Arbres – Els Plataners de La Coma de Sant Jaume de Moià

Els Plataners de La Coma de Sant Jaume, estan situats des de l’entrada de La Coma de Sant Jaume, en la carretera C-59 de Barcelona a Moià, fins casi a la entrada de la masia.

Són un conjunt de plataners en filera i a cada costat del camí

i són de destacades dimensions,

el tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada, i qualificats com sans.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Els Pins de La Coma de Sant Jaume de Moià

Aquest Pins estan situats a l’entrada de La Coma de Sant Jaume, a peu de la carretera C-59 de Barcelona a Moià.

Són un conjunt de 3 pins de destacades dimensions,

dos d’ells a la mateixa entrada a la finca i el tercer a l’altra costat de la carretera.

El tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada,

i qualificats com sans.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Alzina del Pla de Maria de Moià

L’Alzina del Pla de Maria esta en el Pla de Maria entre el serrat de Caselles i el serrat del Rourell. Per sota de Quatre camins. A l’entrada de l’estació depuradora d’aigües residuals de Moià a prop de la carretera a Barcelona.

Anomenada “Quercus ilex” de la família de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d’alçada.

Alzina corpulenta de copa densa, amb fulles perennes i escorça fosca. D’uns aproximadament 9 m d’alçada. Les fulles són gruixudes i ja té fruits: glans de color castany fosc.

Actualment esta molt afectada per algun paràsit que l’està matant.

La tradició oral diu que quan l’hereu o pubilla d’una masia naixia, una alzina era plantada a prop de la masia on viuria.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Vilalta de Moià

Bon dia de Nadal. Felicitats !

Aquesta font es troba situada prop del mas Vilalta qui li dona el nomen Moià.

Per anar –hi, cal situar-vos a la urbanització de Montvi de Baix en el carrer d’Andorra

i agafar el trencall a la dreta del camí que mena al mas Casamitjana.

A poca distancia en una recta, un sender a la dreta, sense deixar-lo us baixa fins la font.

Aquesta esta formada dins d’una arcada d’obra, molt senzilla,

un tub on l’aigua va a parar a una gran pica.

En cada costat un banc de pedra, la llàstima és que esta ple de rocs.

L’aigua va a una bassa front mateix de la font,

Creiem que a pesar que esta ple de vegetació i bosc, deuria servir per regar horta o camps en el segle passat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Roureda Les Tapies de Calders

Per anar a la Roureda de Les Tapies, si veniu de Manresa, us cal seguir la carretera N – 141 c direcció Moià, cal a l’arribar a una cruïlla que a la dreta va a  Viladecavalls de Calders, pues vosaltres gireu a l’esquerra, direcció al mas Les Tapies, al poc en una bifurcació de camins,

seguiu tot recta direcció al Forn de Calç, molt abans passareu pel aquesta Roureda.

Arribareu desprès de passar entre camps conreats i bosc de pins, a un espai que os ho esperàveu…!

La Roureda de les Tàpies esta format per un destacat nombre de roures grossos i vells, situats en un prat sense vegetació.

Un cercat de fusta no us permetran entra amb el cotxe, però si a peu.

Molts d’aquest Roures, són centenaris amb una alçada important.

Tenen entre 200 i 300  cm. de perímetre.

I una gran majoria son d’un alçada de 20 m.

Pi destacable

No tots estan prou be, alguns presenten branques seques o danyades per algun paràsit,

també, segons estudis  fa que la manca actual de pluges generoses l’aigua no profunditzi tant dins de la terra, on les arrels se assequin i poc a poc podria morir l’arbre.

Són pocs el roures d’aquestes característiques que podeu trobar en altres llocs de la comarca, donat que l’explotació forestal del segle XX, va fer desaparèixer molts exemplar com aquests..

Es un espai tranquil amb molta ombra i que cal respectar.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Bassal Roig de Moià

Per anar al Bassal Roig, us caldrà  que sortiu de Moià per la Carretera N- 141c direcció Manresa, la deixareu aviat tot anant per la dreta per una bona pista que porta a la masia “caseta d’en Fermí”, on en el turó hi ha el Castell i l’ermita de Sant Andreu de Clarà,

seguiu per la pista on un cartell ens indica “Via Verda”, sempre pel camí principal, passarem per “Circuit de Motocross MX Verd Moià”.

