Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements com els Bancs modernistes, Fonts, el Llac, la Gruta i el mateix Jardí.
Aquest jardí es coneix com a “El jardí invisible de Gaudí” on hi ha un conjunt arquitectònic desconegut fins ara, de l’arquitecte català Antoni Gaudí, creat dins dels jardins de l’antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat.
Construït entre el 1903 i el 1912, el jardí modernista on hi destacant les Grutes.
Us passo un ampli article de La Vanguardia sobre la obra Gaudinia en els Jardins de Sant Boi de LL. del 20/11/2016 :
Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements com els Bancs modernistes, Fonts, la Gruta i el mateix Jardí.
Com que els bancs estaven en mal estat, s’ha procedit a la seva restauració, que ha durat sis mesos, ha estat finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinada per un equip d’arquitectes i aparelladors experts en Gaudí i el Modernisme.
La següent fase del projecte consistirà en la restauració de la Gruta, un altre dels elements singulars del Jardí Invisible, que també es troba en un estat de deteriorament avançat.
Us passo un article de La Premsa del Baix.es, sobre la restauració dels Bancs:
La Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.
També és coneguda amb el nom de La Fonteta.
Dades històriques :
La imatge de la Mare de Déu de Lorda, que es venera a l’interior de la gruta de la font, se sap que es trobava ja en aquest indret abans de 1936, any en què va desaparèixer i on més tard fou reinstal·lada de nou, segurament que per alguna persona que s’hi va amagar durant la Guerra Civil, segons testimoni oral de Regino Chamorra i de Rafael Camps, Marquès de Camps, recollits a HUERTA (1985).
Font situada dins d’una gruta artificial convertida en capella, on es troba la imatge de la mare de Déu de Llorda.
L’aigua raja dins d’una pica de pedra des del sortint d’una roca.
El sostre està cobert amb una volta de totxo i pedra.
Una porta de ferro, flanquejada a banda i banda per parets de pedra seca, tanca el recinte de la cova-font.
La part superior de la cova està envaïda per heures
Uns 10 m. al costat de la cova es veuen restes del que fou un safareig públic.
Existeix un text que descriu amb precisió el lloc on s’ubica la font, recollit per Carme Huerta (HUERTA MARTÍN, 1985). Es tracta d’un fragment de les memòries de Ramon Solsona i Cardona, nebot de mossèn Isidre Solsona, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve d’Ordal fins el 1924:
“(…) Des d’allà caminava instintivament cap a la “Fonteta”. Sens dubte que és el lloc més plaent, més deliciosament poètic de la comarca. Al final d’un passeig llarg (…) que des del parc de Can Ravella baixa en línia recta i en suau pendent fins a una placeta, es troba al fons una gruta artificial de la qual en altre temps rajava una font, que li ha donat el seu nom. La gruta està coberta de pedra, simulant estalactites, ara ja seques, però en altres temps s’hi havia infiltrat l’aigua cristal·lina, regalimant i caient en un llac de pedra que hi ha al fons. Sens dubte, els comtes d’Olzinelles ho tenien com a lloc d’esbarjo, segons ho confirmen la gran taula central de pedra i els bancs laterals, gastats pel temps i deteriorats per les mans bàrbares, malgrat la reixa de ferro forjat que tanca l’ampla entrada de la gruta (…)”.
De la taula de pedra esmentada en el text, avui ja no en queden senyals, però sí dels bancs, que encara resten adossats a la paret de la gruta.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
Els Jardins de casa Alegre de Sagrera de Terrassa, estan situats a la part posterior de la finca,una gran reixa de ferro forjat que casi sempre està tancada, separa la casa dels jardins, l’accés els jardins és pel carrer Cardaire.Els Jardins havien estat dins els terrenys anomenats “les hortes de Sant Fruitós”, pertanyents a la família Sagrera.L’any 1911 va canviar la seva fesomia, resultat d’una reforma duta a terme per l’arquitecte municipal Melcior Viñals, durant els anys 1911 i 1912, en temps dels successors del propietari originari, Francesc Alegre i Roig i Mercè de Sagrera,va ser quan les hortes van donar pas a aquests jardins tal i com els trobem en l’actualitat.El jardí correspon a un d’estil romàntic francès, presenta un estany central,una gruta adossada al mur nord sempre verd,una font artística d’època,l’estàtua d’un nen amb una ocai bancs per seure.També ens crida l’atenció, un antic corral d’animals de granja.En quan a la vegetació es molt variada, de fet hi ha de tot tipus d’arbres i plantes.Amb diferents caminois que circules per la major part del jardí apte per cadires de rodes.L’Ajuntament de Terrassa va comprar la casa i jardins l’any 1973.El Jardins estan oberts de dimecres a divendres de 10 a 12hores, dissabtes de 10 a 20hores i diumenges d’11 a 14 hores. La resta de dies i festius esta tancat.Fa bo d’entrar a fer un passeig, esta al centre de Terrassa i el silenci ambiental , és casi total, prendre el sol o llegir un llibre, hi ha molts ocells que fan vida en el Jardí.
En la Plaça Mossèn Figueras està situada La Gruta de la Mare de Deu de Lourdes, en un lateral de l’església de Sant Celoni.Es una replica de la cova de Lourdes…molt en petit, mes aviat simbòlica.Va ser inaugurada pel bisbat de Terrassa el dissabte dia 16 de febrer de 2013.Podeu veure un petit reportatge a :
Aquesta Gruta està formant un jardí no massa gran, podem destacar en el seu conjunt, la petita gruta amb aigua, i un crucifix , la imatge de la verge protegida per una mampara.El conjunt esta construït amb rocs formant una petita muntanyeta. Una balla metàl·lica impedeix accedir-hi. Hi ha uns munt de flors depositades per fidels.Un plataner amb bancs fan una bona ombra a l’estiu.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 