Arxiu d'etiquetes: safareig

On es rentava la roba en la primera mitat del segle XX?

Publicat el per
2

Com cada divendres us passo dos articles

Molts articles que he fet en aquest blog sobre el rentar la roba eren en llocs com un safareig públic d’un poble o en la llera d’un riu.

Avui veurem l’evolució de com es rentava la roba fora d’aquests dos llocs en la primera mitat del segle XX.

Ja des de finals del segle XIX i molt a principis del XX, en ciutats o cases de muntanya que sols disposaven d’aigua de pou o d’una deu propera,

s’utilitzava un cubell de fusta rodó que havia d’omplir-se d‘aigua sovint per ensabonar la roba i aclarir-la amb aigua neta per posar-la a eixugar.

En general l’aigua era freda, qui podia escalfar-la ho feia a una llar de foc, especialment, per l’hora d’aclarir-la,

val a dir que d’aigua corrent no n’hi havia més que a algunes poques cases, com tampoc en tenien d’electricitat.

De seguida es va posar una fusta quadrada i ondulada per poder treballar-hi millor, així com uns rodets per on passar la roba, perquè quedés mes eixuta de l’aigua, abans d’estendre-la a l’aire i al sol.

Amb els anys el cubell serà metàl•lic i es col•locarà a sobre d’una cadira o tamboret.

Generalment, es procurava rentar fora de casa, al camp o a l’entrada, pel mullader que s’originava al terra.

Em pregunto, en aquelles èpoques que ens referim: Era un costum  o un deure el fet de que fossin les dones que rentessin? …

A les nenes, des de petites o de ben jovenetes, se les ensenyava les “feines de la casa”, així aprenien l’ofici, mai valorat, de tirar endavant la casa.

Van anar passant els anys i les dècades i, com es natural, ja es tenia aigua corrent i electricitat a les cases, això va propiciar el fer alguna instal-lació de safarejos individuals a dins o fora de casa.

Alguna persona aprofitava les banyeres per rentar-hi la roba.

Van sortir al mercat, principalment desprès de la guerra mundial, les primeres i primitives rentadores elèctriques que, molt sovint no centrifugaven.

El sabó que s’utilitzava era elaborat per les mateixes dones, però això és un altra tema.

 

Text : Ramon Solé

Imatges antigues : Internet

Com era fa 30 i 15 anys la Font de la Torre del Canonge de Sabadell

Publicat el per
2

Avui us presento dos articles

En moltes ocasions he pogut fer la comparació d’una font graciés a les imatges que disposo de l’Arxiu Rasola, que vaig iniciar en l’any 1984, gràcies en bona part al meu pare. Per veure i trobar una font en algunes ocasions vàrem utilitzar algun llibre, com el cas del llibre  “Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” de Ricard Molins i Romeu, aquest mestre va fer la recerca de totes les fonts i mines de Sabadell i altres municipis propers.

He volgut fer-li aquest homenatge dedicat en Ricard ( fa anys ens va deixar), i veure el canvi que ha sofert la Font de la Torre del Canonge de Sabadell al transcurs dels 30 últims anys.

Mirem primer com la va descriure en el llibre editat en l’any 1984 :

En Ricard, els dibuixos de les fonts eren fets seu, aquí tenim la imatge de la Font.

Durant l’any 1988, vàrem fer camí i a fotografiar-la, era una font d’abundant raig que donava les aigües directament a la Bassa – Safareig, en aquells temps hi anava molta gent a refrescar-se, a beure i recollir aigua i sobre tot la gent dels horts que havien per les rodalies i a la llera del riu Tort.

La segona vegada que vaig estar va ser en l’any 2005, continuava amb aigua, però, amb un cabal mes minso i algo descuidat el seu entorn,

ja no havien tants horts i no hi anava a penes la gent.

L’any passat vaig voler veure com estava, donat que tenia referencies que s’havia perdut…

No obstant l’estructura de la Bassa – Safareig continua estant, tot ple de bardisses i no raja pas, esta seca.

