En Montfalcó Gros es una petita agrupació de cases del municipi de Veciana.
A prop del carrer principal hi ha un pou molt senzill, l’estructura és quadrada, en un dels laterals hi ha una portella metàl·lica. Adossada al pou hi ha un safareig rectangular, esta deteriorat, podem veure la llosa inclinada per rentar la roba.
Front hi ha un altra safareig mes modern i petit.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
El Moí esta entrant al nucli de Castellar a mà dreta, al costat de la Plaça.
Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L’edifici originari era l’anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l’edifici) on hi ha els molins.
Entre les diferents instal·lacions visibles s’observen unes conilleres i galliners, un forn i un Pou.
El Pou es molt antic, te per un costat una portella metàl·lica per on es treu l’aigua.
A l’esquerra disposa de dos safareigs petits moderns.
Al costat dret, i adossat al Pou, hi ha els vells Galliners, avui en deus.
Recull de dades: Diba.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
S’accedeix al Parc, per la Rambla del Castell, s/n, just a la cruïlla de les carreteres de Vilalleons i de Sant Hilari a l’entrada de Sant Julià de Vilatorta,
també, des de dins de la població, pel carrer de la font.
El parc de les Set Fonts va ser construït per Miquel Pallàs al 1933,
es va construir gràcies a les aportacions que van fer diverses famílies del poble,
on hi havia la Font Noguera, es creu que els seus orígens es poden remuntar al 1723…
Per aquella època, comptava amb cinc brocs en el mateix mur actual,
es van afegir dos brocs més a la construcció del parc,
que es va posar el nom de Parc de les Set Fonts.
Era una zona on les dones del pobla rentaven la roba, havien dos safareigs.
Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964,
actualment discorre per sota el parc a traves d’una canal i surt a l’exterior al poc de sortir del parc, passada la Font de Sant Felix.
A les proximitats de la font hi ha un lledoner centenari, que es manté de l’espai original.
A la llarg del Parc, són nombrosos els arbres i de diferents tipus.
Són valuosos els elements construïts amb pedra treballada, com els bancs i ornaments, la Taula Rodona, la Font del Peix, que té forma d’espiral, una glorieta circular, i l’estanyol.
Durant l’any i sobre tot durant l’estiu, es celebrant activitats musicals o concerts en aquest espai.
El parc compta amb una zona de pícnic, una zona infantil, un bar-restaurant i el punt d’informació de l’espai natural Guilleries-Savassona.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Casal Santa Magdalena està en el carrer Major, 1-3 de Corbera de Llobregat.
Edifici rectangular de planta baixa i dues plantes amb coberta de dos aiguavessos. Ha sofert diverses reformes, ampliacions i reconstruccions, però conserva l’estil original. Es fonamenta sobre la roca i és bastit amb pedra vermella esmoladora; a les quatre façanes té portals rodons capçats per l’escut amb el corb i algunes finestres tenen detalls ornamentals gòtics d’arc conopial, mentre altres són més sòbries i pràcticament no són decorades. La coberta és de teulada àrab i amb un ràfec d’elements ceràmics comuns.
L’edifici és aïllat i envoltat per dues places, safareigs i el recinte dels jardins propers a la rectoria parroquial de Santa Maria de Corbera.
Al costat de les escales que pujant a la cuina del edifici del Casal, i a baix adossada a la paret, hi ha la Font.
L’aixeta està dins d’una arcada feta d’obra de totxanes.
Es un tub corbat que l’aigua sortiria al polsar un boto situat al costat.
Disposa d’una petita pica rectangular.
Recull de dades: Diba. i Propi
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Des d’arreu del Terme de Rubí podem iniciar diferents itineraris, per visitar les ultimes : masies, fonts, ermites, safareigs, casetes de pedra, etc…del seu terme municipal.
Un d’aquest punts es iniciar els itineraris des de l’antiga Masia de Xercavins,
és una de les masies més antigues del municipi i està situada a prop del nucli de Rubí.
Son d’aquest itineraris que es poden visitar tot caminant entre mig de camps, boscos i natura de les seves rodalies.
Us portaran a llocs concrets, com el Safareig de l’hort dels Teies, Can Ximelis, la Masia Can Feliu, masia de Can Ramoneda i el seu Safareig, ermita de Sant Muç i la seva Font, can Roig i les 2 fonts i molt més llocs…
Aquests itineraris estan ven indicats per medi de cartells durant tot el recorregut o en els encreuaments.
Llocs naturals que passen ara aquests itineraris entre urbanitzacions i Polígons industrials, però que són llocs per caminar, passejar i gaudir. Us invito a visitar-los. !!!
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font i safareigs dels Ànecs està a l’entrada dels Horts de Can Purull de Viladecavalls, a poca distancia de la Font i Bassa del Rectoxo. ( Que ahir us vaig presentar),
a peu de la carretera d’Olesa a Terrassa.
Font que es troba situada en una zona d’horta sota la casa de Can Purull.
L’aigua surt directament d’un petit mur que porta la inscripció “Font dels ànecs”, sense que hi hagi brollador ni pica.
Per mitjà d’uns canals, l’aigua es diposita en dues grans basses, des de les quals es reparteix amb un sistema de rec canalitzat.
Les basses també s’utilitzaven com a safareig; encara es conserven les pedres verticals per rentar la bugada.
Antigament, les dones residents al nucli de Sant Martí anaven a rentar la roba en aquests safareigs.
També se’ls coneix com a safareigs de Can Purull, per la proximitat d’aquesta casa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé
Si esteu per la Vall d’Albaida, en les terres valencianes i per si voleu o podeu participar-hi :
Informació : Memòries Líquides – Rosa Vendrell
Recopilació: Ramon Solé
Fotografies : Ramon Solé
Els Safareigs estan situats sota del carrer de la Font d’ Abrera, per arribar-hi cal baixar per unes escales.
Conjunt de dos safareigs construïts a base de maó i argamassa i rematats amb grosses toves inclinades fent rentadora. Tenen forma quadrangular i aprofiten l’aigua d’una deu propera. Des del moment de la seva construcció han estat d’ús públic.
Sembla que l’edificació dels safareigs és contemporània al bastiment de les cases del Carrer de la Font al segle XIX. Junt amb la Font dels Peixos, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.
L’aigua de la Font d’Abrera era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida. El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada.
La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure.
Ara se la coneix com la bassa dels Peixos.
L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
El Pou que ens referim avui, esta situat en el carrer de la Font 19, al nucli antic d’Abrera.
Dades històriques :
El Pou, d’ús comunitari, està protegit per una estructura cilíndrica de maons i argamassa acabada amb volta i resguardada per una porta de fusta amb una balda de ferro.
De munt seu hi ha un càntir.
Sembla que l’edificació del pou del carrer de la Font podria ser anterior a la construcció dels safareigs situats sota del mateix carrer.
Recull de dades : Mapes patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona.
Adaptació al text i Fotografies: Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 