Arxiu d'etiquetes: maons

Avui visitem : La Font de la Petxina de la Pobla de Claramunt

Publicat el per
Respon

La Font de la Petxina esta en l’Avinguda Catalunya, n. 23 al nucli històric de la Pobla de Claramunt.

Historia:

  • Es tracta d’una font publica que, tot i que inaugurada el desembre de 2004, en reprodueix una d’anterior que s’havia construït cent anys abans, l’any 1905, en el mateix lloc (llavors l’Era del Comú, al peu de a carretera d’Igualada).
  • Era coneguda com a ‘font del Negre’ en al·lusió a un sobrenom de l’alcalde que la va manar construir.
  • També coneguda com “Font de la Plaça”.
  • La reproducció del segle XXI es va fer en el marc d’unes obres de millora del nucli antic de la Pobla de Claramunt.

A l’avinguda principal del poble i en ple nucli històric s’emplaça aquesta font, l’última estructura construïda de la qual, feta l’any 2004, és a base de totxo vist i amb elements secundaris i decoratius de ferro forjat fets per l’artista local Josep Murray.

L’estructura és un ample pilar quadrat fet de maons, amb coberta a quatre aigües coronada per un fanal i amb la base lleugerament més eixamplada que el cos, on s’hi ha col·locat una gran pica de pedra quadrangular. El broc és d’acer inoxidable, sense cap particularitat artística.

Una gran placa ovoïdal de ferro que ocupa tota la meitat superior de l’estructura recorda que aquesta font és una reproducció d’una d’anterior construïda l’any 1905 en el mateix emplaçament. Les aigües d’aquesta font són canalitzades de les Tres Fonts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Figueretes de Santa Eulàlia de Ronçana

Publicat el per
Respon

La Font de can Figueretes situada en el Barri de la Vall, a uns dos-cents metres al nord de la casa que li dona nom.

La font es troba dins una petita construcció de maons, amb el sostre en forma d’arc.

Dins hi trobem a diferents alçades, tres brocs de ferro encastats a la paret del fons,

l’aigua quan raja , pel tub més inferior , cau a una cavitat ensotada mig metre on s’hi acumula.

Ara torna a lluir al seu antic nom de “Font de Maig”.

Text: Pere Ciurans

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Fem Safareig : Safareig de can Xiol de Lliçà de Vall

Publicat el per
Respon

El Safareig de can Xiol esta a prop del carrer industria, al sud del terme municipal, en el Barri Xiol, camí de can Coll de Lliçà de Vall.

Historia:

  • En un principi en aquest indret hi havia el mas o la casa Xiol. Ja apareix documentada en el fogatge de 1553 com a casa de Jaume Colomer, àlies Xiol.
  • Al segle XIX la casa pertanyia a can Coll i hi habitava un masover.
  • Per aquest sector hi passa la mina de can Coll, que té un origen com a mínim a l’època medieval. La primera referència documental que se’n coneix és un establiment fet pel Reial Patrimoni l’any 1398. Al seu inici tenia com a finalitat principal proporcionar la força motriu per fer anar els diversos molins que es trobaven al llarg del seu curs i, secundàriament, crear algun petit regadiu. Amb els anys l’aigua de la mina es va utilitzar per a d’altres funcions: el regadiu es va ampliar amb una horta d’extensió considerable a la part final del canal.
  • La mina també proveïa les diverses basses d’amarar cànem, un conreu que va ser molt important a la zona fins a principis del segle XX, un pou de glaç a can Coll i diversos safarejos o rentadors. 
  • En aquest sector la mina nodria un molí fariner (el molí de can Xiol, situat a l’actual casa de cal Vitorino) i el rentador.
  • El molí ja està documentat a la segona meitat del segle XVIII. Del rentador no en coneixem notícies antigues. Sabem que el rentador de les Casetes, de característiques similars, fou construït pels volts de 1910. Probablement el rentador de can Xiol es va construir també en aquesta època, encara que no es pot descartar que fos una mica anterior.
  • A redós de can Xiol s’hi va anar construint la resta del barri, probablement a finals de segle XVIII o principis del XIX, ja que moltes de les cases ja consten a l’Apeo o registre municipal de finques de l’any 1818.
  • En aquest rentador hi anaven a feinejar les dones del barri Xiol i de més enllà.

Rentador o safareig emplaçat al barri Xiol, pocs metres darrera la casa de can Ton i can Vitorino, que antigament havia estat un molí fariner. Es nodreix amb aigua que prové de la mina de can Coll, que discorre en paral·lel al camí que anava antigament cap a la masia de can Coll, que es troba uns 500 m al nord. El rentador es troba adossat a un marge del camí i té una planta rectangular força allargada (mesura 7 metres de llarg per 0,45 d’ample).

És obrat, o probablement refet, amb ciment i té una lleixa inclinada feta de maons. L’aigua entra directament de la mina pel costat nord i, pel costat oposat, segueix soterrada cap a can Ton i can Vitorino, mentre que un ramal és desviat lateralment cap a una petita bassa o estany on actualment hi ha oques. És l’antiga bassa del molí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultaral – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text del Blog : Ramon Solé

Fotografies del Bloc: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font de can Forroll de Gironella

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a les Fonts de Gironella

La Font de Cal Forroll, esta situada en un clot que queda ubicat a l’altra banda de la qual hi ha la casa de Cal Forroll i al peu del camí que puja del carrer dels Estudis, a prop de la carretera de Casserres, a Gironella.

