Durant el mes d’agost cada dia una font.
Cal anar directament a l’església de Santa Maria de Santiga, allí on està la plaça de Santiga hi ha aquesta la Font que pren el nom de safareig, donat que esta al costat del vell safareig.
La font es una gran pedra verticalment amb una aixeta de polsador i una pica rectangular, hi ha gravat el nom de la font.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per anar a la Font del Consol, teniu que sortir des de Santa Pau direcció al barri del Masnou, per la carretera GI-524, allí vigileu en agafa el carrer de Sant Martí que en algú més d’un quilòmetre us portarà directament al barri del Masnou que us cal creuar
i seguir la pista asfaltada fins la Font, situada a l’esquerra a peu de carretera.
Es feta d’obra amb ciment i de planta quadrada, amb una alçada d’algo mes dos i mig metres d’alçada, amb coberta en forma de piràmide escapçada.
Curiosament, en la part de sota de la coberta surt l’aigua per dos tubs de ferro de poca llargada.
L’aigua cau amb abundància a una pica en forma de “L” envoltant la estructura de la Font pel costat dret.
A la seva esquerra hi ha un petit abeurador,
i al costat seu, un petit safareig clàssic.
A dalt de la font hi ha el seu nom gravat en unes rajoles de terrissa.
Al costat dreta disposa d’una paperera i un banc de fusta.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Fem una ullada a 4 pobles de França:
Caumont (en francès Caumont) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Safareig
Foix és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l’Arieja i de l’antic País de Foix. Està situada vora el riu Arieja, a la confluència amb l’Arget; es troba al sud de Tolosa, prop de la frontera andorrana. El 1999 la seva població era de 9.109 habitants, anomenats foixencs (en occità foissencs, en francès Fuxéens), amb la qual cosa és la segona ciutat del departament, després de Pàmies.
Font sota el Castell
Pou del Castell
Sent Líser (en occità Sent Líser, en francès Saint-Lizier) és un municipi francès, situat al Departament de l’Arieja a la regió Occitània, a la riba del riu Salat.
Font de la plaça de l’església
Lusenac (francès Luzenac) és un municipi de la regió d’Occitània, departament de l’Arieja.
Font de Jean Sarda
Font i antic abeurador
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé
L’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina està ubicada en el camí de Sant Cebrià, 109-115 / ctra. Sant Cugat, 234-264 de Barcelona.
L’ermita es troba al barri de Montbau, enmig del bosc a la falda de Collserola.
En el segle passat, front de l’ermita i casa, disposava d’un berenador. Darrera de l’ermita i al costat esquer del camí que us portaria a la famosa Font de la Llet, hi ha la mina de la Font de Sant Cebrià.
El senyor Tomàs Miquel Isern, ens explica que va néixer a la casa que hi havia junt l’ermita el 1940 i allí va viure fins el 1967.
Eren temps de postguerra. Els pares li explicaren que al començament de la Guerra Civil els milicians van prendre les campanes per fer canons. La seva mare va salvar l’altar de ser cremat dient que els hi serviria a ells per fer llenya a l’hivern i posant a taula uns gots de vi. La imatge del sant la va amagar el seu pare. Sota aquesta imatge va aparèixer un pergamí de 1211, però no sap que se’n ha fet.
Agraïm molt aquestes comunicacions.
L’aigua d’aquesta mina és canalitzada fins al dipòsit sobreeixidor des d’on va a l’aixeta del safareig, que és a un costat de l’ermita.
Text : Ramon Solé i Tomàs Miquel Isern.
Fotografies : Fidel Rodríguez , Arxiu Rasola i Viquipèdia
Avui us presento unes imatges relacionades amb l’aigua a Hostalets de Pierola del segle passat, que m’ha fet arribar l’amic Carles Jacobo :
Text : Ramon Solé
Fotografies cedides per : Carles Jacobo
Com cada Diumenge us presento dos articles
La Font de les Gavatxes és una de les varies fonts que tenia l’antiga finca de Mas Llandrius,
esta situada sota del mas al costat d’un camí que hi va.
Es una antiga font que es va modernitzar, el seu broc surt del mig d’una roda de ferro, a la paret dreta del seu safareig.
L’aigua que surt si es que ho fa, es minsa i cau a una petita pica quadrada,
desprès l’aigua passa a subministrar al safareig, que ja com es natural no s’utilitza.
Al costat dret del conjunt de la font i safareig i algo mes elevat, trobareu una taula rodona i uns bancs per seure a descansar o fer-hi un àpat.
També, si us fitxeu i just de munt de la font, hi ha una portella de ferro, on pot haver la seva deu d’aigua.
Aquesta font ha estat recuperada gràcies a la Fundació Vila Riera, que actualment és propietària de la finca.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Com cada diumenge us presento dos articles
La Font i La Font del Safareig de Mas Paré o el Parer d’Olot, no són visitables donat que estan dins de la finca rodejada per un mur, cal demanar permís.
Per anar-hi, cal deixar l’Avinguda Sant Jordi per agafar el camí rural de la Moixina,
a poc i a l’esquerra a peu de carretera hi ha la finca de Mas El Paré.
La Font, és situada en un costat interior del mur,
es d’estructura d’obra feta de totxanes amb una pica rectangular que arriba fins a terra,
en un costat i en la part superior hi ha una portella de ferro.
La Font del safareig, esta tocant la casa, en front la porta d’accés a la finca.
Un dipòsit rodó dona aigua directa al safareig,provinent de l’altre costat del vial de Sant Jordi, enfront de la Moixina.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Com cada diumenge us presento dos articles
Aquest Pou de can Figueres del Mas, es podria dir que és com qualsevol dels pous que podríem trobar en molts del llocs d’arreu de Catalunya.
Està dins d’una caseta petita quadrada … però amb la particularitat que l’aigua servia per regar els conreus de les seves rodalies,
i a demès, anava també derivat a dos safareig,
un de petit, situat al costat de l’entrada de la caseta del pou;
i en el cas del segon, l’aigua anava a parar al darrera, a una bassa rodona, que també havia servit com a safareig.
Actualment , ja sols és una mostra com era l’aprofitament de l’aigua subterrània d’aquest Pou;
de fet, servia per rentar la roba de la masia de can Figueres del Mas i també, hi deurien anar les dones d’altres cases de les rodalies.
Cal destacar, el Lledoner que li dona ombra amb una capçada ben gran i us faré un article sobre aquest arbre.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
En la població d’Almenara de Castelló, hi ha un Safareig o Rentador molt antic, que s’ha volgut conservar.
Està situat darrera d’un antic Molí, que ara es el Museo de l’arròs i el servei d’informació de Turisme d’aquesta població, a la cantonada del carrer Llavaner amb el carrer de Sant Marc,
Aquest safareig, va ser construït en 1763,està format per dos files allargades de pedra, on les dones anaven , i alguna encara avui en dia hi va, a rentar la bogada.
Disposa d’un cobert, com esta més baix que el nivell del carrer, cal baixar per unes escales, en els dos accessos que disposa, un en cada extrem.
L’aigua que passava pel molí, també era la del Safareig.
En l’actualitat esta molt ben conservat gràcies a les obres de manteniment realitzades, hi ha la data en una de les bigues de fusta de l’entrada que així indica :
“ 20-12-1996 Casa de Oficios de Almenara – Carpinteria E. Barelles “
Us recomano visitar Amenar, que és una població molt tranquil·la.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero
Vista aèria : Google.
Avui com cada dissabte us presento dos articles
Les dues fonts que us presento avui, estan situades en el mateix carrer Major de Siurana.
Una a mitat de carrer entre dos portals d’unes cases particulars, es molt senzilla, amb aixeta de palanca per obrir el pas de l’aigua i pica molt a ran de terra.
L’altra font que es mes artística, està situada al centre del mur irregular amb una bola de pedra a dalt,
fa separació amb l’antic Safareig que dona al carrer Major,
disposa d’un broc gruixut i una pica gran rectangular, actualment no hi surt aigua.
I llegim a dalt :
Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero i Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 