Pilar coronat de ca n’Oliveró de Castellbisbal

El Pilar coronat de ca n’Oliveró esta situat en el torrent de Pegueres.

Cal seguir el curs, a uns 3 km a l’esquerra en el Terme de Castellbisbal.

Aquest pilar coronat, conegut com la Damme Coifée, és un pinacle que ha sobreviscut a l’erosió dels agents externs gràcies a la presència d’un bloc rocós, que protegeix els dipòsits d’origen detrític i conglomerats.

Es tracta d’una formació geològica caracteritzada per tenir forma d’agulla o pilar que s’ha format degut a l’acció erosiva de l’aire i de la pluja sobre uns materials argilosos, coberts per un material no erosionable.

Els agents erosius han anat erosionant els materials pels laterals, mentre que la part situada per sota de la roca no erosionable ha romàs intacte, de manera que s’ha general aquesta forma de columna.

Observacions: 

Aquesta formació es troba al peu d’un curs fluvial, actualment sec, que era conegut popularment amb el nom del Torrent que no passa.

Es tracta d’un petit curs de torrent que desguassa al torrent de Pegueres, i que efectivament no passa, ja que a l’alçada del pilar coronat desapareix.

Es troba al llistat d’elements del POUM amb el núm C.05

A la paret d’aquesta muntanya que va vorejant el Torrent i a les rodalies n’hi ha altres formacions adherides a la paret que, en conjunt, també resulten espectaculars.

Però només aquesta es desprèn formant una columna coneguda com el Pilar coronat de ca n’Oliveró.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem : La Mina d’aigua de Santeugini de Castellbisbal

Des de la urbanització de Can Santeugini, del final del carrer Francolí surt un camí a l’esquerra que baixa a uns horts on allí esta La Mina de Santeugini de Castellbisbal.

Es desconeix l’origen de la mina, però per la proximitat a la casa de Can Santeugini caldria pensar que es tracta d’un element relacionat amb aquesta, destinat a subministrar d’aigua la casa i els ramats.

Podria tenir els seus antecedents entre finals del XVIII i el XIX.

Mina d’aigua excavada al vessant de la muntanya, entre el mas Can Nicolau de Baix i les primeres cases de la urbanització Can Santeugini.

La mina s’obre amb un túnel d’uns 20 m de profunditat excavat directament a la roca.

La mida mitjana de la via és d’un metre setanta d’alçada per setanta d’amplada.

La boca exterior de la mina es cobreix amb una construcció consistent en una habitacle aixecat en mur de mamposteria barrejat amb maó, que es cobreix amb una volta falsa.

L’obertura d’accés la forma una arcada rebaixada i es protegeix amb una reixa de ferro posada recentment com a mesura de seguretat.

Seguint el curs del túnel de la mina s’aprecia un rec a nivell de terra que desguassa en dues basses o safareig quadrangulars de ciment.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació del Text  al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Canyadell, un passeig per les seves fonts de Castellbisbal

Can Canyadell es una masia, ara restaurant de Castellbisbal.

Per entrar a la finca hi ha una camí ample que porta a la masia i al seu aparcament.

Paral-lel al camí d’accés i per dins del bosc, trobareu un camí per fer un passeig,

on trobareu tres fonts.

Font – 1

La llàstima que actualment estan abandonades i no hi raja aigua.

Font – 1

A traves d’un tub hi portava a les tres fonts l’aigua que no era natural.

Font – 2

Aquestes estan a un costat del mateix camí, fetes de totxanes i pedres, molt senzilles totes.

Font – 2

La Tercera font esta molt malmesa

Font – 3

El camí de passeig es molt agradable

i fresc a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Grup d’Eucaliptus de Castellbisbal

Per visitar aquest grup d’Eucaliptus, cal des de la carretera C-243c, agafar el Passeig de Llobregat i a l’arribar al punt de bifurcació al Passeig de Sant Llorenç i al Passeig de la Masia , a l’esquerra hi ha aquest grup d’arbres.

Situats a un angle del carrer, front a un Restaurant actualment tancat.

Diem grup, perquè de lluny sembla d’un sol Eucaliptus…

a l’aproximar-nos podem veure que són varis agrupats, inclòs un pi alt.

De fet són 4 eucaliptus i 1 pi, tots ells amb un bon aspecte.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre o Molí d’Aigua de can Santeugeni de Castellbisbal

La Masia de can Santeugeni és del segle XVII, i va ser remodelada el 1866.