Historia:

  • Es tracta de la font de l’antiga masia de Cal Forroll, que li dona nom.
  • La casa està documentada des d’època medieval.

La font disposa d’un petit frontal, un mur fet de pedra, còdols i morter, a la part baixa del qual hi ha el brollador, un petit forat rectangular realitzat en el mateix mur amb un tros de tub metàl·lic que vessa l’aigua en una pica de planta rectangular feta de maons.

El frontal de la font està parcialment revestit amb morter de calç en el que hi figura “Any 1934” en un requadre fet al mateix morter.

El lloc està condicionat amb bancs i hi ha uns roures que donen ombra a l’indret, l’aigua sobrant dona a uns horts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Cal Bassacs o del Tirai de Gironella

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a les Fonts naturals de Gironella

La Font de Cal Bassacs o del Tirai esta situada al peu de la carretera que comunica  el barri de Cal Bassacs amb Gironella, la C-16z.

Historia:

  • El carrilet passava just al peu de la font, de fet en algunes fotografies antigues es pot veure que en aquest indret hi havia instal·lada una petita caseta i les barreres per regular la circulació del tren i la resta de vehicles, ja que en aquest punt el tren creuava la carretera.
  • La barriada de Cal Bassacs, es va començar a desenvolupar com a tal a partir de la construcció de la fàbrica tèxtil i colònia a finals dels anys 60 del segle XIX.

L’estructura de la font està bastida a la base del mur on hi ha les escales per arribar a la zona de les escoles i l’església des d’aquest indret.

El frontal de la font està encaixat en el mateix mur de contenció del terreny, és un mur bastit amb grans blocs de pedra.

El frontal en sí és un mur de pedra i maons que està delimitat, per la part superior, per un arc de mig punt fet a partir de dues fileres de maons i damunt un petit voladís a manera de teulada a dos vessants, també fet en maó massís.

Entre l’arc i el voladís és paret de maó, sembla que a l’interior de l’estructura que defineix hi havia el dipòsit d’aigua. En el frontal hi ha l’aixeta pròpiament, senzilla de llautó, i al costat un tub de sobreeixidor.

Damunt plaques indicatives, una d’aigua no potable, i l’altra, que assenyala que l’aixeta és d’aigua clorada i el tub d’aigua no clorada. A la base de la font un petit receptacle delimitat per maons.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de Sant Pere Nou de Viladecavalls de Calders

Publicat el per
Respon

Cal situar-se en l’església (nova) de Sant Pere de Viladecavalls del municipi de Calders.

En part frontal de l’església i adossada al mur a l’esquerra, esta la font, actualment no raja aigua, disposa d’una pica. Tota l’estructura esta feta de maons i pedres.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de Sant Jordi en El Pla del Penedès

Publicat el per
Respon

La Font de Sant Isidre està adossada a la façana de l’immoble del carrer de Sant Jordi, en el número 32 on fa una cantonera, dins de El Pla del Penedès.

La font té un origen antic, possiblement del segle XIX.

La font és constituïda per una pica d’obra de maons, construïda recentment.

A sobre de la font hi ha unes rajoles a color amb la figura de Sant Jordi matant el drac.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de l’Esteve del Pla del Penedès

Publicat el per
Respon

La Font de l’Esteve está en un lateral de la carretera BV-2153 punt quilomètric 1.500 del Pla del Penedès.

Es una mina excavada, amb parets bastides amb maons de diferents mides i volta en arc de mig punt amb maons plans reforçada amb dos arcs concèntrics i esglaonats de maons col·locats de cantell i amb les vores lleugerament arrodonides.

Tot plegat dóna forma a un habitacle d’1,5 metres d’amplada, 1,2 metres de profunditat i 1,75 metres d’alçada. El conjunt és rematat amb sengles pilastres d’obra de forma arrodonida, una a cada cantonada, coronades amb una mena de petxines fetes amb maons circulars amb finalitats decoratives., i les parets són pintades de color ocre.

Per accedir a la font, cal baixar set esglaons, una vegada a l’interior de l’estructura, veureu que disposa d’un broc de ferro, i l’aigua sobrant cau dins d’una reixa on desaigua.

Des de el poble, es pot baixar per una escala amb baranes de fusta. En l’explanada de davant la font hi ha tres plàtans de grans dimensions.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre d’aigua de cal Font de Gelida

Publicat el per
Respon

Cal sortir de Gelida direcció a Sant Sadurní d’Anoia per la carretera  C- 243b, fins arribar a la rotonda que veureu indica el Barri del Puig de Gelida.

Seguiu per aquesta pista asfaltada coneguda com el carrer del Puig, quan arribareu a cal Font al nº 52,

front de l’entrada de la casa hi ha aquesta Torre d’aigua.

Es una torre molt senzilla feta de maons,

en la seva part superior hi ha una plataforma, on esta el depòsit rodejat per una barana.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui visitem : La Font de la Verge de Montserrat de les Fonts de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Font de la Mare de Déu de Montserrat, esta en un racó de la unió del carrer del  Camí de Can Corbera i carrer Verge de Montserrat.

Bàsicament la seva estructura està feta de pedres i de maons.

Disposa d’una aixeta polsador per regular l’aigua i cau en una allargada pica.

Hi ha una ceràmica amb una imatge de la Moreneta, i un cartell metal-lic on figura la data del 13 d’octubre de 2001, en que va ser inaugurada pels alçades de Terrassa i Sant Quirze del Vallès.

Text i Fotografies : Ramon Solé