Aquest Ceiba està situada en la Plaça o rotonda de Blas Infante de L’Hospitalet de Llobregat.
La Ceiba, està plantada des de l’any 2003, és un arbre amb tronc bombat i espinós, ens recorda a un baobab, te espines en el seu tronc.
Es tracta d’una gran ceiba o “palo borracho” de flors grogues, originària d’América del sud, com Paraguay, Argentina, Bolivia, Perú, i s’ha aclimatat molt be.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest passeig de Pau Casals va paral·lel a les vies del tren a prop de l’estació de Sant Vicenç de Castellet.
Hi ha els plàtans en cada costat del passeig.
Molts d’ells son amb un tronc gruixut i sans.
Las seves branques principals són també gruixudes, es tallant sols la part més alta.
Sobre tot, pot ser un bon refugi del sol a l’estiu, tot fent un tom per la seva ombra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Des de Roda de Ter tenim d’anar al carrer de Molins, es un camí que va paral·lel a riu Ter, direcció a Tavèrnoles.
A l’altura de la resclosa, comença una renglera de plataners en cada costat de carrer.
Són tots amb tronc gruixut, i amb unes branques molt llargues,
donat que no són tallades; amb fulles que donant molta ombra.
És un lloc molt agradable de fer un passeig, sobre tot durant l’estiu i dies calorosos.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A l’entrada a Monistrol de Calders, concretament en l’avinguda del Dr. Pere Tarrés, hi ha a l’esquerra una filera de Plataners,
Tots són arbres centenaris, amb un tronc gruixut, i amb branques grosses i allargades.
Al ser tant vells, s’han creat uns forats en la part on surten les branques,
que en dies de fortes pluges s’emmagatzema l’aigua creant -se un dipòsit de forma natural,
són uns punts per beure l’aigua per part d’ocells i petits insectes.
Si es a l’estiu o en època de sequera, durarà poc temps donat a l’evaporació…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Són varis grups de tres o mes Pins pinyers situats en el bosc front la Masia (restaurant i hípica) de can Caldes de Sant Cugat del Vallès.
S’arriba a la Masia des de l’ Avda. Corts Catalanes, s/n de Sant Cugat del Vallès.
Un primer grup de pins esta situat darrera de l’hípica a tocar mateix, son de troc gruixut i llarg, amb copes arrodonides i amb moltes fulles,
des d’on fem l’observació ens pot semblar que es un sol pi majestuós i allargat pels costats, però no és així.
El segon grup de Pins, estan a prop dels anteriors, passada l’hípica, a prop de la franja del bosc,
del camí a can Calders, hi surt un altre camí que ens aproxima a ells. Està format per 4 gran Pins corpulents i en bon estat.
Per últim, hi ha El Gran Pi del Terme, que li dedicarem a ell un article.
Es un recorregut fàcil i planer, apte per a tothom, que es pot fer a peu en mitja hora.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquesta font que us presento esta situada dins de la Plaça del bosquet, Carretera de Terrassa, s/n de Matadepera.
Font d’aigua pública de tipologia austríaca, situada al Bosquet. Consisteix en un vell tronc d’arbre disposat verticalment, polit amb varies capes de vernissatge i buidat per l’interior, amb una portella a la part inferior per amagar les conduccions d’aigua. S’ha preservat el naixement de les branques que, a més a més d’element decoratiu fan funció d’agafador.
De la branca més imponent neix el broc per on surt l’aigua. L’extrem està subjectat per un cèrcol de ferro per evitar que s’esquerdi amb el pas dels anys. La part frontal queda decorada per un element decoratiu de forja amb el cap d’un drac per on sorgeix l’aigua.
El capçal del tronc està protegit amb una teuladeta de perfil hexagonal, amb teules de llesca tradicionals que culmina amb un caramull metàl·lic i un pollastre cantant a l’albada. Al dessota del broc, hi ha l’abeurador.
Consisteix en un tronc de dimensions considerables, buidat i protegit en els seus dos extrems per dos cèrcols de ferro collats. A la part frontal s’hi ha gravat amb foc, el nom dels dos pobles agermanats, amb els escuts municipals corresponents i una rosassa al dessota de cada municipi.
Observacions:
Obsequi del municipi agermanat Mariapfarr (Àustria) durant els actes d’agermanament.
Recull de dades: Diba.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest Pi pinyer esta situat a peu del camí vell de Matadepera a Sant Quirze del Vallès en el municipi de Terrassa,
concretament està entre l’entrada del viver de Terrassa i l’entrada al Monestir de les Carmelites descalces.
Es un Pi monumental, amb poc tronc, on es separant dues gran branques gruixudes que de fet forment el Pi.
Un d’ells cau casi a tocar del terra.
Disposa d’una gran copa, molt espessa de fulles.
Presenta un bon estat de salut.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Cal situar-se en l’Àrea de Servei de la C-16 direcció a Terrassa en el municipi de Rubí. Des de l’aparcament, veureu elevat en un petit turó els dos Pins Pinyers que destacant entre la vegetació.
Separats entre ells per una certa distancia, fora de l’Àrea de Servei, es pot anar-hi per un camí.
El Pi de la dreta es de tronc gruixut, allargat i amb bones branques i d’una copa molt espessa de fulles.
Ara, mirem el Pi de l’esquerra, des de l’aparcament dels camions,
És corpulent, casi majestuós, amb un tronc allargat amb bones branques.
També, com l’anterior amb una copa arrodonida i espessa de fulles.
Els dos Pins, presentant un bon aspecte de salut.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Per anar a l’Alzina de la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.
En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.
Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens, fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.
D’immediat, ens crida l’atenció l’alzina caiguda sobre la bassa,
curiosament l’arbre es manté viu.
És un arbre amb tronc gruixut i branques fortes.
Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.
Poder fer-hi una parada per un àpat o descans.
.Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col·laborador: Albert Bosch
En un lateral de la Plaça de la Bicicleta de Terrassa, fins ara tenia 3 destacats pins pinyers.
Des de fa unes setmanes em observat que un d’ells s’han assecat totes les fulles amb un marro fosc, contrastant amb al verd intents dels altres dos pins, podria ser un estres hídric.
Desconeixem si al tallaran i es convertirà en un tronc per que els insectes tinguin un lloc per viure…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 