Llac del Parc de can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.

Un lloc destacat es el llac naturalitzat, un hàbitat de gran valor ecològic.

El llac de Can Vidalet té una superfície de 1.020 m2 i una profunditat mitjana de 1,8 metres.

L’any 2017, l’AMB hi va fer uns treballs de millora consistents en: buidatge de les aigües, neteja del fons, introducció d’un nou sistema de recirculació i un farcit amb 46 illes flotants de vegetació.

Aquesta naturalització del llac va millorar la gestió sostenible de l’espai i va potenciar la biodiversitat, convertint-lo en un espai de conservació de fauna i flora.

Dintre de l’estany hi ha uns arbres destacats, els Xiprers dels pantans.

El xiprer dels pantanstaxodi o taxodi dístic (Taxodium distichum) és una espècie de conífera de la família Cupressaceae originària del sud-est dels Estats Units. També es troba plantat com a espècie ornamental en altres llocs, per exemple a Barcelona a l’estany del Parc de la Ciutadella, en Granollers.

Arriba a fer de 25 a 40 m d’alt amb un diàmetre del tronc de 2 a 3 m o més. L’escorça està fissura verticalment i és de color marró grisenca a marró vermellosa. Les fulles són caducifòlies (per això se’n diu calb) disposades espiralment sobre la tija fan d’1 a 2 cm d’ample.

És una planta monoica. Les pinyes són globulars de 2 a 3,5 cm de diàmetre, porten de 20 a 30 llavors triangulars.

Els troncs principals estan envoltats d’arrels aèries (anomenades en anglès cypress knees, genolls de xiprer).

Viquipèdia

Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Viquipèdia.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Fauna de l’Estany de la Guinardera de Sant Cugat del Vallès

L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.

L’estany i el seu entorn acull diverses espècies de fauna i flora d’interès.

Hi ha un refugi de fauna de naturalitzada, a la qual la població no pot accedir directament, amb nuclis de vegetació autòctona densa i

espais emboscats que afavoreixen la nidificació i el refugi d’ocells, així com d’altres espècies d’interès, com els espiadimonis.

A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,

alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.

Aquest tipus d’hàbitats acostumen a ser lloc de concentració d’insectes i, alhora, d’espècies insectívores, com els ratpenats (pipistrel·la nana, pipistrel·la comuna),

així com d’ocells com els tallarols, les mallerengues, les cueretes, els pit-roigs i els rossinyols.

També, solen ser punt de trobada d’espècies migradores, com el cabusset, la polla d’aigua l’ànec collverd i l’esplugabous.

Observacions:

De forma il·legal s’alliberen en aquest lloc animals com conills i

ànecs i altres espècies exòtiques invasores com la gambúsia i tortuga de Florida.

Recull de dades: Diba.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de Les Aigües de Sabadell

En total, l’espai del Parc de Les Aigues, ocupa 7 hectàrees i és el tercer parc més gran de Sabadell, després dels parcs de Catalunya i Can Gambús.

El Parc de les Aigües esta situat, en l’Av. d’Estrasburg, Carrer de Sarajevo, Carrer de Plini el Vell, entre altres de Sabadell.

L’obra ha costat 5,6 milions d’euros i fa poc es va aprovar una darrera fase d’obres per 4,1 milions d’euros més, de manera que està previst que acabi costant 9,7 milions d’euros.

El parc s’ha dissenyat amb criteris de sostenibilitat i posa l’aigua i el verd al centre. Disposa de 320 arbres, espais d’ombra, camins de passeig, zones de repòs i espais de jocs pensats per a tots els públics.

A l’àmbit nord, destaca una passarel·la i un mirador amb vistes panoràmiques de 360º sobre Sabadell i l’entorn natural: la Mola, el puig de la Creu, el Montseny i Collserola.

Un mirador que posa en valor el paisatge i l’enclavament geogràfic de la ciutat.

A l’àmbit sud hi trobem la zona de jocs d’aigua.

L’aigua dels jocs s’utilitza de manera controlada per garantir un consum mínim i només funciona quan les reserves ho permeten.

Inclou elements com aixetes amb temporitzador, comportes, molinets i séquies per fomentar el joc actiu i creatiu.

Al parc hi ha flora i fauna diverses, amb espècies autòctones i zones que afavoreixen la infiltració de l’aigua de pluja.

És una reconversió d’un espai d’infraestructura urbana en una gran zona verda oberta a la ciutadania per gaudir de la natura i el paisatge.

Va ser inaugurat el diumenge 27 d’abril d’aquest any, es vivia una jornada històrica a Sabadell.

Després d’anys d’espera, la ciutat inaugurava amb tots els honors el parc de les Aigües, que ha d’exercir com un gran pulmó verd entre els barris de Can Llong, Can Rull i la Concòrdia.

L’horari de parc de les Aigües és:

  • D’octubre a abril, de 8 a 20 h
  • De maig a setembre, de 7 a 22 h

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riu Llobregat al pas per Gironella (Berguedà)

El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el municipi de Gironella.

El riu neix a les fonts del Llobregat, a Castellar de n’Hug, i discorre pel territori català en direcció S-E a la seva desembocadura al Prat de Llobregat on conforma el seu delta. Es tracta d’un dels principals rius de Catalunya.

En el municipi de Gironella el riu ha desenvolupat un paper molt important, més en un municipi petit d’extensió com Gironella, així, al llarg del seu recorregut per dins el terme municipal s’hi van instal·lar quatre grans fabriques tèxtils, fent ús al màxim de les possibilitats que oferia.

 Aquestes fàbriques han estat fàbriques de colònia, afavorint la proximitat dels nuclis urbans a redós del riu, les colònies estan instal·lades més o menys a toca, la majoria d’elles compten amb grans extensions d’horts al costat mereix del riu.

A més a més, el poble de Gironella s’ha desenvolupat a redós del riu i a partir del segle XIX a banda i banda, fent que el Llobregat formi part indiscutible del poble.

L’entorn del riu ofereix una gran diversitat d’hàbitats, tot i que al llarg dels anys s’ha anat reduint com a conseqüència de l’activitat humana i de les obres que ha realitzat al riu o a les seves lleres.

Tot i això, el bosc de ribera que acompanya al Llobregat comporta una rica biodiversitat tant a nivell de flora com fauna.

S’ha de valorar el riu en tota la seva importància, ja que té un rol clau com a connector biològic entre els diferents espais naturals per els que discorre.

Observacions: 

Gironella va patir la gran riuada del 1982. Al llarg del seu tram dins el municipi de Gironella, el riu és creuat per un bon nombre de ponts i palanques.

Recull de dades: Mapas del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Refugi del Pla d’Erola de Ribes de Freser

El Refugi de Pla d’Erola és un refugi forestal de muntanya dins del veïnat de Ribesaltes del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) a 1.522m d’alçada i situat al costat de la pista forestal de Ribes Altes. El 2011 s’han dut a terme una sèrie de reformes les quals possibiliten gaudir d’un entorn natural d’excel·lència amb un servei de bar i cuina. A més a més, des de Ribes de Freser hi ha un camí natural que permet accedir-hi a peu on hi ha informació de la fauna i flora de la zona d’espai d’interès natural “Capçaleres del Ter i del Freser”, miradors i taules de pícnic. Obert tots els caps de setmana i durant les vacances escolars, de 9 del matí a les 8 del vespre. Servei de bar, esmorzars i dinars. La seva Font esta a pocs metres del refugi.

Recull dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya: Ojos del Jiloca de Monreal del Campo de Teruel

Situación y accesos :

Desde Teruel siguiendo la N-330 (futura autovía Mudéjar) y llegando a Monreal del Campo. Desde allí debe tomarse una amplia calle que se inicia en la N-211 a la altura de la plaza de Monreal, al final del casco urbano y siguiendo por un camino asfaltado durante 2 kilómetros se llega a la zona de surgencias o Ojos del Jiloca.

Geomorfología:

Estos manantiales se sitúan dentro de una estructura geológica denominada “Fosa del Jiloca”, se trata de una amplia depresión de fondo plano delimitada por relieves de calizas mesozoicas que con una dirección proximadamente norte-sur se prolonga desde Daroca hasta Teruel, por la parte más baja de esta depresión discurre el río Jiloca.

El manantial de los “Ojos de Monreal” corresponde a un conjunto de oquedades circulares de unos 3 metros de profundidad, unidas por canales, de las que surge un caudal de agua muy superior al que habitualmente lleva el río en la zona.

Fauna y flora:

En los Ojos destacan especialmente las aves acuáticas, así en el carrizal nidifica el azulón junto con la pollica de agua y el zampullín chico; en las junqueras, chochines y el martín pescador. En el humedal puede observarse el carricero común, el buitrón y las lavanderas. En el soto habita la oropéndola, pito real, mirlo real y cuco, además de los búhos y lechuzas.

