Llibre recomanat: Catalunya – 50 excursions pel litoral

Fixa Técnica:

Autor : Longás Mayayo, Jordi

COSSETANIA (2025)

ISBN : 9788413564531 

Any de l’Edició: 2025

Preu: 24,60€

Resum:

UN SORPRENENT PROGRAMA D’EXCURSIONS PER EXPLORAR DE NORD A SUD EL LITORAL DEL PAÍS I DESCOBRIR LA BELLESA NATURAL MÉS PROPERA.

La diversitat de la costa catalana, amb els recuperats camins de ronda, i les serralades Litoral i Prelitoral ofereixen un seguit d’excursions genuïnament mediterrànies. A la vora del mar o amb el seu blau profund omplint l’horitzó, caminem entre ginestes, marfulls, pins i alzines.

Si des de les civilitzacions del neolític i els ibers els pobladors d’aquestes terres van trobar en aquestes muntanyes recer i recursos per sobreviure, ara nosaltres gaudim de l’oci trescant per les seves carenes i petites valls, gaudint d’uns paisatges que l’excursionisme tenia oblidats.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Que és un Cossol o Fites de pedres?

Un cairn (carn en irlandès, carnedd en gal·lès, càrn en gaèlic escocès, karn en bretó) és un túmul, habitualment amb forma cònica. Es troba normalment en terres altes, en erms, en cims de muntanyes o prop de cursos d’aigua.

Varien de petites piles de pedres soltes fins a elaborades obres d’enginyeria.

En català, especialment quan la grandària no és molt gran, aquests monticles de pedres, piles de pedres o fites de pedres s’anomenen cossol o piló.

En els prats de muntanya d’Andorra i com en diversos llocs de Catalunya, el cossol és una petita piràmide de pedres destinada a marcar un límit. Sempre està situada en un lloc visible, una cresta, un coll, una pastura d’estiu o un pla en un cim.

El cossol no té la mateixa valor que la creu de terme, que és la marca indeleble del límit. Es pot completar el marcatge de la trenca entre les creus, com els segells, o bé delimita espais pastorals a l’interior d’una parròquia, per exemple, entre una pastura comuna i un quartó, entre un territori d’ús compartit (empriu) i un territori d’ús exclusiu.

A la Catalunya del Nord, del Rosselló a la Cerdanya, el terme més utilitzat és el piló per a designar aquestes marques de límits construïdes amb pedres seques o, de vegades, amb calç i sorra. El cossol de vegades és modest, de 50 cm a un metre d’altura, uns altres són més alts i amples.

És una moda que ha vingut d’altres països, cada persona que hi passa, hi deixa una pedra més o menys gran.

Del Diari de Barcelona i publicat el 28 d’agost de  2022, en informa que és millor no fer-ho, us passo l’article:

https://www.diaridebarcelona.cat/-/per-qu%C3%A8-no-has-de-fer-piles-de-pedres-en-platges-rius-ni-muntanyes-

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador de l’Alzina de cal Torres de Sant Llorenç d’Hortons

El Mirador de l’Alzina de cal Torres, es troba situada en el pla on antigament havia existit la masia.

Per anar-hi cal seguir el camí rural que surt de la carretera BV-2249, en algo més de cinc minuts arribareu al turonet que hi ha l’alzina de cal Torres.

Des d’aquest punt, es domina una amplia vista casi a 180 grau a la rodona.

Un paisatge en les que podem veure verdes muntanyes al fons.

Per les rodalies, magnifiques vinyes i ven cuidades.

A prop de l‘Alzina centenària, hi han varis xiprers.

També, varies oliveres a un nivell més baix.

Petits grups de pinedes aquí i allí…

I de lluny la muntanya de Montserrat

Per últim, en la part principal, on estaria la propiamen la masia, hi ha varis arbres molt vells.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font de la Rata de Berga

La Font de la Rata és una de les moltes fonts que es poden trobar a Berga, està situada al nucli antic, concretament  en el carrer Castellar del Riu, 16 d’aquesta ciutat.

Tenim referències d’aquesta font per Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 – Barcelona 1941) i la seva filla Aurora (Girona, 1892 – Berga, 1974), ambdós escriptors. La família Bertrana s’allotjava en Can Jansana, una casa propera a aquesta font, des d’on podien contemplar i gaudir de les muntanyes de les rodalies i el castell.

Esta dins d’una arcada de pedra, on una aixeta polsador dona aigua a una pica molt a nivell del terra.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Mirador de Sant Pere de Castellfollit del Boix (Bages)

El Mirador de Sant Pere es troba situada a l’oest de l’església parroquial de Sant Pere.

Es un mirador molt curiós, es una balconada formada per un seient i al centre una taula rodona, tot fet per medi de pedres grans.

Un cartell ens indica els pics o muntanyes que podem veure , així d’explicacions referents de la vista que podem gaudir.

Contemplem un ampli paisatge entre Bages i L’Anoia,

amb muntanyes, boscos, camps, masies …

la vista no ens descansa de mirar a prop o lluny…

Al costat del mirador una vella porta, deixa pas a un camí que baixa pel bosc.

A poca distancia hi ha la creu de pedró de Sant Pere. Es una creu llatina de ferro situada damunt una llosa de pedra que se sosté damunt un fust de pedra de secció quadrada.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Llibre recomanat : 100 Cims- El projecte més popular d’ascensions a les 308 muntanyes escollides de Catalunya

Fitxa Técnica

Fermí Azcona Vilatobà (Autor)

Constantí Torres Bosch (Autor)

Joan Maria Vives Teixidó (Autor)

COSSETANIA EDICIONS

AÑO DE EDICIÓN: 2018

ISBN: 978-84-9034-796-6

EAN: 9788490347966

PÁGINAS: 396

COLECCIÓN: (CAT).AZIMUT TURISME

ALTO: 225ANCHO:

120IDIOMA: CATALAN

Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat

Preu : 21,75 €

Sinopsis

Aquesta guia ofereix tot un seguit d’itineraris pels 308 cims que conformen actualment el catàleg dels 100 Cims de Catalunya. Es tracta de diferents muntanyes representatives de totes les comarques catalanes, que s’han escollit per les seves possibilitats panoràmiques, pel seu interès excursionista i per la seva importància geogràfica.

L’activitat dels 100 Cims, proposada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, té com a objectiu donar a conèixer el país i les seves muntanyes tot practicant l’excursionisme. Així, de cadascun dels cims es proposa un itinerari i se n’indiquen d’altres de possibles per accedir-hi.

La guia, estructurada per comarques, presenta els cims més emblemàtics de Catalunya, però també d’Andorra i de la Catalunya Nord, i n’indica, de cadascun, l’itinerari, la cartografia, el desnivell, la dificultat i altres característiques.

Recull del llibre : Ramon Solé

Arbres – Pi del Volcà d’Aiguanegra de Sant Joan les Fonts

Avui com cada dissabte us presento dos articles sobre arbresAquest vell Pi, esta al costat de la gredera del mateix Volcà d’Aiguanegra.

Es pot arribar per varis camins fins al mateix Volcà, un és des de Sant Joan les Fonts, cal sortir pel camí marcat per Itinerànnia;o també, per can Aiguanegra pel camí direcció a can Cairat i que esta al tocar i a l’esquerra de la masia.És un Pi Blanc d’uns 7 metres, esta tot solitari en tota l’àrea del perímetre del Volcà.Des d’aquest punt  es domina una gran vista de les muntanyes i pics de la Garrotxa i d’una part dels Pirineus.

El Pi d’Aiguanegra, es volia tallar, us poso aquesta informació :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/02/26/veins-sant-joan-demanen-que/964936.html

Esperem que aquest Pi, NO sigui talat, ja que es tot un símbol en aquest punt del Volcà d’Aiguanegra.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Els Pirineus, l’esclat de la Primavera

11846639_10206306725819593_3570615890436895786_n

Els Pirineus o en altes muntanyes, també arribada el bon temps, és difícil de predir el mes exacte, però una vegada esclata el procés podem veure una diversa floració, els prats, les pastures i muntanyes son verds, donant una gran contrast de colors al floració,37974660_10216709570641887_7476479563350933504_n

On els insectes ja comencen a envair tot l’espai natural i podem veure molts animals.59363616_461413484629848_8744237966902807497_n

En els Pirineus Catalans es troben els espais d’interès protegits, i que us detallo :

  • Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  • Alt Pirineu (al nord)
  • Cadí-Moixeró (a l’est)
  • Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
  • Parc Nacional dels Pirineus
  • Parc Natural de l’Alt Pirineu
  • Parc Natural del Cadí-Moixeró
  • Parc Natural del Cap de Creus
  • Parc Natural dels Pirineus Catalans
  • Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

photo_2019-11-05_16-25-51Us deixo amb imatges d’aquest mesos de primavera :

