Avui destaquem: La Font de Santa Teresa de Sant Hilari Sacalm

La Font de Santa Teresa és una font amb propietats mineromedicinals situada dins el recinte del Balneari de la Font Picant.

Va ser descoberta l’any 1877 i dos anys més tard, en 1879 va ser declarada d’utilitat pública.

La construcció original, de Josep Busquets, era una construcció molt semblant a una cova.

Al 1925 es va construir una espaiosa capella que recorda les formes romàniques, amb barbacana de fusta,

i uns alvèols de terra cuita per dipositar els vasos els clients de l’hotel, segons model projectat per Josep Mª Pericas.

El nom que porta és en motiu de la propietària de les fonts: Teresa Saleta.

Està situada a 685,43 metres per sobre del nivell del mar i era la més receptada per motius de malalties de fetes i colelitiasi.

El motiu principal de les propietats curatives de l’aigua de la font és que conté més carbonat magnèsic.

Es pot fer un curt i fàcil recorregut, tot passant primer per la Font de St. Josep, Font de Santa Escolàstica, i per últim la Font de Santa Teresa.

Recull de dades: Turisme Sant Hilari Sacalm i Altres

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Santa Escolàstica de Sant Hilari Sacalm

La Font de Santa Escolàstica és una font amb propietats mineromedicinals situada dins el recinte del Balneari de la Font Picant.

Queda recollida per una petita cavitat, obra de Josep Busquets, i la seva aigua conté moltes sals minerals.

És la més recomanable per curar gastràlgies i les malalties de l‘estómac.

Va ser descoberta l’any 1877 i dos anys més tard, en 1879 va ser declarada d’utilitat pública.

Està situada a 687, 92 metres sobre el nivell del mar

i està molt a prop de la Font de Sant Josep.

A la meitat de les escales per accedir-hi hi ha l’entrada a bauma o cavitat, tancada amb porta reixada.

Es pot fer un curt i fàcil recorregut, tot passant primer per la Font de St. Josep, Font de Santa Escolàstica, i per últim la Font de Santa Teresa.

A poca distancia passa la riera d’Osor.

Recull de dades: Turisme Sant Hilari Sacalm i Altres

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Josep de Sant Hilari Sacalm

La Font de Sant Josep te propietats mineromedicinals està situada dins del recinte del Balneari de la Font Picant.

És una aigua molt rica en diòxid de carboni i carbonats. Antigament, la seva aigua era recomanada per guarir tota classe de litiasi.

La formació de càlculs és coneguda com a litiasi. Un càlcul és una pedra (una concreció de material, generalment de sals minerals) que es forma en un òrgan o conducte del cos. Aquestes sals procedeixen dels líquids de l’organisme on es formen, així: la saliva, la bilis i l’orina. Els càlculs poden causar una sèrie de malalties:

Sialolitiasi, la litiasi salival.

Colelitiasi, la litiasi biliar.

Nefrolitiasi, la litiasi renal.

Litiasi vesical.

Està situada a l’Antic Balneari de la Font Picant i va ser descoberta pel Doctor Gravalosa al 1779.

Aquesta font es caracteritza per ser la més antiga i la que més propietats mineromedicinals té.

Està situada a una 5,80 metres de la riera de Mansolí i a 693,49 metres sobre el nivell del mar.

Sobre la font hi ha una estructura amb petites cel-des amb uns números gravats que corresponen als números de les habitacions de l’Hotel cada hoste podia deixar-hi el seu got allí.

Aquesta font, juntament amb la de Santa Teresa i l’Escolàstica, l’any 1879 van ser declarades d’utilitat pública.

Es pot visitar les Fonts i una part de l’antic Balneari, per un preu molt accessible i per persona.

Recull de dades: Turisme Guilleries, Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Masoveria i entrada al Balneari de la Font Picant de Sant Hilari Sacalm

El Balneari de la Font Picant està en la carretera GI-542, km 20,4 en Sant Hilari Sacalm.

Per poder visitar-ho i recorre la ruta de les 3 Fonts, cal que en la porta d’accés truqueu un timbre, us vindran els masovers i guardes de la finca, i preguntaran si voleu fer la visita a les fonts o també, a l’interior del Balneari.

Us faran pagar un import simbòlic,

m’entres mireu la placa que hi ha a la paret de l’edifici de la masoveria i que fa referencia a les aigües mineromedicinals.

Darrera d’aquesta casa hi ha uns esglaons que us portaran al recorregut de les Fonts.

La Casa dels masovers o porteria, consta de planta baixa i pis, on estan les dependències d’habitatge.

Entre aquesta caseta i l’edifici del Balneari hi ha un ampli aparcament,

Amb jardins i una diversitats d’arbres …

Esta al vell mig dels boscos exuberants…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Brunyoler de Sant Hilari Sacalm

Per visitar la Font del Brunyoler  cal sortir de Sant Hilari Sacalm per la carretera GI-542,

poc abans d’arribar al Balneari de la Font Picant, hi ha un camí a l’esquerra, amb un cartell indicador,

cal seguir el camí que baixa a la riera d’Osor, poc abans a l’esquerra està la Font.

D’una paret d’obra surt un tub on la seva aigua cau a una senzilla pica.

