Avui destaquem : Les Fonts de Can Vendrell de Santa Eulalia de Ronçana

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana

Les Fonts de Can Vendrell estant situades en el Barri de la Vall en la urbanització de Mas Vendrell, al final del carrer del Masroig,

Unes escales d’obra baixen fins les Fonts.

L’espai del torrent de la Vall de llevant del Mas Vendrell va ser arranjat a mitjans del segle XX com un espai de lleure.

En el marge dret del torrent es van construir murs per contenir la terra, en un dels quals hi ha la font, en general amb un bon cabal d’aigua.

Front seu hi ha la segona font. amb poc cabal.

Des d’aquí pugen unes escales d’obra fins a la feixa superior, on hi ha una taula feta amb una gran mola i els bancs que hi havia han estat arrencats.

Durant el mes de Juliol de 2018 va ser novament arranjada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.

Autor de la fitxa de Diba : Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Blanco de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

En Can Coromines cal seguir pel GR-97,  el camí fa una certa baixada,

abans de creuar el torrent del Frare sobre una canalització, us cal  seguir un caminet a la dreta que s’anirà fent estret,

trobareu molt arbrets caiguts i morts,

va estar un temps sense poder  passar-hi, ara un cop recuperat el camí,

seguiu el caminoi que us portarà fins la Font.

És visible una estructura semicircular envoltada de vegetació.

Consta d’un brollador format per una aixeta metàl·lica.

Aquesta Font es del tipus Cisterna.

El dipòsit està fet d’obra i està construït a nivell del terra, te una aixeta polsador i un tub mes a dalt que fa de sobreixedor.

Observacions:

També és coneguda com a Font de la Rata o Font del Coco.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Roure de la Font del Roure de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

Per anar al Roure de la Font del Roure, cal anar per  la carretera  B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km. 8, seguiu a la dreta un ample camí, al poc cal desviar-vos per un camí que surt a la dreta, millor anar a peu, que us portarà a directament fins al Roure.

Aquest esta situat al peu del camí vell de Can Trullars a Can Marcet situat a un 1 km.

Magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis), es centenari,

considerat un dels mes vells de Viladecavalls.

Es tracta d’un arbre caducifoli de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s’estenen cobrint bona part del camí.

Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges.

El seu fruit és el gla.

A les rodalies hi han altres roures, però son molt mes joves.

El roure centenari de Can Marcet, víctima de vandalisme :

https://monterrassa.cat/societat/medi-ambient/roure-centenari-can-marcet-victima-vandalisme-272197/

Observacions:

Esta situat, davant del roure hi ha la Font del Roure i al darrera un Forn de calç.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Àrea d’esplai La Salut de Collbató

Publicat el per
Respon

Cal des de l’A-2 prendre la sortida 576A enllaçant amb la carretera B-112, després d’un quilòmetre hi ha un trencall a l’esquerra que indica l’Àrea d’Esplai de la Salut i les Coves del Salnitre.

Situada en el camí de les coves de Salnitre, i a 5 minuts del nucli antic del poble,

aquest espai és situat en una zona verda i a prop de l’Ermita.

On hi trobarem servei de bar, zona de pic-nic, lavabos, i zona per l’esbarjo per als més petits.

El dilluns de Pasqua, se celebra el tradicional aplec de La Salut.

Se inicia amb una missa a l’ermita i continua amb una ballada de sardanes.

Com ja és habitual, aquesta trobada de germanor se celebrarà a l’àrea d’esplai de La Salut.

L’Àrea d’esplai de La Salut de Collbató, es molt freqüentat, sobre tot els dissabtes i festius.

Recull de dades : Ajuntament  de Collbató

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la plaça Camilo Riu de Begues

Publicat el per
Respon

La Font de la plaça Camilo Riu esta situada en el nord-oest de la Plaça Camilo Riu de Begues.

Font és un element integrant d’aquesta plaça, és una font feta d’obra en blocs irregulars de pedra calcària. L’aigua, canalitzada, raja des d’una aixeta, que cal accionar, dins d’una bassa el·líptica situada a la base de la font. Aquesta bassa té unes dimensions de 156 cm d’amplada i una profunditat de 90 cm.

El cos de la font és un bloc rectangular fet, com ja s’ha dit, amb pedres calcàries irregulars amb unes mides de 253 cm d’ample i una alçada de 246 cm. A la part inferior hi ha un arc de mig punt amb el fons en quart d’esfera, el qual dona aixopluc a la bassa anteriorment descrita.

A la part central de la paret del cos de la font hi ha l’escut de Begues, en una llosa de pedra, de tipus quadrilong francés, es veu el pi, símbol de l’escut del municipi. El coronament de la font és un capcer ondulant fet amb lloses de calcària grisa.

