La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, teniu Bus urbá que us porta, des d’allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars,
des d’aquest punt, preneu un camí que esta cimentat que fa una certa baixada fins la Font.
Fa uns anys en rere, La Font de la Grípia disposava d’un berenador i molts horts il·legals per la seves rodalies.
L’Ajuntament va considerar en fer neteja i deixar com a zona verda-forestal aquest espai.
L’antiga Bassa de la Font de la Grípia, esta situada propera al Torrent,
a uns 5 minuts de la font direcció a Mossèn Homs.
Es una bassa rectangular, sempre plena d’aigua,
En la que viuen nombrosos amfibis i petits animals depenen molt de l’aigua i d’una zona humida.
Així com, es un punt d’aigua per ocells, granotes, cap grossos, sargantanes…
Si aneu per la tarda o capvespre, vigileu amb les picades de mosquits !…
La Font i Safareig de can Feliu esta al sud-oest de la casa de cal Feliu. Adossat al marge del camí que surt de la casa cap a la zona dels horts, a pocs metres de la casa dins del Municipi de Gironella.
Historia:
La casa de Cal Feliu disposa de la seva pròpia font d’aigua que prové de la zona de Sant Marc, dins les seva propietat, i que discorria fins la casa.
Al llarg dels anys l’aigua s’anà canalitzant, emmagatzemant i aprofitant, entre altres, a partir de les estructures del font, el viver i safareig.
La font està situada en al peu del mur de contenció del marge del camí, formant un espai angular, a la base del qual hi ha els brolladors d’aigua. En l’angle format per els murs de contenció trobem, en un costat un petit dipòsit d’acumulació d’aigua, amb una portella que obra davant mateix de la font i a l’altra costat, la font pròpiament.
La font disposa de dos brolladors d’aigua encastats al mur que aboquen l’aigua a un petit cup delimitat per blocs de pedra desbastats. Al mur de la font hi ha una petita cartel·la feta de morter amb la inscripció “AÑ DE 1922”. Una curta escala amb graons de pedra de forma més o menys semicircular, faciliten baixar a la cota de la font.
Observacions:
El camí que surt del davant de la casa, a pocs metres hi ha la font i per sota, en la feixa de sota del camí, trobem el viver i el safareig.
Al seu voltant hi ha les hortes, que aprofiten l’aigua sobrant de la font, el viver i el safareig, aquest es molt deteriorat
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Des de la urbanització de Can Santeugini, del final del carrer Francolí surt un camí a l’esquerra que baixa a uns horts on allí esta La Mina de Santeugini de Castellbisbal.
Es desconeix l’origen de la mina, però per la proximitat a la casa de Can Santeugini caldria pensar que es tracta d’un element relacionat amb aquesta, destinat a subministrar d’aigua la casa i els ramats.
Podria tenir els seus antecedents entre finals del XVIII i el XIX.
Mina d’aigua excavada al vessant de la muntanya, entre el mas Can Nicolau de Baix i les primeres cases de la urbanització Can Santeugini.
La mina s’obre amb un túnel d’uns 20 m de profunditat excavat directament a la roca.
La mida mitjana de la via és d’un metre setanta d’alçada per setanta d’amplada.
La boca exterior de la mina es cobreix amb una construcció consistent en una habitacle aixecat en mur de mamposteria barrejat amb maó, que es cobreix amb una volta falsa.
L’obertura d’accés la forma una arcada rebaixada i es protegeix amb una reixa de ferro posada recentment com a mesura de seguretat.
Seguint el curs del túnel de la mina s’aprecia un rec a nivell de terra que desguassa en dues basses o safareig quadrangulars de ciment.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de Cal Forroll, esta situada en un clot que queda ubicat a l’altra banda de la qual hi ha la casa de Cal Forroll i al peu del camí que puja del carrer dels Estudis, a prop de la carretera de Casserres, a Gironella.
Historia:
Es tracta de la font de l’antiga masia de Cal Forroll, que li dona nom.
La casa està documentada des d’època medieval.
La font disposa d’un petit frontal, un mur fet de pedra, còdols i morter, a la part baixa del qual hi ha el brollador, un petit forat rectangular realitzat en el mateix mur amb un tros de tub metàl·lic que vessa l’aigua en una pica de planta rectangular feta de maons.
El frontal de la font està parcialment revestit amb morter de calç en el que hi figura “Any 1934” en un requadre fet al mateix morter.
El lloc està condicionat amb bancs i hi ha uns roures que donen ombra a l’indret, l’aigua sobrant dona a uns horts.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga i el rec està en el camí antic de les Fonts,
travessa aquest torrent per donar continuïtat al camí antic que va a les Fonts de Rellinars, des de la Fàbrica,
passant pels Horts de l’Andaló
i seguint el curs de la sèquia que es nodreix d’aigua de les Fonts per regar els horts
i omplir la bassa que des de aquest punt baixa per una tuberia fins la Fabrica.
S’hi pot accedir per la pista que puja cap a el Molí i les Fonts, entre el cementiri i la Fàbrica, uns 250 mt a mà dreta hi ha l’accés al corriol i està degudament senyalitzat.
Es tracta d’un pont d’arc, que mesura 3,30 mt d’amplada a la seva base i 2,70 mt d’alçada màxima.
El gruix del pont mesura 110 cm.
S’ha construït amb blocs de travertí probablement extrets d’aquesta mateixa raconada on aflora aquest element geològic.
Per aquest camí hi ha lloc naturals molts bonics,
Actualment la manca d’aigua fa trist tot aquest entorn, aixi com molts arbres caiguts…
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Marc Malgosa Montserrat, Marc Sàmper Gispert i Joan Soler Gironès
El Parc de la Molinada esta en l’ Avinguda Prat de la Riba, 27. Pallejà.
Història del parc :
Abans que, a finals del segle XIX, el doctor Josep Tarruella fes construir el casal i els jardins que formen el parc de la Molinada, l’indret formava part d’un sector de Pallejà conegut amb el nom de “els Horts de Baix”. Eren unes petites extensions d’horta, de consum familiar, arrendades per famílies del poble que no disposaven d’hort al pati de casa seva. Aquells horts es regaven amb l’aigua de la Molinada, un antic sistema de reg de Pallejà.
A finals del segle XVI, ja es tenen referències documentals sobre l’existència d’un molí a Pallejà. La seva situació no era l’habitual, prop del riu o d’un canal, sinó que es trobava a la part alta del poble. Darrera hi havia una bassa, que s’omplia amb l’aigua del brollador de la font de la Presa, situada a la muntanya. El molí molia “a bassades”: la força de l’aigua, en caure de la bassa, provocava el moviment de la maquinària.
Després de donar al molí l’energia necessària, l’aigua seguia muntanya avall, canalitzada per una regadora de maons, encara visible en alguns trams. Quan entrava al poble, s’aprofitava per regar els horts, amb un horari assignat per a cada casa.
Aquell sistema de reg es coneixia amb el nom de “la molinada”. El seu camí anava pels actuals carrers de Roger de Llúria, de Sant Francesc, de Martí i Julià, de Miquel Ricart i, per la carretera, fins arribar als Horts de Baix.
Des dels Horts de Baix i la Molinada fins al magnífic casal i els jardins dels Tarruella, el parc de la Molinada ha recuperat i ha posat a l’abast dels ciutadans de Pallejà, un petit bocí de la seva història comuna.
La Molinada és un parc petit, que ocupa l’espai de la casa del segle XIX i, amb els jardins i els antics horts dels Tarruella.
La casa i el que resta dels jardins que l’envoltaven són a la part alta on, expressament,
s’ha obert el tancament de la finca per facilitar el contacte amb l’àmbit del castell de Pallejà, situat just al davant,
per la banda de baix, el Parc també és obert, amb accés des de qualsevol punt per una vorera-passeig, que el connecta amb l’entorn urbà.
Indret d’interès historicoarquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, fonts d’aigua potable, jocs infantils, taula de ping-pong, Centre Cívic.
És un parc petit, que ocupa l’espai de la casa, els jardins i els antics horts dels Tarruella,
on es conserva l’antiga bassa.
Amb un total de Superficie de 7.410,07 m2.
Recull de dades: L’àrea metropolitana i Ajuntament de Pallejà
Els Horts del Molí de Mogoda està situat en el Barri de la Mogoda i Castell de Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda.
Castell de Mogoda
Els Horts del Moli de Mogoda corresponen a l’horta típica del Vallès amb conreu de regadiu sempre a prop de les rieres, comporta lloc d’estada i relació entre els pagesos.
Rica en aliments de consum domèstic directe obre les portes a una horta familiar.
És un projecte que es desenvolupa gràcies a la col·laboració de l’Associació d’Hortolans de la Plana del Molí.
Presenta aquest indret una instal·lació metàl·lica (tipus cobert) amb diferents departaments individualitzats que serveixen per a desar les eines dels pagesos.
També sota cobert hi ha taules i bancs per a aixoplugar-se i descansar.
Cal dir que en cada de les casetes de la Mogoda que hi ha just a cada costat de l’entrada al Castell de Mogoda,
disposant de les seves parcel·les per conrear de forma independent.
Poden gaudir en cada època de l’any de verdures i fruites de temporada de gran qualitat.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa : Goretti Vila i Fàbregas
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
La Sínia de cal Felip Neri esta en el Raval del Cisó, situat dins als horts de Cal Felip Neri, a l’altre costat de la carretera BV-1123 a Marganell.
Sínia que s’emprava per al regadiu, tot elevant l’aigua de la riera de Marganell, quan el seu curs passava arran d’aquesta. Està composta per dues columnes de pedra, damunt de les quals descansen els extrems d’una jàssera horitzontal.
En aquesta hi ha fixada una roda horitzontal amb braçols, que es movia amb una bèstia que hi voltava, i amb la qual s’engranaven les dents d’una roda vertical que es troba fixada en un tercer pilar. En rodar, movia una sèrie de catúfols disposats al llarg d’una cadena, la part inferior de la qual quedava submergida dins l’aigua.
Actualment, al seu costat hi ha un gran dipòsit d’aigua pel rec dels horts.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.
La Font del Comú esta situada a prop del Torrent del Comú i al mig de la zona d’horts.
Cal baixar pel camí que esta entre una casa i el camp de futbol, des del carrer de la Font d’Ullastrell i que porta directament a la font.
Historia:
Antigament, quan el safareig encara estava en funcionament, les dones baixaven dels barris de la Serra, can Gras i el Sardà a rentar la roba al Comú.
Però malgrat això, la principal activitat del Comú era recollir aigua pel consum de les cases.
Les dones baixaven amb els càntirs i la roba, i pujaven “amb la burra, la mula o el matxo carregats, els càntirs als còrns de la sarria i la roba neta plegada sobre el bast” (Massagué, 1982: 13).
Entre els horts podem veure algun pou.
Recinte de planta rectangular format per la font, una zona de taules i un edifici amb un dipòsit al seu interior.
La font brolla d’un petit marge delimitat per un mur de maons en forma d’L, que alhora integra la zona de taules. L’aigua emana d’un tub encastat al bell mig d’un arc de mig punt tapiat.
A la dreta de la font hi ha la zona d’esbarjo, formada per un enrajolat modern on s’assenten les taules i els bancs d’obra.
A l’altra banda hi ha l’edifici del dipòsit, de planta quadrada i assentat en un marge. Presenta la coberta plana i s’orgnitza en un sol nivell.
La façana principal, orientada a la zona d’esbarjo, presenta un únic portal amb l’emmarcament bastit amb maons plans, i petit arc de descàrrega a la part superior de l’obertura.
A la façana de migdia hi ha una petita finestra rectangular de les mateixes característiques, i a la de ponent una obertura actualment tapiada.
L’edifici està coronat per una barana bastida en maons, a mode de balustrada. Al interior hi ha un antic dipòsit de planta circular bastit en maons. Tots els paraments de la construcció deixen l’obra vista.
Observacions:
Sembla ser que l’antic safareig del poble està situat sota la zona de taules de la font del Comú, des de la dècada dels anys 20.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de can Morral del riu està sota la masia de Can Morral del Riu,
des del camí dels horts de la casa, en una zona amb plataners, en Abrera.
La masia de Can Morral del Riu és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra “calaix de sastre”, escrita a la segona meitat del segle XVIII, com la casa “d’en Murral”.
Envoltada de quatre grans plataners i una filera de lledoners,
la font presenta un petit túnel tancat amb una reixa on es troba la mina.
L’aigua, no potable, surt per un canaló a una cubeta de petites dimensions des d’on desguassa per una canonada per sota del camí d’accés.
La font està emmarcada per una estructura feta de maó i pedra que cobreix la surgència en forma d’arc de mig punt,
que es perllonga cap als costats en forma d’una doble filera de bancs.
La paret inscrita dins de l’arc està enrajolada.
La surgència és permanent, conduint-se l’aigua a la bassa de rec dels horts de la masia de Can Morral del Riu.
Es un lloc agradable per estar una estona i per fer un àpat.
Llàstima que està brut de deixalles que per part d’algunes persones tiren al terra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
