Canal de Sala-d’Heures de Santa Eugènia de Berga

Pantà de Sala – d’Heures

La Canal de Sala-d’Heures recorre el paratge de Sala – d’Heures, des del Pantà fins els dipòsits de la Mansió o Castell del mateix nom.

Pantà de Sala – d’Heures

El canal s’inicia als peus del pantà i finalitza el seu recorregut al casal de Sala-d’Heures, aquest discorre sempre per la banda dreta del torrent amb una extensió d’aproximadament un quilòmetre, donat que no es recte.

Té una amplada interior de 20 cm i exterior de 28 cm, té una alçada interior de 9 cm i exterior de 13 cm. Per sota hi ha una biga que forma una única peça. Durant el seu trajecte passa per la muntanya, amb predomini de roures, arços i per la vorera de camps, actualment en desús. En alguns trams, més enlairats el canal descansa sobre uns pilars fets amb pedra o formigó. En estar en desús en un futur acabarà desapareixent enmig de la vegetació.

Actualment ho té cap utilitat però havia servit per portar aigua fins a la finca on es feia servir per regar els jardins i consum del bestiar.

El seu recorregut es pot seguir per un camí que marxa paral·lel entre els dipòsits que hi ha sota el Casal i el pantà. Element de poc interès arquitectònic, donada la seva senzillesa, però imprescindible per conèixer la distribució de l’aigua a la finca de Sala-d’Heures.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Anna M. Gómez Bach

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Araceli Peix i Ramon Badia

Bassal Roig de Moià

Per anar al Bassal Roig, us caldrà  que sortiu de Moià per la Carretera N- 141c direcció Manresa, la deixareu aviat tot anant per la dreta per una bona pista que porta a la masia “caseta d’en Fermí”, on en el turó hi ha el Castell i l’ermita de Sant Andreu de Clarà,

seguiu per la pista on un cartell ens indica “Via Verda”, sempre pel camí principal, passarem per “Circuit de Motocross MX Verd Moià”.

Cal seguir i passar pel costat de la bassa per incendis forestals que ens queda a la dreta; seguiu l’últim tram, esteu en el Camí del Rourell, veureu abans d’arribar a mà i a tocar de la pista el Bassal Roig.

Aquest reducte d’aigua, és de construcció artificial, li arriba per una conducció l’aigua que prové des de la Font de l’Horta del Rourell,

i surt com si fos una Font i que cau directament al bassal.

Es un lloc on la vegetació vinculada als espais lacustres o pròpia d’aigua retinguda en part però es neta,

es conserva sense cap problema sempre.

A la part dreta hi ha un desguàs que surt l’aigua i es perd pel bosc.

Aquí tenen un punt la fauna de la zona, on poden beure perquè hi ha durant tot l’any.

Text i Fotografies: Ramon Solé

El Pou del Castell de Sant Martí Sarroca

Aquest bonic Pou, esta situat en l’explanada que hi ha entre el Castell

i l’Església de Santa Maria en Sant Martí Sarroca.

Pou ben conservat, tal com el seu conjunt monumental de les rodalies.

Destaca la seva corriola i a sobre un cavaller , “ens recordaria a Sant Jordi”…

Rodejat d’un paisatge verd i de bon estar.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui visitem: La Font del carrer Major de Canyelles

La Font del carrer Major, esta en aquest carrer i a sota de l’església de Santa Magdalena i el Castell de Canyelles.

Es una Font feta de rocs petits en tota la seva infrastructura, l’aigua va a parar a una pica de totxanes molt petita.

En cada costat hi ha un banc de pedra adossat a l’estructura.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia i Carpintero

Arbres – El Pi gran de Sant Martí Sarroca

Aquest  Pi gran està entre l’Església de Santa María i el Castell de Sant Martín Sarroca.

Es un pi de tronc gruixut i no massa alt, però si que disposa de grans branques en tot el Pi,

sobre tot la més baixa es de dimensions molt destacades,

que fa que sigui en tot el seu conjunt un gran pi.

Per la seva protecció, per evitar que els cotxes el puguin danyar, se ha posat al seu voltant un petit mur circular.

No tenim constància de la seva edat, però sí que està en bones condicions de conservació.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Paradís de Santa Eugènia de Berga

La Font del Paradís es troba a escassos metres de l’aqüeducte de Sala-d’Heures que salva la riera de Vilalleons i ben a prop també del gran casal o Castell de Sala-d’Heures, un dels masos més importants de la zona.

La font és feta d’obra amb pedra del país, està adossada al marge; per accedir-hi cal baixar uns esglaons, donat que esta a un nivell molt inferior al terra.

A l’esquerra de la paret de la font, surt l’aigua per mitjà d’un broc de ferro encastat al frontal, envoltat de formació tosca que fa de camí on llisca l’aigua fins a una pica semi circular al nivell de terra.

En la part més superior hi ha una portella que servia per controlar l’aigua existent, o per netejar la cisterna.

Sota d’aquesta, hi ha una construcció que probablement seria on el seu principi sortia l’aigua de la font. Per tant, on surt ara deuria ser el sobreeixidor.

Davant la font, a l’altra banda del camí, arrenca l’aqüeducte de Sala-d’Heures que salva el torrent de Vilalleons,

per l’interior del qual passa la canalització que portava l’aigua de la font als dos dipòsits que hi ha a aigües avall del torrent que porta al casal o Castell de Sala-d’Heures.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Xup de Tornamira de La Torre d’Oristà en Oristà

El Xup de Tornamira esta a 1000 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2’050 a l’entrada de La Torre d’Oristà.

El xup de Tornamira està situat uns metres a l’oest de l’antic castell, actualment masia, que li dóna nom, a tocar d’una bassa reformada modernament.

Historia :

  • El xup de Tornamira s’havia utilitzat modernament com a dipòsit d’aigua, encara que es probable que la seva funció original fos la de guardar glans en aigua.
  • Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s’utilitzava sobretot el blat de moro).
  • Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d’haver de donar la meitat a l’amo de la roureda.
  • Per a conservar les glans, moltes masies tenien el “jup” (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l’any (VILARRASA:1975)

Es tracta d’una estructura petita i pràcticament quadrada (uns 2’9 per 2’9 metres) bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i l’entrada principal reformada amb maó. El xup està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.

La façana principal del xup, orientada al nord-est té una única obertura, emmarcada amb brancals de maó i llinda monolítica triangular de pedra treballada, que dóna accés a l’interior, on s’emmagatzema l’aigua. La resta de les façanes no tenen obertures, exceptuant la sud-est, on hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada que a l’interior es converteix en un desaigua de pedra treballada que sobresurt del mur.

Recull de les dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Angels Garcia – Carpintero

Arbres : Els plataners del Castell de Clasqueri de Castellar del Vallès

Hi han uns destacables i nombrosos Plataners que estan situats des de la Caseta repartidor, passant per l’Aqüeducte i a tocar de Masia fins el Castell de Clasquerí de Castellar del Vallès.

Podria ser que com estan en filera i formant com un antic camí, foren l’antic accés al Castell, ara es pot tallar camí per la gran explanada existent en front dels plataners.

La gran majoria dels Plataners tenen les mateixes mides i amb bona corpulència,

amb branques que pugen llargues cap a munt.

Cal recordar, que visiteu el aquest espai, esteu en una Finca privada, que mereix respecta.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Capintero

Aqüeducte i Caseta repartidor del Castell de Clasquerí de Castellar del Vallès

L’Aqüeducte del Castell de Clasquerí, no es conèixer exactament l’època de construcció, del qual avui dia se’n conserva un tros reformat,

i una Caseta distribuïdora d’aigua en les rodalies del Castell de Castellar, davant la masoveria.

Sembla que aquesta caseta repartidor i aqüeducte podria datar del segle XVIII,  

portant aigua a través de canalitzacions des de la font Ureyensa citada l’any 1276, estava situada a l’esquerra del torrent de can Riera cap a la bassa situada davant del Castell de Castellar.

La Masia és d’època medieval, segle XIV, allotjament dels masovers del Castell de Clasquerí.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 4_01.jpg

Actualment s’ocupen del manteniment del castell i de la producció agrícola de les terres properes.

Recull de dades : Ajuntament de Castellar del Vallès

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Arbres – El Pi de la carretera de Castellar del Vallès a Terrassa

Si aneu per la carretera C- 1415ª de Castellar del Vallès a Terrassa, podreu observar molts d arbres corpulents i /o destacats, d’aquests molts són plataners i pins.

Avui un presento un pi situat al costat de la citada carretera front l’entrada a Clasqueri o Castell de Castellar.

Te un tronc molt gruixut  en un bon ramatge i destacat per la seva alçada.

Llàstima que sempre al seu rodal hi han deixalles.

Text i Fotografies : Ramon Solé