L’antic safareig esta situat a l’entrada del petit poble de Querol, on hi ha un gran plàtan. al costat mateix de la carretera, venint de Pont d’Armentera,
i punt de partida per anar a l’Àrea de Lleure i a la Font de Querol.
Es de construcció rectangular, es podia rentar la roba gracies a les lloses en pendent.
En el seu inicis no tenia cobert, actualment si en disposa.
Al no ser utilitzat, dins del safareig hi ha peixos de colors.
L’aigua tant entre per igual al safareig
com pel abeurador que estan adossat entresi.
L’antic abeurador era i es pels animals de granja.
Querol és un municipi de la comarca de l’Alt Camp, que s’estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud. Forma part del sector muntanyós del bloc del Gaià, format ací a la part més septentrional per contraforts de la serra de Brufaganya (874 m al punt més alt) i al centre i sud per la plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja d’Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m, a les Agulles, 625 m al tossal de Saburella).
Cal dir que el punt de partida per anar a la Font de Querol i Àrea de Lleure,
es a l’entrada a aquest petit poble on hi ha un gran plàtan que ahir us vaig presentar.
Seguiu la pista indicada per cartells des del safareig, al poc passareu pel costat d’un edifici,
seguiu i aviat arribareu a l’Àrea de Lleure,
Es una zona amb molts arbres i humida.
Amb diversitat de taules i bancs per poder fer un bon àpat.
En racó, i sota d’una paret de rocosa hi ha la Font de Querol.
Gracies a unes escales hi podreu arribar.
D’un broc gros surt contínuament l’aigua
Que cau a una pica rectangular a una certa alçada del terra.
Es un espai natural i molt tranquil per fer una parada en el camí…
El Plàtan de la Font de Can Barba esta situat a un costat de l’esplanada de la Font de can Barba, en l’antiga finca del mateix nom a Valldoreix.
Plàtan d’uns 90 anys aproximadament, d’un gruix de tronc notable, i del que surten 6 branques principals i d’aquestes moltes altres branques rectes cap a munt.
Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres
Al Parc de Vallparadis de Terrassa, hi trobem molts plataners entre la diversitat d’espècies d’arbres que disposa.Un d’aquests plataners destacables, es el que esta situat entre la bassa, el costat del camí i les piscines.Es destacable per la seva corpulència de tronc i l’alçada de les seves branques.Esta a un nivell mes baix que’ l camí que hi passa pel costat, axó fa que sembli que no sigui tant alt.
El diumenge passat us vaig presentar-vos en “Avui destaquem : La Font de Roquetes”, però no es l’única font que hi ha en aquesta zona, us passo dos fonts molt senzilles que quan plou amb freqüència hi surt aigua.La Font de la carretera Alta de Roquetes
Està a peu mateix de la carretera Alta de Roquetes, a la banda esquerra si pugem direcció a Torre Baró, es una sortida de l’aigua en una paret, sense broc i curiosament, cau a una petitíssima pica rodona.
La Font del Plàtan de la carretera Alta de RoquetesEstava situada a prop de la carretera Alta de Roquetes, a la banda esquerra si pugem direcció a Torre Baró, a un costat d’un gran plàtan que li donà el nom.L’aigua surt per un forat que te a sota d’una construcció de ciment que s’utilitza com un seient.Les dues fonts son molt similars en la seva estructura de construcció.
Per veure aquest important Plàtan de can Quana, podeu fer-ho des de Granollers tot apropant-vos a La Roca per la carretera C-1415c. abans de creuar el riu Mogent, a la vostra dreta veureu que hi ha l’entrada de la Urbanització de Can Borrell.Front mateix a l’altre costat de la carretera ( esquerra), està situada la parada del Bus, des d’allí i a pocs metre teniu un cartell que us indica el camí de terra que porta a can Quana ( sen se permís no es pot entrar a la finca).El Plàtan de can Quana, és just a l’entrada del camí que porta a la casa a ma dreta.Gran, alt, esvelt i sa, es podria així definir en poques paraules. Està inventariat per la Diputació de Barcelona, tant mateix com altres arbres de les rodalies.Us passo informació de can Cuana extreta del Blog “ Tot son punts de vista” podeu fer la consulta a: