Per anar-hi cal que us adreceu per la BV-1433, tot venint de Llerona, girar pel camí de mas Raimbau, on hi ha La Memòria del refugi antiaeri i l’antiga caserna de la Guerra Civil Espanyola.
Una vegada passat el conjunt, hi ha una recta veure l’alzina a un costat del camí entre dues cases.
Es gran i de important alçada, destacant les dues branques, hi havia una tercera avui tallada.
També veiem que forma el seu brancatge superior i amb les fulles una cúpula arrodonida.
És una Alzina que sembla que disposa d’una bona salut.
El Safareig de Xercavins està situat entre la masia de can Feliu i la masia de Xercavins al costat de la llera del torrent Xercavins
i en un camp en el municipi de Rubí.
Per anar-hi, podeu accedir amb vehicle per la carretera coneguda per Camí d’Ullastrell, trobareu el camí indicat que porta a la masia i restaurant de can Feliu, en la primera corba, cal que deixeu el vehicle en un costat sense molestar la circulació,
I agafeu a ma dreta una corriol o camí estret que us portarà a un bosc jove de pins pinyers,
cal seguir, fins que a mà dreta ja veureu en un camp el Safareig de Xercavins.
Construcció d’obra en forma de receptacle de planta rectangular,
amb un espai més petit que li surt d’una de les cantonades.
Quan estava en actiu, s’omplia d’aigua que s’emprava per a regar,
essent, a més, el lloc on anaven les dones a rentar la roba, per la qual cosa aprofitaven les lloses que hi havia a dos dels seus costats.
Es coneixia també com El safareig de l’hort del Teies.
Es podria dir que era un safareig comunitari, ja que eren les dones de Can Feliu, Can Ximelis i Can Casanoves (antiga masia desapareguda situada a Sant Genís) qui l’utilitzaven per rentar-hi la roba.
Les dones de Can Xercavins, per contra, no hi anaven, ja que elles tenien un safareig propi a l’interior de la masia, gràcies als tres pous que els proveïen.
Es una font de nova i moderna construcció, situada en uns jardins al costat del carrer del Camí de Can Comelles d’Esparreguera i propers a una antiga zona agrícola-forestal.
Esta formada per tres blocs blancs d’obra, el mes petit, esta situat en la part superior subjectat per quatre columnes metàl·liques de color negre.
Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau al bloc de pedra inferior o del mig, on hi ha una pica i d’allí desguassa.
En aquesta zona enjardinada disposa de bancs i papereres.
El itinerari d’avui comença a Vacarisses i finalitza la ruta en Monistrol de Montserrat, amb una distancia d’uns 19 kilòmetres aproximadament.
Podeu iniciar el recorregut en l’estació de RENFE. de Vacarisses de la línia Barcelona – Manresa que està a 30 min del poble de Vacarisses, o iniciar des del mateix poble.
Des de Can Serra seguim pel conegut com a “camí vermell”, passem per la urbanització del Palà / Xòles fins a la carretera C58,
alli trobarem diferents indicadors o cartells de diferents colors
on passa el camí per sota la carretera.
Deixem a mà dreta l’Hostal del Palà,
l’edifici actual està tant reformat que no resten senyal de l’originar Hostal.
Passem per la urbanització de la Creu, agafarem l’originari camí Romeu a la nostra dreta.
Pujarem per un turonet conegut com camí de la creu.
Un cop a la carena del Cul de la Portadora, ja estem en el terme de Monistrol de Montserrat, ens trobem amb l’Hostal de la Creu.
Cal seguir per les indicacions, i arribarem a la població de Monistrol de Montserrat, que creuarem el seu Pont.
A partir d’aquí, podeu seguir fins al Monestir o visitar Monistrol de Montserrat.
Allí hi ha el tren de FFCC de la Generalitat per tornar a casa…
Text : Ramon Solé
Fotografies: Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero
La font d’avui esta en el nucli urbà d’Albanyà, concretament en un lateral del carrer “camí de Maçanet”.
Està dins d’una arcada feta d’obra, amb aixeta polsador, surt aigua de xarxa pública i cau a una pica rectangular. Fa pocs anys estava tapada l’arcada amb terra, tal com veiem en la fotografia.
L’itinerari avui serà amb cotxe que us permetre fer aquest recorregut. Inicieu a la Població de Sant Celoni direcció al Cor del Montseny ”Santa Fe”. A pocs quilometres i direcció a Viladrau, agafareu la pista forestal ben conservada i indicada, que s’inicia al costat de l’edifici conegut com el Convent.
Des d’aquí, seguireu direcció el Coll de Té, desprès aproximadament un quilòmetre, trobeu una corba forta teniu a la vostra dreta la Font del Conill, no es de gran cabal.
A uns dos quilometres , trobeu la cruïlla que deixeu a la dreta que porta a la Masia, avanç restaurant, del Coll de Te, a poc de tocar una caseta esta la Font del Prat
A l’esquerra i a peu de camí,.us cal pujar un caminet fins la Font del Coll de Té.
La seva aigua sobrant va canalitzada fins la propera bassa. ( Molta gent creu que l’aigua es la mateixa) Compta en caure !, es una forta pendent que us porta fins la font. En la tardor, la humitat i les fulles us podent fer relliscar !
Torneu a Can Prat, seguiu el camí que fa una certa baixada i al trobar una pedra gravada com “camí particular de Can Garolera “, parareu i deixareu el cotxe, per fer les dos fonts properes a peu, donat que el camí es molt pedregós.
Agafareu el camí de l’esquerra que anirà fent una certa pujada durant uns 20 minuts, fins la Font de Maria negre.
Te tres brocs amb molta aigua cada un d’ells. Esta la font en un lloc molt bonic. A pocs metres hi ha el Salt i Sot de Maria negre.
Seguiu la pista uns deu minuts, fins una corba, agafeu un sender més tapat per la vegetació, que baixa al sot de les Agudes , remunteu per el sender, a poc, teniu de fitxar-vos l’altre costar del torrent i a uns 15 metres per de munt, esta la Font d’en Pistola.
Es difícil arribar-hi, a poc a poc i amb precaució, us aproximareu fins la font, amb una forta pujada.
Teniu de tornar al cotxe pel mateix camí. Seguireu per la carretera particular de Garolera. Tranquils sense corre !, teniu moltes corbes en aquesta pista, el paisatge, la vegetació val la pena seguir camí a vall. Arribem a la Masia de Garolera, seguim, i trobeu a prop, en una corba del camí a la dreta la seva Font.
La pista segueix, fins la part nova de la zona industrial d’Arbúcies.
Son moltes les fonts del Municipi, com del Molí de les Pipes, Corbadora, del Ferro…
Mina l’Aulet
i a dins del mateix poble, molts Fonts – Pou.
Font d’en Vila a Arbucies
El recorregut el podem fer en una matinal amb cotxe. Arbúcies disposa de molts Restaurants que podeu gaudir de la seva cuina casolana. També, direcció a Hostalric trobareu una Àrea de Pic Nic.
DE CASTELLAR DE N’HUG AL DELTA DE LLOBREGAT – SENDERS GR
Fitxa Técnica
Autors : HUGUET, POL / PUJOL, FERRAN
Editorial: ALPINA, EDITORIAL
Any de l’edició : 2018
Matèria: Guies Senderisme
ISBN: 978-84-9034-775-1
EAN: 9788490347751
Pagines: 87
Idioma: CATALA
Enquadernació : GUIA + MAPA
Col·lecció : GR (SENDERS DE GRAN RECORREGUT)
Preu : 20,00 € – IVA inclòs
Sinopsi :
El GR del Llobregat és un recorregut lineal que ressegueix el riu Llobregat des de la seva capçalera, a Castellar de n’Hug, enmig de boscos pirinencs, fins al Delta del Llobregat, on el riu troba la Mediterrània.
Es tracta d’un recorregut total de 180 km aproximadament, dividit en 9 etapes, i que inclou 9 mapes sencers, sense dificultats tècniques remarcables.
Aquesta guia té per objectiu fer descobrir al caminant el patrimoni natural i humà d’uns territoris i paisatges ben diversos, units per diversos fils conductors.
El més present de la guia és l’aigua del riu, que acompanya l’excursionista en la pràctica totalitat de la ruta, i que ha esculpit uns paisatges agrestes i espectaculars com les Fonts del Llobregat o el Congost del Cairat sota Montserrat, i d’altres de ben suaus i amables con el meandre de Castellbell o el Delta del Llobregat.
L’acció transcorre en l’Alto del Perdón, a pocs km de Pamplona.
Un pelegrí arriba al cim mig mort de set. El diable, disfressat de caminant, s’ofereix a indicar-li una font oculta, posant per condició que renegui de Déu, de la Verge o de Sant Jaume.
Però el pelegrí manté la seva fe costi el que costi, encara que es troba exhaust.
És llavors quan s’apareix Sant Jaume vestit de pelegrí, recull al moribund i el duu a l’amagada fontdonant-li aigua amb la seva petxina de pelegrí.
Recull de la Llegenda en Viquillibres
Fotografia : Ramon Solé
Nota : Les fotografies no corresponen a lloc de la llegenda