Al centre de la citada Plaça, hi ha un sortidor i bassa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa : Oriol Vilanova

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig : El Safareig de Cal Casas de Puig-reig

Publicat el per
Respon
KODAK Digital Still Camera

El Safareig de Cal Casas esta situat a pocs metres a la dreta del km. 0 de la carretera BV-4406 de Puig-reig a Santa Maria de Merlès o carrer de Cal Casas.

Historia de cal Casas:

  • Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l’única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial.
  • S’hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l’amo i un conjunt d’habitatges), però no s’hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d’aquest nucli del Baix Berguedà.
  • Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l’aprofitament d’un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals.
  • El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l’any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona.
  • L’any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l’aigua del riu com a font d’energia.
  • En els seus primers anys d’existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats.
  • Per tal d’aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l’estiu de l’any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes.
  • L’any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors.
  • El 1925 s’inaugurà l’edifici de l’escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d’habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes.
  • Fou l’any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s’havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.

El Safareig es de construcció de planta rectangular formada per la zona de safareig i per la coberta que el protegeix de la pluja i del sol, restaurada en els últims anys.

La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana als costats més grans de l’estructura.

El Safareig esta dividit en 4 compartiments.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la Mare de Deu del Monestir del Miracle de Riner

Publicat el per
Respon

La font de la Mare de Déu es troba a l’extrem de ponent de la plaça, davant de la cantonada sud-oriental de la Casa Gran, separada de la mateixa per un carreró amb escales que puja fins a la carretera.

La font, d’aixeta metàl·lica de polsador, sorgeix d’un mur obrat amb carreus, sota una arcada cega de mig punt al costat de la qual hi un banc de pedra amb forma de L.

Va ser construïda per Manel Anglarill l’any1719.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Bassadòria en el Monestir del Miracle de Riner

Publicat el per
Respon

El santuari del Miracle és un centre religiós dedicat a la Mare de Déu del Miracle, situat a la banda de ponent del municipi de Riner, al Solsonès. El conjunt està format per una església, una capella i un monestir benedictí depenent de Montserrat. A més, hi ha diversos llocs d’acollida: cel·les, Casa d’Espiritualitat i serveis turístics, inclòs un centre d’interpretació del Barroc.

L’indret on s’alça majestuós el conjunt del Miracle era antigament un lloc amb una bassa conegut com el prat de Bassadòria, on els veïns portaven a abeurar el ramat.

Durant l’any 1894 es va construir un viver d’aigua que ens recorda l’antiga Bassadòria.

La bassa  està darrere la creu commemorativa entre la mateixa i la carretera, està obrada en pedra i té una forma el·líptica.

Recull de dades: Monestir del Miracle i Wiquipèdia

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Lledó de Puig-reig

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font del Lledó, cal agafar la carretera de Puig-reig a Casserres, abans del Km. 10, seguir pel camí a mà esquerra, continuar 500 mt, aparcar el vehicle i entrar per un tancat de fusta, i al fons de l’explanada veureu la font.

Historia:

  • A la font del Lledó tenia lloc la Tornaboda, la festa de cloenda de la Festa Major de Puig-reig que es celebra per Pasqua Granada; la gent s’hi aplegava per dinar i a la tarda tenia lloc un lluit concurs de Sardanes.

La font del Lladó, una de les més populars del terme municipal de Puig-reig i de Casserres, es prou generosa com per fer néixer la riera del mateix nom.

A començaments del s. XX fou condicionat l’entorn com a zona d’esbarjo i lleure,

creant un espai interior empedrat que permet accedir a la font amb comoditat a partir d’unes escales.

Els murs fets amb pedra polida i de grans proporcions, sostenen els margues i delimiten l’espai de la font, que també compta amb un dipòsit d’aigua que ajuda a mantenir la seva regularitat.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Poua de Glaç de La Ginebreda nº: 4 de Castellterçol

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a Poues o Pous de Glaç

La Poua de Glaç de La Ginebreda nº: 4 està situada a uns 200 m al nord-oest de l’ermita de Sant Gaietà, a l’altre costat de la carretera.

Historia:

  • Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l’àrea mediterrània, pel fet d’estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si.
  • Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII i que, progressivament, fins a principis del segle XVIII, es van anar construint les altres tres.
  • Estaven dins dels límits de l’antiga pairalia de la Ginebreda, però s’arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià).
  • Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim de “Estanys de la Ginebreda”
  • A la tardor es netejaven les basses i s’omplien amb l’aigua del riu. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s’emmagatzemaven a les poues.

Es tracta de les restes d’una de les poues del conjunt de la Ginebreda. És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç, de planta rodona, de la que no es conserva la cúpula.

Només en queda part de l’estructura soterrada, d’uns 7,90 m de diàmetre i 4 m d’alçada. Es desconeix la seva alçada total i el número d’obertures de que disposava.

Observacions:

Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.

 El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.

Camí de l’ermita de Sant Gaietà des de les Poues.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero