens ha motivat anar-hi de nou, per veure si les últimes pluges han fet que torni a donar aigua, desprès de molts anys d’estar seca.
Efectivament, hi rajava gracies a les pluges dels últims dos mesos un bon doll d’aigua.
Es un espai al costat de la carretera, que tothom pot accedir hi i fins i tot fer un àpat o descansar-hi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest enorme plàtan esta situat dintre d’una finca privada en el carrer Molí de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.
A fora del carrer hi ha un cartell on se indicant les dades de l’arbre,
Arbre monumental
nom : Plàtan
Família: Platanàcies
Gènera: Platanus
Espècie: x Hybrida
Perímetre del tronc a 1 m.: 1,30m.
A l’estar a l’interior dels jardins de la casa, sols podem veure’l des de l’exterior, en el carrer.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Fitxa tècnica
Autors:
Gènere: Natura
Col·lecció: Guies de camp, 8
Primera edición: novembre 2024
ISBN: 978-84-1356-437-1
Enquadernació: rústica amb solapes
Mides: 15 x 24 cm
Pàgines: 280
Peu: 26,50€
Espectacular guia a tot color, amb més de 350 fotografies.
Tots els ecosistemes de Catalunya, fins i tot els urbans, tenen en comú uns animals amb escates que juguen un paper crucial en el manteniment dels seus processos ecològics. Sempre presents durant les excursions de camp, els rèptils són tan discrets com desconeguts per a la majoria de la gent, que tendeix abans a estigmatitzar-los que a preguntar-se per les seves formes, costums o requeriments. D’aquesta manera, i sense fer gaire soroll, el grup de vertebrats terrestres més divers del món va disminuint a poc a poc les seves poblacions.
Aquesta guia va dirigida a qualsevol persona amb ganes de conèixer i conservar les tortugues i els escatosos de casa nostra. A les seves pàgines es reuneix el coneixement més actualitzat sobre la biologia, la patologia, la conservació, la biogeografia, la filogènia, la taxonomia i la identificació de totes les espècies autòctones i introduïdes de rèptils de Catalunya. Els textos van acompanyats de més de 350 fotografies i múltiples il·lustracions realitzades expressament per a aquesta obra, cercant un major enteniment per al lector, que aprendrà veient la gran variabilitat de les diferents espècies com cap altra guia ha aconseguit fins ara. Només cal fullejar-la per sortir de dubtes.
Els autors d’aquesta guia formen part de la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH) és una associació científica sense ànim de lucre fundada l’any 1981 i que està formada per afeccionats i professionals que ens dediquem a estudiar, donar a conèixer i protegir els amfibis i rèptils de Catalunya i els seus hàbitats.
Recull del Llibre: Ramon Solé
L’Estany o Pantà de la Vallmitjana esta situat en el Torrent de la Vallmitjana a tocar del Càmping de la Vall de Taradell.
L’estany de la Vallmitjana és un embassament artificial creat en el torrent de la Vallmitjana. Té una superfície de 1’91 hectàrees i està envoltat de camps de conreu i per diversos verns en el seu entorn immediat.
Es troba dins del refugi de fauna salvatge de la Vallmitjana.
La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l’estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L’estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping.
L’interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l’alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d’amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l’estany.
Destaca la presència d’aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d’altres. S’hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i Viquipèdia
Autoria de la fitxa per a MPC: Marta Lloret. Antequem, S.L.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Feliç tot l’any 2025
El Parc de Sagrera està en el camí de can Riera, de Palau-solità i Plegamans.
Són diversos els arbres que estan en aquest Parc, i un pont de fuste que creua la riera
Per exemple, un grup de 11 Pins pinyers, agrupats en un costat del Parc.
Destaca un Pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions.
Es tracta d’un espècimen que destaca pel seu perímetre de tronc (0,79-0,80 m), l’alçada (17 m) i la gran capçada (20 m).
També, cal destacar dos exemplars de pollancre (Populus Nigra), de grans dimensions.
El seu diàmetre de tronc és d’uns 0,92-1 m. Le seves capçades són denses i molt ramificades. L’edat aproximada és de 60 anys.
Altres especies d’arbres completen el parc i te alguna font d’aigua de xarxa.
Disposa de varis bancs a l’ombra dels arbres.
Hi ha un cartell commemoratiu de la creació del Parc, amb data 2001 i agraïment a Lluis Ventura i Vila per la seva aportació.
Fora d’aquest Parc també hi ha arbres destacats al costat de la riera.
Recull de dades: Diba i propi
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Bon final i Feliç entrada a l’Any 2025 !
El Puig Clarà és una muntanya de 315metres al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l’Estany.
És un dels cims més visitats dels propers a l’Estany de Banyoles, ja que forma part d’un dels itineraris marcats i disposa de dos miradors que faciliten una àmplia contemplació sense cap mena d’obstacle visual.
En tota aquesta zona hi ha molts afloraments de margues (xalió per a la gent de la comarca) que destaquen enmig de la densa vegetació. És una roca sedimentària de color gris i molt trencadissa, composta d’una fracció argilosa i d’una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci.
Als peus d’aquest puig s’hi forma la Ribera del Castellar que passa a prop del Salt del Matxo i és una de les vuit rieres que aporten aigua superficial a l’Estany de Banyoles.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
En Riudellots de la Creu ens cal situar-se al veïnat de la República, d’allí seguirem el camí tot passant per la riera de can Giralt, i
mes tard el rec de la Font, continuem fins arribar al Torrent de la Cremada, on a prop hi ha la Font de Sant Martí.
La Font esta seca … i el seu estat en general és de molt deteriorada i abandó…
Us passo la seva llegenda, estreta del costumari català de Joan Amades:
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La font de la Mina, com l’anomenen més actualment, té una altra denominació: la font de Can Janic.
Aquest és el nom del mas que hi ha a l’altra banda de la font i que, juntament amb Can Tulsà i Can Met de Boscós, eren les cases que antigament se n’aprofitaven.
Ben possiblement els estadants d’aquestes cases foren els que, més de dues centúries enrere, van decidir construir la font i arranjar el seu entorn per treure’n profit.
És una font de biot, on l’aigua brolla subterràniament i
a la qual s’accedeix baixant uns graons.
És una construcció robusta, feta de pedra, on es veu un treball sobri i pensat perquè duri.
En el quart graó hi ha un desguàs per on, en les èpoques en què el nivell pujava molt, l’aigua es filtrava per regar la feixa de davant de la font.
La Palmira Armengol Ribas, que a mitjan anys quaranta havia treballat servint a Can Janic, veia com amb el carro i les semals portaven l’aigua des d’aquesta font fins a la casa.
A pocs metres a un nivell inferior hi ha l’antiga Bassa o Safareig, on les dones dels masos de les rodalies anaven a rentar-hi la roba.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
El Roure Vell es troba situat en un solar proper a la Rambla de Mn. Jacint Verdaguer 195, de Valldoreix.
Vàrem dedicar un article el dia 27 de juliol del present any, el seu estat era de molta de debilitat en general.
El tornem a visitar, fa uns dies… se han tallat les branques i algun tractament, per mirar de salvar-lo.
Veurem per la primavera com esta…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 