Avui destaquem : La Font de Noc d’Olot

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Noc, o també, coneguda antigament per La Font del Noc d’en Cols,

es una deu important d’Olot.Per arribar-hi cal que us desplaceu fins el carrer del Rosselló de la Canya d’Olot, allí passareu per l’entrada de l’empresa Recuperacions Solé en la Carretera Vella de la Canya, 10,quan arribeu a un transformador elèctric cal girar i anar per una pista per darrera de l’industria,fins arribar al riu Fluvià, abans de creuar-ho teniu una explanada a la vostra esquerra on esta la sortida de l’aigua sota d’unes grans roques.De fet hi ha una gran sortida d’aigua, i l’antic i allargat safareig molt amagat per la vegetació.Es un lloc molt humit i per les rodalies es ple de sortides o punts petits d’aigua que surten de les parets.A 1940, va patir per el desbordament del riu, uns grans danys, tant la Masia, els camins i La Font.Us passo un article molt interessant que parla de la seva recuperació  que es va publicar alacarta el 27 de Juny de 2012 :

http://olottv.alacarta.cat/les-noticies/capitol/recuperen-la-font-de-noc-d-olot

Es de fàcil accés, però us recomano que deixeu el vostre vehicle en la zona industrial, donat que la pista de la font porta a una finca privada i sense accés públic.

La Font a mitjans del segle XX

Nota : El proper Diumenge veureu la Deu o Mina de Noc d’en Cols,

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

L’Historia del Pont de Besalú

Avui com cada diumenge us presento dos articles

El Pont de Besalú, és un pont romànic d’entrada d’accés fortificada a Besalú que travessa sobre el riu Fluvià.Us passo la seva historia :

  • El pont de Besalú, sobre el riu Fluvià, és el resultat de diverses reconstruccions, reformes, afegits i restauracions, fetes al llarg dels segles.
  • Pot ser que el traçat inicial fos un altre (aigües amunt hi ha restes d’un pilar amb carreus a la base similars als del pont).
  • La primera notícia que se’n té és del 1075, en què s’esmenta un pont a Besalú.
  • L’any 1284 es torna a fer referència al pont, en vendre un hort bastant gran.
  • Diversos aiguats (1315, 1321, 1433, 1421, 1669, 1771 i 1790) afectaren el pont de manera que calgué reparar-lo sovint.
  • L’any 1880 s’enderrocà la torre del centre i el portal d’accés des del poble per facilitar el pas de maquinària necessària per a la indústria local.
  • A finals de la Guerra Civil, en l’any 1939 se’n volaren dos arcs.

Es tracta d’un pont de forma angular de vuit arcs (el primer queda inclòs dins del sector corresponent al recinte emmurallat) desiguals, sobre pilars, molts d’ells fonamentats a la roca viva, amb tallamars.Al final del primer tram, entre el quart i el cinquè arc, hi ha un eixamplament de la calçada, la creu grossa, i més endavant, entre el sisè i el setè, n’hi ha un altre, anomenat la creu petita.El sector més antic del pont que data del segle XI o XII sembla que és el més proper a la vila de Besalús’hi poden observar filades irregulars de petits carreus, similars als que apareixien a les construccions més antigues de la vila.El portal d’accés, fortificat, està sobreposat al primer pilar del pont.Damunt del cinquè pilar, s’alça la torre fortificada, de planta hexagonal amb dos arcs de mig punt sobreposats, per la banda de llevant, i amb un arc apuntat i espitlleres al cim, per la banda de ponent.En un dels carreus del pilar central del segon tram, hi ha una pedra heràldica amb la data 1680, cosa que fa pensar en una restauració de gran envergadura o en una reconstrucció quasi total del pont.El pont de Besalú és protegit com a bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Besalú, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Plataners destacables de la Font de les Tries i per les seves rodalies en Olot

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Avui us destaco un conjunt de Plataners situats en les mediacions de la mateixa Font de les Tries,i altres, situats per les seves rodalies, en el municipi d’Olot.El diumenge passat us vaig fer referència a la Font de les Tries, al seu costati en les explanades existents vora de la font, hi ha varis Plataners destacables i antics,amb troncs gruixuts i branques altes que tant a l’hivern con a l’estiu fan l’estada molt agradable.voreja el riu Fluvià, també en trobareu, alguns alineats banda a banda del mateix camí,Altres, en raconades i explanades.

Fotografia mitat segle XX

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Moli de Collell d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles,avui dues Fonts Naturals 

Per anar aquesta antiga Font del Moli de Collell i poc coneguda, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…

arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot, seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

ara travesseu  el riu Fluvià per un pont i arribareu a una cadena ,

hi ha un camí a la dreta que agafareu i a poca estona, també, a la dreta esta la canal del moli i aquest .

El camí que ara és mes estret, cal seguir-lo, deixeu el molí darrera vostra i al poc trobareu un arbre que talla el camí,

als pocs metres un senderó a la dreta us portarà a la Font del Moli de Collell.

Aquesta antiga font va ser feta de pedres de la zona, disposa d’una finestra al seu de munt, per poder netejar l’interior, no surt aigua de la font.

No compte amb cap broc visible, que podria estar enterrat per la terra que en els anys s’ha depositat en la seva base.

En la fotografia antiga, podeu veure aquesta Font fa cent anys en rere i com disposava de portella, broc i aigua.

Actualment el molí esta abandonat , així com les rodalies.

 

Text  i Fotografies : Dora Salvador

Arbres i Plantes de ribera del riu Fluvià al pas per Olot

Ara cada divendres dos articles !

El riu Fluvià neix a el Grau d’Olot a 920 metres d’alçada, i una vegada que ha recorregut la plana d’en Bas, passa bona part de la ciutat d’Olot.Aquest riu forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Avui veurem la vegetació de ribera d’aquest riu, en el tram del camí basàltici fins la font de les Tries, es un recorregut, pràcticament planer i molt ric de vegetació.Aquest Bosc te una gran diversitat vegetació, tant en arbres com de plantes.A l’inici del recorregut trobareu un cartell indicant els principals arbres que anireu trobant.Donat la humitat i frescor que dona el riu al seu pas i al estar en llocs molt poc solejats.D’arbres podem destacar, les Pollancres, els Saules, les Freixes, algun Om, Els Plataners i Tells.La vegetació es molt amplia segons el tram del riu, Esbarzer, Heura, Canyís, Lliris, Jonc, Canyes…. i moltes mes que us passo imatges :

Sarriassa

Llengua de Cervol

Llengua de Cervol

Evonim

Es un espai que dona moltes ganes de fer un passeig tranquil bona part de tot l’any.En algun punt trobareu seients com a la Font del passeig Basàltic, en la Font de les Tries i altres llocs,

molsa

D’aquestes dues Fonts,  ja us he fet ressò en els articles que us vaig presentar de cada una.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui primer d’any, destaquem : La Font de les Tries d’Olot

La Font de les Tries, és una de les fonts mes conegudes i freqüentades de la ciutat d’Olot.Una vegada que us situeu a l’entrada nord-est d’Olot, passeu per a les portes de la piscina del Club Natació Olot, us cal que per medi d’un pont creueu el riu Fluvià, una vegada a l’altra riba entrareu al bonic paratge natural de la Font de les Tries i que esta al tocar.L’aigua d’aquesta Font, prové dels aqüífers basàltics de l’altiplà de Batet, i surt per quatre brocs i sempre per la humitat la paret esta verda de la molsa allí existent.L’aigua que sobra, cau al costat formant una pel·lícula d’aigua, amb una cascada, que és la imatge tradicional de la font.Tota l’aigua s’escorre per un petit canal fins arribar al riu.La font es completa amb dues placetes i pedrissos per seure.De sempre hi va molta gent d’Olot i rodalies a buscar aigua amb garrafes per al consum de boca,es considera medicinal per la seva composició en carbonat de sosa, sulfat de calci i matèria orgànica.L’antic propietari d’aquests terrenys, Albert Escubós, li conferí la forma actual a principis del segle XX.Es un bon paratge per fer un passeig pels camins que trobareu, entre mig de molts plataners i altres arbres i vegetació de ribera sempre verda, que trobareu per les rodalies de la Font de les Tries.Lloc ideal per passar una estona fent un àpat, llegint un llibre, escoltant el cant dels ocells, que viuen en aquest indret.La Font de les Tries és una font d’Olot (Garrotxa) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Bon inici d’any per a Totes i Tots!

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot, Viquipèdia, Generalitat de Catalunya i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Font de Sant Quintí de Sant Esteve d’en Bas

Aquesta humil Font de Sant Quintí, està a prop de l’entrada d’un camí proper a l’ermita de Sant Quintí a Sant Esteve d’un Bas, de la Vall d’en Bas.Esta ombrejada pels arbres que hi ha en aquest costat del camí, diem que és senzilla, donat que la seva estructura és d’una rocai disposa d’una aixeta polsador, on l’aigua surt i cau a una petita pica a ran del terra.Des de Sant Esteva d’en Bas, podeu agafar  la carretera secundaria de Les Martines, una vegada passat el riu Fluvià i la casa Pomereda, cal desviar-vos a la dreta,I deixar el cotxe a l’entrada del tercer camí, allí veureu la Font. ( us adjunto el mapa)A poca distancia i enmig dels camps, esta l’ermita de Sant Quintí.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador ( Col·laboradora del Blog)

Canal de l’antiga fabrica textil de La Brutau de Sant Jaume de Llierca

La família Brutau de Sabadell, va arribar al poble Palau de Montagut, que és l’antic nom de Sant Jaume de Llierca, a finals del segle XIX, situant-se al costat del riu Fluvià.L’emplaçament d’aquesta nova fàbrica, només es pot explicar per l’existència d’una energia hidràulica que substituís el vapor de la fabrica de Sabadell i permetés una producció industrial amb menys cost i va comprar la fàbrica tèxtil Funosas que disposava d’un salt d’aigua propi.Aquesta fàbrica va ser important dins la industria catalana ja que produïa fil prim de la millor qualitat destinat a la textura i el gènere de punt.Als anys 20, la fàbrica va necessitar un salt d’aigua més gran per abastir les seves necessitats. El salt es va fer a Vilallonga de Ter.Com que l’energia que arribava era superior a la demanda de la fàbrica, es va crear una segona branca.La crisi del petroli del 1978 va provocar el tancament de la fàbrica.L’antiga fàbrica tèxtil Brutau, actualment es troba en perfecte estat de conservació. És un recurs importantíssim a recuperar per poder entendre el passat industrial de la Garrotxa.La Canal de l’antiga fàbrica tèxtil Brutau, actualment es manté tota l’estructura d’aigua que servia per generar energía a la fabrica.

 

Recull de dades : lagarrotxa.net i propi

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Puda de Sant Jaume de Llierca

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Des del Poble de Sant Jaume de Llierca, podem dirigir-nos a la Font de la Puda pel mateix camí que ens portaria a la Capella de Santa Magdalena i al Castell de Mont Palau.Des del poble podeu sortir pel carrer industria o be, per la carretera del Molí, que s’uneixen i cal seguir el camí, direcció el riu Fluvià que es pot creuar per un ampli pont, en aquest recorregut trobareu diferents cartells que us orientaran.Un cop a l’altra costat de la llera del riu, trobareu  a l’esquerra una gran bassa que es alimentada per l’aigua d’una riera, que a l’estiu invita a refrescar-se els peus.En un costat d’aquest paratge veureu un petit mur, on hi ha un tub, és la Font de la Puda.L’aigua es sulfurosa i fa una certa mala olor clàssica d’aquestes fonts d’aigua medicinal.Si mireu per on circula l’aigua un cop cau de la font, veureu un residu blanc.La Font de la Puda, es un lloc fresc a l’estiu, amb plataners que donen una bona ombra,i alguna taula i banc de fusta per poder fer un àpat o descansar.De fet, La Font de la Puda està a tant sols uns 800 metres de Sant Jaume de Llierca, es una senzilla passejada per tothom.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Sant Miquel d’Olot

Us presento la Font  de Sant Miquel, que no es de muntanya, de fet està situada en la zona urbana d’Olot.Concretament, en el carrer de Sant Miquel , front del numero 15, on fa un petit replà aquest carrer.A la part de darrera hi ha el riu Fluvià, un mur banda i banda de la Font, te cura de no caure al fondal.Està sempre pintada de blanc i vermell fosc, que li dona una aparença de netedat.Disposa a sobre de la Font d’una capelleta tancada per un vidre, on està el Sant.Com podeu veure a Olot hi ha moltes fonts tant a la seva zona urbana, com a reu del seu municipi.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador