Arbres: Lledoner de Castellnou d’Oluges 

El Lledoner de Castellnou d’Oluges (Celtis australis) és un arbre que es troba a Castellnou d’Oluges (Cervera, la Segarra), el qual és, segurament, el més gran de la Segarra i l’únic arbre monumental declarat de la comarca.

Accés:

Des de la carretera L-311, de Cervera a Guissona, cal tombar al trencall que duu al poblet de Castellnou d’Oluges.

És un llogaret petit i, a la plaça central, molt a prop de l’església, hi ha aquest gran arbre.

Aspecte general:

L’estructura, tant del tronc com del brancatge principal i les seues bifurcacions, presenta nivells d’afectació i necrosi diversos, així com certs impactes per podes maldestres.

Malgrat tot, no sembla pas estar en un estat regressiu, sinó tot el contrari,

el fullatge és espès i sa, i la producció de lledons és excel·lent.

Dades descriptives

  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,61 m.
  • Perímetre de la base del tronc: 6,62 m.
  • Alçada: 15 m.
  • Amplada de la capçada: 12,50 m.
  • Altitud sobre el nivell del mar: 487 m.

Curiositats:

A Castellnou d’ Oluges mai hi ha hagut ferrer. A les Oluges, hi havia un ferrer, a cal Ferrer, una casa al peu de la carretera. El ferrer de les Oluges baixava a ferrar els animals de Castellnou, clavar la ferradura amb claus de ferro a la peülla de l’animal.

Un dia el ferrer de les Oluges al baixar va arrencar un lluc d’un arbre de lledoner, arbre tan comú en aquestes terres. En arribar a la plaça del poble de Castellnou on ell es posava a treballar, va veure que era un lluc tendre de lledoner amb arrels, i va decidir plantar-lo.

A la plaça de Castellnou en aquell temps hi havia una séquia d’aigua. Era la séquia molinal que provenia del molí de les Oluges i regava la partida dels horts.

En plantar el nou lledoner a la plaça, les arrels tenien aigua suficient per créixer i fer-se molt grans de seguida.

Les seves branques arribaven fins al balcó de cal Plaça, les seves arrels penetren profundament sota les cases de la plaça i fins i tot les arrels es troben als cellers de les cases de baix el poble.

Els avis del poble expliquen que van plantar el lledoner a la plaça de Castellnou quan feien cal Tomàs, al carrer de la Plaça, que porta gravada a la llinda de la porta 1777. Així doncs, el lledoner de Castellnou es va plantar cap al 1777.

Fou declarat arbre d’interès local el 1999.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: L’alzina i el Lledoner de Castellar d’Aguilar de Segarra

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El poble se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

Els dos arbres més destacats de Castellar, es una alzina

I un Lledoner.

L’alzina esta situada a tocar de la riera de Rajadell, i front de les cases del conjunt que forma Castellar.

Es un arbre amb un gruixut tronc i amb moltes branques que formen una bonica capçada.

El Lledoner, esta a prop de l’antic molí,

es molt gran i alt, de fet corpulent,

cal destacar les seves arrels que sobresurten del terra.

Tant l’hivern com a l’estiu, es de gran bellesa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres – Els Lledoners del camí del castell de Cànoves i Samalús

Cal seguir el camí a prop de la riera de Vallforners, tot sortint de Cànoves, una vegada que passeu pel camí que deriva al Molí d’en Meseguer  

i en menys de cinc minuts,

trobareu a sobre de la paret i  a l’esquerra del camí aquests centenaris Lledoners.

Son amb troncs baixos però molt gruixuts,

curiosament podem veure les seves arrels sobresortint del terra.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Que són els Escocells ?

Avui us presento dos articles 

L’Escocell és un clot artificial que hom fa entorn de les soques dels arbres i de les plantes de les vies publiques, perquè retinguin l’aigua.Els Escocells més freqüents són aquells compostos per pedra natural o formigó.

Us passo un article que complementa molt be la definició de l’Escocell :

https://www.interempresas.net/Jardineria/Articulos/60481-Los-alcorques-unos-grandes-desconocidos.html

Us passo l’article dels Escocells i parterre del carrer Font Florida de Barcelona :

http://bcnsostenible.cat/web/punt/escocells-font-florida

En carrers de diferents barris, s’han plantat plantes o deixat que creixin lliurament dins dels Escocells.I un article de Betevé sobre “ Escocells verds, peces clau per combatre plagues i naturalitzar Barcelona “ :

https://beteve.cat/medi-ambient/escocells-barcelona-glifosat-herbicides/

Fotografia Ajuntament de Premià de Mar

Els Escocells, poden ser quadrats, rectangular i rodons, i de deferents mides,tapats per medi de diferents plataformes que cobreixen el forat, sempre deixant que passi l’aigua,

en algun cas disposa de una petita manega on pot rebre l’aigua o una canonada interior per injectar-li aigua als arbres, per medi dels camions cubà de parcs i jardins.L’arbre creix i es desenvolupa en el transcurs dels anys,i si el Escocell es petit o inexistent, las arrels podent provocar alteracions en el paviment.

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé