La Font de Sant Pere està adossada a la paret d’una casa en el carrer de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat.
Es una estructura casa monumental, en la part mes baixa hi ha un nínxol on esta la font, l’aigua es de xarxa pública, i cau a una pica.
Coronat amb una petita teulada i rajoles blanques i verdes.
A la dreta es trobant unes rajoles a color amb la imatge del Sant.
A sobre de la Font hi ha un cartell que ens indica :
“Els històrics amics i veïns del carrer Sant Pere recorden els temps passats al voltant d’aquesta Font. 1940 – 1970. Sant Boi de Llobregat, maig de 1997“.
La Font del Miner està situada a l’avinguda de les Mines a Ogassa.
En un mur de pedra picada que a mitja alçada hi té tres brocs metàl·lics i colzats.
L’aigua, abundant, cau en una llarga pica. Al capdamunt hi ha un mosaic de rajoles, al mig de la qual es troba el nom de la font i a sota un seguit d’escuts trencats.
L’aigua sobrant va a parar a un gran safareig que queda a un nivell baix i darrera de la font , unes escales us podent portar.
El Molí de la Bastida esta situat a peu de la ctra. de Rubí a Terrassa, en el municipi de Rubí.
Us passo la seva historia :
En la documentació anterior al segle XVIII es parla de “la Quadra”. Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l’any 986.
En algunes publicacions, s’ha identificat l’edifici amb la “domus” o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140.
És el “molí Viula” o “Roquerol” de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l’església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns.
El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys.
La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d’actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga.
Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l’aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l’habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l’altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí.
L’any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d’Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l’aigua pel molí com per als horts per mig d’una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a).
El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s’afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l’altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989).
Prop d’aquesta propietat s’instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat “la Verneda de Carreras” de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s’instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d’aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la “font de la Tartana”.
Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial.
Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a).
El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí.
“La seva situació era estratègica, tant per l’emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat” (RUFÉ, 1984a; 1997a).
“Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l’angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze.
L’edificació que es troba a la part alta era l’antiga casa de la “quadra” de la Bastida, mentre que l’edificació inferior consistia en el molí del mateix nom.
El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990).
A les excavacions van aparèixer restes d’un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important.
Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s’han deteriorat fortament arran de l’excavació arqueològica que ha tingut el lloc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona.
Per anar a la Font del Consol, teniu que sortir des de Santa Pau direcció al barri del Masnou, per la carretera GI-524, allí vigileu en agafa el carrer de Sant Martí que en algú més d’un quilòmetre us portarà directament al barri del Masnou que us cal creuar
i seguir la pista asfaltada fins la Font, situada a l’esquerra a peu de carretera.
Es feta d’obra amb ciment i de planta quadrada, amb una alçada d’algo mes dos i mig metres d’alçada, amb coberta en forma de piràmide escapçada.
Curiosament, en la part de sota de la coberta surt l’aigua per dos tubs de ferro de poca llargada.
L’aigua cau amb abundància a una pica en forma de “L” envoltant la estructura de la Font pel costat dret.
A la seva esquerra hi ha un petit abeurador,
i al costat seu, un petit safareig clàssic.
A dalt de la font hi ha el seu nom gravat en unes rajoles de terrissa.
Al costat dreta disposa d’una paperera i un banc de fusta.
La primera font està situada al costat de l’Església de Santa Maria en la Plaça de l’Església. Cal dir com podem veure en la fotografia de principis del segle passat, que no hi era per aquelles èpoques.
Es de columna amb una bola a sobre, amb una aixeta polsador que l’aigua cau a una pica semicircular. Hi ha un escrit a una llosa que posa:
“ Ajuntament de Santa Maria de Seva / Aigües de Collformic, amb la data : 21- XII- 52.”
La segona font, esta adossada a la paret d’una casa, en el carrer de Baix amb cantonada al carrer Campanar,
esta dins d’una arcada, amb rajoles blanques algunes en flors, disposa d’una antiga pica
i en cada lateral una llosa, curiosament te una plataforma al terra per poder accedir.
Avui diada de Sant Jordi, us he preparat tres articles
El culte a Sant Jordi es va estendre ràpidament per tot l’Orient i es va fixar la data de celebració el 23 d’abril. El fet que la data escaigués a la primavera i el significat del seu nom, va fer que Sant Jordi fos el protector de les collites.Us passo la seva historia :
A Catalunya es remunta el seu culte al segle X. A l’any 1022, l’abat Oliva va erigir un altar a Ripoll en honor seu.
L’extensió del culte a Sant Jordi arreu d’Europa es va produir a partir del segle XI amb les Creuades, doncs el sant era invocat pels guerrers en la seva lluita contra els musulmans per recuperar Terra Santa.
El fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers es deu a l’ajut que va donar el sant al Rei Pere I a l’any 1094, quan aquest va guanyar una batalla contra els sarraïns després que hagués invocat al sant. Com a mostra d’agraïment el va anomenar patró de la cavalleria i també de la noblesa catalana.
A partir del segle XIII, els reis catalans van mostrar-li gran devoció.
A l’any 1202, Pere el Catòlic va autoritzar la creació de l’Ordre de Sant Jordi d’Alfama, que venerava Sant Jordi i lluïen la seva bandera a Catalunya i Europa.
Al segle XV ja es celebrava la festa de Sant Jordi al Palau de la Generalitat coincidint amb la fira de les roses que es feia al pati.
Sant Jordi és patró de Catalunya des de principis del segle XIX.
La Font de la plaça de l’Església , esta ubicada front de l’entrada de l’Església de Sant Feliu de Codines, adossada a la paret d’una casa particular, al barri de la Sagrera d’aquesta població.Segons consta en una inscripció incrustada en la part superior de la font, va ser inaugurada el 23 de juny de 1906.Està ornamentada bàsicament amb rajoles amb flors de colors, actualment, estan algunes algo deteriorades amb altres elements.L’aigua esta regulada amb una aixeta amb un polsador antiga.
La Font de l’Hospital, està situada al carrer de Sant Rafael d’Olot al costat de l’entrada a l’Antic hospital de Sant Jaume.Trenta rajoles representen a Sant Andreu, cal destacar la bonica sanefa, que tanca el conjunt, feta amb motius florals estilitzats, predominant els colors taronges, verds i blaus.El Sant va ser representat amb els seus atributs: la creu -on va ser torturat- i la palma que l’identifica com a màrtir. Cromàticament predominen els grocs i els taronges-marrons, envoltat per un grup de rajoles verdes llises.La Font de l’Hospital és una obra d’Olot inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
L’any 2014, vaig fer un article en l’apartat “Avui destaquem : la Font de Sant Ramon “, observar em que estava molt abandonada i malmesa. Durant aquest període s’ha volgut arranjar per part del tècnics del Parc, i vàrem anar a veure com havia quedat.Per anar a la Font de Sant Ramon, ens cal que agafem des de la plaça de Vallvidrera, el carrer dels Reis Catòlics, i anar fins el numero 5, front la casa “Villa Amparito”,on trobarem un camí, al principi amb unes escales que baixen i es va fent desprès mes planer, als pocs minuts i a l’esquerra hi ha una explanada, on està la Font de Sant Ramon.Des de l’Àrea de Lleure de Santa Maria de Vallvidrera, també podem agafar el mateix camí per ho a l’invers, iniciant des de baix i pujar fins la Font.Un dels problemes que en certes ocasions te la Font de Sant Ramon, és que donat a les fortes pluges de la tardo i/o hivern, es colga de terra…
Arxiu Rasola
o la trobem mig plena d’aigua per manca d’un bon desguàs, ja que la Font i seien estan a un nivell inferior de terra.
Arxiu Rasola
També, pateix per part de gent incívica, agressions en el que queda de les rajoles de la imatge de Sant Ramon, així com, pintades i arrencant el tub en varies ocasions.
Arxiu Rasola
Quines accions s’han fet ?,
Arxiu Rasola – Font amb aigua
Un ample i planer camí, amb canal de desguàs en la vorera, i l’aigua quan plou que vagi al torrent.Netejar l’explanada de la Font i buidar de terra on esta la taula o passera fins la font ( segons la gent, és creu una o l’altre) i escales. S’ha posat varies vegades el tub, i s’ha netejat les pintades. Disposa de paperera.Axó si, la Font de Sant Ramon sols falta un detall bàsic, que torni a rajar de nou pel tub. !A veure si aconseguim que és conservi una Font tan maca com aquesta i algun dia podem veure la imatge arreglada.
