Can Canyadell, un passeig per les seves fonts de Castellbisbal

Can Canyadell es una masia, ara restaurant de Castellbisbal.

Per entrar a la finca hi ha una camí ample que porta a la masia i al seu aparcament.

Paral-lel al camí d’accés i per dins del bosc, trobareu un camí per fer un passeig,

on trobareu tres fonts.

Font – 1

La llàstima que actualment estan abandonades i no hi raja aigua.

Font – 1

A traves d’un tub hi portava a les tres fonts l’aigua que no era natural.

Font – 2

Aquestes estan a un costat del mateix camí, fetes de totxanes i pedres, molt senzilles totes.

Font – 2

La Tercera font esta molt malmesa

Font – 3

El camí de passeig es molt agradable

i fresc a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Els estimaocells del Bruc

La masia de can Marquès esta situada entre el Bruc Residencial i el Poble, agafant el camí dels estimaocells.

Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d’arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d’arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d’accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.

L’hortet del bruc ha exportat el projecte estimaocells  i han instal-lat els seus quatre estimaocells en la part de la finca tocant a la carretera.

La idea del projecta estimaocells va sorgir en l’any 2012 en una finca de Vallbona de les Monges en la comarca de l’Urgell.

Entremig de les figures de roba i palla trobem caixes-niu, per tant no es per atemorir o asustar els ocells, tot el contrari, que tinguin un lloc on fer el niu, en un espai on no hi ha arbres a un costat d’un camp.

Per a més informació podeu consultar a :

http://viuvallbona.cat/fitxa/els-estimaocells

i a :

https://www.ccma.cat/324/els-estimaocells-que-atreuen-i-no-espanten-els-ocells-a-vallbona-de-les-monges/noticia/2987821/

Seria bo que en altres llocs d’arreu de Catalunya, fessin el mateix per preservar els ocells.

Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de El Bruc,

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Reclosa del Viver de Calders

La Reclosa del Viver esta situada en el camí que surt de la Guàrdia en direcció a Mont-rós i Torre Cabota, desprès de deixar la segona masia.

Historia:

  • Es tracta d’una construcció del final del segle XIX o principi del XX.
  • Sorprèn l’esforç i la qualitat de la construcció només per regar una horta de dimensions modestes.
  • Tal com indica la làpida, la resclosa va ser feta pels propietaris del mas Torre Cabota.
  • L’any 1955 aproximadament Joan Arisa, masover de Torre Cabota, hi construí la paret de pedra seca que hi ha a la part posterior de l’embassament.

Reclosa que serveix per canalitzar les aigües del Torrent de les Tàpies i regar uns horts adjacents.

La resclosa té una llargària d’uns 27 m aproximadament. Consta d’un mur sòlid , més ample de la base.

La part exterior és feta amb carreus perfectament escairats disposats en fileres.. La part interior és de pedra sense treballar.

Forma un petit embassament. L’aigua té diverses sortides.

A la banda nord transcorre per un pas subterrani (sota els horts) que condueix a un rec que canalitza el torrent.

A la part central hi ha una aixeta que canalitza l’aigua per regar els horts. Al començament de l’embassament hi ha un pou d’uns 4 m, on neix aigua.

A la part central de la resclosa hi ha la següent inscripció: «EN NOM (…) DE VERGE MARIA – JAVM (…) TORR(E) CABOTA A (…)».

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Jordi Piñero

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de ca n’Argeleguet de Sabadell

La Font de ca n’Argeleguet està a l’oest de la masia de Ca n’Argelaguet.

Per anar a la Font, us caldrà agafar la carretera BV-1248 de Sabadell a Matadepera  i en el punt quilomètric 4,100,

Deixareu la citada carretera per prendre el segon camí a l’esquerra, que anireu entre una pineda i entre uns camps. Al fer un revolt caldrà deixar el vehicle i seguir a peu per un camí que esta a l’esquerra,

fins arribar a un altre a la dret barrat amb uns pilons de fusta que ens porta directament a una esplanada amb bancs.

A sota a l’esquerra trobem la font que cal accedir baixant per uns esglaons.

L’aigua que surt per un broc cau a una pica a nivell molt baix, segueix per una canonada fins una bassa,

que deuria servir per regar els camps propers.

Es un espai natural, tan pròxim de Sabadell com de Terrassa i així d’altres poblacions,

molt de pas de gent , que va a peu, amb gos, a cavall, amb bicicleta…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de la Moretona de Moià

El Pou de la Moretona està al peu de la carretera N-141. Just davant de la masia de la Moretona  de Moià.

Servia per extraure l’aigua amb l’ajut del molí de vent i que encara avui abasteix a la Masia de la Moretona.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – El Pi gran de can Palet d’Ullastrell

A Can Palet s’arriba des de la carretera BV-1203, km. 2, s’agafa el mateix camí que porta a l’heliport d’Ullastrell, cal seguir la pista fins la masia.

El Pi gran de can Palet esta al costa mateix de la masia.

Destaca de la resta dels arbres propers, principalment per la seva altura,

te una copa ben marcada i es troba en bon estat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de la font del Cristí d’Ullastrell

L’edifici de la font del Cristí és situat en el costat esquer de la riera de Salzes, a uns 500 m. al sud de la masia de can Palet.

Antiga font actualment en desús que rajava naturalment al costat de la riera de Salzes, i que es troba ubicada dins de la finca de can Palet. L’aigua de la font brollava mitjançant un tub encastat a la roca.

En l’actualitat no hi ha rastre de la font, però sí que es conserva un edifici de dimensions considerables, construït a la llera de la riera. La construcció està bastida aprofitant un alt marge que delimita la riera per la banda de llevant.

Té una planta rectangular, està organitzada en un sol nivell i presenta una coberta d’arc de mig punt bastida en maons plans. La volta descansa damunt dels murs laterals, els quals estan coronats per un sòcol de maons plans.

La façana principal, orientada al sud-oest, presenta dos portals rectangulars units a la linia de la llinda per una sanefa bastida en maons plans.

Un dels portals està tapiat i l’altre es troba tancat per una porta de ferro.

La resta de paraments presenten petites obertures a mode de respiradors.

Destaca el coronament de la façana nord-oest, de perfil sinuós fet de maons que ressegueix la forma de la volta.

Al bell mig del torrent, a escassa distància de l’edifici, hi ha un mur bastit en maons que fa les funcions de resclosa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text  i Fotografies: Ramon Solé

Petita Resclosa de la riera de Salzes d’Ullastrell

Aquesta petita Resclosa és situada en la riera de Salzes, a uns 500 m. al sud de la masia de can Palet d’Ullastrell,

concretament front de l’edifici conegut com la font del Cristí.

La resclosa esta molt destrossada pel pas del temps i de que ningú l’ha cuidat.

A penes reté aigua per manca d’on fer ho, donat que esta ple de terra i runes el seu antic gorg.

En el segle passat era un lloc molt bonic, la riera disposava d’abundant aigua, hi havia la font  del Cristí i el pou, amb arbres i vegetació que invitaven fer un àpat o un descans, però ara es tot el contrari…

Text i Fotografies: Ramon Solé

Xup de Tornamira de La Torre d’Oristà en Oristà

El Xup de Tornamira esta a 1000 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2’050 a l’entrada de La Torre d’Oristà.

El xup de Tornamira està situat uns metres a l’oest de l’antic castell, actualment masia, que li dóna nom, a tocar d’una bassa reformada modernament.

Historia :

  • El xup de Tornamira s’havia utilitzat modernament com a dipòsit d’aigua, encara que es probable que la seva funció original fos la de guardar glans en aigua.
  • Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s’utilitzava sobretot el blat de moro).
  • Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d’haver de donar la meitat a l’amo de la roureda.
  • Per a conservar les glans, moltes masies tenien el “jup” (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l’any (VILARRASA:1975)

Es tracta d’una estructura petita i pràcticament quadrada (uns 2’9 per 2’9 metres) bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i l’entrada principal reformada amb maó. El xup està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.

La façana principal del xup, orientada al nord-est té una única obertura, emmarcada amb brancals de maó i llinda monolítica triangular de pedra treballada, que dóna accés a l’interior, on s’emmagatzema l’aigua. La resta de les façanes no tenen obertures, exceptuant la sud-est, on hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada que a l’interior es converteix en un desaigua de pedra treballada que sobresurt del mur.

Recull de les dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Angels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la llera del riu Cardener de Súria

Des del nucli de Súria, passarem pel pont que va al Barri situat a l’altre costat del riu Cardener, a les terres que havien estat de la masia de Salipota.

Una vegada en l’altra costat del riu, a ma dreta hi ha un camí que entre arbres i el riu fan de fer un bon passeig, a pocs metres esta la font.

Situada en una paret, és d’aigua de xarxa que surt d’una aixeta polsador i cau a una pica semi circular. Disposa al costat d’un bancs de fusta per la seva estada.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero