Avui destaquem : La Font del Frare de Viladecavalls

La Font del Frare esta situada en el Torrent del Frare en el municipi de Viladecavalls.

Des de Ca n’Oleguer pel camí que va a Cal Tarumbot,

cal vigilar perquè es un camí on hi han molts altres camins al seu pas,

cosa que fa que l’orientació se’ns fa difícil seguir el camí correcta.

Propers al torrent  ens desviarem per un corriol on cal descendir unes escaletes a mà dreta on esta aquesta font.

Com diem, la Font es troba situada molt propera al Torrent del Frare,

esta construïda sobre un mur de formigó en el qual s’hi observa la següent inscripció: “Font del Frare”.

Com a brollador s’hi ha incorporat una aixeta metàl·lica. Sobre aquesta hi ha un tub com a sobreeixidor.

L’aigua hi brolla abundantment, caient sobre una pica que es troba encastada al terra.

A pocs metres de la font hi ha una gran taula on s’hi reunien veïns i visitants buscant la fresca de l’indret.

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Font de l’inici del camí vell a Collbató en El Bruc

camí vell del Bruc a Collbató.

Aquesta Font es situada al costat del carrer de l’Església on hi ha un aparcament, que des d’allí s’inicia el camí vell del Bruc a Collbató.

Es d’obra molt senzilla, feta de totxanes planes, al centre de la cara principal te la aixeta polsador .

L’aigua cau a una pica rectangular. Es molt utilitzada per excursionistes i ciclistes.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Blanco de Viladecavalls

En Can Coromines cal seguir pel GR-97,  el camí fa una certa baixada,

abans de creuar el torrent del Frare sobre una canalització, us cal  seguir un caminet a la dreta que s’anirà fent estret,

trobareu molt arbrets caiguts i morts,

va estar un temps sense poder  passar-hi, ara un cop recuperat el camí,

seguiu el caminoi que us portarà fins la Font.

És visible una estructura semicircular envoltada de vegetació.

Consta d’un brollador format per una aixeta metàl·lica.

Aquesta Font es del tipus Cisterna.

El dipòsit està fet d’obra i està construït a nivell del terra, te una aixeta polsador i un tub mes a dalt que fa de sobreixedor.

Observacions:

També és coneguda com a Font de la Rata o Font del Coco.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els Plataners de l’antic camí de la Granja Soldevila de Santa Perpetua de Mogoda

Granja Soldevila  és situada el Pg. de la Florida amb l’av. Onze de Setembre; és una construcció característica del modernisme menor de principis del segle XX i un dels edificis nobles més reeixits de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). S’hi ubiquen diversos serveis municipals com Ràdio Santa Perpètua, i els departaments de Cultura, Educació i Promoció Econòmica de l’ajuntament.

En el seu antic camí d’accés, s’han conservat la majoria dels plataners, situats en cada costat del camí.

Avui us faig la mostra d’aquests plataners, durant l’hivern i en el període de l’estiu.

Com podem veure en la imatge, són arbres corpulents, en la majoria estan en bon estat.

Molts d’ells, fa anys que no s’han tallat les branques, que ara són molt allargades cap a munt.

Pocs, tenen ferides obertes antigues en el seu tronc. Esperem que durin en el seu conjunt molt més anys…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Avui Coneixerem : Font del camí de l’Estació a Vallserrat de Sant Esteve Sesrovires

La Font del camí de l’Estació esta situada en l’avinguda Vallserrat número 1 de Sant Esteve Sesrovires.

Antigament era una font d’aigua canalitzada que estava situada en el camí que venia de l’estació, per proporcionar un punt de repòs i aigua als veïns que pujaven a peu.

Actualment la font disposa d’una pica construïda amb pedra, sobre la qual s’hi assenta una roda de molí de pedra col·locada en vertical, on hi és situada l’aixeta de polsador  al seu centre.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Vilapou d’Olesa de Montserrat

Per arribar a aquesta Font de Vilapou, cal fer ho pel carrer dels Tintorers que passa per la Zona Industrial de Vilapou, seguirem entre cases i conreus,

fins arribar al camí de Vilapou, concretament a la dreta del carrer i a un cert nivell mes alt, on una explanada amb uns destacats plataners que indican on esta la Font.

Cal baixar unes escales per arribar a la font.

Esta feta de maons, una reixa tapa una allarga i gran pica.

Prové l’aigua d’una mina, es de gran cabal d’aigua tot l’any, inclòs en èpoques con l’actual any.

Antigament hi havia una bassa o safareig a la seves rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Àrea d’estada de can Carbonell de Terrassa

En la Via verda de Terrassa , hi ha un tram que el camí és molt pla i obert que us portarà a prop de Can Carbonell, masia que encara conrea el camp.

Una de les Àrees d’estada que us trobareu al llarg de tot l’itinerari es la de Can Carbonell.

Com totes les àrees d’estada disposa de bancs de pedra i un mapa explicatiu de la zona i dels itineraris que podeu fer.

Passareu a tocar de la masia i continuareu el camí, on al poc temps deixareu els camps per entrar a la zona de bosc a tocar de l’antic Hospital del Tórax.

A partir d’aquí podeu fer diferents itineraris, com visitar el Llac petit i diverses fonts, ja fora de la Via verda.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui visitem : La Font de la Verge de la Mercè de les Fonts de Terrassa

La Font de la Verge de la Mercè esta entre el carrer del Camí de Can Corbera amb el carrer Verge de la Mercè de les Fonts de Terrassa, al límit del terme municipal de Rubí.

Està feta amb pedres grosses i totxanes planes, disposa en cada costat d’un seien,

abans tenia dos aixetes polsador, sols esta operativa actualment una d’elles, l’aigua cau a una pica estreta i amb una reixa.

Text i fotografies: Ramon Solé

Antiga torre per desfer turmentes d’Ullastrell

Per anar a la Torre del turó de Masvalls, cal arribar-nos per carretera BV-1203, i seguir el camí de les Monges , que porta al cementeri, des de aquest punt podem veure la Torre, a dalt del turó.

Historia:

  • Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s’acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin.
  • Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l’església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys.
  • Segons Mateu Fusalba, la torre tenia “per finalitat escampar amb petards les terribles i malastrugues gropades tempestuoses de l’estiu i de principis tardorencs” (FUSALBA, 1987: 50).
  • El comunidor es corresponia amb una estructura arquitectònica que tenien totes les esglésies utilitzada per combatre les tempestes.
l’església d’Ullastrell

Torre situada al cim del Turó del Masvalls, a la banda sud-oest del nucli urbà. Es tracta d’una torre de planta quadrada organitzada en dos nivells, amb la coberta plana decorada per una cornisa de maons disposats a sardinell.

Als extrems de la coberta hi ha quatre motius decoratius de ceràmica vidrada verda, tot i que actualment dos d’ells es troben en força mal estat.

La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés d’arc rebaixat amb l’emmarcament bastit amb maons disposats a sardinell. La part superior del parament ha estat arranjada modernament.

Les façanes de llevant i ponent compten amb dues petites finestres rectangulars a cada nivell, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. La construcció està bastida en maons, tot i que presenta els paraments emblanquinats.

Observacions:

El turó està completament conreat i delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Objectiu d’evitar la mort d’animals en el camí rural d’Alfou en Sant Antoni de Vilamajor

A Sant Julià del Fou de Sant Antoni de Vilamajor

Des de fa un temps s’ha limitat la velocitat pels vehicles que circulen pel camí rural d’Alfou en Sant Antoni de Vilamajor.

La velocitat es de 40 per hora, per un camí asfaltat que passa per zones de camps i vegetació, on moren mes de 40 animals a l’any.

Text  i Fotografies : Ramon Solé