L’Espai de lliure de circulació de gossos, són parcs i/o jardins grans que els amos i gossos poden circular per ells,
amb unes normes bàsiques que us descric:
És obligatori que els amos del/s gos/gossos recollint els excrements dels animals.
S’ha de evitar baralles entre els animals.
Fora d’aquest espai sempre els animals tenen que anar lligats.
S’ha de mantenir net l’espai i en bones condicions.
No s’està permès entrar en aquest espai gossos potencialment perillosos, deslligats i sense morrió.
Les persones propietaris o posseïdors dels animals que utilitzin aquest espai, són els responsables dels danys que els seus animals ocasionin a altres animals, persones o coses.
Als gossos deuen portar microxip i deuen estar censats en el Municipi on resideixin.
Es recorda que es deu respectar el descans del veïnat des de les 23 hores i fins les 7 del matí.
Fins aquí la ordenança que hi ha en molts municipis, sobre tot, ciutats grans com Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell… i molts més.
Respecteu i seguiu els consells !!!.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Nota: Fotografies realitzades en el Parc de Vallparadis de Terrassa (Barcelona)
L’Hotel d’insectes esta dins de la Plaça Ricard Camí, entre la Rambla d’Egara, el carrer Cervantes i el carrer del Notari Badia de Terrassa.
La finalitat es de complementar la Bassa Naturalitzada, que us vaig presentar ahir, situada a prop i crear un refugi de Biodiversitat més notable gràcies al seu conjunt.
Com a tots els hotels d’insectes pot allotjar diversa varietat com a papallones, abelles, etc.
A les rodalies hi ha un herbassar amb varietat de plantes amb flors durant la primavera i l’estiu, font d’aliment per aquests insectes i aus.
Es important crear espais en Parcs i Jardins com a refugi de Biodiversitat.
Un segon cartell diu: Aquí no podem regar tant com voldríem. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)
Aixó ha fet que algunes plantes i/o arbres s’hagin mort…
També s’ha ressentit la gespa, on abans estava un terra verd, ara hi manca la gespa o sols la que ha sobre viscut. Així com a crescut vegetació invasiva.
Les fotografies són realitzades en els jardins del barri de can Boada i l’ermita del Sagrat Cor de Jesús.
La ciutat de Terrassa des de fa pocs anys ha apostat en introduir els Hotels d’Insectes a pràcticament en tots els diferents barris, en jardins, parcs, illetes urbanes…
Avui ens fitxarem en l’hotel situat dins del Parc de Sant Jordi.
Està a sobre d’un herbassar que a la primavera i l’estiu floreix, on molts insectes i ocells hi van a buscar aliment.
Aquest hotel, te la imatge en un cartell, on explica quin insecte pot viure en cada compartiment que disposa.
Mireu de no molestar l’existència de vida en aquests Hotels d’insectes.!!!
El arbres sigui situats en els carrers, parcs, finques privades o en el bosc,
desprès de mes o menys anys poden presentar una curvatura que els poden desarrelar-los i caure al terra i així portar a la seva mort.
Era i és tècnica usual per evitar un perill en tallar l’arbre.
Si no causa un perill per la gent que camina o circula amb vehicle es buscant altres mesures, una d’elles es apuntalar-los.
En algun cas, els parc i jardins d’alguns municipis, han posat unes petites bigues per fer un aguant i així evitar que es caigui al terra.
La biga, pot ser de ferro o altre tipus de metall, que pugui ser resistent al pes del arbre i també, proporcionalment al tronc i volum.
També deu resistir a les inclemències meteorològiques i al pas del temps.
En el cas de la imatge d’una figuera, inclòs s’ha lligat la branca donat que presentava una obertura que en el temps pot ser que fongs o paràsits acabin perjudicant a tot l’arbre.