Com està molt a prop del Balneari, antigament la gent anava fent un passeig, era considerada la seva aigua de bona qualitat.

Com esta dins del bosc, es molt humit i fresc a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Font de Madirolas, d’aigua mineral i projecte de Balneari de Manlleu

Cal sortir des del mas “Casa de l’Hora” per la pista direcció sud, desviant-nos a la dreta després de 200m., per anar cap al mas Madirolas,

casa natal d’en Ramon Madirolas i Codina ( Manlleu, 1856 + 1927), impulsor del Santuari de Puig-Agut.

Un del projectes, iniciat l’any 1880, era la construcció d’una explotació comercial de les aigües de la font de Madiroles, situada en aquesta propietat.

El 1881 fins i tot es va inaugurar un edifici de grans dimensions, sembla que sobre un antiga construcció medieval, prop de la seva masia on havia de situar-se el pretès balneari.

Aquesta primera construcció fou enrunada.

Us passo un recorregut fàcil per a tothom que podeu fer :

https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/casa-de-lhora-sant-jaume-de-vilamonta-santuari-de-puig-agut-93019873

Text i Fotografies : albertot

Imatges del Balneari Vichy Catalan, a primers del segle XX

Durant el principi del segle XX el Balneari de Vichy Catalan, era molt re nombrat per les seves aigües minero medicinals i com ha Hotel de gran elegància i benestar, freqüentat per la gent de la burgesia de les grans ciutats de Catalunya.

Vichy Catalan 1912

Avui us presento un recull d‘imatges de com era els diferents espais de dins i fora del Balneari :

Edifici

Menjador i Sala-Bar

Gran Saló

Font

Despatx

Laboratori

Capella

Vestíbul

Jardins

Text : Ramon Solé

Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font del Pi de Sant Hilari Sacalm

Avui us presento dos articles

Per anar a La Font del Pi, cal que aneu fins on esta el Balneari de la Font Vella, en el seu costat un camí us baixa fins un parc amb jocs infantil i bancs,

cal seguir tot passant per una passera de fusta per sobre la riera, fins a la mateixa Font.

Aquesta font com altres esta adossada al mur de pedra i a un nivell mes baix del nivell del terra, per tant cal baixar quatre esglaons.

L’aigua surt per un broc d’acer inoxidable a mitja alçada i cau a un enreixat de ferro.

En la paret sobre el broc, hi ha una llosa amb el nom gravat, així mateix, un cartell de ferro, també amb el seu nom.

Un cartell informa de l’historia i detalls de la Font del Pi.

Lloc agradable fent tot un senzill passeig des de el centre de la Vila.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Els Plataners de les rodalies de l’antic Balneari de Font santa de Sant Pere de Torelló

Com cada dissabte un presento dos articles sobre arbres

Des de l’entrada i antic camí que portava al Balneari de Font santa en Sant Pere de Torelló, podem encara avui en dia veure un seguit de vells i alts plataners a banda i banda d’aquest camí.

Fa mes de cent anys en rere, era un lloc preciós amb una vegetació molt més nombrosa i sobre tot de grans arbres, que no pas ara.

Amb els anys, van anar molts d’aquests arbres, patint de malalties, van ser talats o van morir caient de fortes ventades o nevades, igual que el mateix Balneari, que poc queda en peu i les seves fonts que s’han sacat.

Sant Pere de Torelló

Cal destacar un Plataner solitari front de les ruïnes del Balneari.

Però també, trobem encara recons al costat del riu Ges, que predomina els Plataners en grups,

a la tardor formen una gruixuda catifa de fulles seques que donen un encantador paisatge previ a l’hivern…

Si teniu temps us recomano fer un passeig a peu per aquest entorn.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Banys de Sant Sebastià o Balneario de San Sebastian de la Barceloneta de Barcelona

Avui us passo dos articles

La Platja de Sant Sebastià esta situada al barri de la Barceloneta de Barcelona. És la platja situada més a ponent i és una de les platges més grans de Barcelona amb una llargada aproximada de 660 metres de longitud, juntament amb la platja de la Barceloneta és la més antiga i de major tradició, atès que molt a prop tenen la seu clubs esportius de gran rellevància a la ciutat per les seves activitats relacionades amb la mar.

Cent anys en rere, concretament al 1928 va ser inaugurat, el denominat “Balneario de San Sebastian”, popularment conegut con Banys de Sant Sebastià.

L’emblemàtic recinte va ser obra de l’arquitecte modernista Antoni Millàs.

Foren els primers banys  en acceptar persones dels dos sexes al mateix recinte, disposava d e piscines, el Casino dels Banys de Sebastià,

I un destacat restaurant.

Va ser molt popular entre la gent de Barcelona, tal com podem veure amb les imatges d’època.

Molta gent anava a l’estiu a fer els “Banys de Mar”, i realment s’omplia tota la llera de la platja de Sant Sebastià.

Pocs anys després deixaria de funcionar tot el conjunt amb l’arribada de la Guerra Civil.

A final dels anys 80 es van enderrocar l’edifici i el seu lloc es va instal·lar el Club Natació Barcelona i el Club Natació Atlètic Barceloneta, amb noves i modernes  instal·lacions.

 

Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola