Horts de Can Lledó de Sant Fost de Campsentelles

Publicat el 24/06/2025 per Rasola

Els Horts de can Lledó, están en l’espai a mà dreta, entre la carretera B-500, PK 11+020 i el carrer de les Heures i el carrer de Sant Isidre de Sant Fost de Campsentelles.

Historia:

Xavier Pérez (Pérez, X i F; 1990) apunta que el nom del mas, podria originar-se en el casament entre Guillem Lledó i Maria, que s’instal·len l’any 1174: “Bernat Mir i la seva muller Gerarda donen als esposos Guillem de Lledó i Maria una casa amb sortida i bassa situada a Campsentelles, pel cens d’un parell de capons a tributar cada any per Nadal”.
L’any 1447, Bartomeu Soler n’és el propietari, que en casar-se amb la pubilla es dirà “alias Lladó”. Aquell any tenia 400 jornals de terra. Fou alou de la Pabordia del mes de Gener de la canonja o Pia Almoina de Barcelona.
Al segle XV passà a la jurisdicció de Montalegre com a senyoriu de Mogoda.
L’any 1458 els cartoixans compraren un gran bosc anomenat “les canonies” que formava part del mas Lledó.
Des de mitjans del segle XV i començaments del segle XVI, fou coneguda com a mas Soler.

Els horts del mas Lledó estan situats en una llenca de terra situada al sud-oest de la casa, entre el carrer de les Heures, i el carrer de Sant Isidre. A l’oest, queden delimitats per la mateixa carretera B-500, des d’on s’hi accedeix per un camí de terra.

Entre el carrer de les Heures i els horts, transcorre el torrent de les Heures en el seu tram final, abans de travessar la carretera principal del municipi, per sobre de can Julià, per desaiguar al torrent de Sant Fost, afluent del riu Besòs.

La superfície de cultiu és una zona totalment planera, sense marjades ni terrasses, a excepció de les dues feixes allargassades, flanquejades per marges de pedra collats amb morter de calç, situats al davant mateix del mur de contenció de l’era del mas. Només queda delimitada per la banda del torrent amb una tanca metàl·lica de seguretat.

Actualment el terreny té varis parcers o llogaters, que, a més dels propietaris, disposen d’un tros de terra on hi sembren les hortalisses de temporada, alhora que preserven les espècies hortícoles tradicionals.

Mantenen el torrent net de canyes (Arundo donax), una espècie invasora naturalitzada al nostre país que els serveixen per a plantar les tomaqueres, mongeteres, o qualsevol altre planta que necessiti un tutor. Com a arbres, destaca el micaquer, la prunera, l’ametller i la figuera. Per al rec, disposen de l’aigua de la bassa del mas.

Observacions:

La situació del Mas Lledó, els horts que es conserven ben treballats a la llera dreta del Torrent de Sant Fost, la Font de les Heures a l’altre costat i enfront del mas, conjuntament amb el safareig i el bugader, fan d’aquest espai un entorn molt especial i equilibrat en el paisatge, just en el perímetre del nucli antic.

Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Horts de cal Rosal d’Olvan

Publicat el 28/05/2025 per Rasola

Respon

Setmana dedicada al Municipi d’Olvan

Els Horts de Cal Rosal, estan al sud del nucli, a prop del Grup Sant Josep, abans d’arribar a la zona esportiva i al costat de la llera del riu Llobregat dins del municipi d’Olvan.

Es una zona planera, on hi han els Horts separats per parcel·les, algunes de forma rudimentària.

On es cultiva una diversitat de verdures com col, espinacs, bledes, seves, tomaques…

Observació: Quan vàrem fotografiar els horts al ser hivern casi no havien en els horts cap tipus de verdura.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font de Serracanta de Terrassa

Publicat el 11/05/2025 per Rasola

Respon

Vallparadis sempre a portat molta aigua, antigament a principis del segle XX, donava aigua a molts dels horts allí existents.

Actualment, des del nord i fins trobar la Riera de Palau, podem trobar diferents Fonts,

com La del Tintorer, la de Santa Maria, la del Rossinyol, la del Puput, la de les Hortes dels Frares, la de l’Arrupit, entre alguna surgéncia més…

La Font de Serracanta va ser construïda a principis del segle XX en galeria i cambra a la vessant del Torrent de Vallparadis té el cognom de la família propietària dels terrenys, els Serracanta.

***Dins hi ha una cavitat amb la Font***

Actualment, no es pot accedir lliurament, esta tancada per una reixa. Es podria demanar a l’Oficina del Parc la visita…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – L’Alzina de la Font de les Canyes de Terrassa

Publicat el 12/04/2025 per Rasola

Respon

Per visitar La Font de les Canyes, podeu deixar el vehicle en un lateral de la carretera C-1415a que porta a Matadepera, en el quilòmetre 19.

Un corriol baixa al torrent, on havien fa pocs mesos uns horts il·legals,

Cal passar el torrent en general està sec, per un petit pont.

Per les rodalies, podem veure una Alzina destacada,

és alta, bon tronc i amb branques plenes de fulles.

Ara destaca més, a l’estar lliure d’horts, brutícia i vegetació baixa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Horts urbans de Cornellà de Llobregat

Publicat el 25/02/2025 per Rasola

Respon

L’Ajuntament de Cornellà ha impulsat diverses accions per promoure el manteniment de l’activitat agrícola a la ciutat, per diversos motius. Per exemple, com a activitat social, física i lúdica, la voluntat d’ordenar diferents espais d’horts no regulats a la ciutat i amb cert nivell de degradació, així com també motius mediambientals com promoure la producció local d’aliments, promoció de tècniques ecològiques i agrícoles, conservació de la biodiversitat, millora de la infiltració d’aigua als aqüífers subterranis, …

Actualment hi ha tres parcel·les d’horts municipals i la majoria de centres escolars també disposen d’un hort per a realitzar-hi activitats.

Els Horts Josep Pidelaserra i Llach. La primera promoció d’horts urbans construïda a la ciutat, posada en funcionament l’any 2008, està situada al costat de l’Estadi Municipal Pilar Pons.

Aquests horts compten amb 77 parcel·les, de les quals 67 són de 60 m² i estan destinades a pensionistes i jubilats de Cornellà de Llobregat.

Les deu parcel·les restants tenen entre 71 i 154 m² i es destinen a entitats de la ciutat amb projectes que busquin un benefici social, terapèutic i/o ambiental, i a activitats educatives. La concessió de les parcel·les és per a cinc anys.

L’aigua que s’utilitza per regar prové, per gravetat, del Canal de la Infanta, es recull en un dipòsit i s’impulsa per bomba a totes les parcel•les, cadascuna de les quals disposen d’una boca de reg.

Tenen taquilles i compostadors, un magatzem per al material comunitari, bassa de microclima, àrees de pícnic, serveis adaptats, font d’aigua potable, i un aparcament per a bicicletes a l’entrada de la instal·lació.

Recull de dades: Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els horts municipals de Sant Joan Despí

Publicat el 21/02/2025 per Rasola

Respon

Els horts municipals de Sant Joan Despí funcionen des de l’any 2009 amb l’objectiu de promoure les activitats ecològiques, sostenibles i de recuperar l’estret vincle que històricament ha tingut Sant Joan Despí amb la pagesia.

Actualment hi ha dues instal·lacions d’horts municipals:

Horts de la Moixeta: formats per 24 parcel·les de 75 metres quadrats, ubicats a la zona agrícola
Horts del Pont Reixat: formats per 37 parcel·les de 72 metres quadrats, situats al parc del Pont Reixat

L’Ajuntament de Sant Joan Despí cedeix les parcel·les dels horts municipals a persones de més de 60 anys perquè puguin conrear les seves pròpies hortalisses tot seguint els principis de l’agricultura ecològica.

Els horts municipals són, per a les persones beneficiàries, una oportunitat de treballar a l’aire lliure en el temps de lleure i de tenir contacte amb la natura.

Les parcel·les estan dotades : d’una escomesa d’aigua freàtica per al reg, d’habitacles individuals on guardar les eines i d’un espai d’esbarjo amb taules i bancs.

Ha certes hores i dies, aquests horts poden estar tancats per evitar robatoris.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Joan Despí

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Biblioteca en els rentadors de Prats de Rei

Publicat el 30/01/2025 per Rasola

Respon

Els Rentadors estan situats en el carreró entre el carrer de la Font i els Horts, en el límit entre el nucli urbà i la zona dels Horts de Prats de Rei, i que ja uns vaig presentar fa uns dies.

De fet, han deixat un bon espai com a jardins.

Podem trobar, taules, seients, amb algun arbre destacat, on hi ha un niu artificial per ocells.

També, hi ha una caseta de fusta que fa de petita biblioteca exterior, on la gent pot agafar i/o deixar llibres.

Un lloc ideal per llegir algun llibre

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: Els Rentadors de Prats de Rei

Publicat el 23/01/2025 per Rasola

Respon

Els Rentadors estan situats en el carreró entre el carrer de la Font i els Horts, en el límit entre el nucli urbà i la zona dels Horts de Prats de Rei.

Historia:

Abans de l’arribada generalitzada d’aigua corrent a les cases i de la invenció de les rentadores mecàniques, la gent acostumava a rentar la roba bé directament al riu o, ja més avançadament, en rentadors públics ubicats a les afores de les poblacions, que a la vegada eren un punt de trobada social.
A Catalunya, l’època àlgida dels safareigs públics va de 1850 a 1960.
Almenys des del segle XVIII, una conducció que arrencava d’una petita resclosa portava aigua als horts de la vila de Prats.
Després ho feu als seus rentadors públics, construïts a mitjan segle XIX.
Van deixar de funcionar avançada la segona meitat del segle XX.
A inicis del segle XXI es va fer l’última reforma d’aquest espai ocupat pels antics rentadors, adquirint l’aspecte que tenen ara.

Al sud del nucli urbà de la vila, tocant ja a la zona dels horts, es localitzen d’unes estructures a cel obert que antigament havien sigut uns rentadors públics o safareigs.

Parcialment conservades, a l’actualitat les antigues estructures dels rentadors, alineades en bateria formant un espai quadrangular, estan molt modificades i l’espai i els seus voltants s’ha reconvertit en un punt d’esbarjo identificat amb el nom de Parc Melcior Prat.

Així, tot i perdre la seva funció original, el lloc segueix acomplint una funció d’espai públic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Els horts de Sant Vicenç dels Horts

Publicat el 18/12/2024 per Rasola

Respon

El segle X, la vila era coneguda per Garrosa o Vila Garrosa, se la identificarà per ‘Sant Vicenç, la que té a prop els horts com assenyala un document del cartulari de Sant Cugat (llibre que recull pergamins) de l’any 986.

I poc a poc, al segle XII, adquirirà el nom definitiu: “Sant Vicenç dels Horts”.

L’economia es basava en els conreus de regadiu, però, a causa de l’avanç de la urbanització, ha estat substituït pel sector de serveis (indústria i comerç).