Aquí podem veure que algú amb bona intenció s’ha limitat a posar-hi un tronc, cosa que no farà que en el pas d’uns anys es trenqui la subsecció a l’arbre…
Anar a caminar o a fer un passeig per un parc o per un bosc en un dia de fort vent o tempesta,
és una temeritat fer-ho, millor que s’eviti perquè podria causar un ensurt.
Durant la primavera i l’estiu, moltes branques velles es van secant o podrint, així com troncs, molts d’ells s’aguanten gràcies a altres branques o arbres,
però, un canvi important del temps, amb fort vent o tempesta, fa que puguin desprendre’s i caure al terra.
També l’erosió del sòl, produïda per les intenses pluges o per una sequedat prolongada del terreny, pot provocar la caiguda d’arbres, siguin de petites o de grans dimensions.
Podem veure arbres que amb el pas del temps es van inclinant, el que pot comportar un perill al llarg temps.
Si esteu en un parc o bosc i comença una forta ventada continua, cal que us poseu en una zona de pocs o cap arbre evitant que us pugui caure alguna branca o arbre a sobre i patir un accident.
Normalment els Ajuntaments tenen cura del control de la salut del arbres en els parcs i jardins municipals,
procedint a la prevenció tallant branques i/o arbres que puguin suposar un perill;
Quan es talla un arbre se’n planta un en el seu lloc.
També, arribat el moment, en un parc es pot tancar l’accés i posar cartells a les entrades del perill que comporta l’entrada al recinte.
En el bosc és més difícil, es pot aprofitar quan es fa un tala controlada d’arbres i neteja de bosc, una part important són els propietaris forestals, Agents forestals, de les Diputacions, les ADEF., etc. però axó no és prou amb una important massa forestal com la que disposa Catalunya.
“Terrassa xifra en més de 100.000 els arbres caiguts pel vendaval del 9 desembre de 2014”, aquest va ser un titular de elperiodico, us passo detall :
Aquest llibre pretén donar una àmplia visió dels parcs pirinencs i els parcs de les serralades prelitorals de Catalunya.
De cada parc es descriuen els millors paisatges i les característiques del relleu, a més de la fauna i la flora que contenen, el patrimoni monumental i la influencia humana.
A més, l’autor suggereix un itinerari a peu de cada parc, generalment apte per a tothom, amb la finalitat de conèixer el parc i poder gaudir de tota la seva essència, que és la natura mateixa.
Tot plegat, acompanyat d’un munt de curiositats diverses, estranyes, divertides, culturals o científiques que ajuden a comprendre cadascun d’aquests indrets.
Els Parcs Naturals són espais naturals marítims o terrestres que gaudeixen d’una especial protecció legal davant l’acció humana.
Aiguamolls de l’Empordá
A diferència d’altres modalitats d’espais naturals protegits (parcs nacionals, reserves naturals, etc.) els territoris declarats com a parcs naturals,
Montseny
ot i conservar uns valors naturals molt rellevants, presenten sovint un alt nivell d’humanització.
Montserrat
Així, en el cas de Catalunya, els parcs naturals es defineixen com espais amb valors naturals qualificats, l’objectiu dels quals és compatibilitzar-ne la protecció i conservació amb l’aprofitament ordenat dels recursos i l’activitat dels habitants.
Llorens del munt i l’obac
Us passo la relació dels Parcs Naturals de Catalunya segons la cronologia de l’any de declaració dels espais naturals :
1955 Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
1982 Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
1982 Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca
1983 Parc Natural del Cadí-Moixeró
1983 Parc Natural del Delta de l’Ebre
1983 Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
1984 Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet
1986 Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera
1987 Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
1987 Parc Natural del Montseny
1987 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
1987 Reserves Naturals del Delta del Llobregat
1998 Parc Natural de Cap de Creus
2001 Parc Natural dels Ports
2002 Parc Natural de la Serra de Montsant
2003 Paratge Natural d’Interès Nacional de Pinya de Rosa
2003 Parc Natural de l’Alt Pirineu
2010 Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
2010 Parc Natural de Collserola
2015 Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser
fonts naturals, aigua, muntanya i més 