Arxiu d'etiquetes: brolladors

Avui destaquem: La Font de la Vila de Torà

Publicat el per
Respon

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Historia:

  • Hi ha diferents hipòtesis sobre l’origen del topònim Torà i el seu escut. Podria ser d’influència àrab, derivat d’or i aigua, molt abundant a la zona i que convertiria la vall en un llac.
  • Els habitants de la vila diuen que el nom deriva del mot toro, animal que estaria representat en un escut al portal que donava accés al castell, on també hi hauria un card, símbol de la família Cardona i que hauria evolucionat esdevenint l’arbre que actualment és a l’escut del poble.
  • Les dues inscripcions de la font fan referència a les inundacions que patí el poble com “la rierada de Sant Antoni” el 1866 o la del 1907 en el conegut com “any de l’aiguat”.

Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.

La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.

Viquipèdia – Principis del segle XX

Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.

La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.

Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.

En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.

Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.

L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.

Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.

A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.

Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.

La Font de la Vila de Torà és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Llibre recomanat: L’aigua a pagès

Publicat el per
Respon

Fitxa tècnica:

Escritor: Llorenç Ferrer Alòs

Col·lecció: Eines i feines

Número de la col·lecció:11

Matèria: Cultura popular

Idioma: Català

EAN: 9788418096280

ISBN: 978-84-18096-28-0

Pàgines: 176

Ample: 180 cm

Alt: 235 cm

Edició: 1

Contacto de seguridad: BRAU edicions

Preu: €22,00

Informació del Llibre:

L’aigua a pagès té com a objectiu analitzar com s’ha aprofitat l’aigua -un element fonamental per a la vida i que depèn de la climatologia i la geologia- al llarg del temps a Catalunya, un territori de pluviositat molt variable. L’estudi es basa en la lògica d’aquest aprofitament. Es descriuen les diferents infraestructures i s’explica el funcionament i els elements dels diferents usos, des del d’aigües superficials (sèquies, rescloses, assuts, peixeres) fins a les subterrànies (fonts, brolladors, pous, mines, qanats) passant pel de l’aigua de la pluja (cisternes, basses i bassots, aljubs, jubs, cadolles, safarejos).

El llibre també repassa l’ús de l’aigua a la casa (cuina, bugada, neteja personal, abeurament del bestiar, etc), així com per regar els horts i extensions més grans. Altres aspectes que hi apareixen són la figura del saurí, l’anàlisi de l’aigua com a font d’energia (rodes hidràuliques, els diferents tipus de molins -fariners, bataners, molins de barques…-, les fargues, etc), l’aigua com a camí (els raiers, palanques, ponts, ponts de barques…), l’aigua com a producte (pous de gel, congestes de neu, salines de muntanya i de mar), l’aigua com a medecina (fonts santes, fonts picants, fonts pudoses, fonts de ferro, aigües termals) i també com a portadora de malalties.

El llibre posa de manifest la importància de l’aigua en la nostra cultura i com el seu aprofitament ha estat sempre essencial. En aquests moments de canvi climàtic on se’ns fa evident que l’aigua és un recurs limitat, és especialment interessant observar com en el passat vam ser capaços de treure’n el màxim profit sense esgotar-lo. Com és habitual a la col·lecció, l’obra té una gran voluntat gràfica, amb fotografies d’arxiu i actuals. Malgrat el rigor i l’aportació de dades, el llenguatge amb què es presenta tota la informació és de caire divulgatiu; està, per tant, adreçat a tots els públics i pensat tant per aquells que s’interessen per primera vegada per aquest món com per aquells altres que cerquen una informació més contrastada i detallada.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Avui visitem: La Font del Raval dels Prats de Rei

Publicat el per
Respon

La Font del Raval esta carreró dels Horts, s/n dels Prats de Rei.

Historia:

  • En el context d’una sèrie de reformes higièniques i sanitàries engegades arreu dels nuclis de població del país entre finals del segle XIX i inicis del XX, la major part dels municipis de Catalunya van emprendre infraestructures per canalitzar l’aigua i van promoure la construcció de fonts públiques com a complement als vells pous comunals.
  • D’aquesta manera, i davant l’augment demogràfic, es garantien l’abastiment i la salubritat.
  • A Els Prats de Rei, durant la segona meitat del segle XIX es van construir dues fonts monumentals: la font del Raval i la font de Cervera.
  • L’estructura d’aquesta font es manté íntegra des de la seva construcció l’any 1864, però el 2013 es van haver de realitzar obres de consolidació a la coberta de l’edifici.

A la zona sud del nucli urbà dels Prats de Rei, en un camí que mena a la zona d’horts, al costat d’uns grans plataners, s’emplaça una font monumental. Es tracta d’una petita edificació de planta rectangular, feta amb pedra i amb grans blocs escairats a la façana principal, la qual té forma d’arc apuntat.

Disposava de dos brolladors de sortida de l’aigua, avui inutilitzats, i encara conserva una gran roda per bombejar manualment l’aigua. A la part superior de la façana té una petita cartel·la de pedra amb l’any esculpit de la seva construcció: 1864, mentre que al coronament de la coberta hi ha l’escut de la vila, també esculpit, dins un tambor oval. La seva estructura és molt similar a la de la font de Cervera, ja que ambdues es van construir gairebé de manera simultània.

Observacions: El ‘carreró dels Horts’ és el nom que rep popularment el camí pel qual s’accedeix a la font, però als topogràfics i als parcelaris urbans (ICC, SITMUN) el camí no té cap denominació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem : La Font de l’església nº 2 de Monistrol de Calders

Publicat el per
Respon

La Font de l’església nº 2  esta situada al marge que discorre paral·lel a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan. Emplaçament uns metres aigües amunt de la Font de l’església I, tot i que en una zona menys accessible.

Historia:

  • L’estructura de la font compta amb un carreu la data 1882 incisa, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l’estructura de la font.
  • La situació d’aquesta font fa pensar que tant aquesta com la font de l’església I devien ser llocs importants i freqüentats per la població de Monistrol de Calders, sobretot trobant-se en mig del nucli urbà.
  • Pel que fa al text inscrit, la bibliografia concreta que els noms que hi ha referenciats corresponen a tres regidors de l’Ajuntament del moment d’inauguració de la font (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136).

L’estructura de la font està situada en un marge al costat esquerre de la riera de Sant Joan, a peu del torrent, concretament a pocs metres al nord de l’església parroquial i prop de la Font d’església I.

L’estructura de la font està ubicada en el mateix mur de contenció del marge, està conformada per un frontal de pedra bastit amb carreus força ben escairats i polits; a la part baixa del frontal, arran de terra, hi ha una petita fornícula que acollia l’aixeta o brollador.

La fornícula és coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu; en aquest carreu s’hi conserva una inscripció de difícil lectura, que indica: “En lo any 1882. Señores regidores José PuigMartí, el señor Juan Ponsa y el Estiragues.” (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136).

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Fonts de la Plaça d’Olesa de Montserrat

Publicat el per
Respon

Les Fonts estan en la Plaça de les Fonts d’Olesa de Montserrat.

Historia:

  • Olesa és un lloc amb abundància d’aigua. El mateix nom d’Olesa deriva probablement de l’arrel pre-romana ol o or, que significa aigua.
  • En el lloc on hi ha la font hi havia una sorgència natural d’aigua, que inicialment va ser aprofitada en forma de bassa, anomenada Bareia (una paraula que etimològicmant suggereix un lloc on brolla l’aigua). Aquesta bassa servia per regar l’horta que hi havia a la zona de l’actual Eixample i per al consum domèstic.
  • L’existència de fonts en aquest indret està documentada almenys des de 1693.
  • A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
  • Concretament en aquesta plaça hi havia dues mines d’aigua i en aquest moment ja diversos brolladors o fonts. L’aigua potable del poble la subministraven aquestes fonts, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
  • Era el Comú de la vila qui regulava l’ús de les aigües públiques de la Mina de les Fonts de la Plaça, de les fonts d’en Roure i de Vilapou.
  • Al segle XVIII la font encara era coneguda com la Bareia i tenia un safareig, el qual era utilitzat pels paraires per rentar les seves peces.
  • Cal dir que aquesta era la plaça on es feia el mercat.
  • L’any 1858, segons s’indicava en una làpida, durant el regnat d’Isabel II es va construir una nova font, situada en aquesta mateixa plaça, que en aquesta època es va dir de la Constitució, i el safareig es va traslladar a la ubicació actual. El motiu era que les instal·lacions situades al mig de la plaça eren antiestètiques.
  • En una mesura feta a les diferents fonts de la vila l’any 1879 la “font de la Vila” a la Plaça de la Constitució tenia 41 plomes i era, de llarg, la que té més cabal.
  • Al segle XX la plaça ha sofert diverses reformes: el 1919, quan es van enrunar unes cases que n’ocupaven la part central o el 1960, quan es va repavimentar la plaça.
  • Més recentment, l’any 1999 es va remodelar la plaça i s’habilità la font actual.
  • Al llarg dels anys aquesta plaça ha tingut diversos noms: plaça pública, plaça major, plaça de la Constitució, plaça de la República, plaça Nacional o plaça de la Verdura, ja que és el lloc on s’hi feia el mercat.

Font de construcció recent que ha substituït la que hi havia antigament i que,

des de temps immemorials, constituïa la principal font pública de la vila.

La font actual, de disseny modern i geomètic,

consisteix en un bloc rectangular, llis i revestit amb lloses,

amb una gran pica a la cara nord on cau l’aigua que raja de set brolladors.

Els brolladors, de bronze, adopten la forma de cares.

La font, que és encara molt utilitzada pels habitants de la vila, està situada a un extrem de la plaça anomenada de les Fonts,

que ha estat recentment reurbanitzada amb un paviment de llambordes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació de Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Saborida de Castellví de Rosanes

Publicat el per
Respon

La Font de la Saborida esta ubicada a la carretera de Gelida a Corbera, prop de Can Guilera, en el municipi de Castellví de Rosanes.

És de pedra deixada a la vista de forma més o menys triangular amb dos brolladors a la mateixa alçada. L’aigua be de la mina que està a un nivell superior,

la mina

va a parar a dos brolladors i a la vegada va a una pica gran i rectangular, també de pedra.

Al centre, flanquejada pels dos brolladors, hi trobem una petita rajola amb la data de 1932. Al costat de la Font hi ha una curiosa roca convertida en seient on hi diu : Per al més vell .

Era una font abundosa, que al estar a tocar de carretera feia un lloc molt concorregut, on acostumava haver-hi gent omplint garrafes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Historia dels Brolladors de Caldes de Malavella

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Les aigües termals de Caldes de Malavella són conegudes des de l’època romana.  Al segle I d.C., amb la romanització, Caldes esdevingué nucli urbà gràcies al fet de tenir aigua calenta. És així com Caldes es convertí en una important estació termal anomenada “Aquis Voconis” i, posteriorment, amb l’estatut del dret llatí, Caldes passà a ser municipi: “Aquae Calidae”.

És a la segona meitat del segle XIX que Caldes es convertí lentament en vila balneària. Els brolladors que ho feren possible vénen emmarcats per l’existència de tres turons que configuren una línia de ponent a orient que inclou totes les fonts termals de la població:

  • En primer lloc el Puig de les Ànimes, que contenia a més de dos brolladors, la font de la “Cantera”, la font Xica i la font del Fetge.
  • Al mig del nucli urbà, en el Puig de Sant Grau, s’hi ubicaven les fonts que tradicionalment havien estat objecte d’explotació dels veïns: els Bullidors, el raig de Sant Grau, la font de l’Hospital i la font de Sant Narcís o d’en Pla.
  • Per últim, i prop del Puig de les Moleres, la font de la Mina o d’en Xiberta i el Raig o rec d’en Mel, descobertes el 1829 quan s’obrí una mina o rasa per tal d’assecar un camp pantanós.

El Brolladors, és una font pública d’on brolla aigua termal a 56º, procedent del Turó de Sant Grau.

Per la situació d’aquesta font, es creu que era la surgència que abastia d’aigua les Termes Romanes.

Ells veïns anaven als brolladors a buscar  aigua per l’ús propi, no tant sols per  beure sino per cuinar , i algunes persones venien l’aigua en tines als pobles de les rodalies transportant-ho amb els seu carros.

A finals del segle XIX, el brollador va ser adquirit per l’industrial Pau Estapé, demanant a l’ajuntament que una bona part de l’aigua fora per l’explotació.

Així durant l’any 1902, va començar a embotellar l’aigua amb el nom de “Vichy Caldense”,  però va haver problemes legals amb el nom i va canviar-ho a “Agua Xala” i finalment, l’any 1912, per “Agua Imperial”.

Cal destacar les seves propietats curatives, són apropiades per al tractament de malalties com :

reumàtiques, dispèpsies, hepatitis, fractures, ferides, i al mateix temps són recomanades per tal de regular les alteracions de l’aparell digestiu, urinari i circulatori.

Contràriament al que popularment es pensa, l’aigua amb gas de Caldes, que sorgeix a una temperatura superior a 50º, no afavoreix una pressió arterial alta, sinó que redueix el risc cardiovascular.

 

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu Rasola

L’antic subministrament d’aigua de Moia, els brolladors de Crespiera

Publicat el per
Respon

Els brolladors d’aigua de Crespiera, van ser la font principal d’abastament de Moià, durant molt de temps.Per axó podeu veure una Font amb aquest nom dins de la població.Hi ha inscrites dues èpoques, en una pedra d’amunt d’una finestra de la font :

  • Edificada en 1634
  • Reedificada en 1709El nom de La Crespiera, fora d’una masia – Molí, que està situada al nord-est de la vila, actualment en ruïnes. Així mateix dona nom  al Torrent.En aquest Torrent,  hi ha diferents punts on es troben els  pous o brolladors que porten l’aigua a Moià.

Us passo la informació de la societat d’aigües de Moià :

http://www.aiguesmoia.cat/que-fem/subministrament-aigua/

I també us passo un bloc molt interessant, sobre temes de Moià, un dells relacionat amb el tema d’avui :

http://moiadabans.blogspot.com.es/2015/06/trobemque-en-el-domini-de-les.html

 

Text i Fotografies : Ramon Solé