Arxiu d'etiquetes: volta de canó

Avui destaquem: La Font de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós

Publicat el per
Respon

La Font de Santa Maria, arran de la carretera C-1412a, 200 m al NO del Priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós.

També coneguda com a Font del Priorat o Font de la Rectoria.

Font excavada en el terreny, a la qual s’axedeix mitjançant una escala de pedra.

Un cop al replà inferior, hi ha una obertura (tancada amb una porta de ferro) que s’endinsa al talús de contenció fet amb pedra.

A l’interior, una sala rectangular coberta amb volta de canó, hi ha el brocal pel qual brolla l’aigua.

Però un canaló porta l’aigua fins l’exterior, on per un tub hi cau a una pica quadrada.

Sobre aquesta cambra, a peu pla de l’exterior, hi ha habilitats unes taules i bancs que fan de berenador.

En la paret, hi ha un cartell amb el nom de la font, però molt deteriorat.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultura i Ajuntament de Castellfollit de Riubregós.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez López

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Plàtans de la carretera BV-5201 de Sant Julià de Vilatorta

Publicat el per
Respon

Els Plataners estan situats al llarg del primer km de la carretera BV-520, a la sortida de Sant Julià de Vilatorta.

Conjunt format per més d’un centenar d’exemplars de plataners (Platanusxhispanica),

situats a diversos trams de la carretera BV-5201, paral·lels a cada costat de la carretera.

a l’anomenada carretera de Vic i a l’avinguda de Nostra Senyora de Montserrat.

Tots els exemplars tenen unes característiques similars, amb una alçada aproximada d’uns 10 m i uns 2 m de volta de canó.

Amb unes branques gruixudes i allargades cap a munt.

Presentant un bon estat la gran majoria d’ells.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba

Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Pardal en El Brull

Publicat el per
Respon

La Font del Pardal  esta camí a Sant Jaume de Viladrover, a uns 350 m al NE de la Font de l’Obi (masia i Font) en el municipi de El Brull.

La seva construcció és d’obra semicircular, amb volta de canó, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, de 100 cm d’alçada i uns 130 d’amplada aproximadament. No té cap broc visible, ni actualment surt aigua.

Recull de dades: Diba.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font d’en Roure d’Olesa de Montserrat

Publicat el per
Respon

La Font d’en Roure esta situada en el carrer de Baix amb Riera de can Llimona, on fa una plaça, en Olesa de Montserrat.

Font ubicada extramurs del nucli antic, en un indret al costat de la Riera de can Llimona, actualment urbanitzat al seu entorn.

La font es troba aixoplugada per una volta de canó feta amb maó i després pintada de blanc. La resta del mur de contenció és de pedres irregulars amb diferents tipus de parament.

La font té quatre canals de sortida d’aigua. Al damunt hi ha una finestreta, actualment tapiada, que és un dels accessos a la mina que subministra aigua a la font.

Queda lleugerament enfonsada i per accedir-hi cal baixar uns quants graons.

L’esplanada que hi ha al costat està enjardinada i compta amb bancs per seure i diferents tipus d’arbres.

Les moles de trull que hi ha procedeixen d’un molí d’oli que hi havia al costat de la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Plàtans de l’entorn de la Font del Torrent Mal d’Esparreguera

Publicat el per
Respon

Els Plàtans estan en l’entorn de la Riera del Torrent Mal i el més destacat  és el situat al costat de la font.

Es tracta de 7 plàtans d’uns 15 metres d’alçada ,amb una volta de canó d’entre 0,80 i 1,60 m, i una capçada de 10 m de diàmetre. Alguns són d’una edat estimada de 80 anys.

Plataner situat al costat de la font del Torrent Mal

De la família de les platanàcies, gènere ” Platanus”, espècie ” Platanus x hispanica”.

Informació general :

  • La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats.
  • L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni.
  • A la vila, com a la resta del país, domina l’espècie ” Platanus x hispànica”. D’origen híbrid entre el “platanus orientalis” (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el “platanus occidentals” ( d’origen Nord Americà).
  • El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país.
  • Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé