A la Colònia de cal Metre s’hi accedeix des de la rotonda de l’entrada nord al nucli de Gironella, al costat del pont sobre el Llobregat.
La colònia de Cal Metre queda actualment situada dins el nucli de Gironella. Seguint el curs del riu Llobregat, la podem trobar entre les colònies de Cal Bassacs i l’Ametlla de Casserres, a l’esquerra del Llobregat. La fàbrica i els pisos per als treballadors constitueixen un recinte tancat entre la muralla i el canal, l’entrada al qual s’efectua pel cantó nord. . La fàbrica és un clar exemple de l’arquitectura industrial del segle XIX, de tipus totalment funcional.
Com a moltes Colònies, en el seu moment si van plantar arbres, el més comú era el plataner.
També es el cas d’aquesta Colònia amb rengleres de Plataners al costat de la canal.
La Resclosa i l’inici del canal es situen uns 550 metres al nord del poble de Gironella.
Discorre paral·lel al riu Llobregat, en el seu primer tram també al costat de la carretera C-16z.
Historia:
L’agost del 1862 Ramon Alsina Postius, presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la reforma del molí de Gironella i per l’establiment d’una fàbrica de filats al mateix indret.
El projecte contemplava no modificar l’alçada de salt útil existent del molí, 4,79 metres, però si que sol·licitava una regulació de l’amplada d’entrada del canal de 4 metres.
La petició fou concedida el 1864.
Posteriorment, el 1872, es féu sol·licitud de reconstrucció de la presa i eixamplament del canal.
Dos anys més tard es sol·licitar modificar el punt de desguàs tot augmentant el salt; assolint la llargada de canal de desguàs actual.
La concessió no es donà fins el 1879.
Encara el 1898 es documenta una nova petició, en aquest cas el projecte és per la construcció d’una presa nova de pedra, a més d’augmentar-ne l’alçada i també la del canal.
La resclosa i l’inici del canal de la fàbrica de Cal Metre es situa uns 550 metres riu amunt des de l’entrada del canal a la fàbrica,
es tracta d’una resclosa de planta lleugerament corbada a l’extrem de llevant de la qual hi ha les comportes que regulen l’entrada d’aigües al canal.
A l’inici del canal hi ha tota la infraestructura i maquinària de control de la comporta de pas de l’aigua.
La resclosa i els primers metres del canal es troben dins el terme municipal de Casserres.
.
El canal és de murs de pedra i formigó, amb tot un seguit de contraforts de suport. És l’única fàbrica del terme municipal que es troba situada al costat de llevant del riu i que per tant el canal discorre per aquesta llera.
Al llarg del primer tram del canal, des de la resclosa fins la fàbrica, disposa d’algunes comportes de desguàs.
Un cop surt de la fàbrica, el canal discorre un tram d’uns 230 metres cobert, tornant a ser obert l’alçada de sota el Centre d’Atenció Primària, a partir d’aquí encara té un llarg recorregut d’uns 440 metres aproximadament fins a l’alçada del final del nucli urbà on retornar les aigües al Llobregat.
Observacions:
El riu Llobregat i també el canal, formen part de la imatge del poble de Gironella, ja que discorren pel mig del poble actual.
Les empreses que gestionaven les fàbriques de Cal Metre i Cal Bassacs, junt amb els Viladomiu van forçar les peticions d’aprofitament hidràulic, tot sol·licitant ampliacions de concessió a fi de quedar-se amb el màxim de sostre hidràulic possible.
Alsina i Teixidó en concret per tal d’aprofitar el tram de riu entre Cal Bassacs i Viladomiu Vell; i Viladomiu per tal d’aconseguir augmentar l’alçada de la presa. Les peticions es va resoldre amb la concessió de l’augment de la presa sol·licitat per Viladomiu Vell i la negativa de més concessions del tram sol·licitat per els altres empresaris.
La Colònia Cal Metre està inclosa en el “Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat”; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d’Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació de Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé
El Parc Nou del Prat de Llobregat es troba al costat de la carretera d’accés a la platja, adjacent als barris de Sant Cosme i la Granja i molt proper a l’aeroport.
Per la seva extensió i situació El Parc Nou del Prat és per a molts el parc del Delta.
Situat al sud del municipi, al marge dret del riu, ocupa gairebé 15 hectàrees.
Els terrenys del parc eren antigament terres de conreu com les que encara avui es poden trobar al sector de la Marina.
Fou inaugurat l’any 1983 i es fa la plantació de la pollancreda.
L’any 1991 es construeix la zona de la pineda, finalment 1995 es complerta amb el sector de ponent.
Una bassa o estany alimenta les aigües del canal que passa pel mig del passeig i el ressegueix.
Configura una singularitat al parc alhora que evoca la biodiversitat del Delta del Llobregat.
Molts ocells, tortugues, peixos entre diversos insectes tenen lsa seva vida en aquest parc.
Actualment, tant la Bassa com la canal estan seques, sols hi ha una segona bassa que ni hi ha,
així les aus i altres animals i insectes per poder disposar-hi.
La canal passa pel mig del parc, per anar d’un canto a l’altre cal utilitzar uns ponts que hi han.
Avui us presento un curiós abeurador que esta situat en el municipi de Castellgalí, en una camí a prop de la pista que porta a Marganell.
Esta destinat per poder disposar d’un punt d’aigua i els animals de la muntanya per beure.
Aquest abeurador com podem veure en les imatges, s’omple gracies a l’aigua provinent d’una canal natural d’aigua de la pluja,
També, en èpoques seques, es pot portar aigua amb un vehicle amb dipòsit.
He dit al principi “abeurador curiós”, donat que esta tapat per una placa de pedra plana on el centre hi ha un forat rodó, per on els animals poden posar el cap i beure.
L’Ametlla de Merola és un nucli d’uns 181 habitants (2021) situat a la vora del Llobregat, al vessant meridional de la comarca del Berguedà al terme municipal de Puig-reig, que es va originar com a colònia industrial tèxtil a l’últim terç del segle XIX, el conjunt arquitectònic del qual, actualment, és inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Destacant el seus vells arbres, concretament els plataners a la vora de la canal,
Són corpulents amb brancatge molt allargat cap a munt.
També hi trobareu d’altres arbres destacats de diferents espècies.