Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.
Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.
El pantà de l’Espunyola “Gran” és un petit embassament de 0,8 hectàrees del municipi de Capolat.
Es troba inserit en un ambient totalment forestal, enmig d’una pineda de pi roig amb boix i roures.
Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre, separats per una petita presa.
Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.
No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.
El fons del pantà, però, ha estat colonitzat per herbassars de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150).
La transparència i l’excel·lent qualitat de l’aigua fan que aquest espai destaqui especialment per ser un punt important de reproducció d’amfibis, especialment diverses espècies de tritons.
Es tracta, doncs, d’un espai de gran interès per a la fauna amfíbia.
El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.
En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.
Recull de dades: Viquipèdia i Diputacio de Barcelona.
Des de Setcases cal situar-se a la carretera ( pista forestal o de terra) que us portaria a Espinavell. Es una travessia llarga, recomanem anar amb tot terreny i que no estigui nevat…Passareu pel mirador de la Baidana.
Deixareu aquesta carretera per agafar a l’esquerra el camí de la Balmeta que va al Refugi de Jaume Farrer, passareu a prop de la font i abeurador de la Taverna.
En el Refugi i a sota de la pista hi ha una altre font i abeurador.
Punt aquest per poder fer moltes rutes d’alta muntanya i amb vistes a Catalunya i a França.
La fira de Cornellà es troba a la zona industrial del barri de l’Almeda, entre L’Hospitalet i Cornellà de Llobregat, tot i que pertany a aquesta última ciutat.
Fira de Cornellá
Prop del Delta i sota el parc de Can Mercader, el nom d’Almeda no fa referència als àlbers, arbres de ribera de la família dels pollancres, com es podria pensar, sinó als propietaris que compraren els terrenys als Mercader.[1] El carrer Dolors Almeda, era antigament el carrer de les marines, un carrer que baixa cap al Delta, a la zona de la Marina, on encara es conserva Can Manso.[2]
Can Manso
Seguint amb els topònims, el recinte de la fira, amb l’auditori a una banda, està entre els carrers Tirso de Molina (dramaturg dels segles XVI-XVII) i el carrer de la fama, que no té res a veure amb la fama que poden adquirir alguns escriptors o músics, sinó a l’antiga FAMA, SA,[3] una fàbrica de plàstics que, entre altres coses vàries, feia peces de baquelita, un tipus de plàstics quasi perennes (a casa conservem uns plats de les probes que es feien quan treballava el meu sogre QPD, irrompibles). L’empresa va plegar quan els plàstics que acaben ràpidament la seva vida van entrar en joc.
I és que el barri de Marina de l’Almeda, on la pagesia extreia i comercialitzava els productes d’una terra molt fèrtil amb el canal de la Infanta, es va convertir en un barri industrial i perifèric, model de les lluites obreres i veïnals, que actualment, com tants altres, viu noves transformacions.
Horts de can Mercader de Cornellá de Llobregat
Sobre aquesta història de la Marina agrícola-industrial-cultural, observem avui el recinte de la fira i l’auditori i contemplem els arbres de ribera i mediterranis
Fira i Palmeres
que encara s’alcen, negant-se a oblidar la història i el racó on arrelen.
Fira i Auditori de Cornellá
Entre les figures lineals de la fira trobem les palmeres mediterrànies amb les seves formes també geomètriques, però dinàmiques, com les que van inspirar l’artista del modernisme Gaudí i aquells pollancres que continuen dempeus, tot i que ja no gaire altius, recordant els seus ancestres i la munió d’ocells que els acompanyarien.
Fira i Arbres
Text i Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 3-11-2024
Als treballadors i a les treballadores que lluiten per millorar les condicions laborals, i a la bona gent que estima la natura.
La Plaça de la Cooperativa esta situada entre el carrer de Lluis Puig i Matas, carrer d’Amadeu de Savoia, carrer del Torrent i carrer de Miguel Angel de Terrassa.
Es una petita zona verda amb una diversitat d’arbres i no de masses plantes.
A l’allarg de la Plaça hi trobem bancs de fusta o de pedra, papereres,
així com alguns jocs per a nens i nenes petits.
No fa masses anys, l’Ajuntament va incorporar a la plaça, aparells de gimnàstica i taula de ping-pong, i va instal·lar-hi un gronxador adaptat, per a gent gran.
Curiosament hi trobarem un cartell apel·lant les normes de convivència ciutadana.
Este libro fluye por los paisajes del agua, se zambulle en su belleza, nos salpica de curiosidad por conocerlos y, a la vez, nos empapa de sus valores y la necesidad de preservarlos.
Es una guía de viajes, por todas las comunidades autónomas de España, con 70 propuestas para descubrir lugares accesibles, donde el agua lo mismo es protagonista evidente que tesoro oculto. Rutas sugestivas por destinos sorprendentes para admirar la diversidad de formas, relieves y paisajes generados por las aguas continentales.
En sus páginas se explica por qué ir y cómo llegar a parajes con impronta acuática, distintos y distantes. Se anticipan al viajero sus puntos de interés. Se le ayuda a entender las claves de ciertos prodigios hídricos, aportando además sus leyendas y curiosidades. Y, por supuesto, se detallan usos y aprovechamientos humanos del agua, sean sostenibles o no tanto.
Esta publicación lleva a las orillas del agua. Desde manantiales y surgencias a ríos, lagos y lagunas. Lo mismo por saltos, cascadas y chorros que por aguas subterráneas. Sumidos en desfiladeros, gargantas, hoces, cañones, cárcavas, barrancos y ramblas o arribando a las aguas del litoral. Junto a captaciones, embalses, regadíos o extracciones. Entre fuentes de energía, comunicación y transporte. Disfrutando de la vecindad acuática o reconfortados por un paisajismo de agua y roca.
Parc de l’Hostal del Fum està situat al Polígon industrial Riera de Caldes, al costat de la Riera de Palau – solità i Plegamans.
En front de l’entrada hi ha un aparcament gratuït, ja que està prohibida la circulació de vehicles a motor per dins del recinte.
És un recinte tancat de 35.000 m2 amb vegetació autòctona,
formada a base de pins, alzines, pollancres i arbres de ribera,
entre els que hi creix, una gran varietat de plantes com la farigola, l’alfàbrega, el romaní i altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània.
Les zones arbrades s’alternen amb prats d’herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d’aigua.
El Parc és un espai de refugi de petits mamífers i nidificació d’ocells.
Al Parc de l’Hostal del Fum hi trobem el Tren de Palau, una associació d’aficionats als ferrocarrils. El recorregut en ferrocarril, de 3,1 km,. la duració del viatge és d’aproximadament uns 20 minuts.
S’hi poden dur a terme moltes activitats a l’aire lliure: passejades, bicicleta… Com també gaudir d’un dia de pícnic.
El parc disposa de taules de fusta, contenidors de deixalles i lavabos.
Trobareu escultures diverses,
una gran bassa, fonts d’aigua de xarxa.
Es un espai natural per passar-hi el dia en família.
Recull de dades: Ajuntament de Palau – solità i Plegamans.
Des de Vilallonga de Ter anirem a Tregurà per la carretera GIV – 5265. Allí seguirem per la pista del camí de Fontlletera, poc abans d’arribar al Refugi de Claus, i a tocar de la carretera està la Font de l’Esclop.
Un cartell ens indica la seva situació.
La Font es una deu d’aigua que surt d’un gran forat a la paret de la muntanya, on l’aigua es perd pel camí…
fonts naturals, aigua, muntanya i més 