40802705_10217006733550774_6650052513284227072_n38065447_10216709563561710_3990294329045286912_n38207419_10216709566201776_1208721947349745664_n42270082_10217138364121456_4839918218304815104_n42291062_10217138358441314_6493781352284946432_n42277527_10217138355761247_4065133356789006336_n

42313809_10217138370561617_8695434665420390400_n42320486_10217138360521366_6185132473974784000_n42322668_10217138367681545_5671634288668311552_n42547286_10217167370566599_7136856214125674496_nCim Carlitlltwe10383009_10204512439203549_1750734476249451364_n

 

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol- Ramon Solé ( Urian Guies)

Volar pels núvols, volar amb globus

Sobrevolar una ciutat és una sensació única, es descobrir des de l’aire els racons antics i moderns de la ciutat,

Ciutat de Vic

amb una perspectiva única de forma lenta i suau, tot deixant-se portar per l’aire.Guiats pel vent, és veuen pobles, camps de cultiu, boscos i muntanyes, ermites, masies, carreteres i auovies

basses i pantans i molt mes…Us passo la seva historia :

  • Els viatges en globus van tenir el seu origen en un invent francès que van presentar els germans Montgolfier el 4 de juny de 1783.
  • Des de llavors la paraula francesa per un globus aerostàtic és “Montgolfier”.
  • Tots dos germans van tenir la idea de desenvolupar el seu artefacte a partir de l’observació del comportament del fum en ascendir des d’una foguera. Aprofitant la qualitat de l’aire calent acabada de descobrir realitzarien una demostració al setembre del mateix any amb un gall, una ovella i un ànec com a primers tripulants.
  • Un mes després Jean-François Pilâtre de Rozier seria el primer ésser humà que s’atreviria a fer el primer vol en globus.

Però primer cal muntar en el lloc d’inici el Globus, que es transportat en una furgoneta o un vehicle auxiliar.En poc temps queda muntat i llest per començar l‘inici de l’aventura, en alguns cassos el vol es sobre el 200 i 300 metres d’altura, per segons les regions de Catalunya poden superar els 2500 metres d’alçada.La duració del vol oscil·la entre 1,30 hores a 2,30 hores.Els globus aerostàtic utilitzant un cremador de gas, habitualment de propà per omplir la vela i fer que s’enlairi o baixi d’altura.Volar amb globus és una activitat sostenible que genera un impacte mediambiental molt petit i, a més, permet gaudir de la natura des d’una perspectiva diferent.Estem sobre el núvols, sembla que els toquem…No sols es viatjar i mirar l’espai que se’ns ofereix durant en aquest tipus de vol, és també, poder fer fotografies i vídeos pel record d’unes hores inoblidables.Cal dir que en algun cas la cistella d’un globus pot estar adaptada o preparada per allotjar un usuari amb cadira de rodes.El Vol dona el seu fi, qual cosa fa que el globus en un lloc aproximat del trajecte toqui peus a terra, a les hores, cal plegar i netejar be el globus… per tant s’inicia un procés a l’invers.Si no ho heu provat mai, us animo a fer-ho es emocionant i gratificador el vol.I desprès us quedarà el gran record, el d’haver estat en un globus entre la terra i el cel…

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

( Aquest article està dedicat a Dora Salvador )

 

Que es el Microclima?

Un microclima és el conjunt de condicions climàtiques d’una zona que són diferenciades del clima general de l’àrea que l’envolta. El terme pot referir-se a una superfície de pocs metres quadrats per exemple un jardí o ser tan gran com uns quants quilòmetres quadrats com passaria en una vall, estany…

Fotografia : Dora Salvador

De fet hi ha diferents microclimes per cada tipus d’ambient de la superfície de la Terra, ja que per exemple, sota una coberta vegetal hi ha un microclima determinat i sobre la mateixa coberta un altre de diferent. També prop de superfícies d’aigua hi ha un refredament de l’atmosfera local. En grans àrees urbanes on el maons, ciment, i asfalt absorbeixen l’energia del sol i irradien la calor a l’aire ambiental el resultat és una illa de calor que és un factor per al microclima urbà.

Fotografia Dora Salvador

Les variables de meteorològiques d’un microclima, com són la temperatura, precipitació, vent o humitat poden ser lleument diferents de les condicions prevalents sobre la superfície global i d’aquelles que es podrien esperar sota certs tipus de pressió o coberta de núvols. De fet el microclima d’un lloc és una amalgama de molts microclimes lleugerament diferents.

Veurem diversos tipus de microclima :

Zones altes

Les superfícies elevades tenen un tipus específic de clima que resulta notablement diferent del de les terres més baixes que les envolten. La temperatura normalment davalla d’acord amb l’alçada a raó d’entre 5 i 10 °C per cada 1000 m que es puja en altitud, depenent de la humitat de l’aire.A vegades, la inversió de temperatura fa que sigui més calenta la superfície que està a més altitud, però aquestes condicions rarament es perllonguen. En les muntanyes més altes la temperatura mitjana acostuma a ser més baixa amb els hiverns més llargs i els estius més curts. Les terres altes acostumen a ser també més ventoses, cosa que fa més extremats els hiverns.

Fotografia : Dora Salvador

Això té efectes en animals i plantes que redueixen el seu període d’activitat o escurcen els seus cicles reproductius.

Fotografia Tito Gràcia

Les muntanyes prou altes formen núvols amb l’aire ascendent i això pot donar pluja en el costat encarat al vent i en canvi produir un vent ressec en l’altre costat (Efecte Föhn). En l’hemisferi nord el vessant sud (solana) és més calent que el vessant nord (obaga). A banda de les inversions de temperatura una altra ocasió en la qual els turons poden ser més calents que les valls és durant les nits clares amb poc vent, especialment a l’hivern. Així com l’aire es refreda, comença a descendir cap a la vall i això de vegades pot portar boira i/o glaçada al fons de la vall. La baixada de l’aire pot crear vent catabàtic.

Regions costaneres

El clima litoral està influït per la terra i el mar i on la costa forma una frontera. Les propietats termals de l’aigua són tals que la mar manté una temperatura relativament constant al llarg del dia comparada amb la terra.El mar també tarda molt a escalfar-se durant els mesos de l’estiu, i alhora molt de temps en refredar-se a l’hivern. En els tròpics, la temperatura del mar canvia poc i el clima de la costa depèn de l’efecte causat per l’escalfament de dia i el refredament de nit de la terra. Això implica el desenvolupament de la brisa des del mar (brisa marina) des del matí i des de la terra (brisa de terra) durant la nit.El clima tropical està dominat pels ruixats convectius i les tempestes que de forma contínua es formen sobre el mar, però només ho fan sobre la terra durant el dia i per això els ruixats es formen més sobre el mar que sobre la terra. Al voltant dels Pols, la  temperatura del mar roman baixa per la presència de gel, i la pròpia posició de la costa pot canviar quan es fon el gel o se’n torna a formar. A més es formen forts vents catabàtics.En latituds temperades, el clima costaner depèn més de la influència marina que de la terrestre i les costes són més temperades que l’interior. Tanmateix hi pot haver canvis considerables de temperatura a curt termini. A la banda exposada al vent la costa té una temperatura similar a la marina mentre que a la part no exposada al vent varia molt més. Amb excepció dels climes mediterranis, a la tardor i l’hivern la costa exposada al vent és més propícia a ruixats en canvi a la primavera i la tardor ho són més les de l’interior.També la boira pot persistir a la costa en les zones encarades al vent en canvi les no encarades són més seques. Quan hi ha una mica de vent a l’estiu no es formen les boires ni la pluja.

 

Boscos

Els boscos tropicals humits cobreixen només un 6% de la superfície terrestre, però es creu que tenen un gran paper en el transport de vapor d’aigua a l’atmosfera. Això es deu al procés d’evapotranspiració, des de les fulles i el sòl, dels boscos. Les superfícies forestals de climes temperats poden ser més fresques i menys ventoses que les àrees amb herbacis del voltant, amb els arbres actuant com a tallavents i la radiació solar filtrada per fulles i branques.Tanmateix, aquestes diferències varien d’acord amb les estacions això és mentre els arbres tenen fulles, i el tipus de vegetació caducifòlia o persistent.Alguns tipus d’arbres com els xiprers són especialment aptes per fer de tallavents.

 

Zones urbà

L’efecte de l’illa de calor, efecte de la impermeabilització del sòl, la variació en la direcció i la intensitat del vent, etcètera es donen amb més intensitat a les grans urbs però en menor escala també es presenten en ciutats petites.

Fotografia : Tito Garcia

Properament en diversos articles, els dedicarem a veure el microclima, en diferents llocs naturals i urbans, que us serveixi, sobre tot al anar –hi amb els petits de la casa poder ensenyar el secrets del microclima que us envolta en el lloc on us trobeu.

 

Recull de dades : Wiquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Tito Garcia, Oriol -Ramon Solé i Ramon Solé