Resclosa i canal del molí de Navarcles de Navarcles

Resclosa i canal esta a prop de la colònia Galobart. Camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.

Historia:

  • El 6 d’abril de 1693 es va autoritzar a l’Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d’un molí, amb el pagament de 6 sous anuals.
  • L’1 d’agost de 1694 l’Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles.
  • El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí.
  • El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l’Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l’Ajuntament).
  • L’obra de la resclosa, molt sòlida, deu correspondre a aquest moment inicial del segle XX.
  • Poc després el molí es va vendre.
  • Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers.

Resclosa i canal de l’antic molí de Navarcles, que estava situat prop de la colònia Galobart. La resclosa, de forma semi-el·líptica, és de pedra, força ampla i amb una alçada considerable.

El canal, actualment en desús, tenia una llargada d’uns 100 metres i passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina de la colònia Galobart.

A l’edifici del molí encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de Navarcles de Navarcles

Molí de Navarcles esta al costat del camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.

Historia:

  • El 6 d’abril de 1693 es va autoritzar a l’Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d’un molí, amb el pagament de 6 sous anuals.
  • L’1 d’agost de 1694 l’Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles.
  • El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí.
  • El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l’Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l’Ajuntament).
  • Poc després el molí es va vendre.
  • Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers.

Edificació formada a partir de l’antic molí de Navarcles, que ha estat objecte de diverses ampliacions, sobretot als segles XIX i XX.

L’antic molí era una construcció de planta més o menys quadrada, que devia tenir baixos més un pis i golfes. Als baixos es conserven dues cambres cobertes amb volta de pedra. En una hi havia la mola i l’altre devia ser un magatzem. Els elements interiors del molí no s’han conservat.

Aquest edifici originari ha estat ampliat amb un petit cos adossat a ponent i el sobrealçament de l’edifici i l’afegit de nous cossos a la banda de llevant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX. També en aquesta època s’hi bastí una nau allargada al costat de migdia com a graner, la qual ha estat ampliada modernament i convertida en granja. La resclosa del molí és uns cent metres més amunt.

El canal passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina. Encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Rescloses de Sallent

Les rescloses de Sallent, són un conjunt de represes ubicades al llarg del riu Llobregat dintre del municipi de Sallent.

Aquestes estructures serveixen principalment per regular el cabal de riu

i a la vegada canalitzar l’aigua per a diversos usos,

com per la industria, aigua de boca, per l’horta entre alguna altra.

Les captacions d’aigua del riu atenen sobre tot a les necessitats de les fàbriques tèxtils

i per minicentrals d’electricitat com és aquest cas, per donar electricitat a les fàbriques de Sallent i Cabrianes,

i també, per medi de les sèquies donar el rec de l’horta propera a la població.

Les rescloses més destacades de Sallent i que cada una te el seu propi nom, són :

  • La Resclosa del Mal Pas, la de la Fàbrica Vella, la de Cal Torres, la de cal Sala, la del Guix, la de la Corbatera y la del Colomer.

Moltes d’elles van ser construïdes a principis del segle XX.

En resum, les rescloses de Sallent, així com altres que hi han en tot el recorregut del riu Llobregat,

són per poder aprofitar per diferents fins, tal com us he indicat,

i són importants per a la economia local.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres: Els tres Plàtans de Manganell de Calders

La Colònia Jorba, està situada al sud-est del terme municipal de Calders, aigües avall del riu Calders, a un 1 km de Navarcles. S’hi arriba per la carretera que surt de la N-141, prop del km 11, en direcció sud. La colònia es troba en un meandre del riu.

Poc abans hi ha la casa del director, és fora del recinte, al costat de la carretera.

D’allí i a peu anireu per un camí de terra que primer passa pel costat de la resclosa i desprès anireu paral·lels a riu Calders.

A l’altura d’uns horts, trobareu una pollancre que destaca sobre de la resta dels arbres de la contrada.

Te un tronc molt gruixut i alt.

Cal seguir el camí, i al poc arribareu com una placeta natural, on estan els tres plàtans coneguts com a Manganell.

Aquest nom prové de la masia que hi ha sobre en el turó, ara coneguda per Masia El Xaloc, dedicada a un selecta Restaurant i a Casa de Colònies.

Els Plàtans de Manganell és caracteritzant per la seva corpulència, tant de tronc com de les seves branques,

com que no se les talla o poda mai, han agafat una llarga molt notable.

Dels tres arbres, destaca un d’ells, que te poca llargada de tronc, però amb nombroses  branques molt gruixudes,

que ens fa pensar si alguna vegada havia sigut jove i prim…

Sota dels arbres s’ha posat dos bancs de fusta per poder gaudir a l’estiu de l’ombra i frescor… sentir el cant dels ocells i llegir un llibre…

Segons un plafó informatiu molt deteriorat, que ens diu que els arbres poden tindre una edat estimada de 100 – 120 anys,

i una alçada aproximada de 25 metres.

També, en el plafó, hi havia un poema de Josep Fàbrega dedicat al plàtan.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Parc del Llac, el camí al Galobart de Navarcles

El Parc del Llac es a les afores de Navarcles al sector nord. Camí de les Tàpies.

El Parc es distribueix al voltant d’un llac artificial creat l’any 1968 per mitjà d’una resclosa que embassa les aigües del riu Calders.

El Camí al Galobart, va per la vora dreta de riu, es un camí de passejada.

En ell trobareu varis aus que hi viuen, … que la gent els ha deixat en aquest espai, i altres els alimenten.

Si voleu descansar, prendre el sol o llegir un llibre, trobareu varis seients de fusta en el recorregut.

La part del llac pròpiament, amb un entorn ben arranjat urbanísticament, compta amb diverses zones adequades per a la pràctica dels esports.

Actualment al Parc s’hi ofereixen un seguit d’activitats esportives: cursos de diferents modalitats (caiac, canoa, tir amb arc, escalada, …),

loguer de material esportiu i terrassa-bar.

De manera que el Parc del Llac constitueix un recurs turístic interessant per a la zona.

A l’entorn hi ha senyalitzats diversos circuits per fer amb bicicleta de muntanya.

Cal recomanar, que millor fer las activitats aquàtiques quan esta obert el servei, per evitar accidents i sempre els menors han d’anar acompanyats per adults.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Llac de Navarcles

El Parc del Llac esta a les afores de Navarcles al sector nord. Camí de les Tàpies.

Historia:

  • Antigament aquest indret era conegut com el “Muru”.
  • Era una zona pantanosa al costat del riu i el canal de la fàbrica de cal Tàpies on la gent s’hi anava a banyar.
  • També hi havia un pas per travessar el riu Calders per on passava l’antic camí de les Tàpies.
  • L’any 1968 s’hi construeix una resclosa, fet que permet la creació d’un llac artificial, que va ser conegut durant uns anys com a “Platja de Navarcles”.
  • L’indret era freqüentat per tota la comarca i la gent s’hi banyava i feia pícnic.
  • Els aiguats de l’any 1994 provocaren el desbordament del riu Calders i van malmetre la zona.
  • Les subsegüents inversions públiques que s’hi van fer van permetre arranjar urbanísticament la zona i crear el Parc del Llac de Navarcles com a nou espai de lleure.
  • Al final de la dècada de 1990 s’acordà crear una concessió per explotar turísticament el Parc mitjançant l’organització d’activitats aquàtiques i esportives.

El Parc es distribueix al voltant d’un llac artificial creat l’any 1968 per mitjà d’una resclosa que embassa les aigües del riu Calders.

El paisatge de l’entorn del llac es caracteritza pels gorgs naturals a través dels quals s’obre pas el riu.

Al sector de riu amunt s’hi pot resseguir el Calders, amb els típics meandres,

i la resclosa i canal de l’antiga fàbrica de cal Tàpies.

La part del llac pròpiament, amb un entorn ben arranjat urbanísticament, compta amb diverses zones adequades per a la pràctica dels esports.

A l’entorn hi ha senyalitzats diversos circuits per fer a peu i amb bicicleta de muntanya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Resclosa i Caseta de regulació del Guix de Sallent

Les set rescloses de Sallent tenen el seus noms propis: la de del Mal Pas, la de la Fàbrica Vella, la de Cal Torres, la de cal Sala, la del Guix, la de la Corbatera, i l’última, la del Colomer, gairebé tocant a Navarcles.

Avui us presento la Resclosa i Caseta de distribució del Guix, situada en la carretera o camí de Cabrianes en Sallent.

La Resclosa la podem contemplar des d’una explanada que hi ha front de l’edifici del Guix,

edifici del Guix,

part de l’aigua del riu Llobregat, a traves de la caseta reguladora

passa a una canal que va paral·lela a la carretera.

La canal creua per sota la carretera, com diem, va per un costat la carretera a Cabrianes i l’altre costat te un seguit d’horts i conreus.

Podem observar en la part de sobre d’una porta del edifici, que hi ha una placa metàl·lica amb la data 1902.

Si es menester, des del punt on surt l’aigua de la caseta, i si es volum molt alt d’aigua,

per medi d’una comporta pot tornar-la al riu, per evitar el desbordament de la canal.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres – Plàtans de camí de Salut de Monistrol de Calders

Cal seguir el camí de la Salut, a l’arribar a l’altura de la resclosa del Pla de Cardona,

I a la dreta del camí, hi ha un sender on estan aquest Plàtans.

Destacant per estar alienats un al costat de l’altre al peu de camí,

són un total de 5, amb les mateixes característiques,

allargat, alts i amb brancatge no massa extensa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Plataners del carrer de Molins de Roda de Ter

Des de Roda de Ter tenim d’anar al carrer de Molins, es un camí que va paral·lel a riu Ter, direcció a Tavèrnoles.

A l’altura de la resclosa, comença una renglera de plataners en cada costat de carrer.

Són tots amb tronc gruixut, i amb unes branques molt llargues,

donat que no són tallades; amb fulles que donant molta ombra.

És un lloc molt agradable de fer un passeig, sobre tot durant l’estiu i dies calorosos.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Resclosa i Rec de la riera de Sant Joan de Monistrol de Calders

La riera de Sant Joan, a l’entrada a Monistrol de Calders, queda barrada per la Resclosa,

d‘allí surt un petit canal, que recorre paral·lelament a la riera pel costat del poble,

hi ha un desguàs que torna part de l’aigua a la riera.

L’altra aigua segueix amb la canal soterrada fins superar un tram el desnivell,

allí veurem que hi ha una escala pels peixos, per poder accedir a la part superior i seguir riera a munt.

A pesar de que plou poc, podem veure que encara baixa amb una quantitat d’aigua acceptable.

Es un espai, que destaca per la seva vegetació, peixos i aus…

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero