La Font, esta situada al costat de la carretera BV-1007, en la Plaça de la Bassa de L’Astor de Pujalt.
La font es una estructura d’obra, en forma d’arcada, decorada amb rajoles de color verd i blanc.
Al centre hi ha l’aixeta de maneta, l’aigua cau a una petita pica rectangular.
En la part de darrera de la font, hi ha un baix mur que fa funcions de seient.
La Plaça de la Bassa, esta enjardinada i amb alguna escultura.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
La Font es situada en una petita Plaça del Marquès, entre el carrer de Vic, carrer d’Escanyacans i el carrer Major de Caldes de Montbui.
Aquesta Font se la coneixia per la Font del Cargol, donat que había anys en rera, una escultura en forma de Cargol.
Podem llegir a Mapes de patrimoni Cultural la seva descripció:
Font d’aigua construïda sobre una base quadra feta en un sol bloc de pedra d’esmolar, per damunt de la qual s’ha aixecat un pedestal de forma trocoïdal, acabat amb una llosa motllurada que fa de coberta. Damunt d’ella hi ha la figura d’un cargol esculpit en un bloc de pedra granítica, amb el cap aixecat i la closca amb incisos. No té banyes. L’aigua raja polsant el botó d’una aixeta de bronze collada al pedestal. Per sota d’aquesta, a trenta-cinc centímetres, hi ha la pica on cau l’aigua feta en un sol bloc de pedra d’esmolar; aquesta és de planta rodona, adossada a la paret. La font es troba en una placeta amb el terra realitzat amb lloses planes irregulars de pedra d’esmolar.
La Font va ser remodelada per Escola Taller d’Art “ Manolo Hugué”, l’any 2014. Us passo dades de la seva inauguració, de somvallès.cat :
A sobre el pedestal en substitució del Cargol van posar una figura d’un Cargol més modern, i que ens recorda a una “Barretina”.
Del pedestal, hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una antiga pica rodona de pedra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El parc del Canal de la Infanta és un parc municipal de Cornellà de Llobregat.
Està ordenat seguint el traçat del Canal de la Infanta, del qual pren el nom.
Aquest Parc esta en la carretera de Sant Joan Despí, s/n de Cornellà de Llobregat.
Els inicis del parc, situat al barri de Fontsanta-Fatjó, es remunten a la dècada dels 80, quan es va plantejar la reurbanització de la zona amb el Pla Parcial Fatjó.
Després d’un temps aturat, a partir de l’any 1987 l’empresa municipal Emducsa va començar a adquirir terrenys del sector fins a esdevenir-ne el propietari principal,
va comprar una finca de 80.000 metres quadrats de Constructora Almacenista i una altra de 40.000 metres quadrats de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB).
L’últim disseny de la nova zona del barri incloïa una gran àrea verda central envoltada de nuclis d’habitatges de baixa alçada.
Amb la venda de la parcel·la on es va construir el Llobregat Centre, el pla va tirar endavant i el parc va ser inaugurat l’any 1995 com a Parc de la Infanta.
Actualment està a tocar del Citilab i el Museu Agbar de les Aigües, ben a prop del terme municipal de Sant Joan Despí.
El tramvia hi circula en paral·lel i té parada davant una de les entrades del parc, a l’estació de Fontsanta | Fatjó.
L’espai és rectangular i té una superfície de 4,2 hectàrees, amb zones solelloses i arbres de grans dimensions.
Hi radiquen la Casa Camprubí, obra de l’arquitecte modernista català Josep Maria Jujol i inventariada com a bé cultural d’interès local (BCIL),
i una escultura de l’artista cornellanenc Ricard Vaccaro, Espai per a la Pau.
També està dotat de diversos equipaments: el camp de futbol de Fontsanta-Fatjó, una pista de basquetbol, una Biblioteca i una residència per a gent gran.
L’any 2017 es va reanomenar com a parc del Canal de la Infanta per ajustar millor el topònim al seu origen històric, el Canal de la Infanta
—canalització inaugurada el 1819 que travessa la zona i fou emprada per abastir d’aigua els conreus de la comarca del Baix Llobregat.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’Escultura del Gremi de Carreters esta situada en la Plaça del Cavall, propera a l’estació de Renfe de Sant Vicenç de Castellet.
Historia:
L’escultura consta de dos elements: un peu de pedra calcària de Sant Vicenç d’uns dos metres d’alçada que es troba sobre una base feta amb uns graons de pedra; i l’escultura d’un cavall de ferro colat. Porta dues plaques d’inscripció: La situada a més alçada: 75 aniversari del gremi de carreters i cansaladers. 1924-1982.
L’altra placa, centrada en la base de pedra i més gran porta la inscripció: Gremi de carreters i cansaladers. Monument al cavall. Fidel amic de l’home. Sant Vicenç de Castellet. 17-1-82. Foneria Solvas S.L.
El 9 de març de 2014 s’inaugurà una nova placa commemorativa amb motiu del centenari de la primera festa de Sant Antoni abat i els 90 anys del Gremi de Carreters i Cansandalers amb l’acompanyament de la unitat muntada de la guàrdia urbana de Barcelona.
La placa de marbre amb un carruatge esculpit és obra de Clemente Cañadas.
Observacions:
La pedra va ser donada per l’ex president del Gremi, Joan Casals Baqué. L’escultura del cavall va ser feta per la foneria Solvas de Sant Vicenç de Castellet. És un monument promogut per la junta del gremi de carreters de carreters i cansaladers l’any 1983.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: María del Agua Cortés Elía. / OPC
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Una sorpresa enmig del bosc. Escultura inspirada en el déu íber Endobeles, eixint de la terra. Cap de senglar i cos d’home. Es troba en la partida de la Raca, en el terme de Borriol, molt prop de Castelló de la Plana.
La seua autora és l’escultora Mercè Galán.
Text i Fotografies : Jordi Mig
Com cada divendres us presento dos articles !
De resultes de l’article que vaig fer i aparegut amb data del 17 de maig de 2019 al Blog Rasola : Terra, Aigua i Racons, on donava a conèixer l’ermita de Sant Pere d’Ullastres de Castellar del Vallès,
se’m va posar en contacte en Josep Llínares, per obrir-me la porta de l’ermita i …
poder descobrir l’encant i tresor que amaga, no pel valor econòmic, sino mes pel valor d’una col·lecció d’Art i Natura, que ell mateix s’inspira i elabora.
Ens vàrem veure el passat divendres, 21 de febrer de 2020, ens vàrem dirigir a l’ermita.
L’ermita és d’una sola nau, hi esta allí l’Exposició permanent d’escultures de Josep Llínares Gibernau,
es un encant poder fer una petita volta per les obres d’art fetes amb paciència i dedicació d’hores d’elaboració i tindre una vegada feta la seva idea,
perquè la gent que passa pels camins de les rodalies puguin parar uns minuts a contemplar l’obre fetes de troncs i altres parts d’un arbre, majoritàriament treballa amb oliveres.
Cal dir, que no ho fa, ni ho ha fet per guanyar diners, com diu ell i un cartell, no esta a la venda cap obre de l’exposició.
Mes us diré, ha fet obsequi a diferents entitats, d’alguna de les seves obres…
Estan bàsicament distribuïdes i estratègicament col·locades omplin els laterals de les parets i capelletes de l’ermita.
Em va agradar molt una escultura gran que per una part esta cremada per un incendi 
i l’altra cara esta polida.
Com a sant protector i vigilant trobem darrera de l’altar la imatge de Sant Pere assentat a una certa altura presidint l’ermita.
Per últim, cal dir que aquesta ermita i de com altres, estava en unes condicions no massa be, era com un magatzem – traster de la casa del costat,
i en Josep i la senyora amb paciència varen netejar i adequar-la per l’exposició.
Us passo les dades d’en Josep Llínares per poder si us interessa contactar amb ell i amb molt de gust us il•lustrarà i donarà informació de l’ermita i la seva obra.
Vull expressat i agrair l’estona que vàrem estar junts, perquè vaig aprendre moltes coses d’ell mateix i com també de cabanes de pedra seca,
Itinerari de les cabanes de pedra seca
però axó, ja serà en un proper article en el Blog Rasola : Terra, Aigua i Racons.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada diumenge, us presento dos articles
La ciutat de Terrassa està inclosa dins el tram català del Camí de Sant Jaume, que procedent de Barcelona i Sant Cugat del Vallès, continua en direcció a la muntanya i Monestir de Montserrat.
El passat 16 de maig de 2019, va ser inaugurada l’escultura al·legòrica a La Porta de Terrassa al Camí de Sant Jaume, situada al carrer Doctor Fleming cantonada amb Ronda Ponent, assistint autoritats municipals , gent del barri i de la ciutat.
Aquesta escultura a sigut gràcies els Amics del Camí de Sant Jaume de Terrassa. Una entitat sorgida l’any 2006 i que treballa a la ciutat organitzant sortides mensuals i actes relacionats amb el camí.
La construcció d’aquesta escultura de ferro, pedra i fusta és obra de l’artista egarenc Joan Martínez. 
L’escultura simbolitza la figura d’un pelegrí donant la benvinguda a totes les persones que inicien el seu pelegrinatge des de la ciutat de Terrassa.
Es situada en una petita plaça, on hi ha seients i una font.
Cartell camí de Sant Jaume situat al Parc de Vallparadis de Terrassa
Text i Fotografies : Ramon Solé
El desembre de l’any passat, es va portar a terme la col·locació d’una escultura en la plaça de la Vila de Llinars del Vallès, per recordar el mercat de bolets que durant un llarg període d’anys es va celebrar durant la tardor. L’escultura és obra de l’escultor Quim Camps i està realitzada amb pedra calcària blanca i elements de bronze. 
L’escultura incorpora els tres elements més representatius del mercat: el bolet, el pes i el bloc de notes on l’Agutzil feia les seves anotacions.
escultura
El mercat de bolets, que va ser una tradició molt arrelada a Llinars, es remunta al segle XIX i es va celebrar fins als anys 70 del segle XX aproximadament. 
L’abundància de bolets en els boscos propers feia que s’organitzava diàriament un mercat exclusiu de bolets, l’espècie predominant era les trompetes de la mort, els rossinyols de pi, els carlets, els rossinyols i els rovellons. Moltes famílies de la Vila, vivien dedicades durant la tardor a la cerca i venda de bolets.
blog de notes
Va tenir tant de renom que cada tarda hi pujava expressament un tren de Barcelona, ple de comerciants, que compraven els bolets per la tarda al Mercat, per poder-los vendre a l’endemà mateix.
Imatge : el Camí.cat
Recull de dades : Ajuntament de Llinars del Vallès
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Imatge antiga : el camí.cat
El Parc de Joan Miró és conegut també, com el “parc de l’Escorxador”.
El Parc de Joan Miró, està situat entre el carrer d’Aragó, el carrer Vilamarí, el carrer de la Diputació i el carrer de Tarragona.
Us passo la seva recent i breu historia :
El propi Ildefons Cerdà ja havia projectat per a aquesta part de Barcelona un Parc.
Com un trencaclosques d’elements diferents, l’anomenat popularment “parc de l’escorxador” es planteja al voltant d’una plaça de ciment destinada a la celebració d’actes de tota mena.
Emmarcant aquest espai, plataformes a diferents nivells, petits carrerons, pèrgoles
i zones arbrades amb pins, 
alzines i palmeres,
permeten el passeig i el lleure.
Disposa de jocs infantil, molts banc de fusta, pistes de petanca,
àrea per a gossos i molt mes…
Hi ha la monumental escultura de Joan Miró “Dona i Ocell”, de 22 metres d’alçada.
Fou inaugurada, com el parc, el 1983, poc abans de la mort de l’artista.
Per a mes dades sobre aquesta escultura podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dona_i_ocell
A l’altre extrem del parc hi ha la biblioteca pública de Barcelona que també porta el nom de Joan Miró.
També podeu consultar a Viquipèdia per mes dades :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Joan_Mir%C3%B3
Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Parc i Jardins de Barcelona i Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
El Homenatge permanent a Picasso, és una obra d’Antoni Tàpies que es troba al Passeig de Picasso al costat del Parc de la Ciutadella de Barcelona.
L’obra es troba coberta per un cub de vidre de 4m per cada costat, vorejat per un petit estany d’onze metres quadrats.
Per les quatre parets del vidre cau l’aigua i sembla surar dins un estany.
Imatge d’arxiu
El 1981 l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a Antoni Tàpies que portes ha terme un monument per homenatjar a Pablo Picasso.
L’artista va decidir crear una obra fent un assemblatge de mobles d’estil modernista, més concretament fent servir un moble que tenia diverses funcionalitats, un sofà, un mirall i un armari, tot per evocar el període en què Picasso va viure a Barcelona.
El moble està travessat per unes bigues de ferro blanques que recorden la Barcelona industrial de principis de segle XX i escrits d’en Picasso.
Va ser restaurat el 2006. Actualment no s’aporta aigua al monument ni a les canals i sortidors de les rodalies.
Recull de dades, Ajuntament de Barcelona i Wiquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 