Avui destaquem: La Font de casa Nova de Dalt de Les Masies de Voltregà

Per anar a la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.

En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.

Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens,

fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.

Destaca l’alzina caiguda sobre la bassa casi rodona, l’arbre es manté viu.

La Bassa sempre disposa d’aigua,

Al seu costat hi ha pròpiament la Font, ara seca.

Es com una cisterna que te un tap amb una petita cadena per assegurar l’aigua.

Disposa de dos desguassos en la seva part superior.

Mes a l’esquerra hi ha una caseta és de fet una Font de Bassal, al fons és on brolla l’aigua.

Quan està ple sobreïx i desaigua a la bassa.

La tercera font, està a un costat de la mateixa bassa, que ha vegades queda inunda de d’aigua i per tant no es pot accedir-hi.

La Font disposa d’una taula rectangular amb un banc fet de fustes.

Al costat de la Caseta-Font, també hi ha una pedra que pot fer les funcions de seient, que ens recorda a una vella pica petita.

Un cartell, ens recorda el nom de la font o les fonts, i diu: Restaurada en 2011, pels que estimen la natura. Cirera – Rabionet.

Actualment, també esta en restauració…

Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.

Poder fer-hi una parada per un àpat o descans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laborador: Albert Bosch

Arbres – Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès

El pi d’en Xandri és un pi pinyoner (en llatí Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès,  al costat del camí que porta a can Borrell.

Amb uns 250 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l’any 1774).

L’arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres.

Es diu d’en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d’un pagès anomenat Xandri.

Malgrat que sempre ha estat molt estimat per tots els sancugatencs, al 1997 hi va haver un intent de tallar l’arbre i de calar-hi foc – presumptament per part d’una colla de joves –, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar i gràcies a extenses mesures de manteniment i de suport el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut.

L’atac al Pi d’en Xandri va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat.

En l’actualitat segons estudis realitzats, aquest Pi com molts altres pateix “estrès hídric” , per una manca de pluges en varis anys…

A les rodalies hi ha varis seients per la gent que descansi i a la vegada pugui mirar aquest Pi.

El Pi d’en Xandri és un dels pins més vells de Catalunya i tot un símbol ecològic, cultural i històric de Sant Cugat del Vallès.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí del pont de Castellví de Rosanes

Per anar al Jardí del Pont, el camí més rapit es des del Barri del Palau de Sant Andreu de la Barca, seguir l’Avinguda de la Constitució i anar al carrer de l’Acer, i seguir fins l’antiga masia de can Sunyer, ara és un destacat restaurant,

Des d’aquest punt, seguiu el carrer del Montseny fins que a l’esquerra veureu una zona esportiva, on està el Jardí del Pont.

Esteu dins del Municipi de Castellví de Rosanes, aquest espai natural es un Jardí- Bosc.

Amb una diversitat d’arbres, com alzines, 3 destacats Plataners, un Pi molt alt,

i altres arbres molt més petits de diverses especies.

Disposa de unes taules amb seient de fusta per fer un àpat.

Una taula de pin pon.

Així mateix, amb una pista per poder fer  competició de pilota..

Es un espai tranquil i amb lloc al sol o a l’ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Pi d’entre Termes de Sant Cugat del Vallès

Pi d’entre Termes està situat a la carena que baixa del turó de la Torrefera, entre els termes municipals de Sant Cugat i Cerdanyola, fet que li dona el seu nom.

Esta en el bosc front a la Masia (restaurant i hípica) de can Caldes.

És un dels pins pinyers més singulars de la comarca i la seva silueta altiva i majestuosa, destaca entre tots els arbres de l’entorn.

A pesar de tot, és un Arbre poc conegut per la gent, donat que no hi ha un camí directa.

Recull de dades: Tot Sant Cugat i Propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Pi de la carretera de Monistrol de Calders

Aquest Pi pinyer que us presento esta situat al costat dret on fa una corba en la carretera B-124 de Calders a Monistrol de Calders a poc abans d’arribar a aquest poble.

Destaca per estar al costat de la carretera i es molt més alt i gran dels altres arbres de la zona.

Tronc gruixut i alt, així com totes les seves branques, a excepció d’una que s’allarga per un costat. Es veu amb un bon estat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pi pinyer del camí vell a Matadepera en Terrassa

Aquest Pi pinyer esta situat a peu del camí vell de Matadepera a Sant Quirze del Vallès en el municipi de Terrassa,

concretament està entre l’entrada del viver de Terrassa i l’entrada al Monestir de les Carmelites descalces.

Es un Pi monumental, amb poc tronc, on es separant dues gran branques gruixudes  que de fet forment el Pi.

Un d’ells cau casi a tocar del terra.

Disposa d’una gran copa, molt espessa de fulles.

Presenta un bon estat de salut.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Resclosa de la Gavarresa de Sallent

La Resclosa de la Gavarresa de Sallent, te’l seu salt poc més avall de la riera de la Gavarresa, on hi ha la “Fabriqueta”,

l’aigua depèn del cabal de riu Llobregat.

Les captacions d’aigua del riu atenen a diversos motius: diverses séquies, fàbriques tèxtils o per minicentrals d’electricitat com és aquest cas.

Construïda inicialment per donar electricitat a les fàbriques de Sallent i Cabrianes.

Disposa d’una sortida d’aigua que aporta aigua a una canal o séquia.

A les rodalies te bonics exemplars d’arbres, com són de roure, alzina i pi pinyers.

Està a prop de la zona humida d’interès natural de la Corbatera, de la que us vaig fer un article.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – El Pi gran front de l’Àrea d’estada de l’Arrugada

L’Àrea d’estada de l’Arrugada forma part de l’Anella verda de Terrassa,

esta situada entre la finca de l’Arrugada i La Finca de Santa Magdalena de Puigbarral, en Terrassa amb límit de Matadepera.

S’arriba per diferents llocs, des de can Petit, des del Barri de la Font de l’Espardenyera, de Matadepera…

El Pi esta en un camp erm front  l’Àrea d’estada de l’Arrugada,

des d’aquest punt podeu veure l’ermita de Santa Magdalena de Puigbarral i la Masia, no si pot accedir-hi per la seva privacitat.

Es un Pi de gran dimensions, amb un tronc molt gruixut,

amb unes branques grans i allargades que donen una gran ombra.

Des d’aquest punt hi han cartells per fer rutes de senderisme per les rodalies.

Text i fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Roure de l’ermita de Bruguers de Gavà

Aquesta setmana dedicada a Arbres destacats

La Mare de Déu de Bruguers o Ermita de Bruguers esta en la carretera de Gavà a Begues en el Km. 4 de Gavà.

És un edifici originalment romànic del segle XIII al poble de Bruguers a mig camí dels nuclis de Begues i Gavà (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S’hi venera la Mare de Déu de Bruguers, una marededéu trobada.

A prop de l’entrada principal de l’ermita hi ha un Roure molt destacable.

Aquest roure, mesura uns 17 metres d’alt, amb un perímetre de tronc de 3,24.

Cal dir que ha superat els tres anys de vida. Tret d’alguns clars a la copa, exhibeix un bon estat.

Un gran escocell amb escorces i una tanca per protegir-lo.

Us passo més dades :

Darrera seu, hi ha un Pi destacable, amb una alçada considerable i boca copa. Deu tindre mes de 200 anys.

Recull de dades: Viquipèdia i altres

Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres : El Pi Gros de Begues

Aquesta setmana dedicada a Arbres destacats

El Pi gros era un pi majestuós, però va morir fa uns anys, sols queda el tronc sec.

Per anar- hi cal situar-se al final del carrer Tajo, on el carrer s’acaba al tocar d’un petit torrent,

des d’aquest punt cal anar a peu per un antic camp, fins l’entrada del bosc,

en aquest punt podreu veure la silueta seca del Pi Gros.

El tronc es d’un gruix molt considerable.

Arbre catalogat com històric. Símbol del municipi de Begues.

Aquest Pi esta en la propietat de Can Sadurní, d’uns 400 anys d’edat al morir.

A prop, hi ha un altre, que la gent li diu el Pi Germà, no tant gran ni gros, però un bonit exemplar.

Recull de dades: Natura Local

Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero