Parc de Can Figueres de Sant Fruitós de Bages

Publicat el per
Respon

El diumenge 29 de gener de 2023, es va obrir al públic el parc de Can Figueras, un nou espai verd al nucli del municipi.

El mes de juliol de 2022 van començar els treballs d’adequació d’aquesta zona, ubicada a l’avinguda Sant Joan, dins l’àmbit del parc del Bosquet, es un nou espai verd, i de lleure, pels veïns i veïnes.

L’adequació d’aquesta zona va consistir en el tancament perimetral de la finca, el condicionament dels accessos, la instal·lació de nou enllumenat i la plantació d’arbustos i plantes autòctones.

En el marc de l’actuació s’han reconstruït els diferents murs de pedra seca que hi havia a la finca, i que estaven malmesos, dotant el conjunt d’un alt valor paisatgístic.

Paral·lelament, també es van recuperar els recorreguts interns que hi havia antigament dins la finca. A banda també es van retirar tots els elements obsolets que hi havia a l’espai per tal de garantir la seguretat dels visitants.

Aquest nou parc, tot i estar ubicat en zona urbana, és un espai que s’ha de concebre com a un entorn molt més naturalitzat, amb gran presència d’arbres i d’arbustos de diferent tipologia.

El manteniment de la de zona, per tant, es realitza de forma periòdica però tenint en compte aquest tret diferencial. Alguns dels espais estan delimitats amb cordes per tal que els i les visitants no trepitgin i malmetin algunes espècies que s’hi troben.

Aquesta finca  es de 10.441 m² va ser comprada per l’Ajuntament a la família de l’il·lustre pintor santfruitosenc Alfred Figueras, juntament amb la casa i part del mobiliari i obres de l’artista. En el 2022 es va redactar el projecte d’adequació d’aquest espai i s’hi han dut a terme les obres de millora.

En el mateix àmbit del parc també s’hi ha instal·lat un jardí de papallones, un dels projectes guanyadors del pressupost participatiu 2021 que ideava aquesta iniciativa per tal de potenciar el retorn d’aquests insectes al municipi i alhora per fer pedagogia de la seva importància en el medi natural.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Escultura del Gremi de Carreters de Sant Vicenç de Castellet

Publicat el per
Respon

L’Escultura del Gremi de Carreters esta situada en la Plaça del Cavall, propera a l’estació de Renfe de Sant Vicenç de Castellet.

Historia:

  • Maties Solé i Cabeza (Tàrrega 1903- ) organitzador de la festa de Sant Antoni Abat i gran aficionat al cant i al teatre, fundà junt a Jaume Piqué, el Gremi de Carreters de Sant Vicenç l’any 1924 i amb un conjunt de persones relacionades amb el món del cavall, el transport i la pagesia.
  • La festa es celebrava des de 1914 en honor al seu patró, Sant Antoni Abad.
  • En Maties era baster de l’Agència de Transports Moll que tenia 35 animals a Sant Vicenç, 15 a Súria i 5 a Manresa.
  • Quan l’agència es va mecanitzar, en deixar de treballar, va obrir un establiment d’articles de pell, tapisseria i confecció de matalassos, al c/ Maria Ginferrer 15.
  • El patró del gremi de carreters és Sant Antoni Abad, el 17 de gener, dia en que es celebren els Tres Tombs, festa que ha arrelat a diferents llocs de tot Catalunya.
  • A Sant Vicenç el transport a bast era el mitjà tradicional que estava molt arrelat degut al pas del camí Ral.
  • Abans de l’arribada del ferrocarril, a mitjans del segle XIX, el transport amb carro i animals de tir era el sistema per portar el producte als centre de venda més importants, Barcelona i Manresa, fet que va provocar que s’instal·lessin empreses dedicades al transport.
  • A Sant Vicenç la festa es celebra el segon diumenge de març i és organitzada per la mateixa entitat. Aquesta forma part i és membre fundador de la Federació dels Tres Tombs de Catalunya.

L’escultura consta de dos elements: un peu de pedra calcària de Sant Vicenç d’uns dos metres d’alçada que es troba sobre una base feta amb uns graons de pedra; i l’escultura d’un cavall de ferro colat. Porta dues plaques d’inscripció: La situada a més alçada: 75 aniversari del gremi de carreters i cansaladers. 1924-1982.

L’altra placa, centrada en la base de pedra i més gran porta la inscripció: Gremi de carreters i cansaladers. Monument al cavall. Fidel amic de l’home. Sant Vicenç de Castellet. 17-1-82. Foneria Solvas S.L.

El 9 de març de 2014 s’inaugurà una nova placa commemorativa amb motiu del centenari de la primera festa de Sant Antoni abat i els 90 anys del Gremi de Carreters i Cansandalers amb l’acompanyament de la unitat muntada de la guàrdia urbana de Barcelona.

La placa de marbre amb un carruatge esculpit és obra de Clemente Cañadas.

Observacions:

La pedra va ser donada per l’ex president del Gremi, Joan Casals Baqué. L’escultura del cavall va ser feta per la foneria Solvas de Sant Vicenç de Castellet. És un monument promogut per la junta del gremi de carreters de carreters i cansaladers l’any 1983.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: María del Agua Cortés Elía. / OPC

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages

Publicat el per
Respon

El Mirador  de les Brucardes  esta darrera de la masia i a prop de la cinglera, s’arriba pel carrer Font de Sant Fruitós de Bages,

es baixa pel costat d’un petit parc infantil  fins la Font,

des d’allí, i en front està el Mirador.

Una barana de fusta ens separa de la Cinglera, que presentaria un perill per poder caure…

Bones vistes de l’entorn, fins i tot de la muntanya de Montserrat.

En un costat, trobem un antic i vell abeurador en desús.

Fa anys en rere, es va produir un incendi, encara ara alguns arbres presentant els seus efectes.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del mas Brucardes de Sant Fruitós de Bages

Publicat el per
Respon

La Font del mas Brucardes està a uns 200 metres de la masia, a tocar del cingle, en la Urbanització Vista Alegre de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages.

S’arriba pel carrer de la Font, tot baixant unes escales.

Historia:

  • Malgrat que els elements constructius que conformen la font són de factura moderna, segurament de principis del segle XX, l’existència d’aquesta font es coneix des de l’Edat Mitjana.
  • Així, són nombroses les referències documentals que parlen del camí que du a la font del mas Brocard, en referència a aquesta font.
  • Ja des del 1341 apareix anomenada. SALVADÓ (2003:637).
  • Sens dubte es va tractar d’una de les fonts més anomenades del terme.

També se la coneix com La Font Tolega.

Es tracta d’una petita porció de terreny explanada, que fou aprofitada com a espai de lleure aprofitant la presència d’una deu d’aigua.

Com a element constructiu que conforma el conjunt de la font, es troba en primer lloc un conjunt de graons que permeten el descens fins a la zona de la font.

Al final de les escales, a la roca, ha estat excavada una petita clivella, que ha estat recoberta interior i exteriorment per lloses de pedra, dins de la qual es troba el brollador.

Aquesta clivella ha estat rematada a la part superior per un arc de mig punt, reforçat amb carreus irregulars units amb morter.

Uns metres per sota del brollador de la font, a l’espai del costat en direcció al cingle, s’aprecien les restes d’una bassa quadrangular construïda en pedra.

Al cantó de ponent de la basa sorgeix un brollador que condueix l’aigua fins a una pica rectangular feta amb pedra, i que segurament devia servir per abeurar bestiar.

Sobre la font, hi ha varis Lledoners, que proporcionen ombra a l’estiu. Disposa d’una font d’aigua de xarxa.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel valdenebro Manrique

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els Pins pinyers d’Hostalets de Pierola

Publicat el per
Respon

Cal situar-se en la carretera  B-231 entre els quilometres 11 i 12, allí surt el camí que porta al dipòsit d’aigua d’Hostalets de Pierola.

Cal seguir la pista que una vegada passat uns camps, s’endinsa per un bosc de Pins pinyers,

podeu anar amb vehicle, aviat fa una certa pujada que es va guanyant altura.

En cada costat del camí, veureu uns Pins pinyers, destacats per la seva corpulència i,

amb una escorça molt gruixuda,

fen-los així uns pins més destacables.

La majoria tenen branques grans i allargades cap a munt.

També aquests pins, disposen d’una pinassa allargada i grossa.

Estan en un bosc relativament net i amb vegetació diversa.

Si seguiu aquesta pista, trobareu una segona a la dreta que us portarà a les runes de l’ermita de Sant Cristòfol.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – La Ceiba de L’Hospitalet de Llobregat

Publicat el per
Respon

Aquest Ceiba està situada en la Plaça o rotonda de Blas Infante de L’Hospitalet de Llobregat.

La Ceiba, està plantada des de l’any 2003, és un arbre amb tronc bombat i espinós, ens recorda a un baobab, te espines en el seu tronc.

Es tracta d’una gran ceiba o “palo borracho” de flors grogues,  originària d’América del sud, com Paraguay, Argentina, Bolivia, Perú, i s’ha aclimatat molt be.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pedrera de la Torre Negra de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Per anar a la Pedrera de Torre Negra, cal situar-se a la Rambla de can Bell,

allí agafar el camí de la Pedrera, esta indicat per cartells,

Aquest camí fa una àziga saga, i passa a ser un camí estret però suficient per un cotxe,

a poca distancia esta a l’esquerra la Pedrera de Torre Negre.

No es massa gran, va ser molt valorada en la seva època per la seva extracció.

Es actualment una zona de gran interès geològic i ambiental.

No es pot fer escalada, es prohibit. I pel perill de caiguda de rocs.

La zona esta molt plena de vegetació, hi ha algun petit lloc que també si va explotar com a pedrera.

Des d’aquest punt, podem seguir fins la Font de  l’Ermetà, o podem anar  fins la Font de Sant Vicenç i de les restes de l’ermita, o visitar el Pi del Xandri.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Dr. Sanmartí de Sant Julià de Vilatorta

Publicat el per
Respon

La Font del Dr. Santmartí, està situada en la cruïlla del Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb l’avinguda de Jaume Balmes de Sant Julià de Vilatorta.

Historia:

  • La font fou construïda l’any 1987, en honor al doctor Joan Sanmartí Casabayó, que fou alcalde de Sant Julià entre els anys 1965 i 1974.

Es tracta d’una font pública construïda l’any 1987 en homenatge a Joan Sanmartí i Casabayó, metge, i alcalde de Sant Julià de Vilatorta entre els anys 1965 i 1974.

És construïda sobre una base de planta quadrada, feta amb grans lloses de pedra, sobre la que s’assenta l’estructura de la font.

L’aigua surt per dos sortidors, un situat a la part del davant i l’altre a la part posterior, per un bonó de cop i cau a una pica rectangular de pedra.  A l’extrem superior duu la inscripció: “FONT DEL DR SANMARTÍ”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes de l’Avinguda 22 de juliol de Terrassa

Publicat el per
Respon

Aquets any, gracies a les pluges de finals de la primavera i principis de l’estiu, s’ha creat en molt llocs de terrassa, petits espais amb molta vegetació diversa, amb plantes i flors silvestres, que en un principi no s’ha volgut tallar,

En algun d’aquests espais coincideix on hi ha Hotels d’insectes i troncs d’arbres morts,

això fa que proliferin els insectes i altres animals petits, creant-se una biodiversitat destacada.

Un d’aquests espais, esta en l’avinguda 22 de juliol aproximat al numero 414 de Terrassa.

Foment de la Biodiversitat:

Perjudicis i beneficis:

L’hotel de insectes, en cada apartat, hi podent viure diferents insectes, tal com s’indica en el dibuix:

En Terrassa, podem veure un destacat nombre d’Hotel de insectes, en petits espais i en rotondes en la via publica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta

Publicat el per
Respon

S’accedeix al Parc, per la Rambla del Castell, s/n,  just a la cruïlla de les carreteres de Vilalleons i de Sant Hilari a l’entrada de Sant Julià de Vilatorta,

també, des de dins de la població, pel carrer de la font.

El parc de les Set Fonts va ser construït per Miquel Pallàs al 1933,

es va construir gràcies a les aportacions que van fer diverses famílies del poble,

on hi havia la Font Noguera, es creu que els seus orígens es poden remuntar al 1723…

Per aquella època, comptava amb cinc brocs en el mateix mur actual,

es van afegir dos brocs més a la construcció del parc,

que es va posar el nom de Parc de les Set Fonts.

Era una zona on les dones del pobla rentaven la roba, havien dos safareigs.

Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964,

actualment discorre per sota el parc a traves d’una canal i surt a l’exterior al poc de sortir del parc, passada la Font de Sant Felix.

A les proximitats de la font hi ha un lledoner centenari, que es manté de l’espai original.

A la llarg del Parc, són nombrosos els arbres i de diferents tipus.

Són valuosos els elements construïts amb pedra treballada, com els bancs i ornaments, la Taula Rodona, la Font del Peix, que té forma d’espiral, una glorieta circular, i l’estanyol.

Durant l’any i sobre tot durant l’estiu, es celebrant activitats musicals o concerts en aquest espai.

El parc compta amb una zona de pícnic, una zona infantil, un bar-restaurant i el punt d’informació de l’espai natural Guilleries-Savassona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero