Per visitar la Font de Sant Josep, cal des de Vallgorguina anar per la carretera C – 61,
fins l’entrada a can Pujades, us caldrà travessar la Riera de Collsacreu i seguir la pista
fins una corba on en un racó a la dreta hi ha la Font de Sant Josep.
La Font està adossada al mig d’una gran paret, sobre el broc, hi ha l’accés a la mina, l’aigua cau a una pica a nivell del terra, en cada costat uns seients de blocs de pedra.
En un lateral podem veure un trencat mosaic el nom de la font i a poca distancia, un altra amb la imatge del Sant.
És un lloc fresc, la llàstima que no surt l’aigua…
La Font de la riera de Santa Magdalena és ubicada a la riera de Santa Magdalena, molt a prop del pont de Rocafort del municipi de Pont de Vilomara i Rocafort.
Per accedir-hi cal deixar el pont a mà esquerra i agafar un camí de terra a mà dreta que comunica directament amb la riera.
A una vintena de metres només entrar, hi ha, a mà esquerra un bloc de pedra de grans dimensions.
La font es troba al davant mateix d’unes alzines, al bell mig de la riera, aprofitant un queixal que fa la roca.
Del bloc de pedra del camí, surt un corriol que baixa cap a la riera, i que en un moment donat es transforma en uns esglaons de morter. Al final dels esglaons hi ha un muret de totxo formant una “L”, de 70 cm d’alçada. El broc es redueix a un tub collat amb ciment ràpid.
Actualment no hi és el tub ni raja aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart – Laura Bosch
El Safareig – bassa de la Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.
Uns 10 m. al costat de la cova – font es veuen restes del que fou un safareig públic,
És de forma rectangular i dividit en dos espais, fet de maó.
D’aquest safareig, força deteriorat, destaquen les grans lloses de pedra inclinades que servien d’ampit per rentar la roba,
algunes estan rebaixades del cantó que s’aboca a la bassa.
Des de fa molts anys no hi arriba l’aigua al Safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.
També és coneguda amb el nom de La Fonteta.
Dades històriques :
La imatge de la Mare de Déu de Lorda, que es venera a l’interior de la gruta de la font, se sap que es trobava ja en aquest indret abans de 1936, any en què va desaparèixer i on més tard fou reinstal·lada de nou, segurament que per alguna persona que s’hi va amagar durant la Guerra Civil, segons testimoni oral de Regino Chamorra i de Rafael Camps, Marquès de Camps, recollits a HUERTA (1985).
Font situada dins d’una gruta artificial convertida en capella, on es troba la imatge de la mare de Déu de Llorda.
L’aigua raja dins d’una pica de pedra des del sortint d’una roca.
El sostre està cobert amb una volta de totxo i pedra.
Una porta de ferro, flanquejada a banda i banda per parets de pedra seca, tanca el recinte de la cova-font.
La part superior de la cova està envaïda per heures
Uns 10 m. al costat de la cova es veuen restes del que fou un safareig públic.
Existeix un text que descriu amb precisió el lloc on s’ubica la font, recollit per Carme Huerta (HUERTA MARTÍN, 1985). Es tracta d’un fragment de les memòries de Ramon Solsona i Cardona, nebot de mossèn Isidre Solsona, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve d’Ordal fins el 1924:
“(…) Des d’allà caminava instintivament cap a la “Fonteta”. Sens dubte que és el lloc més plaent, més deliciosament poètic de la comarca. Al final d’un passeig llarg (…) que des del parc de Can Ravella baixa en línia recta i en suau pendent fins a una placeta, es troba al fons una gruta artificial de la qual en altre temps rajava una font, que li ha donat el seu nom. La gruta està coberta de pedra, simulant estalactites, ara ja seques, però en altres temps s’hi havia infiltrat l’aigua cristal·lina, regalimant i caient en un llac de pedra que hi ha al fons. Sens dubte, els comtes d’Olzinelles ho tenien com a lloc d’esbarjo, segons ho confirmen la gran taula central de pedra i els bancs laterals, gastats pel temps i deteriorats per les mans bàrbares, malgrat la reixa de ferro forjat que tanca l’ampla entrada de la gruta (…)”.
De la taula de pedra esmentada en el text, avui ja no en queden senyals, però sí dels bancs, que encara resten adossats a la paret de la gruta.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
Per poder anar al Saltant i Gorg de la riera de Marganell , us situeu en la carretera de Castellbell i Vilar a Marganell, BV-1123 en el quilòmetre 1,600,
d’on surt a l’esquerra una bona pista que us portaria a Cal Pinsà.
Entre bonics arbres i la riera aquesta pista passa per una passera o pont per sobre de la citada riera,
tot just a l’altra costa, deixeu el vehicle a la dreta on forma un espai fora de la pista,
en el altre costat i a peu per un senderó a pocs metres podreu contemplar aquest saltant d’aigua i el gorg d’aigua retinguda,
l’aigua en aquest punt és entre verda per la vegetació dins de l’aigua i a la vegada clara i transparent.
Es un conjunt format per un mur on per la part mes baixa cau l’aigua de la riera,
Per tant no es natural, probablement era per les necessitats de la propietat.
Es un lloc agradable i fresc, sobretot en la primavera i estiu.
Per visitar La Font de can Pla us cal sortir de Cellera de Ter pel carrer de la Font de can Pla.
A poca distancia i en la confluència de camins, prenem a l’esquerra un camí en mig d’un petit bosc fins la font, us caldrà passar un petit torrent per sobre d’un pont de fusta.
La font, està en molt bon estat, situada al centre d’una paret feta de rocs de riera i a nivell molt baix del terra.
L’aigua surt d’una tub gruixut i cau a una pica. En cada costat disposa d’un banc de pedra adossat a l’estructura,
en un pla al costat hi ha una vella roda de molí situada a sobre d’un gruixut tronc d’un arbre que fa de taula.
El poble de Castelladral ocupa la part central i més elevada del terme municipal de Navars, des de la riera de Sant Cugat o del Tordell fins a la vall dels Gitanos, per on discorre la riera d’Hortons.
La Font de Castelladral, esta situada en una placeta enjardinada front de l’alberg i amb vistes d’una part del Bages. La font es molt senzilla es un roc pla amb una aixeta polsador al seu centre i l’aigua cau a una pica rectangular i arrodonida al seu exterior.
La Font de les Fontiques és molt fàcil d’accedir-hi, us recomano que ho feu a peu, cal que seguiu el camí del GR-151 direcció a Cantonigròs i a la Foradada, a l’inici de la pista de terra trobareu diferents cartells, un d’ells de ferro, que us assenyala la Foradada i les Fontiques, seguireu tot passant per l’accés a masia del Campàs, seguiu uns 700 metres on veureu un cartell de ferro que ens queda a l’esquerra i que assenyala les Fontiques, baixeu per un corriol que us portarà en directament a la Font de les Fontiques.
D’una paret rocosa i plena de molsa gracies a la humitat, hi ha un tub de ferro on surt l’aigua que cau a una pica no massa gran a nivell del terra i desguassa al torrent.
En cada costat de la Font disposeu de dos bancs de pedra per seure. Al fons circula la riera de les Gorgues.
Per anar a la Fonteta, us cal anar camí del càmping d’Oix, abans trobareu un camí senyalitzat per un cartell, deixeu el vostre vehicle i baixeu a peu, al poc arribareu a la riera,
cal seguir amunt, i veureu un plàtan molt alt i una taula rodona de pedra molt antiga. La Font esta situada a la paret de la muntanya on hi han un rocs. No sempre raja.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 