El entorno del manantial viene definido por la presencia de un bosque de ribera formado por sauces y chopos naturales y de repoblación. Junto a ellos mimbreras y un nogal centenario dan carácter al lugar. En los manantiales crece una densa vegetación palustre formada por masas de carrizo y eneas, además de juncos y un conjunto de plantas asociadas como lirios amarillos y malvaviscos. Una extensa zona de huertas se encuentra entre el manantial y el pueblo.

Para más información:

http://xiloca.org/xilocapedia/index.php?title=Ojos_de_Monreal_del_Campo

Recull de dades : Gobierno de Aragón i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Com fer una Repoblació Forestal pas a pas

Com cada dissabte us passo dos articles

La repoblació forestal o forestació,  és una plantació d’arbres amb l’objectiu d’establir un bosc. En els casos dels llocs on mai hi ha hagut un bosc, o on fa molt de temps que no n’hi ha per exemple per causes d’un incendi forestal, es parla d’aforestació.

La regeneració espontània del bosc no es considera una repoblació forestal.

La repoblació forestal està generalment motivada per l’economia, la necessitat de fusta o la voluntat de restaurar el paisatge i darrerament per la capacitat de captació de carboni (CO₂) que tenen les masses forestals.

Les repoblacions forestals a Espanya desprès de la guerra civil, es van fer més amb coníferes que no pas amb arbres de fulla ampla, però s’ha de tenir en compte que les coníferes acostumen a ser espècies pioneres que no són gaire exigents en la qualitat del sòl al contrari que els planifolis. Precisament els sòls on s’aforesta acostumen a estar molt degradats.

Veurem pas a pas com es planta un arbre petit, en les fotografies correspon a una repoblació realitzada amb pins, no cal dir que seria millor alzines o roures…

Una vegada que s’hagi decidit la zona a repoblar, cal fer els següents passos :

En primer lloc, transporteu els arbres en un recipient on el pa d’arrel de l’arbre es mantingui humit fins a prop on el plantarem.

Traureu les pedres i rocs d’on cal fer el forat, aquest serà en proporció a les dimensions d’arbre.

Una vegada tenim el forat fet, posarem a un costat  d’una de les parets, l’arbre, així es mantindrà mes recta i el vent  o la pluja forta de la primera temporada, no el corbarà.

Omplirem de terra el forat, tenint cura de no danyar l’arbre, sense presa.

Tot deixant com un petit clot a les rodalies del arbre,

perquè quan plogui es pugui així recollir millor l’aigua.

Per últim, amb la ma o millor amb els tacons de les sabates, pressionar la terra posada, sempre amb cura de no danyar l’arbre.

S’aconsella fer les repoblacions entre octubre i desembre, traiem el mite de fer ho per la primavera, de març a maig, patirien o be, massa humitat al desenvolupar noves fulles o es sacaria l’arbrer donant la mort.

En pocs mesos l’arbre va morir. Que va fallar?

Al ser una repoblació, no podrem poder regar periòdicament, els arbres quedaran exposat durant molts anys a la climatologia i ara, el canvi climàtic.

Us passo un exemple de consells de plantar arbres d’una Web de Balears :

http://www.mallorcaweb.net/boscos/Com%20plantar.htm

En la Jornada de Recuperació de la flora de la riera de la Betzuca, organitzada per Sant Quirze Natura amb altres entitats, que va ser realitzada el dia 19 de Novembre de 2019, podem veure amb imatges com es va portar la tasca i en aquest cas quines van ser les plantes que van introduir al marge de la riera, us passo l’enllaç :

http://www.sqvnatura.org/activitats-2019/

Moltes són les entitats de voluntaris que cada any organitzant plantades d’arbres i flora a reu de Catalunya.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

L’embassament i presa d’Utxesa-Secà, aigua i natura

Utxesa es un gran embassament que amb el pas del temps ha esdevingut en un Espai Natural, per aquest motiu es considera d’origen antròpic, però amb una gran diversitat de flora i fauna. Aplega també, una mostra completa i característica del paisatge àrid de la Plana de Lleida.El embassament d’Utxesa pertany  a la conca del riu Segre i a la seva vegada a la de l’Ebre. Es va construir entre el 30 de novembre de 1912 i l’1 d’abril de 1914, moment en que entrà en funcionament la Central de Seròs, però no va ser fins el 23 de setembre que la central hidroelèctrica va funcionar a ple rendiment.La superfície de l’embassament és de 242 ha i el seu un perímetre de 19,5 km.Per a mes informació sobre L’embassament i presa d’Utxesa, podeu consultar a :

http://www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Espai-Natural-Cami-natural-dUtxesa/176.aspx

o, també a :

https://utxesa.org/

 

Recull de Dades : Lleida Tur i Utxesa -Municipis

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Aiguamolls del Molí Vermell de Barberà del Vallès

Aquests Aiguamolls, li dona el nom l’antic Molí Vermell, que està pròxim i a un nivell mes elevat en el terreny.Us passo l’historia d’aquest jove espai natural :l’Aiguamolls, està situat a la llera dreta del riu Ripoll al pas per Barberà del Vallès.L’any 2010 es van executar les obres de la zona humida o aiguamolls dins de les diferents obres i treballs al Parc Fluvial del Riu Ripoll, que incloïen un observatori d’aus,i que varen estar subvencionades pels Fons Europeus FEDER, entre d’altres.A finals de l’any 2016 es van realitzar les tasques d’actualització i millora de l’observatori per tal de facilitar l’aproximació, observació i fotografia d’espècies de fauna, sense ser vistos per aquestes.Malauradament el 26 de febrer de 2017 l’observatori d’aus va quedar totalment destrossat, va patir un incendi intencionat que va requerir la presència d’efectius de Bombers per aconseguir la seva extinció.El foc va cremar tota l’estructura (incloses parets i bancs de fusta), els plafons informatius que hi havia al seu interior sobre flora i fauna, així com gran part del bruc dels costats.Us passo la informació escrita des de totbarbera, sobre el citat incendi :

http://totbarbera.com/incendi-lobservatori-daus-dels-aiguamolls-del-moli-vermell/

La Regidoria de Territori i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barberà del Vallès,  va restituir i arranjar aquest espai, per seguir gaudint de la natura i la fauna a la nostra ciutat, des del respecte per l’entorn.El dissabte 8 de juliol de 2017es va portar a terme una passejada als aiguamolls del Molí Vermell,  per tal de donar a conèixer aquesta zona i el seu renovat observatori d’aus.Als aiguamolls podeu observar, entre d’altres, les següents espècies d’aus:

bernat pescaire (Ardea cinerea)

polla d’aigua (Gallinula chloropus)

martinet blanc (Egretta garzetta)

corriol petit (Charadrius dubius)

cabusset (Tachybaptus ruficollis)

i blauet (Alcedo athis)

La regidoria de Territori i Medi Ambient del consistori de Barberà del Vallès,  va realitzar diferents actuacions al riu i el seu entorn per tal de mantenir, millorar i adequar l’espai verd més grans de la ciutat,uns treballs que es van portar a terme des de 2016 al 2017, el projecte de senyalització informativa i la reparació de camins d’accés i les rodalies.Us passo dades de l’Independent de barbera sobre els Aiguamolls i rodalies del Molí Vermell :

https://www.independentbarbera.cat/prop-de-50-mil-euros-per-millorar-lentorn-dels-aiguamolls-del-moli-vermell/

 

Recull de dades : Ajuntament de Barberà de Vallès, Serveis d’Informació Locals i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll. La Flora mes representativa al riu a Sabadell

DSCN4504_01Les riuades en moltes ocasions han fet molt de malt a la flora mes propera a la vora del riu Ripoll, la contaminació, la sequera, també son prou important en la seva degradació.DSCN4568_01DSCN5206_01Un riu fa que tant la flora con la fauna, sigui rica i variada i el propi riu esta sa. DSCN4012_01Axó ha passat al riu Ripoll, gràcies amb les millores medio-ambientals d’aquesta última dècada fetes directament al riu.DSCN4539_01DSCN3200_01Podem veure la flora mes representativa :
Àlbers, Boga, Gatell, Jonc, Om , Pollancre, Canya i Canyís, entre altres especies.DSCN4543_01DSCN3193_01DSCN4542_01Al millorar la qualitat de l’aigua del riu, fa que hi hagi una constant generació de la flora en el seu voltant.DSCN4541_01DSCN4572_01DSCN4540_01Es important seguir amb aquest equilibri ecològic i així mantindrem un riu saludable amb una flora i una fauna, cada vegada mes nombrosa i variada.DSCN4573_01
Text i Fotografies : Ramon Solé