Arxiu d'etiquetes: paratge

Torre de l’aigua de Trens de Granera

Publicat el per
Respon

La Torre de l’aigua de Trens  está situasa a peu de carretera de Sant Llorenç Savall, a la banda de migdia del terme, sota el serrat del Planot i damunt del paratge de Trens de Granera.

Historia:

  • Es tracta d’un dipòsit que trenca les càrregues de l’aigua pública per millorar-ne la pressió.

Torre de planta quadrada coberta amb una teulada de dues vessants, amb el carener eixamplat i un ràfec motllurat, que està bastida amb teula àrab vidrada. La façana principal, orientada a la carretera, compta amb una porta rectangular metàl·lica i un rellotge a la part superior del parament. És circular, amb l’esfera de color blanc i els números en negre (tant els números romans com els aràbics). Presenta una inscripció en llatí que diu: “Et qui sidit, veniat; et qui vult, accipiat acqua vitae gratis”. També apareix l’any de construcció: “Anno Domini MMIX”.

Damunt seu hi ha una placa rectangular encastada al parament, bastida en rajola blanca vidrada decorada i amb la següent inscripció: “EXCM. AJUNTAMENT DE GRANERA/AIGÜES POTABLES/TRENCAMENT DE TRAENS”. També hi ha l’escut del municipi i l’any de construcció. Entre el rellotge i la placa hi ha un desaigüe de ceràmica vidrada verda, que representa el cap d’un animal. La façana de ponent compta amb el sortidor d’una font encastat i decorat amb un relleu circular. També hi ha una petita obertura rectangular que deixa veure el dipòsit que hi ha a l’interior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Paratge de la Font de Tatxot de Castellbell i el Vilar

Publicat el per
Respon

La Font de Tatxot  esta en el Torrent del Carner de Castellbell i el Vilar. S’hi accedeix des del camí del Carner, al veïnat de Sant Cristòfol. Abans d’arribar al mas, hi ha un camp de conreu de cereals, conegut amb el nom de ca l’Agustí; a mà esquerra neix un caminoi que baixa fins al torrent, que anirem resseguint, deixant enrere una vegetació densa amb força nogueres i figueres que neixen als marges del torrent. El camí, de cop i volta s’obre a un pla que sembla haver estat llaurat l’hivern passat i s’ha deixat erm. Resseguint aquest pla, arran de marge, anirem trobant aigua que s’escola cap el torrent, fins que es localitza la font.

Torrent en el qual podem diferenciar dues parts molt contraposades. En la seva part alta sorgeix de la convergència de rasots que drenen els camps del Carner. Després, sobtadament, excava un solc profund que separa el Pla de les Botges del camp de Ca l’Agustí. Dins d’aquest clot, a la banda esquerra del torrent, hi trobem la Font del Tatxot, gairebé perduda, que bateja aquest indret. El nom li ve de la tatxa o tap de fusta que evitava que l’aigua ragés i quedés embassada en un petit dipòsit.

Mur d’un petit embassament

Al davant mateix, a l’altre marge de la fondalada, s’observa un penjat amb les casetes del Pla de les Botges i un pi de grans dimensions. La font degoteja en un raconet, al mig d’un mur de pedra seca. No s’observa broll perquè hi ha un gruix important de dipòsit calcari i està envoltada de capil·lera (Adiantum capillus-veneris). Per sobre el marge mateix, a mà dreta, hi ha la bassa, excavada al terra.

L’indret és molt ombrívol i la vegetació l’està engolint.

Cup o tina de can Tinet

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació del Text  al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : Les Fonts del Paratge de les Coves del Toll de Moià

Publicat el per
Respon

De fet no hi ha en aquest paratge Fonts Naturals, a accepció de les surgències que sols hi ha en èpoques de grans pluges.

Donat aquesta manca de fonts, es van habilitar en punts concrets una fonts d’aigua potable de xarxa.

En una s’ha posat en un tronc on hi ha una aixeta de maneta, l’aigua cau a una pica no massa gran rodona.

Una segona font surt d’una roca i amb aixeta polsador.

Front seu hi ha un roc pla

que pot fer de taula i dos bancs fets d’un tronc d’arbre..

També, una font similar situada on esta l’aparcament de recepció al Parc.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Surgència en el paratge de la cova del Toll de Moià

Publicat el per
Respon

Si es continua el recorregut que hi ha a l’entorn de les Coves del Toll s’arriba a la Surgència.

Historia:

  • El complex càrstic de les coves el Toll el formen quatre cavernes i un avenc.
  • La galeria principal s’anomena cova del Toll o Galeria Sud i és la que dona nom a l’indret natural, actualment Parc Prehistòric, que conté les restes Arqueològiques i Paleontològiques més conegudes.
  • La cova del Toll és una cova natural d’habitació sense estructures, agermanada amb la cova de les Toixoneres (les separen 150m).
  • És una formació càrstica sense moltes estalagmites i estalactites, tot i que n’hi ha en formació.
  • La seva cartografia té forma de lletra T i les restes arqueològiques i paleontològiques s’han trobat a la zona de la galeria sud.
  • El recorregut de la visita guiada és de 153 m, però en la seva totalitat té quasi 2 km.
  • La visita et guia per la galeria sud i un tros de la banda est fins la galeria de la Trompa de l’Elefant.
  • De la galeria sud fins a la surgència, que és per on el riu subterrani surt a l’exterior, hi ha encara uns 800 m.

És una balma natural de pedra calcària per on surt a l’exterior el torrent Mal al seu pas per l’interior del complex càrstic del Toll.

Per això és anomenada geològicament surgència .

Popularment se la va conèixer, al passat, com la Mina, d’on sortia cada cop que plovia, un riu on diuen anaven les dones a rentar la roba.

Observacions:

De la surgència només surt aigua (riu subterrani) quan plou molt o en època de desglaç. És per això que es diu que la cova del Toll és una cova viva, ja que està en continua formació…

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cova Morta en el paratge de les coves del Toll de Moià

Publicat el per
2

La Cova Morta esta situada a poca distancia de la cova del Toll dins del municipi de Moià.

Historia:

  • La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII, per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves “expedicions” hi havia trobat algun fòssil.
  • Es diu que hi ha gravats en alguna part d’època romana i/o medieval però no s’observa res que faci sospitar alguna incisió semblant.

Cova d’origen càrstic que molt probablement estava connectada amb la surgència de la cova del Toll (balma) abans que l’erosió de l’aigua del riu subterrani obrís l’enorme balma a l’exterior.

Té un recorregut estret de 60 m i es caracteritza per ser un tram negat que acumula sediment argilós.

Quan és època de pluges i la cova del Toll porta el riu subterrani amb aigua, la cova Morta s’inunda.

S’hi han trobat restes arqueològiques tot i que romanen fora de context.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació al text al Bolc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cova de les Toixoneres del Paratge de les coves del Toll de Moià

Publicat el per
Respon

La cova de les Toixoneres és una cova càrstica, una de les dues coves que formen el complex de les Coves del Toll, al terme municipal de Moià (Moianès). Conte tant restes de carnívors que van viure a la cova com restes de presència de neandertals. Forma part dels conductes de drenatge del torrent Mal. Aquesta cova està formada per tres galeries que juntes fan una forma d’U, fent que hi hagi dues entrades a la cova.

La Cova de les Toixoneres o de les Teixoneres és un jaciment arqueològic i paleontològic del Plistocè superior. El 16 d’agost de 2016 s’hi van descobrir les primeres restes d’un homínid en aquest jaciment: una dent canina inferior i un parietal d’un neandertal, que s’estima podrien ser d’un individu d’entre 7 i 9 anys, batejat pels arqueòlegs com «el nen de Moià». La troballa es va fer pública el dia 20.

La cova era refugi de diferents carnívors, en especial de hienes, i s’hi han trobat restes d’ossos tant de carnívors morts com de preses d’aquests animals, així com copròlits. La presència de carnívors es veu trencada per la presència de neandertals que ocupaven temporalment la cova, sobretot a l’entrada, on hi ha vestigis de llur presència.

Per incrementar l’interès per la visita de les coves, s’ha reconstruït un poblat Neolític, en un espai proper, que reprodueix diferents tipus de cabanes i la manera de viure en un poblat d’aquesta època. És una manera de donar a conèixer la vida al neolític conjuntament amb la visita del museu on, a més de les troballes que s’han fet a les coves, hi ha una reproducció de la manera de viure en el neolític i de l’arquitectura megalítica trobada a la rodalia.

Per a mes informació podeu consultar a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cova_de_les_Toixoneres

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pantà de Vilagonella d’Avinyó

Publicat el per
Respon

És de fàcil accés, des de la carretera N – 141c cal agafar una pista molt mal asfaltada que baixa per la urbanització Urbisol, al poc passar per la casa de colònies de La Ruca,

cal seguir la pista de terra que te varis cartells que posa “a la Bassa”, ens portarà fins el pantà, situat a 400 m al sud-oest del mas de Vilagonella.

Està ubicat en un paratge envoltat de bosc i molt bonic.

En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte romà del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l’any 1980 per Jaume Gibert.

La seva funció fou bàsicament per regar els camps propers.

Sempre té gran quantitat d’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Plataners de la Font de Clara de Lavern de Subirats

Publicat el per
Respon

Aquesta setmana us he presentat la Font de Clara i la Bassa, avui ho faré sobre els grans plataners que estan en aquest paratge  de Lavern de Subirats.

Situats front a la mateixa font , en una gran explanada.

Disposen d’uns gruixuts troncs i gran branques,

qual cosa fa que durant  l’estiu gracies a les seves fulles i a l’estar al torrent, s’hi estigui molt fresc,

en canvi a l’hivern fa de bon estar donat que el sol arriba a aquest bonic paratge.

Al costat, de la Font, hi ha una petita zona de pin nic amb bancs, seients i papereres.

Us recomano fer la visita a aquests espai natural.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : Les dues Fonts de l’Aixeta de Sant Llorenç Savall – 2ª Part #

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font de L’Aixeta, que de fet són dos sortides d’aigua, una en front de l’altre, us cal que aneu per la carretera de BP-1241,

abans de sortir de Sant Llorenç Savall direcció a Gallifa, a ma dreta hi ha l’Avinguda de Catalunya, i el Parc que porta el nom de la Font de l’Aixeta.

Aquesta font, cal baixar unes escales que porten al torrent Mico i a les dues fonts.

Per evitar que l’aigua que circula pel torrent inundi el petit paratge , aquest disposa d’un bassal o paret per frenar l’aigua i canalitzar-la.

La font de la dreta l’aigua raja per un broc de ferro i cau al terra formant un bassal i per una petita canal desaigua al rec del torrent.

La font de l’esquerra queda més elevada sobre que l’anterior, l’aigua raja broc de ferro dins un arc decorat amb pedres encastades, amb data de 1952, recull l’aigua una pica i d’allí va per una petita canal on desaigua al rec del torrent.

L’entorn ha estat arranjat en diverses ocasions, la darrera l’any 2007.

Sempre ha sigut un lloc on la gent ha anat a buscar aigua, de passeig o a fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Aqüeducte de Sala-d’Heures de Santa Eugenia de Berga

Publicat el per
Respon

L’Aqüeducte de Sala – d’Heures és situat en el paratge de Sala –d’Heures.

Concretament entre el Castell o Casal de Sala-d’Heures i la Font del Paradís, del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona).

Els elements visibles d’aquestes obres d’infraestructura hidràulica del casal de Sala-d’Heures daten d’inici del segle XX.

Salva el torrent de Sala-d’Heures o torrent de Vilalleons mitjançant la construcció d’un pont-aqüeducte.

El pont disposa de 9 arcades de punt rodó, amb una amplada exterior de 1’30 m, i interior de 90 cm, i una llargada de 48 m.

Per l’interior del pont passa la canalització que porta aigua de la Font del Paradís als dos dipòsits d’aigua que hi aigües avall, l’aigua es per les necessitats pròpies de la finca privada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador / Ramon Badia i Celia Peix