La ciutat de Terrassa des de fa pocs anys ha apostat en introduir els Hotels d’Insectes a pràcticament en tots els diferents barris, en jardins, parcs, illetes urbanes…
Avui ens fitxarem en l’hotel situat dins del Parc de Sant Jordi.
Està a sobre d’un herbassar que a la primavera i l’estiu floreix, on molts insectes i ocells hi van a buscar aliment.
Aquest hotel, te la imatge en un cartell, on explica quin insecte pot viure en cada compartiment que disposa.
Mireu de no molestar l’existència de vida en aquests Hotels d’insectes.!!!
Granja Soldevila és situada el Pg. de la Florida amb l’av. Onze de Setembre; és una construcció característica del modernisme menor de principis del segle XX i un dels edificis nobles més reeixits de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). S’hi ubiquen diversos serveis municipals com Ràdio Santa Perpètua, i els departaments de Cultura, Educació i Promoció Econòmica de l’ajuntament.
En el seu antic camí d’accés, s’han conservat la majoria dels plataners, situats en cada costat del camí.
Avui us faig la mostra d’aquests plataners, durant l’hivern i en el període de l’estiu.
Com podem veure en la imatge, són arbres corpulents, en la majoria estan en bon estat.
Molts d’ells, fa anys que no s’han tallat les branques, que ara són molt allargades cap a munt.
Pocs, tenen ferides obertes antigues en el seu tronc. Esperem que durin en el seu conjunt molt més anys…
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
Ens em situat al riu Ripoll en l’Àrea de Lleure de Les Arenes, per veure el cabal d’aquest riu.
Ràpidament ens em adunat el poc cabal que porta el riu, per la mancança de les pluges des de l’estiu passat.
L’aigua s’estanca en els petits gorgs o banyeres que formen les roques dins del riu, podem contemplar que són molt verdes, no es veu els seu fons,
en algun racó, l’aigua ha creat una vegetació pròpia de l’estancament.
Es trist veureu així, com molts dels rius que tenim a Catalunya estan secs o amb un cabal molt mínim, tot esperant les pluges que siguin generoses en els propers mesos…!
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero i Ramon Solé
Un formiguer és el cau on habiten les formigues en societat i també al mateix conjunt de formigues que habiten en el cau. La seva estructura està formada per un laberint de túnels, entrades i, sovint, monticles de terra. Dins el formiguer hi ha diferents sales, unes per a la cria i la reproducció, i altres per a emmagatzemar aliment. ( Viquipèdia)
Normalment quan arriba la primavera és l’època on surten del seus caus i fins desprès de l’estiu;
les podem veure per els camp, muntanya, jardins i parcs i en algunes cases.
No obstant, des de fa uns anys, com aquest, ens fa poc fred, un temps sec i amb un bon sol, que fa que les formigues i altres insectes pels podem veure ara en Desembre o Gener.
Fa un dies vaig visitar uns boscos a prop de Terrassa, en vaig fitxar en el terra on les formigues tenien un frenètic treball anant i tornant els formiguers amb menjars…
Des de Vallfogona de Ripollès cal seguir pel conegut camí del Cementeri,
tot resseguin paral·lelament el Torrent del Tornall, on en uns 25 minuts a peu arribareu a La Font de la Tosca.
També és coneguda com La Tosca del Pinetar, Cova dels Encantats o de les Encantades.
És una formació rocallosa de vàries metres de gruix que s’ha anat formant al llarg dels segles gràcies de la lenta i contínua deposició del carbonat de calci dissolt en l’aigua de la font, en forma de calcita.
Caminant es pot accedir per un camí fins sota del salt de la Tosca.
Donat la gran humitat que hi ha en la gran roca es forment i es manté durant tot l’any, herbes i molsa
que forment una gran bellesa visual.
Recull de dades : Ajuntament de Vallfogona de Ripollès