Arbres: El Lledoner jove de can Bell de Sant Cugat del Vallès

Can Bell, és també coneguda com Bell de Mas Sanctus o Mas Sant i documentada des de l’any 1158. La presència de la família Bell es va iniciar, com a mínim, des del 1541, any en què en un document que resta en poder de la família parla d’un tal Antoni Bell de Can Sanctus. La presència de la família ha estat permanent des d’aleshores, passant de pares a fills fins als nostres dies, que hi viuen el matrimoni Jaume Bell i Luci Casanova i els seus fills.

El Lledoner vell esta en mig del camp a prop de la Masia,

Fotografia: Tot. Sant Cugat

en canvi el Lledoner jove esta front la casa i al peu del camí.

Aquest últim, destaca per el seu tronc es gruixut i branques que formen una capçada allargada cap a munt.

Recull de dades: Tot. Sant Cugat i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llibre recomanat: Els ocells dels nostres jardins i la seva vida secreta

Fitxa tècnica:

Autoria: Antoine Isambert

Il·lustració: Sandra Lefrançois

Gènere: Natura

Col·lecció: Altres natura

Primera edició : Setembre 2024

ISBN: 978-84-1356-362-6

Enquadernació: rústica amb solapes

Mides: 14 x 19 cm

Pàgines: 128

Preu: 15.90 euros.

Descripció:

Un llibre bellament il·lustrat amb els 60 ocells més comuns dels nostres jardins

Sabíeu que el falciot negre vola deu mesos d’una sola tirada, sense mai tocar terra, que la mallerenga de dentifica “cus” els seus nius amb fil d’aranya o que el xoriguer detecta els petits rosegadors gràcies als rajos ultraviolats presents en la seva orina?

Aquesta den presenta els 60 ocells més comuns dels nostres jardins, de les nostres ciutats i dels nostres pobles, els que es poden veure fàcilment a casa nostra. Recolzant-se en anècdotes reveladores o sorprenents, aquest llibre fa èmfasi en el que diferencia uns ocells dels altres i els torna únics.

Les il·lustracions de Sandra Lefrançois, que ha aconseguit captar l’essència i les expressions de tots aquests ocells, en permeten la dentificación.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Un Arbre, una vegada mort, ens ofereix molta vida …!

Ens estem trobant aquests últims anys que tant en boscos com en ciutat, molts arbres moren per causa de la sequera continuada…

i per paràsits que, a l’estar dèbils, els maten en poc temps.

En moltes ocasions ens porta a actuar-hi…

El primer que es fa és talar l’arbre o arbres… i eliminar-los.

Però tenim vàries opcions per tal que “Un Arbre, una vegada mort, ens ofereixi molta més vida …!”,com per exemple:

Llenya per una llar de foc d’una casa o masia o llenya per fer foc al bosc (sempre que es faci en època i condicions sense perill d’incendi).

Crear un Refugi de Biodiversitat, en un parc urbà, un carrer o una rotonda.

O en el propi bosc.

Construir Caixes niu

o Menjadores per ocells.

També, fer Hotels per a insectes en zona urbana

La construcció de passeres o petits ponts per travessar una riera o un torrent.

Per fer petites escales i baranes al bosc.

Es pot fer una biblioteca oberta, amb petites cavitats on guardar i/o depositar els llibres.

Crear un figura artística.

Fer un penja-robes

En troncs no massa grans, es poden fer maseters on visquin plantes amb flors.

Aprofitar els troncs per fer “Tiós” a les festes de nadal

Mig tronc, buit per dins, pot ser un abeurador

A una deu d’aigua es pot col·locar-hi un broc de fusta

Fer una cadira i/o taules si els troncs son resistents.

Taules i bancs de baixa qualitat

Construir una caseta sobre un arbre viu i fort pels infants.

Aprofitar certs troncs per fer carbó, tot i que no sigui de massa bona qualitat,

o bé per fer la primera cremada de la carbonera.

En definitiva, cal fer volar la imaginació … !

Cal cuidar els arbres i els boscos…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García–Carpintero, Dora Salvador i Ramon Solé

Hotel d’insectes de la Plaça Ricard Camí de Terrassa

L’Hotel d’insectes esta dins de la Plaça Ricard Camí, entre la Rambla d’Egara, el carrer Cervantes i el carrer del Notari Badia de Terrassa.

La finalitat es de complementar la Bassa Naturalitzada, que us vaig presentar ahir, situada a prop i crear un refugi de Biodiversitat més notable gràcies al seu conjunt.