Cal seguir i passar pel costat de la bassa per incendis forestals que ens queda a la dreta; seguiu l’últim tram, esteu en el Camí del Rourell, veureu abans d’arribar a mà i a tocar de la pista el Bassal Roig.

Aquest reducte d’aigua, és de construcció artificial, li arriba per una conducció l’aigua que prové des de la Font de l’Horta del Rourell,

i surt com si fos una Font i que cau directament al bassal.

Es un lloc on la vegetació vinculada als espais lacustres o pròpia d’aigua retinguda en part però es neta,

es conserva sense cap problema sempre.

A la part dreta hi ha un desguàs que surt l’aigua i es perd pel bosc.

Aquí tenen un punt la fauna de la zona, on poden beure perquè hi ha durant tot l’any.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Plataners de la carretera de l’Estany

Venint de Moià per la carretera C-59  direcció a L’Estany, i abans d’entrar en aquest petit poble, trobarem una llarga renglera  de plataners destacats en cada costat de la carretera.

Es d’aquelles carreteres que fa molts anys avien els plataners que indicaven que ja estaven a punt d’entrar en una població, que per seguretat o ampliació de la carretera els van talar.

En l’Estany els han conservat, i ara en la tardor, contemplem la seva bellesa amb les seves fulles daurades i que aviat cauran.

I a l’estiu faran gràcies a les seves gran fulles, una carretera fresca.

Amb precaució i sense gran velocitat podem anar segurs entre aquest plataners per una carretera amb grans rectes i bona visibilitat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou de la Moretona de Moià

El Pou de la Moretona està al peu de la carretera N-141. Just davant de la masia de la Moretona  de Moià.

Servia per extraure l’aigua amb l’ajut del molí de vent i que encara avui abasteix a la Masia de la Moretona.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Itinerari a El Salt Candeler i els seus voltants en Moià

Comenceu aquest itinerari, tot sortint des de de Moià, per la pista forestal en direcció al camí de Vila-Rasa.

Cal seguir el GR-3, on al seu costar trobareu el salt d’aigua conegut com El Salt Candeler, que normalment porta poca aigua.

Als peus del Salt es forma un gorg arrodonit,

que ens faria la temptació d’un bany, si l’aigua fos neta i suficient fonda…

Més endavant però, ja veureu les aigües de la Riera de Castellnou, amb petits salts.

Podeu seguir per la pista forestal, amb les rieres sempre a la vostra esquerra

i a la dreta veureu els Cingles de Montbrú i altres muntanyes.

Si seguiu uns km més trobareu el trencall per baixar cap a l’ermita de la Tosca, el Gorg Estret i el Molí d’en Brotons,

en el Vall de la Tosca i que ja us he descrit en altres articles.

Tot aquest conjunt forma un paratge molt bonic per ser visitat i respectat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mercè Manzano i Ramon Solé

Dos petits espais naturals en el Pantà del Molí Nou de Moià

Al Parc del Molí Nou de Moià s’arriba pel carrer del Passerell, és un espai de lleure al voltant d’un embassament no gaire gran,

durant els dies festius i més a l’estiu es molt freqüentat, hi ha fonts, bancs i taules que fan més còmoda la seva estada.

El Pantà̀, que va ser construït pel Medi Natural l’any 1984, està situat sota  la masia de Passerell aprofitant l’aigua de la Riera de Castellnou.

Cal destacar dos petits espais naturals, el primer està a la cua del Pantà,

forma un petit embassament o retenció d’aigua natural, s’ha fet un lloc ideal per a petites especies, com l’habitat d’ocells, insectes i animalons aquàtics com la serp d’aigua.

És un lloc molt tranquil i on l’aigua de la riera,  generalment està neta,

es d’un espai ideal per les espècies que se l´han fet seu.

L’altre està a l’entrada del Parc a la dreta, on l’aigua de la riera passa per sota del camí i forma un petit bassal natural,

també allí podem veure animalons varis i insectes,

però en aquest lloc no és tant atractiu com l’anterior, donat que passen cotxes i la gent de camí, no és tant solitari com l’anterior i en algunes èpoques no hi ha a penes vegetació, sols uns joncs.

El Parc i el seu conjunt és un espai per gaudir de la Natura amb respecte.

Text i Fotografies : Ramon Solé