La Font – Puig Genpí esta situada a la part nord-est del castell d’en Planes a Vic.
Molt vent conservada tota la seva estructura.
Text i Fotografies : Amadeu Pons
Avui destaquem : La Font de Puig Genpí de Vic
Respon
Arxiu d'etiquetes: estructura
Fem una ullada fora de Catalunya : La Font de la Botalària en Borriol de Castelló de la Plana
La Font de la Botalària esta en Borriol en la Comarca castellonenca de La Plana Alta de Castelló de la Plana.
Es una font d’obra d’estructura gran. Per accedir-hi cap pujar unes escales, però cal destacar que hi ha un pas per disminuïts.
Des de la font es pot seguir per la senda de l’Ombria, amb llocs naturals molt bonics.
Text i Fotografies : Jordi Monfort
La Sènia a prop de la Font d’en Rovira de Vilovi del Penedès
Per anar a la Sènia, cal deixar la carretera BV-2127 i agafar la pista que porta a Les Graus ( masia rural), a l’arribar a la altura i a la dreta dues cases, veureu a l’esquerra, un camí que us portaria a la Riera de Viloví, un cartell indica on trobareu la font d’en Rovira.( descrita en aquest bloc, no us cal baixar)
La Sènia esta on teniu la casa de la dreta poc abans del encreuament de camins.
Es una de les més completes i ben conservades del municipi, on podeu veure tot el seu engranatge i estructura.
Per seguretat la seva portella esta tancada amb una reixa.
Text pel Bloc: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Fem Safareig : El Safareig de Cal Casas de Puig-reig
El Safareig de Cal Casas esta situat a pocs metres a la dreta del km. 0 de la carretera BV-4406 de Puig-reig a Santa Maria de Merlès o carrer de Cal Casas.
Historia de cal Casas:
- Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l’única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial.
- S’hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l’amo i un conjunt d’habitatges), però no s’hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d’aquest nucli del Baix Berguedà.
- Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l’aprofitament d’un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals.
- El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l’any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona.
- L’any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l’aigua del riu com a font d’energia.
- En els seus primers anys d’existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats.
- Per tal d’aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l’estiu de l’any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes.
- L’any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors.
- El 1925 s’inaugurà l’edifici de l’escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d’habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes.
- Fou l’any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s’havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.
El Safareig es de construcció de planta rectangular formada per la zona de safareig i per la coberta que el protegeix de la pluja i del sol, restaurada en els últims anys.
La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana als costats més grans de l’estructura.
El Safareig esta dividit en 4 compartiments.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Avui destaquem : La Font de Can Marcet de Viladecavalls
Per anar a la Font de can Marcet , cal anar per la carretera B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km.8 seguiu a la dreta un ample camí, al poc sense desviar-vos per un que surt a la dreta, que us portaria a la Font del Roure que properament us la presentaré.
A poca distancia arribareu a un vell i estret pont sobre les vies del tren, passeu amb precaució i agafeu la pista de la dreta que fa una certa baixada, a uns 200 metres i abans d’arribar a la masia de can Marcet, trobareu a l’esquerra un sender que us portarà directament a la Font.
De fet, és una antiga mina, actualment sense portella que la tanqui, podeu veure l’estructura interior.
Al no ploure des de fa molt de temps, esta totalment seca.
A l esquera de l’explanada hi ha un llarg seien adossat a la paret.
Cal destacar que fa anys deuria estar tapada aquesta explanada, on encara quedant les arcades de ferro que deuria sostenir algun tipus sostre.
A l’any 2018 va ser recuperada, us passo l’enllaç :
http://amagatallsdesantllorenc.blogspot.com/2018/12/recuperada-la-font-de-can-marcet.html
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Brocal del pou de can Llates de Collbató (Baix Llobregat)
El Brocal del pou de can Llates es situat a dalt de la rotonda d’accés a Collbató, per can Llates de Collbató.
Devia pertànyer a la veïna masia de can Llates.
El brocal del pou de can Llates té forma rectangular i la coberta de volta feta amb rajoles.
La resta de l’estructura fou bastida amb rocs i obra cuita. L’interior està arrebossat.
Falta la part del davant, on hi havia la boca per treure l’aigua, i una part de la teulada, que van ser esbotssades per fer les obres de l’A-II.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons
Adaptació al Text al bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Molí de la Mogoda en Santa Perpetua de la Mogoda (Vallès Occidental)
El Molí de la Mogoda esta en la Plaça del Molí en la Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda.
Historia:
- Ressenya històrica extreta de CANYAMERES ( 2009: 112-114). 1181. Podria ser la data de la primera referència sobre el molí de Mogoda.
- 1187. Concòrdia entre Bernat de Mogoda i Pere de Sant Vicenç (senyor del castell de Cabanyes) sobre l’aigua que agafa Pere de Sant Vicenç per al seu molí de Prat de Caurell al Besòs, al carcabà dels molins de Bernat de Mogoda. Per aquesta concòrdia Pere de Sant Vicenç havia de fer un pontet per recollir tota l’aigua sens cap impediment i retenció.
- 1287. Es pot confirmar l’existència d’un casal de molins fariners a Mogoda. El rec que portava l’aigua al molí de Mogoda travessava pel bell mig de tota la plana de llevant de la riera de Caldes.
- 1703. Una riuada nega el rec moliner que portava l’aigua al molí de Mogoda i després al rec i al gorg de Mogoda. En successives inundacions, els cartoixans demanaren al batlle general de Catalunya que requerís als altres propietaris veïns amb la riera per on passa el camí ral i el rec moliner, i el rec dels horts, Jaume Banús, Josep Vaquer, de la parròquia de Cabanyes, Francesc Casanoves i Jaume Colomer, que contribuïssin en les despeses de fer aquestes defenses i que en fessin més des del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Granollers en avall, així com l’actuació de canalitzar l’aigua del rec per sota el camí ja que fins llavors es perdia aigua provocant fangueig a l’esmentat camí.
- 1706. Aiguats que desbordaren la riera de Caldes i feren malbé el rec moliner de Mogoda.
- 1711. Una nova riuada inunda quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda, i per això, amb consentiment dels propietaris, el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del molí. El nou rec continuava des de la sortida de la propietat Anglí, pel torrent que hi havia sobre de les cases d’en Vilana (Can Bernades Vell).
- 1752. El prior de la cartoixa demanava a la Reial Intendència del Principat, que els fossin establertes les aigües subterrànies de la riera de Caldes des de l’ermita de Santa Magdalena (Palau-solità) fins al molí de Mogoda.
- 1754. Eulàlia Tagell i Pi retirà la demanda contra la cartoixa de Montalegre. Aquest seria per tant el final dels problemes del rec de Mogoda i els antecedents de la construcció de la mina de Mogoda.
- El molí de Mogoda va continuar funcionant tot el segle XVIII.
- Segle XIX. Primera meitat. L’Estat desamortitza les terres de l’església i de les ordes monàstiques com la cartoixa de Montalegre. La gran finca de Mogoda fou venuda en tres lots.
- 1844. Es va fer subhasta pública i es firmaven les escriptures de venda en poder del notari de l’Estat Manuel Clavillart. Un lot fou adjudicat a Pere Gil i Pau Torrents Ribalta, mercaders de Barcelona. El segon i tercer lots foren adjudicats a Josep Safont.
- Segona meitat. Com la majoria de molins fariners propers a Barcelona deixà de funcionar per la introducció i competència de la molt més productiva indústria farinera moderna, moguda per les màquines de vapor.
El molí de Mogoda es troba situat a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres dels pous de glaç.
Des del nucli urbà l’accés a Mogoda es fa des d’una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l’avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. El molí es troba al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol.
El molí de Mogoda és avui un edifici en runes, cobert de vegetació i deixalles, que no permeten observar la seva estructura. Aquest edifici va estar en funcionament fins a mitjans del segle XIX que s’abandonaria.
Tot i en mal estat encara estava força sencer l’any 1972, quan va ser fotografiat per Fermí Vinyals (CANYAMERES, 2009: 115). Les runes que queden avui són només una petita part de l’edifici que hi havia llavors. En aquell any encara s’apreciaven a més de l’edifici el carcabà del molí amb les restes del que era el rodet, l’arbre, el pany i la canal.
Observacions:
L’antiga bassa del molí es trobaria on actualment hi ha el camp de futbol, al costat mateix del molí. S’observa oculta darrera la vegetació restes dels murs de l’antiga bassa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa : Goretti Vila i Fàbregas
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Avui destaquem : La Font d’en Rovira de Viloví del Penedès
Per anar a la Font d’en Rovira, cal deixar la carretera BV-2127 i agafar la pista que porta a Les Graus ( masia rural),
a l’arribar a dues cases, veureu a l’esquerra, un camí que us portaria a la Riera de Viloví,
un cartell indica on trobareu la font,
cal baixar uns metres on veureu l’estructura de la font a ma esquerra,
un cartell us indica la seva historia i altres dades.
Te un gruixut tub; en cada costat disposa d’un seient d’obra i adossat a la font .
És una llàstima que no tingui aigua, quan anys en rere era molt abundant.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui coneixerem : La Font de l’Avinguda Associació de Sant Esteve Sesrovires
Podeu accedir des d’Abrera pel carrer Abrera, i seguir l’avinguda Associació tot entrant el Municipi de Sant Esteve Sesrovires, al costat esquerd veureu en un replà sense vegetació La Font.
L’aixeta es de polsador i esta al centre d’una gran rodona de pedra, l’aigua cau directament a un forat rectangular tapat amb una reixa. En cada costat disposa d’uns seients adossats a l’estructura de la mateixa Font.
Com podem observar, hi ha pintada la lletra “pi” de l’alfabet grec és equivalent a la nostra lletra “pe”. Des del segle XVIII s’utilitza com a símbol matemàtic-geomètric.
Representa una constant: la relació entre la longitud de una circumferència i el
seu diàmetre. El seu valor és una quantitat que mai tindria fi: 3,1416…
Pi és un número irracional amb aplicacions pràctiques en camps científics tant
diversos com la economia, la enginyeria, la física, la química o la cosmologia.
La lletra Pi també és utilitzat com a símbol de la Pedagogia.
La font de la Pi (no sabem si en realitat es diu així) és una Font simbòlica que
ens fa buscar en el rerefons dels nostres coneixements culturals.
Podem recordar la pel·lícula de “la vida de Pi”… A mi em ve al cap un altre
número el phi dels pitagòrics o la proporció àuria… llegiu al respecte.
Les matemàtiques són, com l’aigua, el més pregon de la vida humana.
Text : Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero
Fotografies : Ramon Solé
Font de la Verge de Montserrat nº 1 de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès
En l’agregat de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès, hi han varies fonts dedicades a la Verge de Montserrat, una d’elles esta situada en un racó de la plaça on està l’església.
L’estructura de la font està adossada en una paret d’una casa particular, és d’aigua de xarxa que cau a una pica rectangular. A sobre hi ha la imatge de la verge de Montserrat amb el nen Jesús.
Text i Fotografies: Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 