Està situada en un petit turó al mig dels carrers de Panadella, Montseny i Pirineu envoltada per la Urbanització.

Té com element més destacat la Torre o Molí de vent, situada a l’extrem sud del mur que protegies la casa.

És una torre circular d’etil neogòtic amb un balco que li dona tota la volta.

Disposa de diverses finestres a la llarg de la seva estructura i te una escala interior per accedir a dalt.

Està ven conservada i pintat el seu exterior.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi pinyer de la Urbanització Comte de Sert de Castellbisbal

El Pi pinyer de la Urbanització Comte de Sert, esta situat en l’Avd. Gayarre amb carrer Pep Ventura de Castellbisbal.

Es totalment visible al passar per aquests carrers, per la seva corpulència,

sens dubte, destaca perquè no sols per la seva corpulència, també  per un gruixudíssim tronc, alt i amb unes allargades branques pels costat, que encara el fan més destacat a altres pins existents en aquesta urbanització.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga Pedrera de can Campanyà de Castellbisbal

La Pedrera de can Campanyà estava situada al final de l’Avda. Gayarre, abans d’arribar al pont del torrent de Can Campanyà, el solar a la dreta.

Us passo la seva historia :

  • Molt possiblement es tracta d’un lloc d’extracció de pedra utilitzat al llarg de diversos períodes històrics.
  • L’estudi dels morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis del jaciment de Can Pedrerol de Baix indiquen que el material de construcció podria haver estat extret d’aquesta pedrera, però segons informació oral procedent d’alguns veïns de Castellbisbal, el jaciment fou aprofitat ocasionalment fins a començaments del segle XX.

Antiga pedrera i lloc d’extracció de pedra. S’observa actualment el tall vertical en el terreny en forma ondulada, molt malmès i recobert de vegetació en alguns trams.

La part superior de la pedrera es troba actualment construïda impedint encara més l’apreciació del jaciment.

La seva extensió és variable, ja que la vegetació actual no permet delimitar el començament i el final del tram de paret explotat.

L’alçada del tall vertical també varia segons els trams, i va des de 1,5 a 6 metres, depenent de la zona.

El tipus de material extret es correspon a pedra calcària.

Presència de la vegetació desllueix la interpretació de l’espai.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Canal de Castellbisbal

La Font de la Canal esta en el camí de can Campanyà. P.I. comte de Sert s/n de Castellbisbal.

Font d’aigua amb un sol tub de sortida. Per a la seva ubicació s’ha aprofitat un rebaix quadrangular del terreny , que posteriorment s’ha arrebossat amb ciment i pintat en varies ocasions.

Com a elements afegits s’observa l’existència d’un banc corregut format per un peu de ciment amb un seient superior format per una llosa de pedra monolítica.

També s’observa una pica quadrangular de pedra que recull l’aigua del brollador.

Uns graons molt amples fets aprofitant el rebaix del terreny donen accés a la pica i al banc.

Es tracta d’una antiga font que fou rehabilitada en la dècada de 1990 adequant l’entorn com a àrea de pic nic amb taules i bancs de fusta.

Recull de dades i Text : Mapes Patrimoni Cultural de la Diba.

Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de l’Àrea de Pícnic de can Campanya de Castellbisbal

Aquesta font esta situada en un angle de l’Àrea de Pícnic de can Campanya de Castellbisbal.

La seva construcció esta feta d’una paret de totxanes semi circular, en ella dos sortides d’aigua que es regula mitjançant un boto polsador en la paret per cada sortida.

L’aigua cau a una pica mesi circular q ens recorda a una conxa.

A certa distancia hi ha uns bancs i seients de fusta per fer un àpat.

En el bosquet d’en front, hi ha el Degotalls i la Font de can Campanya, que us vaig presentar fa uns dies.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la llibertat de l’ermita de Sant Vicenç de Castellbisbal

Està situada aquesta font al final del passeig dels jardins en l’explanada de sota de l’ermita de Sant Vicenç de Castellbisbal. Va ser construida en 1975 quan van arrenjar el Parc del Castell amb col-laboració amb el veïns.

Font senzilla adossada a la paret, dins d’una petita arcada d’obra, amb aixeta de pressió

i l’aigua de xarxa pública cau a una pica semicircular molt arran del terra.

Text i Fotografies : Ramon Solé