Es una altre de les fonts que no crec que tornem a veure com era en al principi i quedarà amb el record de la gent

i poc a poc s’anirà degradant i tapada de la vegetació.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb el record de Ricard Molins i Domènec Solé, dos mestres coneixedors de les Fonts Naturals

Fem Safareig : El Rentador de Siurana

Publicat el per
Respon

Com a cada diumenge us passo varis articles

Siurana, o Siurana de Prades, és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat.

Està situat a 737 metres d’altitud, sobre una cinglera de roca calcària, a l’extrem de les Muntanyes de Prades i sobre el riu de Siurana.

La població era de 41 habitants al cens del 2005.

Cal destacar :

  • El castell de Siurana va ser l’últim reducte musulmà de Catalunya.
  • L’Església romànica de Santa Maria o de la Mare de Déu de l’Aigua.
  • Les vistes al Pantà.
  • El Safareig.

Per a mes dades sobre Siurana podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Siurana_(Priorat)

A la part més oest del poble, hi ha l’antic Safareig o rentador, situat en un lateral del carrer dels Rentadors a tocar al mur d’una casa, a prop de l’església de Santa Maria.

És un Safareig format per dos compartiments, no es de grans dimensions, quant es va construir i com el poble era de pocs habitants,anaven a fer la bogada les dones que hi habitaven, es va considerar que era suficient.

En general, s’ha conservat força be i podem veure en les seves aigües que hi ha peixos a colors…

Siurana, lloc estratègic amb vistes espectaculars, on els que ens agrada la fotografia no deixaríem de fer-ne.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero i Arxiu Rasola

Avui coneixerem : La Font del Racó de Les Preses

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Des del costat de la zona esportiva de Les Preses, surt un camí ven indicat per un cartell direcció al Volca del Racó, fa una certa pujada fins a dalt del mateix volca, segui pel costat de la casa El Racó,a cap d’un temps el camí fa davallada cap a la riera on trobareu  La Font del Racó.En l’actualitat, no hi ha aigua, ni tant sols dins al safareig.Si voleu allargar la caminada podeu arribar-vos fins a les esglésies de Sant Miquel  del Cob i de Sant Martí del Corb, i per l’Antiga , masia gran i senyorial amb una font ven bonica.Des d’aquest punt podeu seguir la carretera asfaltada que us portarà de nou a Les Preses. A la llar del recorregut trobareu cartells indicatius

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Deu de Noc d’en Cols d’Olot

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge us presento dos articles

Com a continuació de l’article del diumenge passat , on el dedicava a La Font de Noc d’Olot, avui us faré detall de la gran Deu de Noc d’en Cols.

Una vegada visitada la Font de Noc, seguim un petit tram pel costat de la mateixa paret fins arribar a unes escales de ferro, on caldrà pujar per elles i estarem a un nivell superior a la font,

De seguida ens donarem que en l’esquerra hi ha un vell safareig allargat amb baries lloses per rentar-hi la roba,

l’aigua ve de la Deu de Noc d’en Cols, situada al final de safareig on surt una abundant quantitat d’aigua d’una “mina”,

Efectivament, és com si fora l’entrada de la mina.

Allí les dones de les masies properes anaven a rentar-hi la roba i passar l’estona fer una xerradeta.

No fa masses anys es va procedir a l’arranjament i consolidació de l’estructura en general.

El mes possible, és que La font de Noc, situada per sota a nivell del terra, sigui de la mateixa Deu.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Font i safareig de la Masia de can Gurguí de Vallromanes

Publicat el per
Respon

No hi ha que confondre amb la Font de can Gurguí, que es troba a peu del camí d’accés a la masia i camí d’Alella.Es tracta de la font i safareig que esta a la dreta de l’entrada que dona a la porta de la masia de can Gurguí (Restaurant).Hi ha un tub que dona a una pica casi quadrada i no massa gran, i l’aigua sobrant per la dreta aniria a parar a un petit safareig, i per l’esquerra a omplir una bassa; en l’actualitat esta seca.Es un lloc molt ombrívol, al disposar d’arbres per les rodalies, on hi ha un banc i alguna cadira.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Mes que un Safareig, el Rentador públic de Castelló d’Empúries – 2ª Part #

Publicat el per
Respon

El Rentador públic de Castelló d’Empúries, és una construcció del segle XIX, concretament va ser construït l’any 1863, al sector del Rec del Molí, i que incorpora elements del desaparegut convent de Sant Francesc, erigit l’any 1264 prop d’aquest indret.Hi destaquen les columnes toscanes, segles XVI o XVII, que devien formar part del claustre.S’integren a les galeries porticades que envolten al safareig, que té un brollador al mig. Aquest rentador esta construït gairebé triangular.Fora del Safareig, hi ha un abeurador  allargat per els animals.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castelló d’Empúries

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Per les Vacances de Nadal : Les Fonts d’Estopanyà a Osca

Publicat el per
Respon

Estopanyà  és una vila i municipi de la Ribagorça. Està situat a la conca del riu Guart, afluent del Noguera Ribagorçana. El municipi està format per tres nuclis de població: Estopanyà, Saganta i Casserres del Castell.

cartell de les font , basses,estanys d’Estopanyà

Us passo diferents fonts que te a les rodalies de la població :

  • la “Fontrodona” Es una de las surgències d’un gran aqüífer , l’aigua s’aprofita per regar horts a la llarg del barranc de “la Reguera”.
  • La Font i el Safareig
  • Font de Aumuga i Bassa
  • Font del Francell
  • Font de la Roca o de l’Olla

    Seca

  • Font del Boix

    Seca

Amb aigua

Si feu Vacances pel Nadal o Final d’any, i feu un viatge per Osca, pareu a Estopanyà, us agradarà !

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola.

Avui destaquem : La Font i Safareig de ca l’Antic de Cànoves i Samalús

Publicat el per
Respon

Avui com cada diumenge, us presento dos articles

La Font i Safareig de ca l’Antic, pertany als terrenys de la finca privada de ca l’Antic, situada a un nivell per sota de l’església parroquial i de can Cuch, a tocar de l’edifici de la Pizzeria 1900, al nucli de Cànoves, municipi de Cànoves i Samalús.Disposa d’un broc de pedra que dona a una pica adossada a la bassa-safareig.A principis del segle passa, disposava d’una coberta o teulada per evitar que les senyores al rentar la roba es mullessin en un dia de pluja.

Pessebre vivent, en La Font i Safareig ca l’Antic

En ocasions per falta de pluges, l’aigua no arriba a sortir pel broc i curiosament, al poc temps de ploure amb ganes, surt amb abundància.En aquests últims anys, en ocasió de la representació del Pessebre vivent ,s’ha fet servir per escenificar com les dones renten la roba.

Pessebre vivent, en La Font i Safareig ca l’Antic

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font de Sant Miquel de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Publicat el per
2

El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, està situat en el camí que va de Badalona a Santa Coloma de Gramenet , i passa pel costat mateix del Monestir.La Font de Sant Miquel, està situada dins del recinte tancat de Sant Jeroni de la Murtra.L’aigua surt d’un gruixut tub de ferro que cau a una petita pica i dona les aigües a La Bassa i Safareig , que disposa de dos compartiments. A sobre de la font hi ha unes rajoles amb la figura de Sant Miquel.Us passo un article de La Vanguardia del 03/12/2017, on dona a conèixer la recuperació de l’antiga Mina de la Fontsanta, que aporta l’aigua a la Font de Sant Miquel :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20171203/433315649578/monasterio-sant-jeroni-de-la-murtra-recupera-mina-agua.html

Text : Ramon Solé

Fotografies : Julià Sanz