Com a tots els hotels d’insectes pot allotjar diversa varietat com a papallones, abelles, etc.

A les rodalies hi ha un herbassar amb varietat de plantes amb flors durant la primavera i l’estiu, font d’aliment per aquests insectes i aus.

Es important crear espais en Parcs i Jardins com a refugi de Biodiversitat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa Naturalitzada de la Plaça Ricard Camí de Terrassa

Es una Bassa artificial situada dins de la Plaça Ricard Camí, entre la Rambla d’Egara, carrer Cervantes i carrer del Notari Badia de Terrassa.

La finalitat d’aquesta Bassa Naturalitzada es crear un refugi de Biodiversitat.

En aquesta Bassa hi ha lliris, joncs, esparganis, on viuen petits animals i insectes diversos, com libèl·lules, cargols aquàtics, heteròpters, planaries i amfibis.

De fet es un conjunt de animals que ens permet viure sense mosques i mosquits en les rodalies de  la Bassa.

No esta permès alliberar en la bassa cap animal, com peixos o tortugues.

Pot  ser motiu de comprometre i perjudicar de forma important com a refugi de Biodiversitat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Expenedors de bosses i dispensadors per llençar els excrements dels gossos en Ullastrell

L’Octubre de l’any 2020 l’Ajuntament d’Ullastrell, va portar a terme la instal·lació de diversos recollidors d’excrements d’animals domèstics i expenedors de bosses en diferents punts del municipi.

Les bosses són gratuïtes i exclusivament per a l’ús indicat.

Recull de dades: Tot Terrassa

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Viver de la Plana de Setcases

Es una Font la del Pla del Viver molt fàcil d’arribar-hi, donat que esta a un costat de la pista que portaria de Setcases a Espinavell de Molló.

L’aigua surt d’un broc corbat situat a una roca que fa de petit mur.

Cau l’aigua a una reixa que fa de desguàs.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – Plàtans de camí de Salut de Monistrol de Calders

Cal seguir el camí de la Salut, a l’arribar a l’altura de la resclosa del Pla de Cardona,

I a la dreta del camí, hi ha un sender on estan aquest Plàtans.

Destacant per estar alienats un al costat de l’altre al peu de camí,

són un total de 5, amb les mateixes característiques,

allargat, alts i amb brancatge no massa extensa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Esparc d’Olot

Per anar-hi hem de sortir de la mateixa pista de la que baixa el corriol que va a la Font de las Feixes, (Mirar article amb data 28/04/2019)

Als pocs minuts veiem, a l’altra banda de la muntanya, la masia Esparc

i un camí que hi porta, amb una barana.

Just després trobem un camí que baixa cap a la riera.

Aquesta en general amb poca aigua, anem cap a la dreta

des de la cruïlla, la font és a la esquerra.

La Font té la seva estructura molt deteriorada,

no es gaire gran i pot estar mig tapada per la vegetació, per això cal anar amb compte de no passar-nos de l’indret.

D’un forat a la paret mena l’aigua i a la seva dreta n’hi ha una petita pica estreta i allargada.

No disposa quasi d’aigua, i menys en època de sequera.

Per arribar a la Font us serà una mica difícil al no conèixer-ho.

Text: Dora Salvador i Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Passeig pel Torrent de cal Badal de Valldoreix

Per fer una part d’aquest Torrent, us teniu de situar-vos en l’avinguda tossal amb el carrer de Bardissa,

en aquest punt, cal anar per un camí que entre al bosc d’alzines i de pins.

Trobareu periòdicament algun cartell informatiu sigui del recorregut o lloc de situació.

També, consells com no creuar el torrent quan plogui i consells per respectar la natura.

No massa lluny, hi ha una escala feta de rocs que us por baixar al mateix Torrent.

D’una banda, es pretenia millorar la qualitat paisatgística i ambiental de l’àmbit per evitar el deteriorament per l’ús social.

Això ha suposat la millora del camí mitjançant un anivellament i la instal·lació d’una passarel·la, restaurada i delimitant el camí.

D’altra, s’ha reparat el marge de la riera, malmès pel pas de persones, i per recuperar el bosc de riera.

En algun tram n’hi ha banc de fusta, per poder descansar, prendre el sol o llegir un llibre…

Al tornar, podem sortir del camí per visitar les restes del castell de Canals, situat en una parcel·la rodejada de les cases del barri situat al carrer Faisà, 8-10 (Valldoreix)

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero