La Font del Balç de Casserres, es situada al final de l’avinguda de Catalunya de Gironella, d’allí un camí apta per vehicles hi porta directament a la Font i a l’antic restaurant.
En l’explanada o aparcament hi han els plataners destacats.
Són uns arbres en conjunt corpulents i amb branques destacades, donat que no es poden des de fa temps.
Text del Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Per visitar aquest grup d’Eucaliptus, cal des de la carretera C-243c, agafar el Passeig de Llobregat i a l’arribar al punt de bifurcació al Passeig de Sant Llorenç i al Passeig de la Masia , a l’esquerra hi ha aquest grup d’arbres.
Situats a un angle del carrer, front a un Restaurant actualment tancat.
Diem grup, perquè de lluny sembla d’un sol Eucaliptus…
a l’aproximar-nos podem veure que són varis agrupats, inclòs un pi alt.
De fet són 4 eucaliptus i 1 pi, tots ells amb un bon aspecte.
Tenim de situar-vos en la carretera B -122 direcció a Rellinars, tot sortim de Terrassa i a mà dreta està el restaurant l’Hípica, al costat del restaurant trobareu una trifurcació de camins seguireu per el camí del mig que al poc passa per sota de la Ronda Nord,
continueu pel costat per una renglera d‘horts, en acabar trobareu una explanada per poder aparcar el vostre vehicle,
punt on surten varis camins…, esteu en l’Àrea d’estada de ca n’Amat de la Muntanya.
Esta dins de l’Anella verda de Terrassa, com altres Àrees del recorregut, disposa de varis blocs de rocs quadrats per assentar-se, descansar i/o fer un àpat, sota d’uns joves arbres.
Per anar a la Font de la Misèria, cal seguir a peu pel camí barrat amb una cadena al pas dels vehicles.
Un cartell ens indica seguir per l’esquerra per un corriol descendent que ens durà ràpidament a un camp. on a l’esquerra, sota una destacada figuera ens queda La font de la Misèria.
Amb l’enllaç adjunto, podreu trobar informació sobre el segon tram de les obres de l’anella verda de Terrassa :
Molta gent com grans i joves, ciclistes, senderaires… hi circulen per aquesta tant en dies laborables com festius, i poder fer un temps d’estada en aquesta Àrea de ca n’Amat de la Muntanya de Terrassa.
Es pot accedir a la Font del Cingles per diversos camins, però el millor es iniciar el recorregut en la C -152, tot agafant la carretera de Xenacs,
pots ser que els dies no festiu estigui el pas barrat. Cal passar pel restaurant de Cal s’alba on cal deixar el vehicle allí i seguir a peu, fins el mirador i Pinc nic de Xenacs.
Des d’aquest punt seguiu per un camí a la dreta que passa entre el Puig – Rodó i el Puig – Bronser, pel collet, a poca distancia trobareu la Font del Cingles.
Es una petita font, on l’aigua sort d’un tub que agafa l’aigua de les escletxes de les roques. Un cartell de fusta indica el seu nom.
Esta situat en el una fageda molt bonica, especialment a la tardor.
Des de Sant Feliu del Llobregat, cal seguir la riera de la salut, primer es un carrer entre industries, que després passa a ser una pista forestal, deixant la zona de lleure i l’ermita i restaurant de la Salut.
Un cop deixeu a la dreta la pista que puja a la Torre del Moro,
teniu a la vostra dreta aquesta renglera de plataner a tocar de la riera.
Una cadena tanca el pas de vehicles, cal deixar-lo allí i seguir a peu per descobrir diferents espais del Parc de Collserola en aquest municipi.
El Plataners, al tindre la humitat de la riera, es mantenen be, corpulents amb bon brancaixa i amb fulles resistents a la calor.
Els Plataners de Can Ferran, estan situats a l’entrada d’aquesta antiga masia que destaca com a restaurant des de 1949; al tocar d’una rotonda de la carretera 1413a, dins del municipi de Sant Quirze del Vallès, però al sortir i més a prop de Rubí.
Els plataners formen part de l’ampli aparcament de la masia, emplaçats entre el Torrent de can Ferran i la pista de terra a la masia.
Són de tronc molt gruixut , així com les seves branques, que estant ven tallades per evitar que creixin a lo llarg i cap a munt.
Per tant, estan tota aquesta colla de plataners molt ben cuidats.
Podem destacar, que entre el Torrent de can Ferran i la Rotonda, n’hi ha més, en aquests no tenen les branques tallades.
L’antiga masia de Castellarnau és fortificada del segle XII. Al segle XVII aquesta pertanyia a la família Borrell que la va vendre l’any 1662 al genovès Francesco Berardo per la qual cosa passà a ser coneguda com Torre Berardo.
Dins de la finca a part de la masia, ara un destacat Restaurant de Sabadell , hi ha la Torre, l’ermita, un jardí molt cuidat i el Pou.
El Pou és de construcció casi circular, podeu veure que les parets són entre velles rajoles planes i trossos de roc, per sobre esta obert, disposa d’una finestra tancada per una reixa, per on es treia l’aigua.
Sota de la finestra disposa de dos petits seients de pedra vermella.
En un dels costats veureu adossat al pou, una pesa d’obra rectangular que faria d’abeurador, no te res a veure amb la construcció del pou.
Si visiteu el lloc, recordeu que esteu dins d‘una finca particular oberta al públic que va a menjar al Restaurant, cal respectar tot el seu conjunt.