El Parc de la Ciutat o dels germans Puig i Valls de Tarragona és un interessant lloc amb diferents arbres i un itinerari poètic i de joc (s’han de seguir les pistes per resoldre un enigma)[1] que el fa didàctic i apte per visitar-ho en família, tot i que hauria d’estar més cuidat.
Un lloc on pensaven trobar un espai d’ombra on descansar, però el que vam fer és fer volar la imaginació més enllà de les restes romanes i la necròpolis que ens havien ocupat tot el matí.
En una de les entrades trobem una guingueta que ens remet al segle XIX, el temps en que es va conformar aquest jardí amb voluntat, especialment per part de Rafael Puig i Valls, de mostrar bellesa i coneixements, posant noms als diferents arbres i arbusts.
Els pins, fàcilment identificables, amb el poema d’Olga Xirinacs sobre pinyons i pinyols, ens donen la benvinguda.
Uns bancs sota uns plataners ens conviden a seure una estona, però la curiositat ens mou i decidim seguir amb els sentits oberts per si ens troba el cantar dels ocells d’aquell cartell.
Arbres amb molta ombra, als que no gosem donar nom, on un grup d’adolescents xerra i descansa i allí trobem el conte del mussol i la merla i recordem els contes del doctor mussol que un pare explicava a unes filles alienes fent-les sentir l’estima i la cura envers les criatures necessitades.
Davant de la Quinta de Sant Rafael, el lledoner monumental i el poema de la nena que salva el cargol,
i la palmera de ventall, enfilant-se pretensiosa i tafanera per damunt de tota la resta que l’envolta, i allí, al costat de la casa, el pou, que sempre ens atrau, com aquell del pati de la infantessa.
La gran olivera, les alzines amb aquell poema que ens invita a abraçar-nos a un arbre i,
com no, unes restes de les que Tarragona va plena, la d’una vil·la romana amb la seva necròpolis.
El passat més recent amb unes escultures que ja no hi són i aquell antiquíssim de la Tarraco Imperial que va entrar en crisi, es mostra aquí, entre la realitat incerta d’un avui que vol, sense saber com fer-ho, tornar a la natura i als valors de la cura que ens humanitzen.
Sortim per la que sembla ser l’entrada principal i fem fotos del plànol del parc i de la reixa d’una finca que ens vol mostrar, més enllà de l’edifici de la Quinta, el que seria aquell jardí quan la il·lusió i dedicació dels seus habitants era viva.
En casi tots els municipis de Catalunya, hi ha una o varies colònies felines que sobre viuen de la gent que lis dona menjar i aigua.
Des del blog hem fet menció de diferents poblacions i pobles amb aquesta circumstancia, com Llinars del Vallès, Súria, Granollers …entre altres.
Avui, us fem menció de la Colònia felina de Sant Andreu de la Barca, un petit espai en el centre de la Vila on l’Ajuntament a destinat per la supervivència dels Gats.
Esta supervisada, per gent voluntària del municipi, que lis dona menjar, aigua i la neteja.
En aquest espai disposen els gats de lloc d’ombra o si plou fort estar resguardats, jocs a un cert nivell i rascadors per les ungles.
El Parc de La Cogullada esta situat al sud-oest de Terrassa, al barri del mateix nom, entre els carrers de Costa Rica i Francesc Layret i la carretera de Martorell.
Parc tranquil i poc freqüentat amb varietat d’arbres joves.
Te un parell de zones de jocs infantils.
Es considera el segon Parc més gran de Terrassa.
A l’any 2020 La Cogullada va estrenar l’onzena zona de lliure circulació de gossos de la ciutat a prop del Parc.
Can Mercader és una peça d’importància vital com a única gran zona verda dels 80.000 habitants de Cornellà de Llobregat. Limita pel nord amb el Reial Canal de la Infanta, pel sud amb la carretera de L’Hospitalet, per l’est amb la ronda de Dalt i per l’oest a l’avinguda de Can Mercader.
A la part més baixa hi ha la gran esplanada de jocs amb el trenet.
Més amunt, el llac, els jardins amb glorietes i miradors, els camins, les zones d’estada i la piscina. A la part central trobem una antiga estructura de terrasses i jardins que inclou les dues peces emblemàtiques del parc: el palau i la plataneda.
Però avui el dedicaré als dos temes mes destacats, els nous jocs infantils,
que es fa poc van renovar amb fusta per ser mes harmoniosos en el medi on estan ubicats i amb els arbres del Parc.
Com els colompis, casetes, animals, tobogans …. I molts altres tots fets de fusta…
On entre ells, podem disposar de taules i seients, també de fusta, on poder fer un àpat.
I l’altra joc, com no…, que agrada a petits i a grans es el Trenet.
El Ferrocarril de Can Mercader va néixer d’una idea del Club d’Amics del Ferrocarril-Cornellà atès l’èxit que aquest tipus d’instal•lacions tenia a diferents indrets d’Europa.
Va ser proposat a l’Ajuntament de Cornellà perquè fos realitat aprofitant la construcció del Parc de Can Mercader a principis de l’any 1987 i que el va assumir gratament.
Des d’aleshores, “el trenet” s’ha convertit en el símbol del Parc i el principal reclam dels visitants.
Els dies festius milers de persones es passegen al llarg de l’esplèndida zona verda que predomina en el parc i molts d’ells aprofiten l’ocasió per viatjar en el tren que recorre 834 metres per la part baixa del parc i on passa per ponts i túnels.
El tren està en constant creixement, ja que els membres del Club segueixen construint noves locomotores de vapor, elèctriques o tèrmiques i col·laboren amb entusiasme en els treballs de millora i renovació de les instal·lacions.
Un invito a conèixer i anar en família al Parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat.
Recull de dades: Parc de can Mercader i Baix Llobregat Turisme
Per anar a La Font del Pi, cal que aneu fins on esta el Balneari de la Font Vella, en el seu costat un camí us baixa fins un parc amb jocs infantil i bancs,
cal seguir tot passant per una passera de fusta per sobre la riera, fins a la mateixa Font.
Aquesta font com altres esta adossada al mur de pedra i a un nivell mes baix del nivell del terra, per tant cal baixar quatre esglaons.
L’aigua surt per un broc d’acer inoxidable a mitja alçada i cau a un enreixat de ferro.
En la paret sobre el broc, hi ha una llosa amb el nom gravat, així mateix, un cartell de ferro, també amb el seu nom.
Un cartell informa de l’historia i detalls de la Font del Pi.
Lloc agradable fent tot un senzill passeig des de el centre de la Vila.
